Barcelona “Guiriland”

(text publicat el 27/07/2011 a www.kolhosp.com)

Barcelona Guiriland - Isma Monfort

Passejar per la ciutat en els mesos d’estiu pot ser un exercici curiós. En poca estona es pot passar de la tranquil·litat més absoluta dels barris poc turístics on tothom és de vacances, a la bogeria del centre amb centenars de milers de persones de tot el món buscant el millor lloc per fer-se fotos amb una obra deGaudí de fons. La situació és especialment dolorosa a “Les Rambles”, un carrer que ja fa temps que ha deixat de ser dels barcelonins i on els “guiris” de tota mena es barregen al pujar i baixar. Uns busquen on és Canaletes o el mercat de la Boqueria, d’altres potser només perdre’s pels carrers del Gòtic i el Raval. Els pitjors però, són els que tot just tenen unes hores per tastar quatre tapes a preu de caviar -sovint regades amb sangria aigualida- abans de tornar al creuer de luxe que els ha deixat al port.

“Cada any hi ha més turistes!” Doncs sí. Encara que sembli un tòpic, si es compleixen les previsions de Turisme de Barcelona enguany vindran a visitar-nos més turistes que mai. Segons l’agència, durant el 2011 es poden arribar a superar els 15 milions de pernoctacions en hotels de la ciutat de Barcelona a un preu mig de 104€ per habitació. Números que espanten i que són un rècord absolut, especialment si tenim en compte que això només son xifres del sector hoteler. Us imagineu el que això representa a nivell econòmic? No és d’estranyar que més del 95% de la població enquestada per la mateixa agència vegi el turisme com a quelcom clarament beneficiós per a la ciutat.

Barcelona Guiriland - Isma Monfort

Però el cert és que a vegades un té l’estranya sensació d’estar dins un parc temàtic. A determinades zones només hi trobes “guiris” i més “guiris” fent fotos a estàtues humanes de qualsevol mena i tastant menjar de baixa qualitat. O gravant en vídeo improvitzats shows de “break dance” (dels de passar la gorra) mentre esperen que s’encenguin les fonts de Montjuïc com qui espera els focs artificials al acabar el dia a Disneyland. I talment com en els parcs d’atraccions, que es preparin a gastar! Només les quatre principals visites sobre Gaudí (Pedrera, Casa Batlló,Sagrada Família i Casa Museu Gaudí) representen més de 50€ en entrades.

Sigui com sigui s’ha d’admetre que Barcelona està més de moda que mai i al viatjar podem veure l’enveja al rostre dels altres quan diem que vivim on vivim (més o menys el que ens passa a nosaltres quan algú ens diu que viu a Manhattan o a Tokio). Però una bona part dels que ens visiten ho fan sense saber massa res de la nostre cultura i fins i tot s’enduen una agradable sorpresa quan s’assabenten que tenim una llengua pròpia diferent a la castellana. És precisament aquí on sens dubte tenim una bona oportunitat per seguir fent feina.

Així doncs, és bo el turisme per la ciutat o ens està fent mal? Com en tantes coses a la vida, i aplicant els principis del “Ying” i el “Yang”, probablement siguin totes dues coses alhora.

Fonts: Nota de premsa “Barcelona Turisme” (.pdf)
+Fotos: Àlbum Google Plus 

Postporno, i altres coses difícils d’explicar

(text publicat el 06/07/2011 a www.kolhosp.com)

Postporno - imonfort.com
Dos assistents a la “boda ecosex” al pati del CCCB

Pornografia: f Representació, de qualsevol tipus, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre. (diccionari.cat)

“De qualsevol tipus”. Sent així, com pot ser què el 99% de les produccions de la indústria pornogràfica es dediqui a repetir clixés mitjançant espectaculars dones que son utilitzades com a objectes sexuals per mascles físicament super-dotats? No és difícil imaginar que davant d’aquest panorama hi hagi qui no es senti representat amb aquests estereotips, i és precisament d’aquí d’on neix bona part del que es coneix com a “Postporno”.

A Barcelona ja fa força temps que diferents col·lectius es plantegen les alternatives al porno convencional, i aquests dies estan més ocupats que mai. Les celebracions van començar la setmana passada, amb una gran “boda ecosex” que la ex-actriu porno Annie Sprinkle i la seva parella artístico-sentimental Elisabeth Stephens van protagonitzar al pati del CCCB. Buscant una relació recíproca i més sostenible amb el planeta, la sexecologia proposa la Terra com a amant fugint del concepte tradicional de mare cuidadora. En aquest cas, el leitmotiv de la cerimònia -última d’una sèrie de set en relació amb els chakras hindús- va ser el color platejat per tal d’escenificar el casament amb les roques. Així tothom qui hi va intervenir duia quelcom platejat, ja fos a la roba o pintant-se directament el cos.

Postporno - imonfort.com
Annie Sprinkle i  Elisabeth Stephens durant la boda

Aprofitant la presència a la ciutat de les dues artistes, s’han programat també diverses actuacions al Mercat de les Flors i a l’Antic Teatre, així com tallers d’ecosexualitat al centre Hangar i fins i tot una prometedora “Festa Ecosex” (+info). I com a cloenda de tot plegat res millor que la quarta edició de la “Mostra Marrana” organitzada, entre d’altres, per la activista Diana J. Torres. Del 15 al 17 de Juliol es podrà veure al centre Hangar al Poble Nou un extens programa de produccions postporno de tot tipus que, en molts casos, inclouen xerrades i presentacions dels mateixos autors i autores. Una proposta més que interessant, però que no queda exclosa de certa dificultat per als no iniciats en la matèria.

Però què és exactament el postporno? Doncs si voleu que us ho expliqui jo ho teniu clar. El més segur és que qualsevol intent per part meva de definir-lo doni lloc a un munt d’inexactituds i equivocacions, ja que sembla ser d’aquelles coses amb les que és més fàcil saber “què no és” que no pas trobar-ne una bona definició. Així que per evitar problemes i per acabar citaré a María Llopis, una de les figures més visibles del moviment, en una entrevista a Devora Ran: “La mejor definición que he encontrado es la que hizo Tim Sttütgen en el sofá de mi terraza el mes pasado: mientras que la pornografía convencional genera un tipo de placer o de gozo conocido, el postporno crea una ruptura, rompe esa estructura convencional y nos obliga a reconstruir nuestro deseo bajo nuevas estructuras”. Quedeu avisats.