Fotografia de viatge: 5 consells bàsics

(text publicat el 15/10/2013 a www.descobrir.cat)

En els anys que fa que faig fotografies quan viatjo he adoptat una sèrie de costums i pràctiques per simplificar les tasques i aprofitar millor els recursos. No són grans descobriments i és possible que alguns ja els feu servir, però potser us donaran algunes bones idees per a la propera sortida fotogràfica. Aquí ho resumeixo en cinc consells que crec que poden anar bé tant als usuaris que ja fa temps que disparen com als que comencen amb això de la fotografia. De ben segur n’hi ha molts més, us animo a compartir-los i comentar-los.

La sortida i posta del sol, sempre bons moments per a la fotografia
La sortida i posta del sol, sempre bons moments per a la fotografia

 

1.Fotografiar cartells d’informació:

Aquest és molt bàsic. Quan som de viatge sovint intentem aprofitar bé el temps disponible visitant tants espais com podem al dia. Tant, que pot ser que acabem per no recordar tots els detalls del que hem vist. Si durant la visita a les mans hi tens una càmera de fotos enlloc d’un bloc de notes, el millor és simplement fotografiar els cartells informatius més importants per tenir a mà totes les dades a la tornada a casa. En una mateixa carpeta a l’ordinador tindràs les fotos del lloc junt amb la informació més destacada i, si més tard les edites per penjar-les on-line o per fer un àlbum o llibre del viatge, mai dubtaràs sobre quin ha de ser el peu de foto més adient.

2.Trobar el millor moment per a fer la fotografia:

No tots els monuments i espais es poden fotografiar des de gairebé qualsevol angle com passa amb la Torre Eiffel. Sovint hi ha un moment del dia (o de la nit) en que allò que volem fotografiar rep la llum de tal manera que queda més afavorit, per això no és mala idea tenir en compte el moviment del sol a l’hora de planificar la jornada de viatge. Hi ha ocasions en que he arribat a visitar un mateix punt fins a tres i quatre vegades, buscant la llum precisa segons l’hora del dia i la meteorologia. Probablement no cal ser tant exagerat, però si es disposa de la informació… per què no aprofitar-la? Sovint prenc nota del moment de la posta o sortida del sol al lloc on estic, o miro d’esbrinar en els mapes la orientació del que vull visitar. També és recomanable evitar fer fotografies d’exteriors a les hores centrals del dia, en que normalment la llum és molt ‘dura’ i poc atractiva.

Per la seva posició, la llum entrava fins aquestes cascades del Marroc només durant uns 30min al dia
Per la seva posició, la llum entrava fins aquestes cascades del Marroc només durant uns 30min al dia

3.Descarregar les targetes de memòria cada dia:

Aquest és un dels costums que més m’ajuden quan estic de viatge, tot i que no sempre es pot dur a terme ja que cal disposar d’ordinador. Processar les fotografies cada dia no només reparteix la tasca en petites dosis, sinó que permet tenir la visita fresca (fent el procés més àgil) i proporciona una visió més completa del material que hem obtingut. Les petites pantalles dels aparells de fotografia no permeten veure en tot detall el resultat i a vegades en obrir-les a l’ordinador hi trobem tots els defectes que no hem vist en el moment de fer la foto. Ser-ne conscients farà que els puguem evitar en els propers dies, alhora que una visió general del material obtingut ens facilitarà la presa de decisions al respecte pel que queda de viatge. Aquest és el motiu principal pel qual normalment acabo carregant amb els més de dos quilograms que pesa el meu actual ordinador portàtil.

4.Còpies de seguretat, còpies de seguretat, còpies de seguretat:

¿Què pot ser pitjor que perdre totes les fotografies que hem fet durant un viatge? Solució: Fer còpies de seguretat de forma regular. Si has dut el teu portàtil durant el viatge (quelcom que ja he dit que recomano), és important que no només copiïs els arxius al disc dur de l’ordinador. No acostuma a passar res però, i si passa? Durant el viatge als EUA duia dos discs durs externs (que guardava a llocs diferents de l’equipatge) per a fer còpies de seguretat. Per a viatges més curts potser és suficient amb dur una o dues memòries USB amb força capacitat. En l’últim viatge al Marroc (de tot un mes de durada) el total de fotografies i vídeos van ocupar uns 23Gb de disc dur, que es poden encabir sense problemes en una memòria de 32Gb que es pot comprar per 15 o 20 euros. Per aquest preu més val no jugar-se-la.

5.No pengis mai les fotografies a internet sense retocar:

Ben poques de les fotografies que faig no pateixen algun tipus de retoc, per petit que sigui, en programes d’edició com el ‘Photoshop’. A vegades només els toco lleugerament els nivells, a vegades intento corregir el balanç de blancs. Però en tot cas, m’asseguro que cap d’elles acaba a internet sense haver estat modificada. Per què? En primer lloc perquè probablement queden millor així, però en segon lloc perquè prefereixo mantenir l’original com a prova d’autoria abans de col·locar a la imatge una marca d’aigua que ‘l’embruti’. Com a alguns els agrada dir ‘Copyright is for losers’ (els drets d’autor són per a perdedors), i encara més en els temps que corren. Si la teva fotografia és bona acabarà sent compartida, robada, editada i reutilitzada en altres blogs i webs de viatges; no hi ha massa res a fer. Per això la única mesura de seguretat que utilitzo és conservar jo mateix l’arxiu original sense modificar, i deixar ben clar que poden fer gairebé el que vulguin amb la foto (ho farien igualment) gràcies a les llicències Creative Commons que els hi aplico.

 

El Marroc quotidià en tres fotografies robades

(text publicat el 10/10/2013 a www.kolhosp.com)

Reflectir en fotografies el dia a dia quotidià dels habitants d’un país com el Marroc pot resultar més complicat del que sembla. A ningú ens agrada que ens apuntin amb la càmera de fotos com si fóssim animals en un parc zoològic, però tinc la sensació que això pot ser especialment accentuat en un país de tradició islàmica. Al Marroc mai tindreu problemes per prendre imatges del que se suposa que has de prendre imatges: Personatges a la plaça de Jemà-el-Fna de Marràqueix (a canvi d’unes monedes), actuacions folklòriques berbers, edificis monumentals, botigues d’espècies als mercats de les medines, els treballadors de les adoberies de pell de Fes… El problema arriba quan el que vols fotografiar és quelcom que no se suposa que un turista hagi de fotografiar, i no queda altre remei que “robar” la fotografia intentant ser ràpid i discret:

-Transport públic:

En més d’una ocasió durant el meu recent viatge al Marroc, m’he trobat viatjant en un taxi en el que hi havia quatre persones assegudes als seients de darrera i quatre més als de davant (incloent el conductor). Aquesta situació és per a la majoria de nosaltres molt poc habitual, curiosa, i fins i tot un pèl divertida fins que t’hi has de passar vàries hores sense cap marge de moviment. En tot cas, espero que esteu d’acord en que la situació mereix una foto. Creieu que la resta de passatgers (incloent el conductor) em donarien mai permís per a fer una bona fotografia de la situació? Ni parlar-ne. És per això que totes les que tinc les vaig prendre des del seient de darrera, dissimulant i sense poder veure ben bé què feia. El mateix passa als busos. Vols prendre una foto amb els teus amics camí de Essaouira? Cap problema. Vols prendre una foto del precari estat dels busos més econòmics i la forma en que quotidianament la gent viatja en ells? Espera que l’home s’adormi i “roba-li” la foto.

-Botigues i comerços:

Tinc fotografies força maques de piles d’olives perfectament arrenglerades al mercat de Meknès. També de botigues de fils de seda, de dàtils, d’espècies, de souvenirs… Però en tinc molt poques de les botigues que cada dia visitava per comprar aigua fresca, fruits secs, o quelcom ràpid per fer passar la gana a l’hora de berenar. De nou, la quotidianitat d’aquests establiments jugava en contra meva, com si a Barcelona algú del Japó preguntés a la ferreteria del barri per fer una foto del local. Probablement uns dels establiments que més ens criden l’atenció siguin les carnisseries. No no tenen la carn en cambres frigorífiques i normalment les peces senceres dels animals estan penjades a la vista de tothom, a l’abast no només de mosques i vespes sinó també de la pols del carrer i el fum del trànsit de la ciutat. Tot un xoc comparat amb les precaucions que es prenen a les nostres carnisseries. En un parell d’ocasions vaig provar de prendre’n fotografies, però el propietari del local mai semblava estar massa disposat a deixar-me jugar amb les llums i ombres del lloc, per tal d’aconseguir el màxim detall de la desena de mosques que voltaven aquell xai penjat. La solució? Esperar a que l’home es girés a tallar un tros de carn, i ser més ràpid que ell en fer la foto i guardar de nou la càmera.

-Els McDonalds de Marroc:

Desconec si és un terme popular o comú, però així és com s’hi van referir els que hi menjaven en una ocasió i em va agradar tant que en vaig adoptar el nom immediatament. En aquestes petites parades de menjar ràpid que hi ha a gairebé totes les ciutats, cadascú simplement tria entre els ingredients disponibles per a elaborar el seu entrepà. El preu està en funció del nombre d’ingredients i el tipus. Així, per exemple, un peixet fregit pot costar dos o tres dírhams, un ou dur un dírham i mig, i les olives verdes tallades només un. Al seu voltant acostumen a aplegar-se un bon nombre de gent que xerra i menja. També poden ser parades de sopa, cargols, fruita o llegums. La principal característica és que són llocs molt econòmics on menjar que acostumen a no estar estètica i higiènicament massa cuidats. Fer-ne fotos? Us prometo que ho vaig demanar en un munt d’ocasions, i el màxim que vaig aconseguir va ser permís per fer una foto molt tancada dels cargols sense mostrar la parada. A Rabat però em va semblar trobar l’ocasió ideal per “robar-ne” una foto, ja que hi havia una gran jardinera on seure discretament darrera d’un d’aquests ‘McDonalds del Marroc’. Resultat: Em van enxampar de seguida, la foto no val gran cosa i, a sobre, em va caure una bronca per fer-me l’espavilat.

Prendre notes de viatge: versió pràctica o romàntica?

(text publicat el 25/09/2013 a www.descobrir.cat)

Comany de viatge prenent notes en una llibreta de paper
Company de viatge prenent notes en una llibreta de paper

Les llibretes de paper, especialment les d’una famosa marca de cobertes negres que no mencionaré, formen part de la iconografia de viatgers i reporters des de fa molts anys. Jo mateix n’he regalat algunes a qui sabia que iniciava un viatge especial i, de la mateixa manera, també jo n’he rebudes unes quantes. Però tot i l’atractiu que tenen, he de reconèixer que cada vegada les utilitzo menys, en favor de solucions menys analògiques i tradicionals. De fet, escric aquestes línies en un tren camí de Meknes, al Marroc, mentre a la finestra no hi ha res a veure perquè ja és fosc. Podria haver tret la petita llibreta de paper que sempre porto, però en canvi he preferit utilitzar el mòbil per a començar a escriure el text d’aquest post. Els avantatges són evidents, per una banda no m’he de preocupar de fer mala lletra a causa dels sotracs però, sobretot, quan l’hagi acabat només caldrà una senzilla sincronització per tenir-lo llest per a ser revisat i publicat sense necessitat de ‘picar-lo’ de nou al portàtil.

Les meves notes de viatge al telèfon mòbil
Les meves notes de viatge al telèfon mòbil

 

Si ho voleu provar trobareu un munt d’aplicacions per a ‘smartphones’ que us ho posaran ben fàcil (fins i tot la famosa marca de llibretes de cobertes negres té la seva pròpia aplicació per a mòbils), però probablement la més coneguda de totes sigui l’anomenada ‘Evernote’. Com moltes altres, aquesta permet sincronitzar tots els dispositius dels que disposem tenint així les mateixes anotacions en tots ells. Tot i que va força bé, també és cert que la seva versió gratuïta té certes limitacions que poden fer la guitza als qui en vulguin fer un ús més intens. Hi ha però un gran nombre d’alternatives, així que potser val la pena remenar i triar una mica abans de decidir-se. Si no us voleu instal·lar una aplicació, o si us voleu estalviar problemes amb les limitacions de les versions gratuïtes, una molt bona alternativa és utilitzar el correu electrònic. Si teniu configurat el compte amb el sistema IMAP (el que permet sincronia entre dispositius) o utilitzeu aplicacions com la del ‘Gmail’, només cal que us envieu un correu electrònic a vosaltres mateixos per a tenir-ho tot guardat i a punt quan obriu el portàtil desprès d’una sincronia. Un consell, si enlloc d’enviar el correu guardeu aquest com a ‘esborrany’, també es sincronitzarà i, a més a més, el podreu editar sempre que ho necessiteu.

En tot cas, ja sigui mitjançant un sistema o un altre, es pot utilitzar el mòbil per a prendre un munt de notes diferents que van més enllà del que una llibreta ens pot proporcionar. Jo ja l’utilitzo per gairebé tot. Per exemple, sovint faig fotos amb el mòbil d’elements que vull recordar i més tard els reviso amb calma, per evitar parar-me a prendre notes al carrer (i gràcies a la sincronia tinc aquestes fotos sempre a mà a tots els dispositius). També anoto els comptes del viatge en un full de càlcul al telèfon, quelcom que em permet saber en tot moment la despesa acumulada i les mitjanes diàries (un aspecte força aconsellable de dur al dia, sobretot en viatges llargs). Això sí, hi ha un detall en el que reconec que la llibreta segueix guanyant al mòbil: les anotacions ràpides a l’hora de regatejar preus en un país com el Marroc. Tot i que en algunes ocasions he arribat a utilitzar el telèfon amb aquest propòsit, he de reconèixer que no hi ha res com treure llibreta i bolígraf.

 

Xifres de regateig durant el viatge a Marroc
Xifres de regateig durant el viatge a Marroc