Un vespre a Urgell 249

(text publicat el 23/01/2013 a www.kolhosp.com)

Tot sembla normal a dos quarts de set de la tarda al carrer Urgell a l’alçada de la seu del Partit Popular de no ser per dos furgons policials que en bloquegen per complert l’entrada, que també tapen la porteria del bloc de pisos del número 249. Ja fa uns dies que es van convocar, a través de les xarxes socials, dues protestes simultànies a les seus del PP de Madrid i Barcelona avui divendres a les set de la tarda en contra dels últims casos de corrupció que han aparegut a la premsa relacionats amb ex-dirigents del partit. El cas, relacionat amb la trama ‘Gürtel’, té implicacions greus i es suma als molts altres que ja es coneixien relacionats amb aquest i altres partits polítics. Però a quinze minuts de l’inici de la protesta no sembla que hi hagi ningú, més enllà de mitja dotzena de persones i un parell de càmeres d’informatius. A l’altra banda del carrer unes veïnes es queixen del dispositiu policial, del que ja comencen a estar-ne habituades. ‘- Antes la sede estaba más arriba, pero se vinieron aquí. Nosotros no queríamos al PP y se quiso comprar el local para elegir quien venia, pero no se qué pasó.’ ‘-Se dijo: Se va a poner cualquiera. Y mira…’.

Mentrestant ha anat arribant més gent a la vorera contrària d’on es troba la seu del partit polític, a l’altre la policia n’ocupa tot l’ample. També han arribat més mitjans de comunicació. Amb puntualitat suïssa, a les set de la tarda, comencen els crits de protesta. La Guàrdia Urbana ja ha tallat el carrer i els manifestants no triguen a invadir-ne la calçada per ser més a prop del local. Els crits i consignes es succeeixen en direcció a unes persianes abaixades, la seu del parit està completament tancada i no sembla que hi hagi d’haver ningú a dins. A qui criden els prop de tres-cents manifestants? Els reporters dels mitjans de comunicació ho graven tot, però coneixent-ne les dinàmiques difícilment se’n faran massa ressò. Especialment si no hi ha incidents destacats, i no n’està havent. Tot i això, els locals comercials i restaurants de la zona també han abaixat les persianes. Ho fan per sistema i amb naturalitat, no corren riscos, ja hi estan acostumats. Saben que en la gran majoria de casos els manifestants marxaran cap a casa sense ocasionar problemes quan creguin que ja han cridat prou estona, i ells podran tornar a obrir per atendre als qui volen venir a sopar. ‘-Aquí tenemos que comer todos, ¿sabes?’

En aquesta ocasió però, els manifestants no marxen a casa sinó que al cap d’una hora de protestes es decideix fer una marxa a peu fins a la seu de Convergència i Unió (també protagonistes de recents notícies a la premsa sobre corrupció) al carrer Còrsega. En iniciar-se la caminada, els agents dels Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana es posen també en marxa. Amb tota naturalitat i, aparentment, sense entrar en converses amb els qui protesten, van tallant el trànsit dels carrers que porten d’una seu a l’altre. Fins i tot es talla l’Avinguda Diagonal, una de les principals vies de la ciutat. Els agents s’avancen a la marxa i desvien el trànsit amb prou anticipació com per evitar majors complicacions, tots sabem on es dirigeix la protesta. Arribant a la seu de CiU es veu clarament que els furgons han arribat abans que ningú i esperen als manifestants bloquejant les portes, també tancades, de l’edifici. Dos carrers més enllà la Guàrdia Urbana desvia el trànsit per a deixar la part final del carrer Còrsega lliure. Els crits i consignes es reprenen. En son uns quants menys, potser a causa d’una fina pluja. De nou criden a un edifici que sembla buit, i ara gairebé no queda cap mitjà de comunicació.

Bon Nadal a tothom, o no.

(text publicat el 02/01/2013 a www.kolhosp.com)

-Bé, feliç aniversari Jesús. Sento que la teva festa sigui tant estúpida.
-Bé, feliç aniversari Jesús. Sento que la teva festa sigui tant estúpida.

Un es va fent gran i cada vegada hi veu menys sentit a això del Nadal. A vegades és sortir al carrer i no acabar d’entendre el que passa. No són pocs els que justifiquen tanta celebració amb la il·lusió dels nens i nenes que ho viuen com una època màgica de l’any, però és que ens passem tot l’any esquivant les esglésies i tot el que fa olor de religiós i ara ens falta temps per celebrar que uns homes venen d’orient a portar regals al nen Jesús. I això que molts d’aquest nens i nenes ni han estat batejats, ni ho estaran mai. Això sí, el pessebre que no falti a casa que és tota una tradició que no es pot deixar perdre, caganer inclòs. El Nadal ha de ser una celebració religiosa o no és ‘el Nadal’. I és que en el fons, tots sabem que el Nadal d’avui en dia no té gairebé res a veure amb el que, teòricament, hauria de ser.

Fer un cop d’ull al calendari a principis de desembre fa por començant pel dia de la grossa ‘de Nadal’, un sorteig amb cobertura mediàtica desmesurada que en ben poques ocasions fa justícia al que hauria de ser el periodisme. Però és que de seguida arriba la nit prèvia al dia de Nadal, el mateix dia de Nadal, i tot seguit Sant Esteve. Tres grans àpats d’obligat compliment per a moltes famílies en menys de 48h. Crec no equivocar-me si dic que no soc l’únic que de tot plegat només en salvo els canelons. Va, i potser també algun aperitiu amb gràcia. Ah! I tot plegat, per a molts, amb ni una sola referència als teòrics motius religiosos de la celebració. Perdoneu la insistència, però és que segonsun estudi de 2010 del ‘Centre d’Investigacions Sociològiques’ més del 65% de la població de l’estat espanyol no va mai o gairebé mai a missa o a oficis religiosos (xifra que inclou a més de la meitat dels que es consideren membres de l’Església Catòlica). És a dir, que tot i que una important majoria de la població no participa activament de cap religió de cap mena, quan arriba l’època de Nadal deixem que les tradicions cristianes marquin el ritme del nostre dia a dia.

Cartell de la campanya ‘Buy Nothing Christmas’ d’Adbusters
Cartell de la campanya ‘Buy Nothing Christmas’ d’Adbusters

I si ni la religió ni, potser, alguns del rituals típics d’aquestes dates ens acaben de convèncer, què és allò que manté tant viva la tradició del Nadal? No cal ser un doctorat en sociologia per entendre que per a una gran majoria, ha de ser el consumisme. La gent d’Adbusters, històrics activistes contra el consumisme i actors principals del que es va conèixer com ‘Occupy Wall Street’, també ho entenen així. Saben que massa de les compres fetes en aquestes dates responen a impulsos alimentats pel sistema capitalista, i no per honestos sentiments de joia i estima. Per això, enguany, han fet campanya en favor de no comprar absolutament res en motiu del Nadal, ni un sol regal. Evidentment el fracàs de la iniciativa estava més que assegurat des de l’inici, però de mica en mica ens hem d’anar conscienciant de que els mateixos principis que ens van portar a la situació de crisi actual no seran els que ens en trauran.