No premis aquest botó!

(text publicat el 04/04/2012 a www.kolhosp.com)

Las Vegas és la capital mundial del joc, dels senyals de neó, dels grans espectacles. A Las Vegas tot és estridència, soroll, llums, colors. La gran ciutat és al sud de l’estat de Nevada, als EUA, i no existiria de no ser per la ingent quantitat de turistes que la visiten cada any atrets com mosques. Però només cal conduir uns quants quilòmetres al nord per veure com seria la zona sense els casinos i hotels, un gran desert creuat per carreteres solitàries que connecten antics nuclis miners ara semi abandonats. És el lloc ideal, en mig del no res, per establir una gran zona militar on fer-hi tot tipus d’operacions i tests sense que a ningú importi quin tipus d’explosiu estàs utilitzant, encara que sigui nuclear.

El paisatge i l’ambient general donen de si. Quan et lleves a mitjanit per buidar la bufeta en un motel al marge de la zona restringida i dels llençols salten espurnes, no penses en descàrregues electrostàtiques de la manta. La mítica Àrea 51 és massa a prop com per no atorgar-li alguna responsabilitat per les llumetes paranormals, tot i que estar mig adormit segur que ajuda. La gent també té quelcom d’especial. Molts viuen de les teories de la conspiració que atrauen turistes curiosos al poble. Sembla que els vulguin seguir el joc per no decebre, però amb aquella actitud de fira de barri que no enganya a ningú quan t’asseguren que l’escopeta està ben calibrada. Ells tampoc saben res del què passa allà dins tot i fer-se els experts per intentar ajudar.

Hi ha històries a gust de tothom. Sens dubte la més popular és la que parla dels aliens de Roswell, ja que suposadament els van dur aquí per a la seva examinació i estudi. Les gasolineres van plenes de “souvenirs” (el negoci no dóna tant com per una botiga especialitzada) i és fàcil trobar alguna “Alien Burger” per fer un mos. La carn és de vedella, ja se sap, però s’entén l’equivocació quan a la carta també hi ha “Spanish Omelet” (truita espanyola) preparada amb salsa de tomàquet picant en lloc de patates. I així una mica amb tot, però és que aquí la cosa va de no saber. L’Àrea 51 és tant secreta que ni surt als mapes ni als documents oficials, potser ni tan sols està allà. No hi ha senyals que t’indiquin on és i quan arribes a la suposada porta d’accés tampoc hi ha ningú per preguntar-li. Això sí, de càmeres no en falten i de cartells avisant de la prohibició d’entrar i fer fotos tampoc. Fer fotos a què? Al desert?

I és clar, tot plegat acaba produint l’efecte contrari. És secreta, no es poden fer fotos, et poden disparar a matar si hi entres, no existeix oficialment, ningú sap què hi passa… Ho poden fer més atractiu? La zona ha acabat sent un gran botó vermell amb un cartell de prohibició, la caixa de galetes dalt de tot de la prestatgeria a la que la criatura no arriba. Tant misteri acaba fent que sigui el centre de moltes mirades, però ara quasi prefereixo que l’exèrcit americà no reveli mai el que realment hi ha. Segurament la realitat no mereix totes les milles que he hagut de fer per apropar-m’hi.

Leave a Reply

Your email address will not be published.