Camps, prats i ranxos infinits a Wyoming

(text publicat el 10/04/2012 a www.lavanguardia.com)

Paisatge de "Turtle Rock", al sud-est del estat.

Humphrey, Nebraska .- El pas pels deserts de Nevada no va ser suficient “frenada” abans d’entrar a l’estat menys poblat de tots, Wyoming. El contrast és força considerable ja que, tot i que a altres estats també m’he trobat amb zones deshabitades, aquí mai hi havia una gran ciutat al final del trajecte. Amb un cens de menys de 600.000 habitants, ja us podeu imaginar la mida de la majoria de poblacions, inclosa la capital. De fet, està tan buit que és el segon estat amb menys densitat de població (només després de la immensa Alaska) tot i ser un dels més petits. Em pregunto si no seria el primer si no fos per “l’efecte crida” que crea la falta de taxes. A diferència de la resta d’estats, Wyoming no cobra impostos a la renda ni a persones ni a empreses cosa que atrau teòrics nous habitants tan distingits com el mateix Harrison Ford.

Wikipedia Facts: WYOMING

-Resultats 2008: Obama/Biden: 32,54% – McCain/Palin: 64,78%
-El 10è estat en superfície: 253.348 Km2 (7,89 “Catalunyes”)
-El 50è estat en població: 563.628 habitants a 2010 (0,08 “Catalunyes”)
-El 49è estat en densitat de població: 2,08 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Brokeback Mountain – Close Encounters of the Third Kind
-Tòpic: L’estat dels cowboys

Al mirar el mapa de Wyoming jo quasi només hi veia una cosa: el parc nacional de Yellowstone (situat a la cantonada nord-oest de l’estat). El pla inicial era anar-hi directament per passar-hi uns quants dies gaudint de l’espectacular natura, però resulta que  les carreteres que arriben al parc des del sud estan tancades fins a mitjans d’abril per la “temporada d’hivern”. Cap problema, al setembre ja hi haurà temps. A canvi, vaig fer un parell de nits al tranquil poble de Jackson, porta d’entrada tant del famós parc nacional, del “Grand Teton National Park”, com també d’algunes de les pistes d’esquí amb més pendent del país. Però no estava pas sol, allà mateix els nombrosos uapití del “Elk National Refuge” (i algun ant despistat) també esperaven que es fongués la neu per tornar a les muntanyes mentre jo passava una bona estona amb els voluntaris de la “community radio” local.

"Grand Teton National Park", Wyoming

Gairebé al mateix temps, a la cursa a la candidatura republicana, Mitt Romney s’enduia tres noves victòries a les primàries de Maryland, Wisconsin i el Districte de Columbia (on és la capital, Washington D.C.). A cada votació va quedant més clar que el candidat Rick Santorum té ben poc a fer davant els bons resultats i la potència econòmica de Romney. De fet, fins i tot es comencen a sentir previsions dels més atrevits que parlen de la seva imminent retirada aquesta mateixa setmana. Oficialment però, ell assegura estar convençut d’arribar fins al final. Com a mínim s’espera que arribi fins a la propera data clau, el 24 d’abril, en què es celebren primàries al seu estat natal de Pennsylvania (així com a quatre estats més). El problema és que, si fins fa ben poc, la victòria de Santorum a l’estat que el va veure créixer semblava quasi segura, les enquestes més recents mostren com Romney estaria aconseguint capgirar les intencions de vot. En tot cas encara queden molts dies i, amb la velocitat i intensitat que imposen les cadenes de notícies 24h, qualsevol cosa pot passar. Un exemple: Hores d’ara moltes ja parlen obertament de les opcions que té Romney a l’hora de triar un possible vice-president, com si ja fos ell el nominat.

Moment final de la subhasta del "poble més petit dels EUA"

Però tornant a Wyoming, després de gaudir d’alguns dels espais naturals al sud-est, no em podia permetre finalitzar el meu recorregut per l’estat menys poblat sense passar per l’auto-anomenada “població més petita del país”. El propietari de la casa i la gasolinera que formen el poble de Buford s’hi va quedar sol després de la pèrdua de la seva dona i que el seu fill s’independitzés. Això va deixar el cens a tan sols un habitant, i una bona excusa per fer parar als turistes a posar benzina i fer-se una foto. Però després de vint anys de viure-hi, “l’alcalde” va decidir jubilar-se i vendre tot el poble sencer al millor postor. La casualitat va voler que la subhasta fos el mateix dia que jo tenia previst passar per la carretera on es troba. En uns ràpids sis minuts, uns vietnamites anònims ho van adquirir tot per 900.000$, provocant un generós somriure a l’antic propietari. A mi ara m’esperen per endavant uns quants estats quasi tan deserts com aquest, en una de les zones que més ganes tenia de visitar des del inici del projecte. Potser quan arribi a la propera gran ciutat a mi també se’m dibuixa un bon somriure…

Leave a Reply

Your email address will not be published.