Colorado, d’esquerra a dreta

(text publicat el 21/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Rocky Mountain National Park

Colorado Springs, Colorado .- Després d’uns dies voltant per l’estat de Buffalo Bill, crec que ja puc dir que no m’importaria gens viure-hi durant una temporada. Grans zones naturals (elRocky Mountain National Park potser n’és el millor exemple), i nuclis urbans tant importants i culturalment rics com Denver. Bon temps a l’estiu i força neu a l’hivern, amb un clima sec que ajuda a mantenir-la en perfectes condicions.

Aquests díes estic aprofitant la baixa activitat que està havent a la campanya presidencial per oblidar-me una mica de les notícies. Ara per ara els candidats es limiten a criticar-se els uns als altres quan en tenen ocasió i miren de mantenir les seves opcions de cara a les primàries d’Iowa, que encara queden massa lluny. Tot plegat poca cosa. De fet els diaris locals pràcticament no en fan menció tot i ser un estat on l’orientació del vot acostuma a variar d’un any per l’altre. Colorado no és un estat gens previsible. Mentre al 2004 va guanyar Bush, a les últimes eleccions Obama va ser qui es va endur els vots electorals:

Wikipedia Facts: COLORADO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 53,66% – McCain/Palin: 44,71%
-El 8è estat en superfície: 269.837 Km2 ( 8,40 “Catalunyes”)
-El 22è estat en població: 5.029.196 habitants a 2010 ( 0,67 “Catalunyes”)
-El 37è estat en densitat de població: 18,64 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Dumb and Dumber / South Park / Bowling for Columbine
-Tòpic: La mare dels rius – La Suïssa d’Amèrica

Denver, capital de Colorado

De la mateixa manera que nosaltres dividim el país en províncies, els estats americans es divideixen en “countys”. Aquests sovint mostren força diferències en el caràcter de la població tot i ser “només” a unes hores en cotxe -sempre en cotxe- de distància, cosa que m’ha permès planejar una ruta que m’ha dut des d’una de les zones més progressistes de l’estat cap a una de les més conservadores. De Boulder fins a Colorado Springs passant per Denver, d’un 72% de vot demòcrata a només el 39% (dades de 2008).

A la “República de Boulder” (com ells mateixos els agrada ser anomenats) el campus universitari, les bicicletes i els negocis de caràcter local defineixen en gran mesura el paisatge. De fet fins a dues persones em fan notar que no hi ha cap establiment de Walmart, la gegantina cadena de macro-supermercats que sovint és acusada de destruir els comerços del seu voltant. En canvi sí que n’hi ha a la zona de Colorado Springs on qui domina el territori (i sovint el caràcter del vot) son les nombroses esglésies de tota mena, inclosa la de la gran “Air Force Academy”. I a mig camí… la capital de l’estat, Denver. Una ciutat mitjana situada a una milla per sobre el nivell del mar que, amb sana modèstia i salvant les diferències, tinc la sensació que poc té a envejar a les grans metròpolis del país.

Propera parada, Oklahoma!

Els grans paisatges de Utah

(text publicat el 14/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Monument Valley National Park

Moab, Utah .- Estava convençut que tantes hores per carreteres solitàries em mantindrien desconnectat de l’actualitat política, però no vaig caure en que un invent del segle XIX m’acompanyaria durant tot el trajecte. Resulta que per molt “en mig del no res” que et sembli estar, si busques en el dial de la ràdio del cotxe, sempre acabes trobant alguna emissora que et faci bona companyia. Des de la típica/tòpica/clàssica música country (amb emissores especialitzades que n’emeten les 24 hores del dia), als Talk Shows on es debat i s’opina de qualsevol cosa (principalment política).

La meva destinació, la part sud-est de l’estat de Utah, és una regió d’espectaculars paisatges gairebé deshabitats on un es pot imaginar dins de qualsevol pel·lícula del Far West sent víctima d’una emboscada o enmig d’una jornada de cacera amb els indis Navajo. Si bé aquest estat és força conegut per les peculiaritats polítiques i religioses, és de justícia destacar-ne també la seva grandiositat natural, amb entorns tant diferents i variats com les planes de sal (utilitzades per establir rècords de velocitat) o el majestuós Monument Valley. Això sí, sigui quin sigui el punt de partida, cal estar preparat per fer un munt de milles. Aquí tot està molt lluny de tot.

"Sunset" al Arches National Park

I així és com, entre foto i foto, pots escoltar com els programes d’humor se’n riuen de la mala memòria del candidat Rick Perry al debat de la setmana passada. O com les emissores més conservadores, principalment Fox Radio, segueixen buscant -sembla que sense massa èxit- l’oponent adequat per fer front a Obama. I és que ara mateix es podria dir que fins a quatre dels candidats tenen possibilitats més o menys reals d’acabar sent l’escollit per a representar el partit republicà en les properes eleccions: Mitt Romney, Herman Cain, Rick Perry i Newt Gingrich. Tots ells tenen arguments al seu favor, però alhora tots estan lluny de ser el líder que els electors conservadors reclamen. Romney sembla ser el candidat ideal però resulta que és mormó, fet que espanta a molts votants. Herman Cain és un home de negocis d’èxit amb certa gràcia a l’hora d’explicar-se, però fins a quatre dones l’acusen actualment d’assetjament sexual. Tothom diu que Rick Perry és un George Bush amb esteroides, cosa que agrada a molts però que també ha propiciat certes situacions que estan comprometent seriosament la seva credibilitat. I Newt… doncs els líders d’opinió de dretes sembla que ara intenten donar-li una segona oportunitat, després de començar la seva campanya amb més pena que glòria, amb uns quants matrimonis fracassats a les espatlles, i sense una imatge forta com a candidat.

Ara per ara sembla totalment descartat que ningú més es vulgui sumar a la cursa electoral, així que haurem d’anar veient què passa en els propers debats i esdeveniments. Ara tots ells s’esforcen per a arribar amb possibilitats a les primàries d’Iowa (al Gener, les primeres del país), que acostumen a ser clau per començar a esbrinar qui d’ells serà el candidat a la presidència.

Jo mentrestant, vaig fent via cap a la propera parada: Colorado!

Més fotos dels parcs naturals d’Utah visitats:

Antelope Island State Park
Salt Flats State Park
Monument Valley National Park
Arches National Park

Utah, l’arribada i l’inici de la ruta

(text publicat el 09/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Vistes de Salt Lake City

Salt Lake City, Utah .- El que em vaig trobar a l’arribada als EUA va ser tota una senyal del que m’esperava la primera setmana. Només baixar de l’avió, a l’aeroport de Salt Lake City, un grup d’unes 20 persones entre amics i familiars donava una efusiva benvinguda a un parell de mormons que tornaven a casa després de les seves missions a Sud-àfrica. El fet és que Utah és el centre neuràlgic de l’”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies“, i per tant el principal origen de les icòniques parelles d’”Elders” que arreu del món prediquen les seves escriptures. Tant és així, que cada setmana entre 300 i 500 missioners mormons (majoritàriament masculins) agafen aquí l’avió per iniciar els seus dos anys de servei.

La població que es considera mormona arriba fins al 60%, cosa que per força acaba afectant al caràcter de l’estat. Els seus membres son animats a participar de forma molt activa del dia a dia de l’església i la seva unitat conservadora a l’hora d’anar a votar fa que es doni per segura la victòria republicana a les urnes, sigui quin sigui el candidat.

     Wikipedia Facts: UTAH

     -Resultats 2008: Obama/Biden: 34,41% – McCain/Palin: 62,58%
-El 13è estat en superfície: 219.887 Km2 (6,85 “Catalunyes”)
-El 34è estat en població: 2.763.885 habitants a 2010 (0,37 “Catalunyes”)
-El 41è estat en densitat de població: 10,50 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: 127 Hours – High School Musical (Gravada a Utah)
-Tòpic: L’estat dels Mormons – La millor neu del món

"Temple Square", el Vaticà dels mormons.

Ara ja puc dir que per fi m’he posat en marxa després d’uns dies força ocupats aconseguint un número de la seguretat social, obrint un compte al banc, i sobretot amb la compra i posada a punt del cotxe. Després de passar uns dies a Provo, espero a Salt Lake City poder conèixer una mica més les característiques de la religió dominant de la zona abans d’emprendre de nou la ruta cap a els paisatges espectaculars dels parcs naturals i estatals de Utah.

Mentrestant la cursa a la nominació republicana per a la presidència dels EUA segueix el seu curs i s’embruta més que mai. Les acusacions d’assetjament sexual per part de Herman Cain, un dels candidats més ben posicionats, han protagonitzat tota l’actualitat política en les cadenes de notícies nord-americanes i els principals diaris. Esperem doncs que els dos debats republicans programats per aquesta setmana, un d’ells específicament de temàtica econòmica, aportin nous temes d’interès a la campanya més enllà de les acusacions creuades.

Diumenge a Provo

(text publicat el 09/11/2011 a www.kolhosp.com)

Diumenge a Provo, Utah - Kolhosp.com

Sort que ens hem saltat el servei només per homes de les 7 del matí. A Provo, Utah, ens hem llevat amb un parell de dits de neu acumulats sobre els cotxes i amb temperatures per sota dels zero graus, així que quan sortim de casa al voltant de dos quarts de deu s’agraeix el sol que ara fa. Com no pot ser d’altra manera en un estat en que el 60% de la població forma part de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, ens dirigim al servei religiós, celebrat avui en el Concert Hall del centre d’Arts de la Universitat Brigham Young.

Diumenge a Provo, Utah - Kolhosp.com

Allí uns 1400 joves assisteixen a la sessió final de la “Stake Conference”, una trobada comparable a una diòcesi catòlica, que agrupa els fidels de diferent esglésies de la zona. Sorprèn la homogeneïtat. En general l’auditori és ple de parelles joves que s’han casat en els últims dos anys, moltes ja amb fills. Son tants els fidels a Utah que la més que ben organitzada església mormona es permet el luxe d’agrupar les parròquies per grups d’edat i interessos comuns. Durant la cerimònia, amb una banda sonora permanent de nens i nenes que fan de les seves, diferents testimonis comparteixen amb els presents les seves experiències i reflexions sobre la família, el matrimoni, l’església i altres detalls del dia a dia. Hi ha moments per a l’emoció, per a cants corals i per descomptat per a la pregària, que tanca la cerimònia just a temps per anar a dinar.

Però el dia tot just ha començat i queda molt per fer, així que una pizza congelada serà suficient per ocupar l’estómac amb alguna cosa abans d’agafar de nou el cotxe. Qui m’acull em vol ensenyar el centre neuràlgic de la seva organització religiosa així que després de 45 minuts de cotxe arribem al majestuós -tot i que “me l’imatxinava” més gran- Temple Square de Salt Lake City, al que podríem anomenar com el Vaticà dels mormons.

Diumenge a Provo, Utah - Kolhosp.com

Fet aquest parèntesi, la rutina habitual dels diumenges torna a fer acte de presència. És temporada de futbol americà així que cal trobar un “Sports Bar” -n’està ple- amb pantalles gegants que mostren els diferents partits de la NFL. L’afició és gran, la temporada curta i els partits es superposen els uns als altres així que veure els partits en un d’aquests bars no és pas mala idea. Cadascú es situa davant la pantalla del seu equip preferit sense deixar de controlar el que passa en els altres, tot ben acompanyat d’abundant menjar i begudes (la majoria sense alcohol, que estem a Utah). Una bona manera de passar les tardes de diumenge abans d’acabar el dia amb un altre clàssic, un sopar típicament americà a casa els pares.

“Your Visa Is Approved”

(text publicat el 26/10/2011 a lavanguardia.com)

BlogUSA001p

Barcelona (Catalunya).- Tinc el pis buit i les maletes, dues, plenes. Encara trigaré alguns dies a agafar l’avió que em durà cap a Salt Lake City però és que marxar de viatge durant tot un any no és quelcom que es faci sovint, de fet és la primera vegada que m’ho plantejo. El repte s’ho val: Un any en ruta per les carreteres dels Estats Units, visitant els 50 estats que en formen part, tot seguint la campanya de les eleccions presidencials del 6 de novembre de 2012.

Les previsions diuen que passaré l’hivern visitant els estats del sud, que deixaré el nord per l’estiu quan no hi faci tant de fred. També que aniré a Hawaii al Març o fins i tot que acabaré la ruta a Portland, Oregon. Però el cert és que fins que no arribi el moment no ho sabré. Un projecte com aquest es va fent dia a dia, especialment si -com tinc intenció de fer- m’he d’allotjar a cases de particulars que amablement em vulguin acollir.

BlogUSA002p

I mentrestant, les campanyes dels dos grans partits Nord-Americans també faran la seva pròpia cobertura del territori. Obama intentarà convèncer als votants que mereix seguir quatre anys més com a President dels Estats Units; i els republicans buscaran en les seves primàries el candidat que s’hi haurà d’enfrontar. Sens dubte, a cap d’ells els serà fàcil. Obama arriba al final de la seva primera legislatura sense majoria demòcrata al Congrés (cosa que li complica tirar endavant qualsevol iniciativa), amb una economia molt afeblida per l’elevat deute sobirà, amb alts index d’atur, i sense receptes clares a la vista per millorar-ho. En canvi els republicans lliuraran la seva batalla principal dins les pròpies files, doncs els representants del Tea Party sembla que tenen intenció d’imposar tant com puguin les seves idees i propostes. Tant, que el candidat resultant pot acabar sent massa extremista per bona part dels votants republicans.

Sigui com sigui m’esperen un munt de milles recorrent els paisatges que tantes vegades he admirat en trenta anys de veure pel·lícules i sèries americanes. Des de les grans ciutats com New York o Los Angeles, passant pels espectaculars parcs naturals, fins els solitaris deserts i zones rurals. Em pregunto si seré capaç de captar-ne l’essència càmera en mà, si podré tenir l’ordinador sempre a punt per connectar-me al punt WiFi més pròxim. D’una manera o altre, el proper dos de Novembre és la data marcada per començar a resoldre totes aquestes incògnites.