5 aspectes a tenir en compte per a obtenir millors fotografies

(text publicat el 18/02/2014 a www.descobrir.cat)

En tota fotografia hi ha, com a mínim, dos aspectes generals a tenir en compte. Un d’ells és la tècnica, és a dir, tots els detalls amb els que configurem la càmera abans de disparar. Però aquest post és sobre l’altra, la part estètica, la que definim quan decidim què i com enfoquem, o quins elements deixem dins o fora de la fotografia.

A continuació trobaràs 5 conceptes o elements a considerar a l’hora de prendre la decisió, i que et poden ajudar a millorar les teves fotografies de viatge.

-Sàpigues què és el que vols expressar.

Molt sovint em trobo amb fotografies tècnicament correctes, però que els falta acabar de definir l’aspecte estètic. Jo acostumo a anomenar-ho ‘la intenció’. A vegades és més fàcil d’entendre si pregunto a qui ha pres la foto ‘¿Què és el que volies fotografiar?’ (alerta, si la resposta és ‘no ho sé’ no hi ha massa res a fer).

Des del meu punt de vista tota fotografia hauria de tenir una ‘intenció’ o idea a expressar. Per norma general intento que a les meves fotos el peu de foto sigui tant poc important com sigui possible. La situació ideal és que la imatge s’expliqui per si mateixa. Així que abans de disparar, crec que és bona idea tenir clar saber què és el que vols mostrar amb la imatge que estàs a punt de prendre. Només amb aquest punt, si és que no ho estaves aplicant fins el moment, les teves imatges milloraran considerablement.

-Tingues les línies i els terços sempre presents.

Segur que coneixes o has sentit a parlar de la norma dels tres terços. Només per si de cas, aquesta norma diu que els subjectes, línies d’horitzó i principals elements de la fotografia mai han d’estar situats al centre de la imatge. En dividir el quadre de la imatge en terços obtenim dues línies verticals, dues d’horitzontals i quatre punts (allà on es troben les línies), que és on teòricament hem de concentrar els elements a destacar de la imatge.

Els punts on es troben les línies són els punts, teòricament, amb més força de la imatge.
Els punts on es troben les línies són els punts, teòricament, amb més força de la imatge.

No sempre segueixo la norma, però sempre és recomanable tenir-la present com a base general a l’hora d’enquadrar. Per a mi però, són molt més importants les línies que es dibuixen a la imatge entre els elements que la configuren. Les línies que més m’agraden acostumen a ser les mirades, ja que ajuden a centrar el punt d’atenció cap a l’element a destacar.

Les dues imatges són gairebé idèntiques, però la mirada del treballador dirigeix l’atenció cap a l’esquiador a la segona
Les dues imatges són gairebé idèntiques, però la mirada del treballador dirigeix l’atenció cap a l’esquiador a la segona

 

-Juga amb el desenfocament per centrar l’atenció i dirigir la mirada.

Si disposes d’una càmera reflex digital amb objectius que permeten obtenir un camp d’enfocament molt reduït, pots utilitzar aquest efecte per a concentrar l’atenció en un sol punt de la imatge.

Quan utilitzem un número de diafragma baix (el que a la càmera ens apareix com a ‘f’) el sensor rep més quantitat de llum, però al mateix temps es redueix la distància focal i només els elements a certa distància queden ben enfocats. El mateix passa quan utilitzem el zoom o la fotografia ‘macro’. O, més ben dit, l’efecte s’accentua en aquests dos últims casos.

Gràcies al desenfocament del fons, la mirada es centra en la gavina (que, a més a més, mira a càmera).
Gràcies al desenfocament del fons, la mirada es centra en la gavina (que, a més a més, mira a càmera).

Evidentment, jugar amb zones desenfocades ajuda a centrar l’atenció de l’observador en allò que ha quedat enfocat i ens pot ajudar a expressar la idea o intenció que teníem inicialment en ment.

-La repetició funciona, la singularitat encara més.

Fotografiar elements repetitius acostuma a donar força bons resultats, com a mínim, a nivell estètic. A vegades pot ser quelcom tant senzill com una parada del Bicing a vessar de bicicletes, a vegades quelcom més complicat com trobar un grup d’animals o persones que miren tots cap a la mateixa direcció o realitzen una mateixa acció.

Però el que estèticament funciona encara millor, és trobar allò que és singular entre una trama repetitiva.Si podem trobar un element singular entre un munt tots iguals, la foto està gairebé garantida.

-Cuida els marges. No tallis caps, peus o edificis.

A vegades només cal moure’s un parell de metres per a evitar que el fanal entri dins la imatge. Així de senzill, així de complicat. Hi ha ocasions en que abans de disparar em passo una bona estona cercant la millor posició per a prendre la foto.

Quan fotografiem paisatges, especialment si són urbans, sempre hi ha un munt d’elements que podem incloure o descartar de la imatge final. Per a mi és important intentar que els objectes i persones no quedin tallades. A vegades per aconseguir-ho només cal desplaçar-se una mica, canviar l’angle des del que es dispara, o esperar al moment concret en que la gent que passa està a la distància necessària.

També acostumo a vigilar que es línies de l’horitzó (o equivalent) quedin totalment horitzontals, però això ja és una qüestió de gustos.

Aquest punt pot semblar poc important, però a mi crec que m’ajuda a marcar la diferència. No tothom té la paciència o el temps per a esperar al moment oportú, o per a trobar el lloc des d’on disparar la foto. A Istanbul, i potser aquest és un cas extrem, em va costar un parell de dies i força xerrameca poder trobar el lloc des d’on fotografiar la Mesquita de Sultanahmet, però crec que va valer la pena.

Tenir aquestes ‘normes’ o consells presents, i incorporar-los en el procés de prendre la imatge, segur que et pot ajudar en moments d’indecisió. Tot i que per descomptat, totes les normes estan per ser trencades.

No sempre segueixo les normes, com en aquesta foto -una de les meves preferides del viatge a Marroc- en que me les “salto” totes.
No sempre segueixo les normes, com en aquesta foto -una de les meves preferides
del viatge a Marroc- en que me les “salto” totes.

 

 

Val la fotografia d’un paisatge més de 4 milions de dòlars? I les teves?

(text publicat el 28/01/2014 a www.descobrir.cat)

Revisant el meu arxiu de links i articles, m’he trobat aquests dies amb una entrada al blog de Tino Soriano en la que parla del preu d’algunes fotografies a les subhastes d’art. Tots sabem que la xifra final en el mercat artístic pot tenir ben poc a veure amb la qualitat tècnica o l’espectacularitat d’una peça, i que sovint és l’especulació o l’oportunitat d’inversió les que acaben fixant el preu. Però és que en aquesta ocasió la foto més cara de totes, amb una xifra de 4.338.500$, és d’un senzill paisatge del que sembla ser un riu i les seves ribes plenes de gespa. Val aquesta fotografia la quantitat pagada?

Andreas Gursky, Rhein II (1999), venuda per 4,338,500$
Andreas Gursky, Rhein II (1999), venuda per 4,338,500$

 

Aquests dies estic participant com a voluntari en els Jocs Olímpics d’hivern de Sochi (Rússia), col·laborant en el gran centre de premsa que acollirà uns 3.500 periodistes acreditats. Entre ells, molts són fotògrafs que lluitaran cada dia de competició per aconseguir la fotografia que acabarà a les portades dels diaris de mig món. Sempre em sorprèn que en tantes ocasions, diferents diaris acabin triant la mateixa fotografia d’un esdeveniment. El motiu? Les agències de notícies com Reuters, Associated Press, o l’immens arxiu fotogràfic de Getty Images.

Bona part dels diaris i portals de notícies compren les imatges de grans esdeveniments a aquestes agències, que les mostren en galeries tematitzades. Al final, tot i la gran quantitat de fotògrafs, molts editors acaben triant entre les mateixes imatges que els ofereixen les agències. A quin preu les compren? No en tinc ni idea, però veient el desplegament de mitjans que representa per a aquestes empreses i professionals cobrir uns Jocs Olímpics d’hivern, les xifres finals han de ser, per força, elevades.

Tot i això, segons tinc entès, sovint el professional darrera de la càmera només s’acaba enduent un molt petit percentatge de la venta de la imatge. És per això, i per a la gran saturació d’imatges que hi ha a la xarxa, que sóc força escèptic a l’hora d’oferir les meves fotografies a alguna agència per a que les inclogui al seu catàleg. Els meus companys voluntaris del centre de premsa, sabent que em dedico a la fotografia, a vegades em pregunten si m’agradaria treballar per a les agències. La resposta és que, de moment, crec que aquesta no seria la millor opció per a mi.

Però si aquest no és el teu cas i vols provar sort venent les teves imatges, pots intentar un d’aquests camins:

-Picar a la porta dels més grans.

La principal pàgina web de fotos d”stock’ de Getty Images és iStockphoto.com, i crear-hi una compte d’usuari per a pujar les teves pròpies fotos no és complicat. Hauràs de triar quin tipus d’imatges vols aportar al catàleg i te’n demanaran alguns exemples. Si creus que les teves fotos tenen una qualitat prou bona com per a formar part de la seva col·lecció, pot ser una manera força senzilla de començar.

-Seduir de forma indirecta als més grans.

Ja fa anys que Getty Images va signar un acord de col·laboració amb la gent de Flickr.com. Si fa temps que prens fotografies, el més probable és que ja disposis d’un compte d’usuari a Flickr, la xarxa social de fotografia més gran del món. Si aquest és el cas, només cal que activis la opció per a que el teu compte estigui disponible per a ser revisat per part de la gent de Getty Images. Si en fer-hi un cop d’ull els agrada el que hi troben, es posaran en contacte amb tu per a incloure les teves imatges al seu catàleg.

-Anar d’alternatiu i apostar per col·leccions més modestes.

Aquest és el meu cas. Hi ha vàries iniciatives que estan provant de trencar el semi-monopoli de les grans agències, i que busquen oferir condicions, contractes i percentatges més favorables per als fotògrafs. La principal pega és evident, l’audiència potencial es redueix de forma dràstica. Però com que personalment no espero vendre fotografies a la xarxa, que ja he comentat que cada dia la veig més saturada de bon material, em va semblar interessant obrir un compte en una d’elles per donar-hi suport. En aquest casla web triada és PicFair, que només es queda amb el 10% de l’import de la venda i et deixa triar el preu de cada fotografia.

Així doncs, quin és valor de les teves fotografies de viatge?

Actualització a 11 de Març de 2014:

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut alguns canvis per part de Getty Images que modifiquen alguns dels detalls mencionats en els posts.

Per una banda, els líders dels catàlegs d’imatges online van anunciar que feien accessibles totes les seves fotografies de forma gratuïta per al seu ús a webs i blogs. Això no vol dir que regalin les imatges. Especifiquen com s’han d’utilitzar -mitjançant un codi que s’ha d’incrustar a la web- incloent sempre la informació de l’autor i l’origen de la imatge. Amb aquest mètode no només regularitzen quelcom que ja s’estava fent (l’ús sense pagar dels seus catàlegs), sinó que, a més a més, ara també tenen la possibilitat de recollir les dades (mitjançant els codis incrustats) de visualització i ús de les imatges.

Però els canvis no acaben aquí, ja que algunes webs anuncien avui que Getty Images hauria enviat un comunicat als seus usuaris avisant de la fi de l’acord amb Flickr.com. Després de gairebé sis anys junts, els usuaris de Flickr que encara no ho haguessin fet ja no podran oferir a través de la xarxa social fotogràfica les seves imatges a Getty. Per descomptat, tothom qui ho vulgui podrà seguir proposant les seves fotografies directament a la pàgina web de Getty.

 

És inútil seguir fent fotografies?

(text publicat el 07/01/2014 a www.descobrir.cat)

Acabo de passar uns deu dies a Istanbul en els que, per descomptat, he estat fent un munt de fotografies. La ciutat té una barreja ideal entre modernitat, història i tradició que fa que no et calguin masses excuses per a treure la càmera de la funda. Fins i tot la seva silueta (‘skyline’) es diu que està protegida per preservar-la evitant noves construccions més altes que podrien ocultar els minarets de les mesquites i destruir una de les vistes més icòniques.

La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’
La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’

Però de debò calia fer totes les fotografies que vaig fer? Sent Istanbul una de les deu ciutats amb més turistes a nivell mundial, les probabilitats de que algú altre hagués fet amb anterioritat unes fotos com les meves ratllen el 100%. Tot plegat em va recordar una conversa amb un bon amic a Londres reflexionant, a partir d’un article de Joan Fontcuberta, sobre el sentit de la fotografia en l’actualitat.

Així que m’ha semblat interessant posar-me a prova i, de passada, explorar una eina potser no del tot coneguda del cercador d’imatges de Google: la petita càmera de fotos que apareix a la dreta del requadre de cerques. Quan hi cliquem ens permet incorporar una fotografia, ja sigui mitjançant una adreça web o des del nostre disc dur. En fer-ho, Google cercarà dins la seva extensa base de dades fotografies similars a la que hem aportat.

És un sistema que alguns fotògrafs utilitzen per descobrir si alguna pàgina web està utilitzant les seves imatges sense autorització, però en aquest cas servirà per comprovar l’originalitat o no de les fotos que vaig fer durant la visita a Istanbul.

Aquesta és la primera foto que he provat de cercar i, com es pot veure, Google ha trobat moltes fotos amb una tonalitat similar, però cap d’Istanbul feta des del mateix mirador.

Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’
Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’
El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.
El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.

Ara bé, la cosa ja canvia força si hi introdueixo una imatge amb els perfils més ben definits d’una de les icones de la ciutat. Tal i com era d’esperar, no vaig ser el primer en esperar el moment adequat a la posta de sol per fer la foto de la silueta de la mesquita de Süleymaniye (gavina inclosa).

De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.
De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.
I de nou els resultats de Google, molt més acurats.
I de nou els resultats de Google, molt més acurats.

Així que exagerant una mica, podríem arribar a la conclusió que fer fotografies ha deixat de ser necessari. Com a mínim pel que fa a les fotos de grans icones o monuments. La cosa ja canvia si fem fotografia social, o ens fotografiem a nosaltres mateixos davant els monuments o paisatges (quelcom que jo gairebé mai faig). Potser per això cada vegada veig més gent que opta per opcions extremes: o bé quan viatgen ja només fan fotos amb el mòbil, o bé porten equips professionals amb grans objectius i trípodes per intentar millorar el que algú altre ja ha fet abans. Que cadascú triï el que li vagi millor.

Només una petita nota per acabar: Segons un estudi, sembla ser que fer fotografies podria fer disminuir la capacitat de recordar detalls del que hem fotografiat. La nostra ment ja no fixaria tant els detalls perquè sap que en qualsevol moment pot tornar a revisar la foto. Així que, és millor deixar ja definitivament de fer fotografies? La meva resposta personal és no. Mentre em segueixi divertint i apassionant ho seguiré fent, més enllà de la seva utilitat o no.

5 idees per a regalar a viatgers tecnològics

(text publicat el 18/12/2013 a www.descobrir.cat)

Tot un clàssic. Arriben aquestes dates i les botigues s’omplen de curiosos buscant el regal perfecte per a familiars i amics. No és que vulgui contribuir a la errònia associació de les festes de Nadal amb la necessitat de comprar compulsivament, però sí que l’ocasió em permet fer un petit recopilatori d’idees i objectes que de ben segur agradaran a la majoria d’aficionats als viatges, la fotografia o les tecnologies en general.

1-Trípode de cable per a dur a la butxaca

Si t’agrada fer fotografies saps que sovint un trípode pot marcar la diferència entre tenir una bona foto o no tenir-la, especialment en condicions de poca llum. Però dur el trípode a sobre quan som de viatge no sempre és possible, ja que els més petits només serveixen per a càmeres compactes i els més grossos són complicats de dur tot el dia a sobre.

Amb aquest “trípode” de cable tindrem sempre a mà una forma senzilla d’estabilitzar les nostres imatges, en un dispositiu que no ens farà massa nosa a la bossa. Estirant i trepitjant el cable establirem una tensió que evitarà la majoria de moviments no desitjats.

2-Localitzador electrònic de maletes

T’agradaria saber si la maleta que has facturat és a “la panxa” de l’avió que et durà a l’altre banda del món? Aquest dispositiu es guarda dins la maleta i ell solet s’activa i desactiva en funció dels moviments de l’avió per informar-te, via aplicació al mòbil, d’on es troba exactament la teva maleta.

Funciona amb un servei de subscripció i envia missatges SMS al teu telèfon confirmant que la maleta ha arribat a la teva destinació en el mateix avió que tu. No utilitza GPS (tecnologia que difícilment funcionaria dins una maleta a la bodega d’un avió) i compleix amb totes les normatives d’aviació.

3-Ã’ptiques espia

Ja fa temps que una d’aquestes és a la meva llista per als reis mags, però suposo que la seva funció no acaba d’agradar als reis d’orient. El seu funcionament és molt senzill, dins d’aquestes òptiques un mirall a 45º permet fer fotos del que tenim als costats sense, en principi, aixecar sospites.

Si t’hi fixes bé es veu el truc, però a primera vista semblen un objectiu com qualsevol altre. D’aquesta manera es poden capturar escenes amb molta més naturalitat, evitant la tensió que sempre ocasiona que algú t’apunti directament amb una càmera de fotos. Hi ha versió per a càmeres rèflex, i versió per a telèfons mòbils.

4-Carregador USB solar i portàtil

Estar de viatge sovint significa anar tot el dia amunt i avall, lluny d’endolls i carregadors. En el mercat ja hi ha un munt de carregadors externs per USB, però aquest a més a més permet carregar els nostres aparells amb energia solar. Tant si estem en mig d’una ciutat o ben lluny de la civilització, carregar les bateries de mòbils i càmeres ja no serà un problema. Ah! I per a viatgers més aventurers, també hi ha un carregador que permet generar electricitat a partir de l’escalfor d’un fogonet mentre preparem el sopar.

5-Càmera 35mm per peces

Arriba de la mà de la gent de les càmeres Lomo, i és un ‘kit’ força assequible que permet muntar la teva pròpia càmera de 35mm. És tota de plàstic i permet ben poques opcions pel que fa a les òptiques, però sempre podràs presumir d’haver-la muntat tu. Un regal ideal per a aficionats a la fotografia ja que permet descobrir tots els mecanismes bàsics implicats en la obtenció de la imatge. Això sí, per descomptat només està disponible en versió analògica.

Miquel del Roig, el ‘cantautot’

(text publicat el 22/08/2013 a www.kolhosp.com)

De l’Ametlla de Mar, tocant música des de l’adolescència i capaç de fer ballar tota una plaça amb ganes de gresca amb tan sols una guitarra i la seva veu. L’estiu de 2009 anava amunt i avall de Gràcia quan em sorprenia en trobar, en un carrer ben atapeït, una festassa de les que han fet mundialment populars les seves Festes Majors. El que no m’esperava és que a l’escenari només hi hagués un petit home armat amb la seva guitarra espanyola enllaçant èxits populars de tot tipus, molts d’ells versionats. Per descomptat, ens hi vam quedar. En el repertori de Miquel del Roig hi ha absolutament de tot i cap de les cançons triades duren més de mig minut. La seva principal virtut és la capacitat d’enllaçar temes en una sola peça que pot arribar a durar gairebé mitja hora. Talment com un Dj, però amb música i veu en directe. Pot cantar ‘La Macarena’ o alguna dels Beatles, però també repassa els èxits del rock català, les cançons més tradicionals de la terra, el Virolai i, per descomptat, la seva cançó insígnia: ‘La Farola’.

Aquest any ha tornat a les Festes de Gràcia i el concert va començar tard, molt tard. Potser per esperar que acabés el partit del Barça, coses que passen. A l’inici la Plaça de la Vila no era del tot plena però es va omplir. Alguns escoltaven estranyats algunes de les seves primeres cançons versionant temes tradicionals, en els que hi cola lletres de crítica política i social de les que pocs se n’escapen. Però després del les intervencions populars amb versets fets a mida a ritme del ‘Garrotí i Garrotà‘, ja va valdre tot. L’home sembla incansable i un diria que no se li acaba mai el repertori. Només la limitació horària imposada per l’Ajuntament de Barcelona el va fer parar a un quart de tres de la matinada després d’una hora i mitja de festa continuada. És ben sabut que és capaç de fer concerts de més de dues hores i, durant els mesos d’estiu, en fa gairebé un al dia. Per la senzillesa, efectivitat, economia de mitjans… no hi ha cantautor més rendible. Em pregunto jo, no se’l podria subvencionar per anar aixecant la moral del país?

A més a més, en Miquel del Roig va aconseguir una fita a la que pocs aspiren: omplir una plaça de Gràcia sense pràcticament cap ‘guiri’. I si n’hi havia algun estaria ben perdut. Un ambient d’agrair després d’haver vist enguany algunes escenes poc agradables amb turistes molt passats de voltes, probablement seduïts per les descripcions exagerades d’algunes guies de viatge que qualifiquen aquestes festes de boges i descontrolades. La millor manera doncs de posar fi a les Festes de Gràcia de 2013, que deixa amb ganes de continuar la setmana que ve amb les menys atapeïdes del barri de Sants.