5 idees per a regalar a viatgers tecnològics

(text publicat el 18/12/2013 a www.descobrir.cat)

Tot un clàssic. Arriben aquestes dates i les botigues s’omplen de curiosos buscant el regal perfecte per a familiars i amics. No és que vulgui contribuir a la errònia associació de les festes de Nadal amb la necessitat de comprar compulsivament, però sí que l’ocasió em permet fer un petit recopilatori d’idees i objectes que de ben segur agradaran a la majoria d’aficionats als viatges, la fotografia o les tecnologies en general.

1-Trípode de cable per a dur a la butxaca

Si t’agrada fer fotografies saps que sovint un trípode pot marcar la diferència entre tenir una bona foto o no tenir-la, especialment en condicions de poca llum. Però dur el trípode a sobre quan som de viatge no sempre és possible, ja que els més petits només serveixen per a càmeres compactes i els més grossos són complicats de dur tot el dia a sobre.

Amb aquest “trípode” de cable tindrem sempre a mà una forma senzilla d’estabilitzar les nostres imatges, en un dispositiu que no ens farà massa nosa a la bossa. Estirant i trepitjant el cable establirem una tensió que evitarà la majoria de moviments no desitjats.

2-Localitzador electrònic de maletes

T’agradaria saber si la maleta que has facturat és a “la panxa” de l’avió que et durà a l’altre banda del món? Aquest dispositiu es guarda dins la maleta i ell solet s’activa i desactiva en funció dels moviments de l’avió per informar-te, via aplicació al mòbil, d’on es troba exactament la teva maleta.

Funciona amb un servei de subscripció i envia missatges SMS al teu telèfon confirmant que la maleta ha arribat a la teva destinació en el mateix avió que tu. No utilitza GPS (tecnologia que difícilment funcionaria dins una maleta a la bodega d’un avió) i compleix amb totes les normatives d’aviació.

3-Ã’ptiques espia

Ja fa temps que una d’aquestes és a la meva llista per als reis mags, però suposo que la seva funció no acaba d’agradar als reis d’orient. El seu funcionament és molt senzill, dins d’aquestes òptiques un mirall a 45º permet fer fotos del que tenim als costats sense, en principi, aixecar sospites.

Si t’hi fixes bé es veu el truc, però a primera vista semblen un objectiu com qualsevol altre. D’aquesta manera es poden capturar escenes amb molta més naturalitat, evitant la tensió que sempre ocasiona que algú t’apunti directament amb una càmera de fotos. Hi ha versió per a càmeres rèflex, i versió per a telèfons mòbils.

4-Carregador USB solar i portàtil

Estar de viatge sovint significa anar tot el dia amunt i avall, lluny d’endolls i carregadors. En el mercat ja hi ha un munt de carregadors externs per USB, però aquest a més a més permet carregar els nostres aparells amb energia solar. Tant si estem en mig d’una ciutat o ben lluny de la civilització, carregar les bateries de mòbils i càmeres ja no serà un problema. Ah! I per a viatgers més aventurers, també hi ha un carregador que permet generar electricitat a partir de l’escalfor d’un fogonet mentre preparem el sopar.

5-Càmera 35mm per peces

Arriba de la mà de la gent de les càmeres Lomo, i és un ‘kit’ força assequible que permet muntar la teva pròpia càmera de 35mm. És tota de plàstic i permet ben poques opcions pel que fa a les òptiques, però sempre podràs presumir d’haver-la muntat tu. Un regal ideal per a aficionats a la fotografia ja que permet descobrir tots els mecanismes bàsics implicats en la obtenció de la imatge. Això sí, per descomptat només està disponible en versió analògica.

Miquel del Roig, el ‘cantautot’

(text publicat el 22/08/2013 a www.kolhosp.com)

De l’Ametlla de Mar, tocant música des de l’adolescència i capaç de fer ballar tota una plaça amb ganes de gresca amb tan sols una guitarra i la seva veu. L’estiu de 2009 anava amunt i avall de Gràcia quan em sorprenia en trobar, en un carrer ben atapeït, una festassa de les que han fet mundialment populars les seves Festes Majors. El que no m’esperava és que a l’escenari només hi hagués un petit home armat amb la seva guitarra espanyola enllaçant èxits populars de tot tipus, molts d’ells versionats. Per descomptat, ens hi vam quedar. En el repertori de Miquel del Roig hi ha absolutament de tot i cap de les cançons triades duren més de mig minut. La seva principal virtut és la capacitat d’enllaçar temes en una sola peça que pot arribar a durar gairebé mitja hora. Talment com un Dj, però amb música i veu en directe. Pot cantar ‘La Macarena’ o alguna dels Beatles, però també repassa els èxits del rock català, les cançons més tradicionals de la terra, el Virolai i, per descomptat, la seva cançó insígnia: ‘La Farola’.

Aquest any ha tornat a les Festes de Gràcia i el concert va començar tard, molt tard. Potser per esperar que acabés el partit del Barça, coses que passen. A l’inici la Plaça de la Vila no era del tot plena però es va omplir. Alguns escoltaven estranyats algunes de les seves primeres cançons versionant temes tradicionals, en els que hi cola lletres de crítica política i social de les que pocs se n’escapen. Però després del les intervencions populars amb versets fets a mida a ritme del ‘Garrotí i Garrotà‘, ja va valdre tot. L’home sembla incansable i un diria que no se li acaba mai el repertori. Només la limitació horària imposada per l’Ajuntament de Barcelona el va fer parar a un quart de tres de la matinada després d’una hora i mitja de festa continuada. És ben sabut que és capaç de fer concerts de més de dues hores i, durant els mesos d’estiu, en fa gairebé un al dia. Per la senzillesa, efectivitat, economia de mitjans… no hi ha cantautor més rendible. Em pregunto jo, no se’l podria subvencionar per anar aixecant la moral del país?

A més a més, en Miquel del Roig va aconseguir una fita a la que pocs aspiren: omplir una plaça de Gràcia sense pràcticament cap ‘guiri’. I si n’hi havia algun estaria ben perdut. Un ambient d’agrair després d’haver vist enguany algunes escenes poc agradables amb turistes molt passats de voltes, probablement seduïts per les descripcions exagerades d’algunes guies de viatge que qualifiquen aquestes festes de boges i descontrolades. La millor manera doncs de posar fi a les Festes de Gràcia de 2013, que deixa amb ganes de continuar la setmana que ve amb les menys atapeïdes del barri de Sants.

RAW vs JPG. El millor format per a la fotografia de viatge.

(text publicat el 26/11/2013 a www.descobrir.cat)

Tant si teniu una càmera tipus rèflex digital com si teniu un model avançat de qualsevol altre format, de ben segur que aquesta és capaç de poder guardar les fotografies en format RAW (a més a més del clàssic JPG de tota la vida, és clar). Però quins són els avantatges d’aquest format? Té alguns inconvenients?

El cert, és que cada vegada tindrem el format RAW més present en el nostre dia a dia quan treballem amb fotografies. Els fabricants cada vegada l’incorporen en dispositius menys sofisticats, i ja hi ha alguns telèfons mòbils que capturen imatges en RAW. De fet, fins i tot sembla que els desenvolupadors del sistema operatiu per a telèfons i tauletes Android estarien acabant de perfilar la possibilitat de gestionar aquest tipus de fitxers amb els models amb més capacitat de processament.

Però, abans de continuar, què són els fitxers RAW?

Els RAW són fitxers d’imatges amb les dades del sensor de la càmera gairebé sense editar ni comprimir. És a dir, la informació que ha generat el sensor en rebre la llum al fer una fotografia sense processar. És per això que si ho comparem amb els fitxers JPG (comprimits i processats), els fitxers RAW ocupen molta més memòria.

Però els fitxers RAW no són en si una fotografia, sinó que necessiten ser processats (el que equivaldria, en el cas d’un negatiu, a ser revelat). Entre la informació que guarden també hi trobem els ajustos que vam fer a la càmera en el moment de fer la fotografia (contrast, saturació, nitidesa, balanç de blancs…), però gràcies a no estar tota la informació processada podem variar aquests valors amb posterioritat per ajustar amb més precisió el resultat final.

Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.
Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.

 

Què guanyo disparant en RAW?

-Més control en el resultat final de la imatge: Aquest possiblement sigui l’avantatge més evident de tots. En el meu cas em serveix, en moltes ocasions, per a acabar d’afinar el balanç de blanc adequat quan els pre-ajustos de la càmera no l’acaben d’encertar. Però no només, ja que també permeten ajustar el nivell de nitidesa, contrast i molts altres aspectes amb una precisió que els ajustos de la càmera sovint no permeten.

-Més qualitat d’imatge: Els fitxers JPG, per molt grans que siguin, estan comprimits i per tant sempre hi ha pèrdua d’informació. Quanta? Depèn de com la càmera processi la imatge al guardar-la en JPG. En canvi, si utilitzem el format RAW, tindrem la informació directe del sensor i serem nosaltres, amb el programa d’edició, els qui determinarem el nivell de compressió que hi volem aplicar.

-Salvar situacions compromeses: És evident que no sempre l’encertem a l’hora d’ajustar el diafragma o velocitat de l’obturador. A vegades (només a vegades, eh?) ens queden les fotografies un pèl fosques o massa clares. En aquests casos sempre és millor intentar arreglar-ho a partir d’un fitxer RAW que a partir d’un JPG. De nou, el fet que disposem de tota la informació sense comprimir ens facilitarà la feina salvant situacions de complicada solució.

Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera
Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera

 

La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.
La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.

 

Quins inconvenients té el format RAW?

-Ocupa molta memòria i fa que la càmera sigui més lenta: Evident, ja que els fitxers RAW ocupen entre tres i quatre vegades més que els seus equivalents en JPG. La nostra targeta de memòria i els discs durs amb les còpies de seguretat se’ns han fet petits de cop. A més a més, a la càmera li pot costar més de processar tanta informació i, per tant, pot ser que si estem fent moltes fotografies seguides el ‘buffer’ es saturi i haguem d’esperar uns instants per a poder prendre més imatges.

-Trigarem molt més a editar les fotos: Recordeu que els fitxers RAW necessiten ser ‘revelats’? Doncs això pot fer que veure i editar les fotos a l’ordinador es converteixi en una feina un xic tediosa. Gràcies a programes de processament com el ‘Lightroom’ d’Adobe (o les seves alternatives lliures i gratuïtes) és cert que això cada vegada passa menys, però tot i això el procés mai serà tant senzill com directament visualitzar els fitxers JPG.

-Caure en la temptació del terrible procés HDR: Segur que en algun moment heu vist alguna fotografia amb unes llums que semblen impossibles, benvinguts al món de les fotos amb ‘High Dynamic Range’. Aquest tema donaria per a tot un post, però bàsicament s’aprofiten les capacitats dels fitxers RAW (a banda d’altres tècniques) per a exprimir al màxim les possibilitats de llum d’una fotografia. Si això es fa amb moderació, no passa gran cosa. El perill arriba quan se’ns escapa de les mans i el resultat sembla més apropiat per a il·lustrar un conte de fantasia enlloc d’un paisatge real.

Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR
Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR

 

Alguna conclusió o recomanació?

Que cadascú opti per al que li sigui més pràctic. Personalment acostumo a anar fent amb els fitxers JPG, vigilant sempre en el moment de prendre la imatge per guanyar agilitat en el moment de la edició i no omplir al límit els discs durs. Tot i això cada vegada més tendeixo a disparar en RAW per a assegurar el tret, sobretot en situacions de llum compromeses gràcies al control de balanç de blanc que aquests proporcionen. En tot cas, qui no es decideixi i no li falti memòria a la targeta, sempre es podrà configurar la càmera per a guardar la fotografia en RAW i en JPG a la vegada. Ah! I per si serveix com a referència, sembla ser que els fotògrafs de ‘National Geographic’ disparen exclusivament en format RAW.