Primàries i batalles que fan història

(text publicat el 23/01/2012 a www.lavanguardia.com)

Platja de Myrtle Beach

Westminster, South Carolina .- Aquesta ha estat una setmana intensa com poques, seguint de ben aprop els actes de les primàries, i intentant visitar els principals “atractius” de l’estat on va començar la guerra civil americana. El descans previ no ha estat suficient i l’acabo amb els ulls a mig tancar, content de les experiències viscudes. Les limitacions lògiques del projecte fan que només a South Carolina puguin coincidir plenament primàries i ruta, així que els esforços crec que estan prou justificats.

Wikipedia Facts: SOUTH CAROLINA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 44,90% – McCain/Palin: 53,87%
-El 40è estat en superfície: 82.931 Km2 (2,58 “Catalunyes”)
-El 24è estat en població: 4.625.384 habitants a 2010 (0,62 “Catalunyes”)
-El 22è estat en densitat de població: 55,37 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Glory
-Tòpic: L’estat on es va iniciar la guerra civil – Destí de vacances

L’entrada a l’estat va ser espectacular, amb una primera parada directe al centre de convencions de Myrtle Beach. Sense visita a la ciutat o la costa (més tard ja descobriria quetampoc em perdia res) i amb un objectiu clar: el debat de dilluns a Fox News amb els cinc candidats republicans que en aquell moment es disputaven les primàries. Premsa a dojo, bona organització i bones possibilitats de ser a prop dels protagonistes gràcies als actes previs (i posteriors) al debat. Poder mirar als ulls dels diferents candidats no va tenir preu i crec que va canviar força la impressió a nivell personal que tinc de cadascun d’ells (idees polítiques a banda). Em va agradar Rick Perry amb la seva actitud texana, Santorum no deixava de mirar a terra amb cara trista (o cansada), i per Newt la sensació és de prepotència (a banda de que va fer força tard). Ron Paul desprèn honestedat i naturalitat, potser el motiu per el qual aconsegueix connectar amb tants joves i gent cansada de la política convencional, i per al que fa Mitt Romney… confirmo la sensació de fredor i falta de passió que tants li critiquen. Impagable va ser també la possibilitat d’accedir posteriorment a la “Spin Room”, on els candidats -o els seus representants- es troben amb la premsa per tal de defensar la seva actuació un cop acabat el debat.

La "Spin Room"

Tot plegat van ser més de 12 hores anant amunt i avall, amb un munt d’estones d’empeus esperant als candidats, i sense possibilitats de fer el “guiri” per la zona. Estava clar que el proper debat programat per només tres dies després a la CNN (i sense Rick Perry, a l’abandonar la cursa tres dies després) el deixaria per als professionals. Tot indicava que la població de Charleston s’ho valia i no només de debats van les primàries. De fet crec que vaig aconseguir un bon equilibri combinant els actes de campanya amb les passejades pel nucli antic o concerts de rock a bars solitaris dels afores. Fins i tot hi va haver un moment per assistir al Festival de la Comèdia de Charleston que, curiosament, coincideix en dates amb les primàries. L’esperada visita al Fort Sumter -el lloc on es va iniciar la primera batalla que va acabar originant la guerra civil americana- va servir per tancar l’estada a Charleston el mateixdia de les votacions, just abans de marxar cap on els principals candidats es reunien per celebrar els resultats obtinguts.

Interior del "Fort Sumter"

Fidel a les meves intencions inicials em vaig dirigir al local que la gent de Mitt Romney havia llogat a Columbia per a celebrar la “election night”, però us puc assegurar que a l’ambient s’hi respiraven poques ganes de celebració. Els resultats encara eren provisionals però tot semblava indicar una victòria per sorpresa de Newt Gingrich. Potser per això, amb un to poc amigable, em van acabar indicant que si no m’agradava haver-me de quedar a la sala de premsa sense accés al lloc on es celebrava l’acte principal… me’n podia anar a algun altre lloc. Dit i fet.

Newt es dirigeix a la premsa i als seus seguidors

L’hotel Hilton de Columbia no podia estar més a vessar de seguidors, voluntaris i premsa (molta premsa). Cal dir que hi havia un “catering” prou decent, però sens dubte el que tothom volia era estar a prop del que en aquell moment ja se sabia que era el guanyador de les primàries de South Carolina. Un Dj intentava animar una audiència acalorada i atapeïda en una sala d’actes que es va quedar més que petita, però tot i això l’espera es va fer molt llarga. No va ser fins al cap de poc més d’una hora d’arribar que els cabells blancs del candidat s’endevinaven entre un núvol format per centenars de càmeres i mòbils immortalitzant el moment, el moment de glòria de Newt. El  candidat semblava fora de la cursa fa només unes setmanes quan, després de pujar de forma meteòrica per uns dies a les enquestes, va quedar quart als dos primers comicis. Ara gaudirà d’una segona oportunitat.

Aquí tothom diu que “South Carolina escull presidents” però en aquesta ocasió ningú s’atreveix a utilitzar el tòpic, doncs la cursa segueix més oberta que mai a l’espera del que pugui passar a finals de mes a Florida (el proper estat amb primàries). De moment jo intentaré prendre’m l’estat de Georgia amb un pel més de calma, per intentar arribar-hi en condicions i no acabar com el meu estimat PT Cruiser. Sembla que a ell també l’ha afectat el ritme i ara el motor ha decidit que no vol passar de les 2.500 revolucions per minut, caldrà doncs passar pel taller.

Leave a Reply

Your email address will not be published.