Un vespre a Urgell 249

(text publicat el 23/01/2013 a www.kolhosp.com)

Tot sembla normal a dos quarts de set de la tarda al carrer Urgell a l’alçada de la seu del Partit Popular de no ser per dos furgons policials que en bloquegen per complert l’entrada, que també tapen la porteria del bloc de pisos del número 249. Ja fa uns dies que es van convocar, a través de les xarxes socials, dues protestes simultànies a les seus del PP de Madrid i Barcelona avui divendres a les set de la tarda en contra dels últims casos de corrupció que han aparegut a la premsa relacionats amb ex-dirigents del partit. El cas, relacionat amb la trama ‘Gürtel’, té implicacions greus i es suma als molts altres que ja es coneixien relacionats amb aquest i altres partits polítics. Però a quinze minuts de l’inici de la protesta no sembla que hi hagi ningú, més enllà de mitja dotzena de persones i un parell de càmeres d’informatius. A l’altra banda del carrer unes veïnes es queixen del dispositiu policial, del que ja comencen a estar-ne habituades. ‘- Antes la sede estaba más arriba, pero se vinieron aquí. Nosotros no queríamos al PP y se quiso comprar el local para elegir quien venia, pero no se qué pasó.’ ‘-Se dijo: Se va a poner cualquiera. Y mira…’.

Mentrestant ha anat arribant més gent a la vorera contrària d’on es troba la seu del partit polític, a l’altre la policia n’ocupa tot l’ample. També han arribat més mitjans de comunicació. Amb puntualitat suïssa, a les set de la tarda, comencen els crits de protesta. La Guàrdia Urbana ja ha tallat el carrer i els manifestants no triguen a invadir-ne la calçada per ser més a prop del local. Els crits i consignes es succeeixen en direcció a unes persianes abaixades, la seu del parit està completament tancada i no sembla que hi hagi d’haver ningú a dins. A qui criden els prop de tres-cents manifestants? Els reporters dels mitjans de comunicació ho graven tot, però coneixent-ne les dinàmiques difícilment se’n faran massa ressò. Especialment si no hi ha incidents destacats, i no n’està havent. Tot i això, els locals comercials i restaurants de la zona també han abaixat les persianes. Ho fan per sistema i amb naturalitat, no corren riscos, ja hi estan acostumats. Saben que en la gran majoria de casos els manifestants marxaran cap a casa sense ocasionar problemes quan creguin que ja han cridat prou estona, i ells podran tornar a obrir per atendre als qui volen venir a sopar. ‘-Aquí tenemos que comer todos, ¿sabes?’

En aquesta ocasió però, els manifestants no marxen a casa sinó que al cap d’una hora de protestes es decideix fer una marxa a peu fins a la seu de Convergència i Unió (també protagonistes de recents notícies a la premsa sobre corrupció) al carrer Còrsega. En iniciar-se la caminada, els agents dels Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana es posen també en marxa. Amb tota naturalitat i, aparentment, sense entrar en converses amb els qui protesten, van tallant el trànsit dels carrers que porten d’una seu a l’altre. Fins i tot es talla l’Avinguda Diagonal, una de les principals vies de la ciutat. Els agents s’avancen a la marxa i desvien el trànsit amb prou anticipació com per evitar majors complicacions, tots sabem on es dirigeix la protesta. Arribant a la seu de CiU es veu clarament que els furgons han arribat abans que ningú i esperen als manifestants bloquejant les portes, també tancades, de l’edifici. Dos carrers més enllà la Guàrdia Urbana desvia el trànsit per a deixar la part final del carrer Còrsega lliure. Els crits i consignes es reprenen. En son uns quants menys, potser a causa d’una fina pluja. De nou criden a un edifici que sembla buit, i ara gairebé no queda cap mitjà de comunicació.

Leave a Reply

Your email address will not be published.