(Text publicat el 11/05/2014 a www.descobrir.cat)
Ningú és perfecte i tots cometem errors. A més a més, el que per a mi pot ser una prà ctica errònia pot ser que per a tu no ho sigui. Tot i això hi ha alguns costums que, aplicats a la fotografia de viatge, convindria evitar. Si els tenim presents a l’hora de viatjar, serà més fà cil tornar a casa amb fotografies que mostren com cal l’experiència viscuda.
Viatjant sol amb una cà mera rèflex digital penjant del coll, acostumo a ser el candidat ideal per a demanar una foto de grup, quelcom que normalment faig encantat. Massa vegades però, m’allarguen cà meres de gama alta amb configuracions inadequades a les circumstà ncies.
Si les fotografies no són una part important de les teves vacances no et preocupis, la millor foto i la millor cà mera sempre són la disponible en cada moment i circumstà ncia. Però si en canvi vols tenir un bon record i, per exemple, elaborar un bon à lbum fotogrà fic (ja sigui digital o dels de tota la vida), potser que et plantegis evitar aquestes situacions:
Error n1: La cà mera? Sempre en mode automà tic!
Molt senzilla ha de ser la cà mera com per a que no incorpori algun tipus de mode, com a mÃnim, semi-automà tic. Quan posem el sÃmbol verd en el dial de selecció deixem que la cà mera decideixi el 100% dels parà metres tècnics al prémer el disparador. Un dels principals és la sensibilitat d’ISO amb la que es farà la foto, un dels aspectes que més ens pot espatllar la foto (sobretot en cà meres compactes).
Utilitzar els modes semi-automà tics ‘P’, ‘S’, o ‘A’, ens permetrà decidir el nivell d’ISO que més ens convé. També ens proporcionarà accés, en gairebé totes les cà meres, a l’eina d’ajust d’exposició que sovint es representa amb un quadrat dividit amb un sÃmbol de suma (+) i un de resta (-). Amb aquesta eina serrem nosaltres qui, a partir dels cà lculs de llum de la cà mera, decidirem si volem la imatge més clara o més fosca. Mori l’automà tic total!
Error n2: Desaprofitar les millors hores del dia.
Les fotos de les postes de sol són precioses, però les de la sortida també, eh? Sovint els llençols se’ns enganxen i ens costa llevar-nos aviat per aprofitar un dels millors moments del dia per fer fotos (a mi el primer). Si sortim tard a visitar el centre de la ciutat on estem passant uns dies de vacances, probablement ens trobarem amb els carrers atapeïts de gent i amb una llum poc interessant per a la fotografia.
Els primers raigs de sol i els últims són molt fotogènics, grà cies a una menor intensitat i a la horitzontalitat de la font de llum. Al migdia la llum del sol sovint és massa vertical i crea ombres que poden aportar poc joc a la fotografia. Tenir en compte quina és la millor hora per a fer una determinada foto marcarà , de totes totes, la diferència que la farà digne de ser la portada de l’à lbum de fotos.
Error n3: Fer només fotos tipus ‘selfies’ (o no fer-ne cap).
Aquest sóc jo davant la Torre Eiffel de ParÃs, quest sóc jo al Louvre, aquest sóc jo a dalt de l’Arc de Triomf…. i etcètera. I a vegades fins i tot fent un saltiró o fent veure que aguantes a la torre inclinada de Pisa per a que no caigui!
Bromes a banda, potser que tornem del viatge amb algunes fotografies en les que el més important a mostrar no siguem nosaltres mateixos. Si no, ens perdrem bona part dels detalls i dels grans paisatges als que tant ens ha costat arribar.
El contrari tampoc és bo, i sovint és el meu cas. En tornar del meu primer viatge a Londres els meus amics em van preguntar ‘i totes les fotos són aixÃ, artÃstiques?’. Segurament es referien a que jo no sortia a cap les imatges que els mostrava. De mica mica però, miro de posar-hi remei.
Error n4: No buscar el sentit o intenció de la foto.
Ja vaig mencionar breument aquest error en el post sobre els aspectes a tenir en compte al fer fotos, hi vull insistir. Si volem una bona foto, és necessari que en el moment de fer-la ens preguntem què és el que volem expressar amb ella. Si tan sols fem la foto, amb la cà mera a nivell de la nostra vista i sense preocupar-nos del que deixem dins o fora del quadre, serà molt complicat que després tingui res d’especial.
La fotografia és una forma d’expressió com l’escriptura, el vÃdeo o la narració. Cal per tant saber què volem transmetre, la intenció que volem donar a la imatge. No és mala idea que explorem i juguem amb les possibilitats que tenim en cada moment per aconseguir el resultat desitjat.
Error n5: Utilitzar el flaix.
He d’admetre que aquesta és una mania personal que no tothom ha de compartir. La meva manera d’entendre la foto de viatge implica intentar captar l’escena que estic presenciant amb el menor número d’artificis possible. Això passa per evitar els recursos de tècniques com el HDR (High Dynamic Range), però també la utilització del flaix. Si un local és fosc, és fosc. Si el subjecte està en contrallum i no ho podem evitar, no ho podem evitar.
L’única excepció que faria al respecte d’aquesta norma que m’he autoimposat és a l’hora de fer fotos de persones en ambients amb molt poca llum. Quan sortim de festa i volem fer una foto de grup, normalment no hi ha altre manera de fer la foto que utilitzant el flaix de la cà mera i la situació ja és prou artificial de per si. A la resta de situacions evitar el flaix ens proporcionarà naturalitat i reflectirà amb més fidelitat l’escena.
I per acabar, com de costum, recorda que totes les normes estan per a ser trencades.
