43 Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

(text final publicat el 24/10/2010 a avivaveu.com)

Pel·lícules de tot tipus, xerrades, trobades, zombies (molts zombies) i maratons fins a altes hores de la matinada. Com cada any els “freaks” del cinema fantàstic i de rareses vàries, ens hem donat cita a Sitges per trobar-hi durant deu dies allò que ens costa de trobar a les sales comercials la resta de l’any. I per descomptat per gaudir del privilegi de la presència destacada d’actors, productors i directors de les diferents propostes (sovint fans declarats del festival), que aporten contingut i prestigi a la cita.

Si bé d’entrada el programa d’aquesta edició semblava tocat de mort per l’absència de les grans productores de Hollywood, finalment s’ha pogut salvar l’honor del festival gràcies sobretot a un parell de perles i a la bona disposició del públic assistent a acceptar les propostes que venen del que és el primer festival del món en el gènere. Un públic capaç d’omplir l’immens auditori del Hotel Melià i fins i tot en algun moment d’esgotar totes les entrades de totes les sessions programades.

La falta de grans estrenes internacionals ha facilitat el protagonisme de produccions estatals com “Los Ojos de Julia” o “Agnosia”, encarregades del primer i segon dia del festival respectivament; així com de “Carne de Neón” i “Secuestrados”. Afortunadament aquest buit també dóna opcions a propostes que potser haguessin passat més desaparcebudes com les premiades “Rubber” i “Rare Exports: A Christmas Tale“.

En el meu cas, finalment han estat 16 sessions en vuit intensos dies:

Dijous 7 d’Octubre: “Los ojos de Belén Rueda”.

El primer dia l’aposta va ser clara per “Los Ojos de Julia”. La pel·lícula i especialment la seva protagonista Belén Rueda van acaparar tota l’atenció de la premsa al photocall del mirador, així com a la roda de premsa i finalment a la gala d’inauguració del festival. Tot i això el film no va acabar de convèncer als assistents ja que si bé no comet grans errors, sí que cau sovint en tòpics del gènere i compta amb un malvat que sovint desperta compassió enlloc de por.

Divendres 8 d’Octubre: Després de 30 anys, de nou en pantalla gran.

Què més es pot dir de “The Shining” de Stanley Kubrick? Tot un luxe poder gaudir a la gran pantalla del festival d’un film que es va estrenar abans que molts de nosaltres haguéssim nascut. I encara més si tenim en compte la presència de Jan Harlan, productor d’aquest i altres obres de Kubrick. La jornada la completa “Freakonomics”, un documental que es limita a ser una il·lustració massa fidel al llibre homònim i només recomanable si aquest no s’ha llegit.

Continue reading 43 Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya