Els 5 errors més habituals de les fotos de viatge

(Text publicat el 11/05/2014 a www.descobrir.cat)

Ningú és perfecte i tots cometem errors. A més a més, el que per a mi pot ser una pràctica errònia pot ser que per a tu no ho sigui. Tot i això hi ha alguns costums que, aplicats a la fotografia de viatge, convindria evitar. Si els tenim presents a l’hora de viatjar, serà més fàcil tornar a casa amb fotografies que mostren com cal l’experiència viscuda.

Viatjant sol amb una càmera rèflex digital penjant del coll, acostumo a ser el candidat ideal per a demanar una foto de grup, quelcom que normalment faig encantat. Massa vegades però, m’allarguen càmeres de gama alta amb configuracions inadequades a les circumstàncies.

Imatge CC de Epsos.de a Flickr
Imatge CC de Epsos.de a Flickr

Si les fotografies no són una part important de les teves vacances no et preocupis, la millor foto i la millor càmera sempre són la disponible en cada moment i circumstància. Però si en canvi vols tenir un bon record i, per exemple, elaborar un bon àlbum fotogràfic (ja sigui digital o dels de tota la vida), potser que et plantegis evitar aquestes situacions:

Error n1: La càmera? Sempre en mode automàtic!

Molt senzilla ha de ser la càmera com per a que no incorpori algun tipus de mode, com a mínim, semi-automàtic. Quan posem el símbol verd en el dial de selecció deixem que la càmera decideixi el 100% dels paràmetres tècnics al prémer el disparador. Un dels principals és la sensibilitat d’ISO amb la que es farà la foto, un dels aspectes que més ens pot espatllar la foto (sobretot en càmeres compactes).

Utilitzar els modes semi-automàtics ‘P’, ‘S’, o ‘A’, ens permetrà decidir el nivell d’ISO que més ens convé. També ens proporcionarà accés, en gairebé totes les càmeres, a l’eina d’ajust d’exposició que sovint es representa amb un quadrat dividit amb un símbol de suma (+) i un de resta (-). Amb aquesta eina serrem nosaltres qui, a partir dels càlculs de llum de la càmera, decidirem si volem la imatge més clara o més fosca. Mori l’automàtic total!

Error n2: Desaprofitar les millors hores del dia.

Les fotos de les postes de sol són precioses, però les de la sortida també, eh? Sovint els llençols se’ns enganxen i ens costa llevar-nos aviat per aprofitar un dels millors moments del dia per fer fotos (a mi el primer). Si sortim tard a visitar el centre de la ciutat on estem passant uns dies de vacances, probablement ens trobarem amb els carrers atapeïts de gent i amb una llum poc interessant per a la fotografia.

Els primers raigs de sol i els últims són molt fotogènics, gràcies a una menor intensitat i a la horitzontalitat de la font de llum. Al migdia la llum del sol sovint és massa vertical i crea ombres que poden aportar poc joc a la fotografia. Tenir en compte quina és la millor hora per a fer una determinada foto marcarà, de totes totes, la diferència que la farà digne de ser la portada de l’àlbum de fotos.

Error n3: Fer només fotos tipus ‘selfies’ (o no fer-ne cap).

Aquest sóc jo davant la Torre Eiffel de París, quest sóc jo al Louvre, aquest sóc jo a dalt de l’Arc de Triomf…. i etcètera. I a vegades fins i tot fent un saltiró o fent veure que aguantes a la torre inclinada de Pisa per a que no caigui!

Turistes davant la Torre de Pisa. (Origen de la foto… la grandesa d’Internet)
Turistes davant la Torre de Pisa. (Origen de la foto… la grandesa d’Internet)

Bromes a banda, potser que tornem del viatge amb algunes fotografies en les que el més important a mostrar no siguem nosaltres mateixos. Si no, ens perdrem bona part dels detalls i dels grans paisatges als que tant ens ha costat arribar.

El contrari tampoc és bo, i sovint és el meu cas. En tornar del meu primer viatge a Londres els meus amics em van preguntar ‘i totes les fotos són així, artístiques?’. Segurament es referien a que jo no sortia a cap les imatges que els mostrava. De mica mica però, miro de posar-hi remei.

Error n4: No buscar el sentit o intenció de la foto.

Ja vaig mencionar breument aquest error en el post sobre els aspectes a tenir en compte al fer fotos, hi vull insistir. Si volem una bona foto, és necessari que en el moment de fer-la ens preguntem què és el que volem expressar amb ella. Si tan sols fem la foto, amb la càmera a nivell de la nostra vista i sense preocupar-nos del que deixem dins o fora del quadre, serà molt complicat que després tingui res d’especial.

La fotografia és una forma d’expressió com l’escriptura, el vídeo o la narració. Cal per tant saber què volem transmetre, la intenció que volem donar a la imatge. No és mala idea que explorem i juguem amb les possibilitats que tenim en cada moment per aconseguir el resultat desitjat.

Error n5: Utilitzar el flaix.

He d’admetre que aquesta és una mania personal que no tothom ha de compartir. La meva manera d’entendre la foto de viatge implica intentar captar l’escena que estic presenciant amb el menor número d’artificis possible. Això passa per evitar els recursos de tècniques com el HDR (High Dynamic Range), però també la utilització del flaix. Si un local és fosc, és fosc. Si el subjecte està en contrallum i no ho podem evitar, no ho podem evitar.

L’única excepció que faria al respecte d’aquesta norma que m’he autoimposat és a l’hora de fer fotos de persones en ambients amb molt poca llum. Quan sortim de festa i volem fer una foto de grup, normalment no hi ha altre manera de fer la foto que utilitzant el flaix de la càmera i la situació ja és prou artificial de per si. A la resta de situacions evitar el flaix ens proporcionarà naturalitat i reflectirà amb més fidelitat l’escena.

I per acabar, com de costum, recorda que totes les normes estan per a ser trencades.

Guies de paper o guies digitals, quina dur de viatge?

(Text publicat el 24/04/2014 a www.descobrir.cat)

Torno a ser a Marroc per acabar el viatge que vaig començar el setembre passat. Durant aquella estada ja vaig parlar de la substitució de la llibreta de paper a favor d’aplicacions al telèfon mòbil a l’hora de prendre notes de viatge.

Però tot i prendre les notes al mòbil, com es pot intuir a algunes fotos, encara duia a sobre una guia de viatge en format paper. Aquest cop, només duré la versió digital de la mateixa.

Tot i agradar-me el món de la tecnologia mai he estat el que en anglès es coneix com un ‘early adopter’ (aquells que de seguida s’apunten a les últimes novetats tecnològiques). Vaig ser dels últims en adquirir un DVD (ni tinc ni crec que mai tingui un reproductor Blu-Ray), disparo en JPG quan crec que la ocasió s’ho val, i encara no domino del tot això de les xarxes socials i fer fotos amb el mòbil.

Ara però crec que ja ha arribat el moment de fer el pas a les guies digitals de les que, bàsicament, n’he trobat de dos tipus:

-Guies tradicionals en format digital.

Aquesta ha estat la meva elecció. El factor decisiu va ser posar sobre la balança de la cuina la versió en paper d’una guia de viatge, i comparar-ne després el pes amb el de la meva tauleta de 7 polzades. Tan sols uns grams menys diferència (a favor de la tauleta digital).

Amb un pes semblant podia tenir la mateixa informació i molta (moltíssima) més. No només disposaria de la guia de viatge sinó que podria gaudir de la resta d’aplicacions i continguts que duc amb mi a la tauleta, altres llibres i guies inclosos. La decisió estava feta.

Tot i que l’accés al contingut de la guia en versió digital no és tan ràpid com obrir un llibre (cal encendre-la, desbloquejar-la, obrir l’aplicació i trobar la pàgina a consultar), també és cert que la guia permet accedir directament a contingut ‘online’ com les webs dels allotjaments o mapes.

-Guies ‘online’ generades pels usuaris.

Aquestes són guies que algunes pàgines web i empreses ofereixen, normalment de forma gratuïta, per a descarregar i utilitzar en els nostres dispositius mòbils.

La diferència principal de bona part d’elles és que generen el seu contingut a partir de la informació que comparteixen els mateixos usuaris. Això aporta, per una banda, frescor i idees que podem no trobar en guies més tradicionals, però per l’altre poca professionalitat i/o neutralitat en les seleccions i dades aportades. És la història de sempre.

Tot i no ser una opció a descartar d’entrada, aquesta no ha estat l’escollida. Si bé ens pot ajudar a descobrir visites poc convencionals, és fàcil que els comentaris caiguin en tòpics i que la informació aportada no sigui del tot contrastada. En tot cas la considero un complement a tenir en compte, però no un substitut de les guies de tota la vida.

Com a resum, aquests són els principals avantatges i inconvenients que he trobat a l’hora de decidir dur a sobre una guia de viatge digital enlloc d’una en format paper:

-Avantatges:

  • En un pes semblant moltes més prestacions i serveis (i encara més si trobem WiFi).
  • Links i mapes a un click.
  • La tauleta digital ocupa menys volum que la guia de paper.
  • En consultar-la ningú sap ben bé què fas, pots semblar menys ‘guiri’.
  • En el meu cas concret, la guia en paper costava tres vegades més que la versió digital de la mateixa guia i edició.

-Inconvenients:

  • La tauleta es pot espatllar i deixar de funcionar (cosa que no acostuma a passar amb els llibres).
  • Cal carregar-ne la bateria, per descomptat.
  • L’accés a la informació no és tan immediat i directe.
  • Pots cridar l’atenció en treure una tauleta en segons quins ambients (tot i que cada vegada menys).
  • El procés de compra ‘online’ mitjançant botigues especialitzades va ser complicat i ple de traves a causa de les proteccions de drets d’autor (tot i haver-la pagat!).