Month: March 2011

(text publicat el 10/03/2011 a http://www.avivaveu.com)

“Rango” és l’última pel·lícula que Gore Verbinski, director de les tres primeres entregues de “Pirates of the Caribbean”, ha fet juntament amb Johnny Depp i el compositor Hans Zimmer. Però no només. De la mateixa manera com passa a “Kill Bill” de Quentin Tarantino, aquesta cinta també és plena a vessar d’homenatges i referències. Espero no deixar-me’n cap: Sergio Leone, Hunter S. Thompson i Oscar Zeta, “Back to the Future III”, “Star Wars”, Clint Eastwood, Ennio Morricone, Salvador Dalí, “Pearl Harbor”, “Apocalypse Now”, “El Sastre Valent”, “Pulp Fiction” i la mateixa “Pirates of the Caribbean”. Algú n’ha trobat més? Tot comença quan el camaleó que interpreta Johnny Depp, amb crisi d’identitat i tancat tota la seva vida dins un terrari, es veu abocat per accident al sec i calorós desert del Mojave de Califòrnia. Aquest és el plantejament del primer llargmetratge d’animació que porten a la gran pantalla tant el seu director com l’estudi responsable, l’Industrial Light and Magic de George Lucas. A partir d’aquí el pobre animaló haurà de buscar-se la vida per sobreviure enmig de l’oest americà i això és el que servirà d’excusa per a desplegar una gran varietat de situacions d’acció, humor i reflexió. I és que en el fons estem parlant d’un Western que beu dels clàssics però que, gràcies a l’enginy dels seus responsables, és capaç d’incloure també crítiques al sistema econòmic actual. Com bé ens avisa l’armadillo a l’inici del film, en el fons tot plegat ‘és una metàfora’.

Obligat a camuflar-se en un món que li és totalment desconegut, el protagonista per força s’haurà de canviar la camisa hawaiana vermella -que tant ens recorda a les del Dr. Gonzo i Raoul Duke que Benicio del Toro i Depp duien a “Fear and Loathing in Las Vegas“- i construir-se una nova personalitat. Així és com, en un cop de sort, es veurà assumint el paper d’heroi de Dirt, un poble enmig del no res sacsejat per la corrupció del seu alcalde. La tradicional inclusió de gags i efectes visuals és l’encarregada de suavitzar la pretesa profunditat de la trama permetent al públic infantil gaudir igualment del film; sent possiblement aquest un dels seus pocs punts febles. Passa tot el contrari amb les interpretacions que, utilitzant un sistema diferent al tradicional en aquest tipus de produccions, canvien el motion capture per l’emotion capture. Els actors, enlloc d’enfundar-se en vestits especials per a capturar el seu moviment, van actuar mig disfressats davant de càmeres normals com si es tractés d’un assaig teatral. Amb aquest mètode les expressions i moviments van guanyar en fluïdesa i els animadors disposaven de material molt més natural per adaptar als dissenys tridimencionals, cosa que s’acaba notant en el resultat final. El models de les criatures que habiten aquest particular sub-món del desert no arriben a la bellesa dels films de Pixar, però probablent tampoc ho intenten. Rosegadors, aus, rèptils i amfibis destaquen per la seva originalitat i personaliat pròpia. No n’hi ha cap que s’assembli a l’anterior i la imaginació es posa al servei d’art i trama per dotar en cada cas de l’aspecte adequat, tot i caure sovint en incoherències de l’alçada d’un campanar. Bon treball també de Hans Zimmer, compositor d’aquest i d’altres projectes del director així com de més d’un centenar de films. La banda sonora es posa al servei de la història i sap adaptar-se a cada situació, des del grup de mussols “mariachis” fins als necessaris homenatges a Ennio Morricone o una versió final del tema dels crèdits inicials de “Pulp Fiction” (segurament no tan necessari). Menció a banda per als paisatges, visions millorades absolutament espectaculars dels clitxés que tots tenim del Far West, entre les que destaca un magestuós sol crepuscular enfront el qual els protagonistes cavalquen a càmera lenta. Pell de gallina.

En definitiva una obra que clarament és un divertimento entre amics, que Gore Verbinski ha volgut fer per desconnectar després de l’extenuant trilogia dels pirates de Disney i Jerry Bruckheimer. La gran col·laboració del sempre ocupat Johnny Depp sembla haver estat una peça fonamental, doncs la seva participació en el projecte es va decidir mentre rodava com a pirata, i ha influït definitivament en la personalitat del protagonista. Una delícia per als qui compartim referents amb només una absència que hagés posat la cirereta al pastís d’homenatges. L’absència de la veu original del personatge “l’Esperit de l’Oest”, que evidentment no és altre que el mític “Home Sense Nom”.