Sitges Film Festival 2011

(text publicat el 19/10/2011 a www.kolhosp.com)

Sitges 2011 - Kolhosp.com

No ha estat un bon any per al Festival de Sitges. Enguany s’hi ha pogut veure una fornada de pel·lícules més aviat fluixes en un temps en que, curiosament, la indústria del cinema fantàstic fet des de Catalunya va millor que mai. I que consti que detesto tenir aquesta sensació però és que, com a espectador, no puc dir que hi hagi trobat en aquesta edició la qualitat amb la que l’organització ens té acostumats.

De ben segur, aquest sentiment no és compartit per tothom. Els espectadors que van tenir la sort d’esquivar segons quines produccions i centrar les seves apostes en bon material (que n’hi havia) pensaran que m’he tornat boig. I potser el motiu d’aquesta disparitat és una de les principals característiques i punts forts del festival, la necessitat d’haver de triar i apostar entre un programa carregat de propostes que encara no s’han estrenat (ser el primer té els seus riscs). Si bé els films de comèdia amb tocs fantàstics han aprovat amb nota (com “Attack the Block”, “Milocrorze”, “Juan de los Muertos”, o la genial “Extraterrestre”), les cintes de terror o amb un to més seriós sembla que no han provocat massa crits dins les sales.

Sitges 2011 - Kolhosp.com

Millor opinió de tot plegat en deuen tenir els representants de la indústria cinematogràfica. El festival és considerat per molts el millor del món en el seu gènere i això per força concentra un bon nombre de professionals del sector. Directors, productors, actors… I aquest any amb un munt de propostes fetes a casa! Una bona oportunitat per tots ells de fer contactes en un món en el que deixar-se veure i ser vist forma part essencial del mateix.

Però tot i comptar amb bona part dels protagonistes de les pel·lícules espanyoles que s’han projectat, enguany, s’ha trobat a faltar un pèl més de presència de celebritats del cinema fantàstic. A excepció de Bryan Singer, Michael Ironside i Jan Harlan (qui ja va venir l’any passat), s’han vist poques cares internacionalment conegudes en un certamen per al que en els últims anys han passat figures del gènere de l’alçada de Guillermo del Toro, Joe Dante, o el mític“replicant ros” de Blade Runner.

Sitges 2011 - Kolhosp.com

Amb tot, el públic no ha fallat a la cita i ha deixat unes xifres d’assistència espectaculars. Les nombroses sessions amb totes les localitats venudes o les llargues i feixugues cues que la premsa acreditada havia de fer cada dia per aconseguir entrades demostren el gran interès i bon estat de salut del festival. Caldrà esperar doncs, temps millors per a mitòmans amants de les rareses.

Fi de Fiesta

(text publicat el 28/09/2011 a www.kolhosp.com)

Última Corrida a Barcelona - imonfort.com

És diumenge 25 de Setembre de 2011, dia en que està programada a Barcelona la que ha de ser l’última cursa de braus a Catalunya. Coneixent-me em serà complicat trobar una excusa per no passar-m’hi a donar un cop d’ull. Tant que, poc abans de les cinc de la tarda, sense entrada i enfundat en una camisa que crec prou ambigua com per estar amb suficient comoditat a totes dues bandes del carrer Marina, estic lligant la bicicleta davant mateix del bar Bretón.

La falta d’experiència no em deixa dir que “es respira l’ambient de les grans ocasions”, ni que “mai havia vist tanta expectació davant una cita taurina a la Monumental”. Bé això últim potser sí, però és que sigui com sigui de gent n’hi ha i molta. De fet en el tram que em porta de la cantonada del carrer Marina amb Diputació fins a la de la Gran Via -on hi ha les taquilles- els oferiments i peticions de revenda que es senten no fan més que confirmar el cartell d’entrades exhaurides que m’hi trobo. Uns 17.000 espectadors -dels quals un bon nombre son compromisos i premsa que no han passat per taquilla- ompliran fins dalt la única plaça de toros en actiu que queda a la ciutat. L’ocasió s’ho val i es nota. Tacons, perles i vanos per a elles. Camises ben planxades, gomina i puros inacabables per a ells. Potser ha arribat el moment de creuar el carrer per comprovar si a l’altre banda l’aire també està tant carregat.

Última Corrida a Barcelona - imonfort.com

Mal dia per saltar-se el semàfor, millor m’espero a que es posi verd que hi ha massa policies. De fet entre els agents que controlen el trànsit i els que s’encarreguen que no hi hagi disturbis, segurament sumen més colla que els manifestants animalistes que tampoc s’han volgut perdre la cita. Per a ells l’ocasió també s’ho val. No cada dia es pot brindar amb cava la desaparició de l’excepció que permet fer espectacle de la mort de braus. Sabent-se guanyadors assaboreixen el moment recordant als de l’altre banda del cordó policial que, amb permís del Tribunal Constitucional, aquesta és l’última ocasió en que el seu estimat José Tomás torejarà a Catalunya. Crits i algun intercanvi d’insults amb més o menys mala baba.

Última Corrida a Barcelona - imonfort.com

Quan la corrida ha començat encara hi ha força gent al voltant de la plaça. Curiosos, reporters i una àvia que seu en un dels bancs de fusta amb qui m’assec. -No entra? -Noooo, están las entradas agotadas. ¿No ve que es el último día? La dona, de Salamanca, m’explica que no pot entendre com s’ha arribat a la prohibició argumentant els llocs de feina que genera l’activitat taurina. Crec que no s’ho pren massa bé quan li dic que si s’hi instal·la un circ també es crearan llocs de feina, però a aquestes alçades un home amb ganes de xerrar ja s’ha plantat al meu costat amb la frase “a mi tampoco me gustan los toros” (es veu que la camisa no és tant ambigua com em pensava). En aquesta ocasió però, els arguments van pel camí de les llibertats.

Són dos quarts de set de la tarda i encara queda una bona estona per a que tot plegat acabi. Per mirar d’esbrinar què passa dins la plaça m’acosto al bar davant el qual tinc la bici pensant que allà ho estaran veient per la tele de la mateixa manera com passa amb els partits de futbol. El Bretón ha estat des de sempre un punt de trobada dels aficionats taurins de Barcelona i, tot i que ara estigui regentat per ciutadans xinesos, avui és ben ple de la seva clientela habitual. Tothom mira una petita tele en la que per primera vegada em disposo a veure una faena sencera. El problema és que en José Tomás no permet mai la retransmissió en directe de les seves corrides així que, per sorpresa meva, acabo veient els toros de Sevilla.

Però estic de sort. Seu al meu costat el que en aquells moments em sembla l’home més tranquil i pacific del planeta. Menja un entrepà de tonyina acompanyat d’una tapa d’olives i una cervesa, i és un gran aficionat del món taurí. Els seus comentaris condescendents -de nou la camisa no sembla haver estat suficient- m’ajuden a seguir el que veig al televisor. És l’últim dia de toros a la ciutat però de nou ell ho ha de seguir des de fora la plaça, l’economia no li permet luxes. -No debe ir muy bien porque estamos ya en el tercer toro y no se oyen aplausos. -Pero hoy se tienen que lucir, tienen que hacerlo bien para salir por la puerta grande, ¿no? -¿Como? ¡Hoy se sale por la puerta grande aunque torease yo! De eso no hay duda.

Última Corrida a Barcelona - imonfort.com

I la va clavar. A dos quarts de nou sortien a espatlles d’orgullosos aficionats els tres toreros que havien protagonitzat la tarda. De nou, l’ocasió era tant especial que s’ho valia tot i semblava que al final de la jornada tothom estava tenint motius per celebrar. De fet la meva ment es va imaginar per un moment que qui carregava a les seves espatlles els tres matadors eren antitaurins eufòrics. Hagués tingut certa lògica, no?

Més fotos: Última Cursa de Braus
Vídeo: Serafín Marín a espatlles d’aficionats per la Gran Via