Quadrícules i tornados al pas per Kansas

(text publicat el 19/04/2012 a www.lavanguardia.com)

Des Moines, Iowa .- Hi ha una regió entre els estats de Nebraska i Kansas en què la terra és tan plana i la densitat de població tant baixa, que les carreteres formen una quadrícula. Fins i tot les poblacions estan quasi alineades, cosa que fa que em pregunti si va ser abans la carretera o el poble. Al planejar la ruta vaig tenir clar que una zona així l’havia de visitar, encara que després al passar-hi la quadrícula es difumina per passar a ser una senzilla carretera recta i llarga enmig de camps. Per descomptat no tot Kansas és així, però en general sí que hi dominen les grans extensions dedicades a la ramaderia, l’agricultura i l’indústria que l’envolten. De fet Dodge City -la meva primera parada- és un dels principals centres de processament de carn del país, cosa que es deixa notar fàcilment amb “l’olor” que impregna tota la zona.

Wikipedia Facts: KANSAS

-Resultats 2008: Obama/Biden: 41,65% – McCain/Palin: 56,61%
-El 15è estat en superfície: 213.096 Km2 (6,64 “Catalunyes”)
-El 33è estat en població: 2.853.116 habitants a 2010 (0,38 “Catalunyes”)
-El 40è estat en densitat de població: 12,7 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Wizard of Oz – Superman – Dances with Wolves 
-Tòpic: La cistella del pa – L’estat dels gira-sols

Buscant una mica de contrast vaig anar a parar a Wichita, la ciutat més poblada de l’estat i, segons diuen, una de les deu millors dels EUA on viure. Però a no ser que els factors que van tenir en compte per fer el rànquing fossin diferents als que jo prioritzaria, diria que s’han passat. Motius a favor no en falten: uns llocs de feina de qualitat gràcies a importants seus d’empreses aeronàutiques, un preu de l’habitatge més que raonable, i un ambient en general agradable i tranquilper passejar els diumenges a la tarda. Però també n’hi ha alguns en contra, com la sensació de poca activitat cultural i… les alertes de tornado. Sí, tota la regió central dels EUA és ben famosa per les fortes tempestes que en ocasions originen devastadors tornados i aquí no se n’escapen. De fet, recordeu com arriba Dorothy des de Kansas al país d’Oz? Exacte.

Justament va ser l’alerta per una d’aquestes tempestes la que em van fer marxar de Wichita unes hores abans de les previstes. No m’hagués importat gens veure en directe un tornado per fer-li un parell de fotos, però suposo que el seny va fer acte de presència. Durant el trajecte fins a Kansas City passant per la “Tallgrass Prairie National Preserve”, els forts vents i els cels tapats van ser constants però en cap cas vaig observar res que pogués recordar a un remolí. No hi va haver ocasió per a una foto. La tempesta em va esquivar (o jo a ella) només tocant terra en forma de tornado en algunes zones rurals dels afores de la ciutat (tot i que va fer destrosses importants a altres regions). Ja està bé així. Parlant amb qui m’acollia vaig descobrir que tampoc no és un fenomen tan senzill d’observar ja que ella, tot i haver-hi viscut des de petita, mai no havia tingut l’oportunitat de veure’n un en primera persona.

Una altra tempesta ben diferent és la que viuen els canals de notícies 24h amb el que han anomenat “La guerra contra les dones”.  La competició contra Santorum va fer que Romney hagués d’apropar-se a la dreta ultra-conservadora, havent d’adoptar certes postures en contra del control de natalitat. Aquestes afirmacions li estarien passant ara factura en les enquestes d’intenció de vot respecte d’Obama i, per tant, la lluita per convèncer el vot femení està atraient molta atenció. Especialment ara que sembla que Mitt Romney s’ha quedat sense rivals a la cursa republicana i els mitjans de comunicació ja el comparen amb el president i gairebé ignoren la resta de candidats. De moment, pel que fa al debat sobre l’elecció de candidat o candidata a la vicepresidència, Romney ha anunciat que ha delegat la recerca a una membre del seu equip i que no en desvetllarà el nom fins a la convenció d’agost a Tampa.

I amb tot això jo ja havia anat a parar a un altre estat, i quasi sense assabentar-me’n. Sabia que la frontera entre Kansas i Missouri divideix la ciutat de Kansas City, però no m’esperava que la part més interessant i desenvolupada de la ciutat es trobés a l’estat que no li dóna el nom. Però només va caldre fer com si no ho sabés i no fixar-me amb fronteres, per gaudir d’una ciutat amb molta més vida que Wichita: visita a un mercat de segona mà, cafeteries encantadores, dos “weeklies” (revistes independents gratuïtes) i, fins i tot, un festival de cinema que es celebrava mentre jo era a la ciutat. Què més puc demanar? Com comprendreu aquesta ciutat sí que entra per mèrits propis a la meva llista particular de “llocs on si s’escau, en un moment determinat, podria arribar-hi a viure per una temporada”.