Cinc possibles invents per a viatgers, un que no vull veure, i un que segur que no existirà mai

(text publicat el 04/06/2014 a www.descobrir.cat)

Em ve de gust deixar volar una mica la imaginació. Quins invents m’agradaria veure en un futur per a facilitar els viatges arreu del món? La tecnologia ha avançat molt però encara hi ha un munt de coses que no podem fer. No totes les idees són possibles però no per això deixaré de mencionar-les, que mai se sap. Potser hi ha algun científic en un laboratori remot pensant ara mateix en l’invent perfecte. Hi ha algunes coses però, que em sorprèn que encara al 2014 no s’hagin fet realitat.

-Targetes d’embarcaments als avions de mida ‘amable’.

Quan has d’agafar un avió i et donen una targeta d’embarcament estàndard, on la poses? A mi sempre em fa destorb. No seria molt més pràctic fer-la, per exemple, de la mida d’una targeta de crèdit? L’actual mida no hi cap a la cartera i per posar-la a les butxaques del pantaló l’he d’acabar doblegant per la meitat. No és res greu però no costaria tant buscar un disseny millor.

De fet ja hi ha qui hi ha pensat i n’ha dissenyat una que encaixa amb la mida del passaport. Una bona idea de la que espero que en prenguin nota les autoritats corresponents.

Ho veuré?: És possible.

-La targeta de mòbil global.

País nou, targeta SIM nova per al mòbil. Una de les primeres coses que faig sovint en viatjar és comprar una targeta SIM per al país amb contracte de dades. No només em permet estar al dia del que passa a la xarxa sinó que, a més a més, amb ella puc fer trucades locals a baix preu per a fer reserves i contractar serveis. El problema però és que per força deixo d’estar connectat amb el número de casa.

CC - Simon Yeo

No seria genial poder disposar d’una targeta única sense costos de roaming? No sóc un expert però estic segur de que avui en dia bona part de les comunicacions a tot el món acaben suposant un cost semblant es facin on es facin del món. Cap companyia s’anima?

Ho veuré?: A Europa sembla que sí, a la resta del món… probablement no.

-Pastilla contra el ‘jetlag’.

Avui en dia hi ha pastilles per a gairebé qualsevol cosa, però cap que sigui eficaç contra el ‘jetlag’ que produeix un viatge en avió transoceànic. El meu consell fins que la inventin és que intentis adaptar-te a l’horari del país al que vas tan aviat com puguis. De fet acostumo a canviar l’hora dels rellotges tan bon punt entro a l’avió, d’aquesta manera el cap ja s’hi va acostumant.

Tot i això sempre és complicat evitar-ne els efectes. Seria possible combatre’ls amb una pastilleta?

Ho veuré?: Si no ho han inventat ja…

-Càpsules Hoi-Poi!

Aquest si que seria una meravella d’invent, unes càpsules semblants a les que sortien a la sèrie ‘Bola de Drac’ que permetin reduir tot l’equipatge a la mida d’un paquet de xiclets. En prémer un botó… puf! Tot dins de la càpsula i a la butxaca.

Ni facturacions, ni equipatge de ma, ni problemes a l’hora de fer la motxilla per evitar sobrepès. Des d’abrics a ordinadors portàtils o càmeres de foto professionals, tot en petites i pràctiques càpsules

Ho veuré?: No.

-Més pastilles, aquest cop pels idiomes.

Crec que era a un gag de la Trinca a TV3, no ho recordo massa bé, però sí que recordo que algú es prenia un caramel que li permetia parlar un idioma de forma immediata. Els viatgers del llibre ‘La Guia de l’Autoestopista Galàctic’ ho resolen introduint a l’orella una espècie d’ocell que tradueix els sons. Potser es van passar una mica.

Cada dia tenim més recursos per a poder-nos comunicar mentre viatgem. Jo mateix mentre sóc a Vietnam en força ocasions acabo traient el mòbil per utilitzar les traduccions de Google. Quan funciona bé, només cal que un parli al mòbil (fins i tot en vietnamita) i ell t’ho tradueix. Tot i això les limitacions encara són ben evidents, seria una bona ajuda poder fer-me entendre directament en l’idioma local.

Ho veuré?: La pastilla no, algunes millores en el software molt probablement sí.

Quin invent no m’agradaria veure?

La ‘teletransportació’ a l’estil ‘Star Trek’. Els desplaçaments i el temps que hi destinem sens dubte formen part del viatge. No m’agradaria que en un futur la tecnologia permetés ser en un instant a l’altre banda del món. Entenc els beneficis que pot tenir, però tinc la sensació que li restaria força gràcia al fet mateix de viatjar.

Ho veuré?: Tot i que ja s’està investigant en la ‘teletransportació’ de fotons (no és broma), no.

 

Quin invent ja sabem que no veurem mai en el món dels viatges?

Els viatges en el temps. Sento molt comunicar a tots els fans d’aquest tipus de tecnologia i gènere cinematogràfic (entre els que per descomptat m’hi compto), que mai serà possible viatjar en el temps per molt que la ciència avanci.

Com ho sé? Perquè si s’arribessin a inventar, hores d’ara ja ho sabríem. Si un invent com aquest mai es desenvolupa, seria inevitable que tard o d’hora algun dels viatgers al passat (el nostre present) cometés un error i fos descobert. Els viatges i els viatgers en el temps no existeixen avui en dia i per tant no poden existir en el futur, o com a mínim aquesta és la meva teoria.

Els 5 errors més habituals de les fotos de viatge

(Text publicat el 11/05/2014 a www.descobrir.cat)

Ningú és perfecte i tots cometem errors. A més a més, el que per a mi pot ser una pràctica errònia pot ser que per a tu no ho sigui. Tot i això hi ha alguns costums que, aplicats a la fotografia de viatge, convindria evitar. Si els tenim presents a l’hora de viatjar, serà més fàcil tornar a casa amb fotografies que mostren com cal l’experiència viscuda.

Viatjant sol amb una càmera rèflex digital penjant del coll, acostumo a ser el candidat ideal per a demanar una foto de grup, quelcom que normalment faig encantat. Massa vegades però, m’allarguen càmeres de gama alta amb configuracions inadequades a les circumstàncies.

Imatge CC de Epsos.de a Flickr
Imatge CC de Epsos.de a Flickr

Si les fotografies no són una part important de les teves vacances no et preocupis, la millor foto i la millor càmera sempre són la disponible en cada moment i circumstància. Però si en canvi vols tenir un bon record i, per exemple, elaborar un bon àlbum fotogràfic (ja sigui digital o dels de tota la vida), potser que et plantegis evitar aquestes situacions:

Error n1: La càmera? Sempre en mode automàtic!

Molt senzilla ha de ser la càmera com per a que no incorpori algun tipus de mode, com a mínim, semi-automàtic. Quan posem el símbol verd en el dial de selecció deixem que la càmera decideixi el 100% dels paràmetres tècnics al prémer el disparador. Un dels principals és la sensibilitat d’ISO amb la que es farà la foto, un dels aspectes que més ens pot espatllar la foto (sobretot en càmeres compactes).

Utilitzar els modes semi-automàtics ‘P’, ‘S’, o ‘A’, ens permetrà decidir el nivell d’ISO que més ens convé. També ens proporcionarà accés, en gairebé totes les càmeres, a l’eina d’ajust d’exposició que sovint es representa amb un quadrat dividit amb un símbol de suma (+) i un de resta (-). Amb aquesta eina serrem nosaltres qui, a partir dels càlculs de llum de la càmera, decidirem si volem la imatge més clara o més fosca. Mori l’automàtic total!

Error n2: Desaprofitar les millors hores del dia.

Les fotos de les postes de sol són precioses, però les de la sortida també, eh? Sovint els llençols se’ns enganxen i ens costa llevar-nos aviat per aprofitar un dels millors moments del dia per fer fotos (a mi el primer). Si sortim tard a visitar el centre de la ciutat on estem passant uns dies de vacances, probablement ens trobarem amb els carrers atapeïts de gent i amb una llum poc interessant per a la fotografia.

Els primers raigs de sol i els últims són molt fotogènics, gràcies a una menor intensitat i a la horitzontalitat de la font de llum. Al migdia la llum del sol sovint és massa vertical i crea ombres que poden aportar poc joc a la fotografia. Tenir en compte quina és la millor hora per a fer una determinada foto marcarà, de totes totes, la diferència que la farà digne de ser la portada de l’àlbum de fotos.

Error n3: Fer només fotos tipus ‘selfies’ (o no fer-ne cap).

Aquest sóc jo davant la Torre Eiffel de París, quest sóc jo al Louvre, aquest sóc jo a dalt de l’Arc de Triomf…. i etcètera. I a vegades fins i tot fent un saltiró o fent veure que aguantes a la torre inclinada de Pisa per a que no caigui!

Turistes davant la Torre de Pisa. (Origen de la foto… la grandesa d’Internet)
Turistes davant la Torre de Pisa. (Origen de la foto… la grandesa d’Internet)

Bromes a banda, potser que tornem del viatge amb algunes fotografies en les que el més important a mostrar no siguem nosaltres mateixos. Si no, ens perdrem bona part dels detalls i dels grans paisatges als que tant ens ha costat arribar.

El contrari tampoc és bo, i sovint és el meu cas. En tornar del meu primer viatge a Londres els meus amics em van preguntar ‘i totes les fotos són així, artístiques?’. Segurament es referien a que jo no sortia a cap les imatges que els mostrava. De mica mica però, miro de posar-hi remei.

Error n4: No buscar el sentit o intenció de la foto.

Ja vaig mencionar breument aquest error en el post sobre els aspectes a tenir en compte al fer fotos, hi vull insistir. Si volem una bona foto, és necessari que en el moment de fer-la ens preguntem què és el que volem expressar amb ella. Si tan sols fem la foto, amb la càmera a nivell de la nostra vista i sense preocupar-nos del que deixem dins o fora del quadre, serà molt complicat que després tingui res d’especial.

La fotografia és una forma d’expressió com l’escriptura, el vídeo o la narració. Cal per tant saber què volem transmetre, la intenció que volem donar a la imatge. No és mala idea que explorem i juguem amb les possibilitats que tenim en cada moment per aconseguir el resultat desitjat.

Error n5: Utilitzar el flaix.

He d’admetre que aquesta és una mania personal que no tothom ha de compartir. La meva manera d’entendre la foto de viatge implica intentar captar l’escena que estic presenciant amb el menor número d’artificis possible. Això passa per evitar els recursos de tècniques com el HDR (High Dynamic Range), però també la utilització del flaix. Si un local és fosc, és fosc. Si el subjecte està en contrallum i no ho podem evitar, no ho podem evitar.

L’única excepció que faria al respecte d’aquesta norma que m’he autoimposat és a l’hora de fer fotos de persones en ambients amb molt poca llum. Quan sortim de festa i volem fer una foto de grup, normalment no hi ha altre manera de fer la foto que utilitzant el flaix de la càmera i la situació ja és prou artificial de per si. A la resta de situacions evitar el flaix ens proporcionarà naturalitat i reflectirà amb més fidelitat l’escena.

I per acabar, com de costum, recorda que totes les normes estan per a ser trencades.

Guies de paper o guies digitals, quina dur de viatge?

(Text publicat el 24/04/2014 a www.descobrir.cat)

Torno a ser a Marroc per acabar el viatge que vaig començar el setembre passat. Durant aquella estada ja vaig parlar de la substitució de la llibreta de paper a favor d’aplicacions al telèfon mòbil a l’hora de prendre notes de viatge.

Però tot i prendre les notes al mòbil, com es pot intuir a algunes fotos, encara duia a sobre una guia de viatge en format paper. Aquest cop, només duré la versió digital de la mateixa.

Tot i agradar-me el món de la tecnologia mai he estat el que en anglès es coneix com un ‘early adopter’ (aquells que de seguida s’apunten a les últimes novetats tecnològiques). Vaig ser dels últims en adquirir un DVD (ni tinc ni crec que mai tingui un reproductor Blu-Ray), disparo en JPG quan crec que la ocasió s’ho val, i encara no domino del tot això de les xarxes socials i fer fotos amb el mòbil.

Ara però crec que ja ha arribat el moment de fer el pas a les guies digitals de les que, bàsicament, n’he trobat de dos tipus:

-Guies tradicionals en format digital.

Aquesta ha estat la meva elecció. El factor decisiu va ser posar sobre la balança de la cuina la versió en paper d’una guia de viatge, i comparar-ne després el pes amb el de la meva tauleta de 7 polzades. Tan sols uns grams menys diferència (a favor de la tauleta digital).

Amb un pes semblant podia tenir la mateixa informació i molta (moltíssima) més. No només disposaria de la guia de viatge sinó que podria gaudir de la resta d’aplicacions i continguts que duc amb mi a la tauleta, altres llibres i guies inclosos. La decisió estava feta.

Tot i que l’accés al contingut de la guia en versió digital no és tan ràpid com obrir un llibre (cal encendre-la, desbloquejar-la, obrir l’aplicació i trobar la pàgina a consultar), també és cert que la guia permet accedir directament a contingut ‘online’ com les webs dels allotjaments o mapes.

-Guies ‘online’ generades pels usuaris.

Aquestes són guies que algunes pàgines web i empreses ofereixen, normalment de forma gratuïta, per a descarregar i utilitzar en els nostres dispositius mòbils.

La diferència principal de bona part d’elles és que generen el seu contingut a partir de la informació que comparteixen els mateixos usuaris. Això aporta, per una banda, frescor i idees que podem no trobar en guies més tradicionals, però per l’altre poca professionalitat i/o neutralitat en les seleccions i dades aportades. És la història de sempre.

Tot i no ser una opció a descartar d’entrada, aquesta no ha estat l’escollida. Si bé ens pot ajudar a descobrir visites poc convencionals, és fàcil que els comentaris caiguin en tòpics i que la informació aportada no sigui del tot contrastada. En tot cas la considero un complement a tenir en compte, però no un substitut de les guies de tota la vida.

Com a resum, aquests són els principals avantatges i inconvenients que he trobat a l’hora de decidir dur a sobre una guia de viatge digital enlloc d’una en format paper:

-Avantatges:

  • En un pes semblant moltes més prestacions i serveis (i encara més si trobem WiFi).
  • Links i mapes a un click.
  • La tauleta digital ocupa menys volum que la guia de paper.
  • En consultar-la ningú sap ben bé què fas, pots semblar menys ‘guiri’.
  • En el meu cas concret, la guia en paper costava tres vegades més que la versió digital de la mateixa guia i edició.

-Inconvenients:

  • La tauleta es pot espatllar i deixar de funcionar (cosa que no acostuma a passar amb els llibres).
  • Cal carregar-ne la bateria, per descomptat.
  • L’accés a la informació no és tan immediat i directe.
  • Pots cridar l’atenció en treure una tauleta en segons quins ambients (tot i que cada vegada menys).
  • El procés de compra ‘online’ mitjançant botigues especialitzades va ser complicat i ple de traves a causa de les proteccions de drets d’autor (tot i haver-la pagat!).

Fotografia i mòbils: 3 exemples del que ens espera

(text publicat el 02/04/2014 a www.descobrir.cat)

Si em coneixes ja saps que no sóc el viatger que més utilitza el mòbil per a capturar els llocs que visito. Sovint en el mòbil hi trobo a faltar moltes de les possibilitats que la meva petita rèflex digital em dona. Tot i això cada vegada són més els qui decideixen deixar les càmeres a casa i només dur a la butxaca el seu mòbil quan van de viatge.

Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.
Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.

 

En els últims mesos hi ha hagut una sèrie d’anuncis de les principals companyies de mòbils, alguns d’ells fets durant el Mobile World Congress de Barcelona, que poden suposar un canvi en la qualitat de les fotos fetes amb aquests dispositius.

-Dobles sensors i enfocar després de fer la fotografia

Sembla que alguns fabricants tenen la vista posada en ampliar les possibilitats de les seves càmeres afegint més sensors i òptiques als dispositius. Aquest és l’exemple d’HTC, que en el seu proper mòbil estrella oferirà la possibilitat d’escollir la zona d’enfocament de la imatge després d’haver fet la fotografia.

Encara no se n’han desvetllat els detalls, però sembla que la incorporació d’un segon sensor podria evitar utilitzar el sistema que altres marques ja tenen al mercat per a la mateixa funció. Així, enlloc de fer tres fotografies amb diferents enfocaments en un breu període de temps (com ja fan Samsung, Nokia o Sony), la càmera d’HTC enregistraria la informació de l’entorn per a seleccionar la zona enfocada.

Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto
Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto

 

En aquest sentit també Google treballa en la capacitat dels mòbils per a interpretar el relleu del seu entorn. El projecte Tango de la companyia treballa per incorporar sensors 3D als dispositius que el permetrien escanejar l’entorn per fer-ne un mapa en tres dimensions. Aquest mapa tindria diverses utilitats, des d’aplicacions amb realitat augmentada fins a fotografies i vídeos tridimensionals.

-Més megapíxels, més resolució, més possibilitats

Tot i que el proper telèfon estrella de Samsung comptarà amb un sensor de 16 megapíxels, molt semblant al que altres ja estan oferint, hi ha un fabricant que ha decidit dur aquesta xifra tant lluny com li és possible.Ja fa temps que Nokia va presentar el Lumia 1020 amb un sensor de, ni més ni menys, que 41 megapíxels. Per a què tants si normalment no compartim imatges tan grans? Doncs per a poder oferir imatges de gran qualitat en reescalar la imatge a mides més manejables i, sobretot, per a oferir un zoom falsificat però amb bona resolució al retallar la imatge.

També veiem com operadors com Samsung o Sony comencen a oferir vídeos en qualitat 4K, amb una resolució molt més alta que la FullHD amb la que ja tots estem habituats.

Per a mi però, la innovació més destacable en aquest sentit és la possibilitat de desar les imatges en format RAW (aquí parlàvem una mica d’aquest format), per a la seva posterior edició. Disposar de l’arxiu RAW permetria exprimir al màxim les possibilitats dels petits sensors que duen les càmeres dels mòbils.

Els primers en fer-ho han estat els de Nokia utilitzant el sistema operatiu de Windows, que sembla que centren bona part de la seva estratègia en les capacitats fotogràfiques dels telèfons. Actualment els seus models Lumia 1020 i 1520 ja incorporen la captura i edició d’imatges en RAW. Però no seran els únics, ja que els desenvolupadors del sistema operatiu Android sembla que podrien estar treballant per incorporar la captura RAW als seus dispositius. Això podria suposar tota una revolució en les aplicacions fotogràfiques per a mòbils, i possiblement un increment notable de la qualitat de les fotografies.

-Ã’ptiques intercanviables als iPhone

Dues patents recents d’Apple semblen indicar que la companyia té en ment incorporar òptiques intercanviables per als seus telèfons. Serien accessoris a afegir a la càmera del darrera del mòbil i que permetrien ampliar-ne les possibilitats, com afegir un gran angular o un teleobjectiu.

Imatge de la patent d’Apple
Imatge de la patent d’Apple

 

La primera de les patents implica una muntura magnètica per a subjectar les òptiques al dispositiu. Això permetria una acció ràpida, senzilla i neta; però possiblement poc estable i fiable. Potser per això també han patentat la possibilitat de fixar les òptiques mitjançant un encaix semblant al que ja s’utilitza a les rèflex digitals.

Sigui com sigui, això no són més que patents i no hi ha cap indici que indiqui que s’hagin de fer realitat en un futur pròxim.

Queda clar que les capacitats fotogràfiques dels telèfons mòbils estan lluny d’arribar al seu límit i encara ens queda molt per veure. La forta competència aguditza l’enginy, i la importància que els usuaris donen a la fotografia fa que es dediquin molts esforços per millorar-ne constantment les prestacions.

Jo em poso com a compromís personal explorar-ne més les seves possibilitats, ja que la immediatesa i facilitat per interactuar amb les imatges a les xarxes és cada dia més enriquidora i necessària.

Totes les notícies i imatges extretes del blog www.connect.dpreview.com (en anglès)

5 recursos ‘online’ i ‘offline’ per a viatgers

(text publicat el 11/03/2014 a www.descobrir.cat)

Ens pot ajudar la tecnologia quan estem de viatge? I tant! Alguns dels problemes són tan antics com la història de la humanitat, d’altres són més recents. En aquest post he volgut recopilar algunes de les eines tecnològiques que jo mateix faig servir en els meus viatges amb més o menys freqüència, i que en algun moment han sorprès als qui tenia al voltant. Sovint la solució no requereix dispositius d’última generació, sinó que en molts casos l’enginy i la senzillesa acaben sent la clau.

-Un clàssic passat al digital: el diccionari d’imatges
(app per a mòbil)

Sempre és interessant conèixer algunes paraules en l’idioma del país que estem visitant, encara que no el dominem del tot, però això no sempre ens salvarà de determinades situacions. A vegades ens cal referir-nos a objectes concrets i, tal com s’acostuma a dir, una imatge pot valdre més que mil paraules.

En aquest últim viatge a Rússia, per exemple, en més d’una ocasió vaig utilitzar el navegador d’internet del telèfon mòbil per cercar imatges dels productes que volia comprar en el supermercat i que no veia a les prestatgeries. Però si no hagués disposat de connexió de dades al mòbil (cosa que sovint passa quan viatgem), ho hagués tingut força més complicat.

Per no haver de recórrer al paper i llapis per jugar al ‘Dicciopinta’ amb la noia del supermercat de torn, ja fa molt de temps que es van inventar els diccionaris visuals. Mitjançant fotografies molt senzilles, només cal que assenyalem amb el dit allò que més s’assembla al que volem dir. Ara també està disponible en versió aplicació per a mòbils. Així, sempre i quan ens quedi bateria, no cal que ens preocupem de la connexió a internet per a fer-nos entendre fàcilment.

-La informació dels vols sempre a punt
(app per a mòbil)

Ara que ja hi estic tan acostumat, a vegades em sorprèn trobar algú que no utilitza l’aplicació ‘TripIt‘ per a organitzar els vols i demés desplaçaments d’un viatge. Per a mi s’ha convertit en una aplicació d’ús gairebé quotidià cada vegada que viatjo, com podria ser la del correu electrònic o les de les xarxes socials.

Per a utilitzar-la només cal que reenviem a una adreça concreta els correus electrònics que ens arriben en comprar un vol o bitllet de tren. A partir d’aquí el servei n’extreu les dades principals i les inclou de forma automàtica a l’aplicació del mòbil. D’aquesta manera podem tenir sempre de forma organitzada, i sense dependre de connexió de dades, la informació clau dels vols (dates, horaris, codis de reserva, temps d’espera entre vols…). Si escollim la versió de pagament, a més a més, també inclouen altres serveis com mantenir-te informat de qualsevol canvi o retard en els teus vols.

-Descoberta de la zona de la mà de la gent de Google
(app per a mòbil)

Abans de viatjar sovint ens comprem una guia de viatge de la zona, cerquem informació de la destinació a internet, consultem els nostres blogs de viatge preferits… Però l’aplicació ‘Field Trip’ està dissenyada i pensada per a tot el contrari, per a descobrir els atractius de la zona en la que ens trobem en aquell precís moment.

Per a fer-ho es serveix dels sistemes de geolocalització del mòbil per a situar-nos dins un mapa semblant al de Google Maps. A partir de la informació que recopila de fonts força diverses disponibles a la xarxa, situa en aquest mapa diferents punts que creu que poden ser del nostre interès. Com més la utilitzem més acurada serà la cerca, ja que recorda les nostres preferències.

Potser no és la millor eina per a planificar un viatge, però de ben segur pot resultar interessant consultar-la en algun moment distret durant el viatge. Alerta però, que en aquest cas si que cal estar connectat a internet per a poder-la utilitzar.

-Editar fotografies des de qualsevol ordinador
(eina ‘online’)

Viatjar lleuger és una prioritat i dur el ordinador portàtil sempre a sobre pot ser un luxe. No és estrany però trobar ordinadors d’ús públic allà on estem allotjats (ja sigui com a servei del hotel o hostel, o en cibercafés). Però el més probable és que aquests ordinadors no disposin de software d’edició d’imatges o que, si ho fan, aquest no tingui totes les eines que estem acostumats a utilitzar.

Si aquest ordinador que volem utilitzar està connectat a internet, estem salvats. Existeixen un gran nombre d’editors d’imatge a la xarxa que ens permetran retocar les nostres fotografies abans d’enviar-les a la família o compartir-les a les xarxes socials, jo recomano el de Pixlr.com. Ja fa temps que funciona i ben poques vegades m’ha donat problemes. És força potent i, a més a més, es poden utilitzar moltes funcions (fins i tot les dreceres del teclat) que més s’utilitzen en programes com Photoshop.

-La pàgina del càmping està en Alemany, i ara què?
(eina ‘online’)

Tots hem utilitzat en algun moment o altre el traductor de Google, amb les seves virtuts i els seus defectes. S’ha convertit en una eina bàsica, a vegades massa i tot, i ben pocs no la coneixen. Però amb el temps me n’he adonat -amb certa sorpresa- que no tothom coneix el que per a mi és una de les seves millors funcions: la traducció d’una pàgina web al complet.

Si ens trobem amb una web en un altre idioma, no cal que introduïm al traductor cada frase de text que ens hi trobem. Només hem de copiar-hi l’adreça concreta de la web i l’eina ens traduirà la pàgina sencera mostrant-la tal i com és en l’idioma original. La traducció difícilment serà perfecte, però sempre serà una gran ajuda per a navegar en una web amb un idioma que no coneixem.