Caucus? Quin caucus?

(text publicat el 04/01/2012 a www.lavanguardia.com)

 

Dickson, Tennessee .- Són més de la una de la matinada i encara no hi ha un resultat del tot clar del caucus celebrat ahir a Iowa. L’inici de les primàries m’ha enxampat a Tennessee i, ja que no ho he pogut viure “in situ”, m’he procurat una senzilla i tranquil·la habitació de motel per observar i aprendre del procés. Tot el que se sap a hores d’ara és que hi ha un empat tècnic amb només vuit vots de diferència a favor de Mitt Romney -declarat vencedor- respecte Rick Santorum. Els segueix Ron Paul en tercera posició i la resta ja queda a força distància. Si en voleu saber més, sempre podeu donar un cop d’ull a la crònica a La Vanguardia firmada per Marc Bassets.

Però ara potser us esteu preguntant què caram és això del caucus i les primàries. Jo no us en podré donar una resposta concreta i precisa, ja que són les primeres eleccions nord-americanes que visc amb certa intensitat i em falta experiència per entendre exactament com funciona aquest sistema tant complicat. Però en tot cas sí que cal tenir clar que és el procediment mitjançant el qual els diferents candidats que volen optar a la presidència del país competeixen per ser el nominat per cadascun dels partits polítics. És un procés que està molt ben reglamentat i que es segueix amb molta intensitat per part dels mitjans de comunicació. Com que Obama (del partit demòcrata) ja ha anunciat que es presenta a la reelecció només el partit republicà necessita triar el seu líder, ja que tot i que hi ha més partits a l’hora de la veritat només acaben comptant aquests dos.

Així, cadascun dels estats lliures associats, el Districte de Columbia, i els 50 estats que formen els Estats Units d’Amèrica, hauran de passar per aquest procés (alguns l’anomenen primàries i altres caucus). El calendari sempre és una part essencial de tot plegat, ja que cada estat acabarà aportant un determinat nombre de “delegats” als diferents candidats (compten com a vots) que progressivament s’aniran sumant en un recompte únic que determinarà el guanyador. Però la data més important acostuma a ser l’anomenat superdimarts, en què es celebren 13 primàries i caucus en un sol dia. D’aquesta manera, a mesura que és va avançant es va veient quines són les preferències dels votants i no es gens estrany que els candidats abandonin la carrera quan es veuen sense possibilitats de sortir-ne victoriosos.

És important entendre que aquesta és una carrera de fons, que costa molts diners i que els candidats porten preparant-la des de fa molt de temps. Per posar un exemple, Santorum ha obtingut uns excel·lents resultats a Iowa en bona part gràcies a haver-se recorregut cadascun dels 99 “countys” -o províncies- que el formen. En canvi, no ha pogut dedicar tants esforços a New Hampshire, el següent estat a celebrar primàries, en què els resultats no tenen perquè ser els mateixos. A més, cal tenir en compte que a causa dels bons resultats a Iowa ara ell està al punt de mira de tots els mitjans de comunicació, cosa que en molts altres casos ha estat més un problema que no pas una ajuda. Com veieu, això no ha fet més que començar. Quedeu avisats!