Història, emocions i ensurts al pas per New Jersey

(text publicat el 18/06/2012 a www.lavanguardia.com)

Riu Delaware al pas pel 'Worthington State Forest', New Jersey

Montgomery, New York .- Les coses no surten sempre com un les té previstes, per molt que es planifiquin. Veient la ruta que vaig acabar fent per l’estat de New Jersey no costa massa entendre que la vaig haver d’adaptar als imprevistos. Finalment però, vaig poder visitar quasi tot el que tenia previst: des de la capital a les zones de muntanya, des d’un petit i antic parc d’atraccions a un dels més grans i moderns dels EUA, des de platges plenes d’estiuejants fins a ciutats a base de grans casinos massa buits. Ah! I evidentment, sense oblidar el pas per l’hospital a causa d’una petita topada amb el cotxe. Una agenda ben atapeïda digne de l’estat amb més densitat de població.

Wikipedia Facts: NEW JERSEY

-Resultats 2008: Obama/Biden: 57,27% – McCain/Palin: 41,70%
-El 47è estat en superfície: 22.608 Km2 (0,70 “Catalunyes”)
-El 11è estat en població: 8.791.894 habitants a 2010 (1,17 “Catalunyes”)
-El 1er estat en densitat de població: 458 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Clerks - Be Kind Rewind – Being John Malkovich
-Tòpic: L’estat jardí

Havent visitat a l’estat de Virginia la casa i el museu de George Washington, tenia moltes ganes de veure “in situ” el punt a la ciutat de Trenton on va creuar el riu Delaware per atacar les tropes britàniques per sorpresa (fet que es considera clau per a la victòria americana a la guerra de la independència). Donada la importància que se li dona a l’acció, el cert és que m’esperava quelcom una mica més preparat per a la visita de turistes interessats en la història del país. Però no. Resulta que Trenton, que alhora és la capital de l’estat, no rep massa turistes. Quan més d’una persona a diferents oficines d’informació et recomanen que segueixis la ruta sense visitar la ciutat, entens que no deu ser el lloc més recomanable per anar-hi a fer fotos amb pinta de “guiri”. Em vaig conformar doncs amb trobar un espai sense edificar, a la riba del riu, on imaginar el capità Washington liderant l’atac.

Parc d'atraccions Six Flags Great Adventure a New Jersey

Vaig decidir seguir cap al nord, seguint el curs del riu fins (de nou) els Apalatxes. Allà una sèrie de parcs naturals estatals em garantien un bon lloc on passar la nit en un entorn segur enmig de la natura, alhora que l’oportunitat de visitar algunes de les zones que avui en dia encara justifiquen el sobrenom d'”estat jardí”. Es clar que també em vaig deixar seduir per un petit parc d’atraccions de més de 50 anys que encara segueix funcionant amagat entre les muntanyes, especialment tenint prevista la visita en els propers dies al gran ‘Six Flags Great Adventure’. Intentar comparar-los no tindria cap sentit. Un està pensat per a menors de 12 anys i té com a atracció un passeig en un carro de palla darrera un tractor. L’altre és una col·lecció de muntanyes russes com més grans i salvatges millor, sense ordre aparent i a la recerca d’adolescents assedegats d’emocions fortes. Des del meu punt de vista, tots dos valen la pena de visitar. La barreja d’elements sociològics, empresarials i tecnològics (constantment presents en aquests entorns), els fan sempre fascinants.

A molts l’estat de New Jersey els fa pensar en Bruce Springsteen, i es que el cantant no només hi va néixer i començar la seva carrera sinó que sovint també en fa bandera. De fet el seu primer àlbum el va anomenar ‘Greetings from Asbury Park N.J.’, ciutat en la que encara actua de tant en tant i en la que és ben conegut l’esforç que personalment fa per tal d’intentar revitalitzar la zona. Però resulta que jo sóc més de pel·lícules, així que a mi New Jersey em fa pensar en el director Kevin Smith i més concretament en el seu primer film. A la costa nord-est, ben a prop de New York City i les famoses platges de la ‘Jersey Shore’, hi ha encara la petita botiga en la que el director treballava durant el dia i on filmava durant la nit el que acabaria sent ‘Clerks’. Tot un luxe de mitòman poder recórrer els escassos passadissos i veure com, tot i el pas del temps, segueix tenint la mateixa atmosfera que transmetia la pel·lícula.

'Greetings from Asbury Park', el títol del primer àlbum de Bruce Springsteen

He mencionat un accident al primer paràgraf? Resulta que conduint sota la pluja des d’Asbury Park cap a Atlantic City, al cotxe de darrera no li van acabar de funcionar els frens i em va colpejar al parar en un semàfor. Res greu, però suficient com per ser recomanable la visita a un hospital per controlar que la ‘fuetada cervical’ no hagués provocat cap lesió. Així que el parell de dies que tenia previst de passar a la ciutat dels casinos de la costa est es van veure necessàriament reduïts tant en durada com en intensitat. En el fons però ja va estar bé, doncs la ciutat no està passant pel seus millors moments (tot i la recent obertura d’un hotel-casino de luxe) i ni de bon tros hi ha tants elements a visitar com a Las Vegas.

La campanya electoral s’ocupa aquestes dies de dos temes bàsics: l’economia i la immigració. Els dos candidats intenten deixar clares les seves postures i mentre Obama reclama que s’està fent feina per tal de sortir de la crisi, Romney no deixa de recordar el seu passat empresarial que l’acreditaria per a resoldre els problemes econòmics del país. Però un nou anunci aquesta setmana per part del president sobre la no deportació de joves immigrants sense antecedents penals, pot revolucionar la campanya. El vot llatí és considerat clau per a guanyar en estats decisius com Florida, i el nou anunci els podria fer decantar la seva decisió. Veurem doncs que passa mentre els candidats segueixen fent esforços per reunir tants recursos econòmics com els és possible. Tants que el còmic Stephen Colbert ja va comentar aquesta setmana que si tots els diners de campanya que s’esperen recaptar es destinessin a anuncis televisius, literalment podria no haver suficients minuts d’emissió a algunes cadenes.

West Virginia i la seva naturalesa salvatge

(text publicat el 20/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Capioli a Charleston, capital de West Virginia

Lynchburg, Virginia .- He de reconèixer que vaig arribar a l’estat de West Virginia una mica espantat. La seva particular geografia -quasi amagada darrera la formació muntanyosa dels Apalatxes- en conjunt amb una economia de tradició minera i poblacions que difícilment passen dels 50 mil habitants, li donen fama de “salvatge”. I, evidentment, el terme no només es refereix als abundants i generosos espais naturals. Però, tal com acostuma a passar, en realitat no n’hi ha per tant. De fet, el tòpic també diu que tothom qui marxa de l’estat a la recerca de feina (prou escassa a West Virginia), hi acaba tornant quan arriba el moment de la jubilació. L’espectacularitat de la natura en conjunt amb uns preus força assequibles la fan un magnífic lloc on retirar-se a gaudir dels capvespres des de la porxada de casa.

Wikipedia Facts: WEST VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 42,60% – McCain/Palin: 55,72%
-El 41è estat en superfície: 62.755 Km2 (1,95 “Catalunyes”)
-El 37è estat en població: 1.859.815 habitants a 2010 (0,25 “Catalunyes”)
-El 27è estat en densitat de població: 29 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Pocahontas
-Tòpic: L’estat de les muntanyes – Salvatge i bonic

La primera parada, arribant per l’oest des de l’estat de Kentucky, va ser Charleston. Allí un capitoli folrat de paper d’or deixa ben clar que un es troba a la capital de l’estat -alhora que a la població amb més habitants-. A les seves rodalies és fàcil veure grans explotacions mineres dedicades a l’extracció de carbó, el principal recurs industrial de l’estat i responsable de gairebé tota la producció energètica de la zona. Però cal anar amb compte, perquè sembla ser que més sovint del que un desitjaria la matèria primera no és tractada com caldria. No és massa bon senyal que arqueòlegs dedicats a estudiar els jaciments històrics que, de tant en tant, es troben a les mines, et recomanin no beure aigua de l’aixeta.

'New River Gorge Bridge' a West Virginia, el tercer pont d'arc simple més gran del món

Com comprendreu, calia anar a buscar la natura per a la qual l’estat és conegut. Direcció sud, i passant pel tercer pont d’arc simple més gran del món, es troben alguns petits però sempre interessants parcs estatals. Amb menor protecció que els parcs nacionals, serveixen d’espai d’esbarjo per a aficionats a les activitats a l’aire lliure com la pesca o les excursions en canoa. De fet, la gran majoria acostumen a tenir un modest terreny d’acampada a bon preu on poder-hi passar uns dies. Seguint els Apalatxes cap al nord, la visita al parc de les “Blackwater Falls”és més que recomanable: grans cascades naturals, vistes espectaculars, bones instal·lacions (amb senyal WiFi), esquí de muntanya a l’hivern i excursions refrescants a l’estiu.

Mentrestant, a la campanya presidencial cap a la Casa Blanca es segueix debatent sobre els efectes de la declaració d’Obama a favor dels matrimonis homosexuals. De moment sembla que les enquestes no acaben de mostrar cap canvi dràstic i segueix havent-hi opinions de tota mena. Tot depèn del canal de ràdio que un sintonitza entre parc i parc. Qui sí ha fet un anunci a destacar és Ron Paul, que deixarà de fer campanya activa als estats que encara han de celebrar les primàries (sembla ser que per falta de recursos econòmics). Però contràriament al que alguns mitjans han difós, Paul no ha abandonat la cursa a la nominació republicana sinó que segueix a la recerca de delegats que li proporcionin un paper destacat a la convenció d’agost a Tampa.

'Blackwater Falls' a West Virginia

Si l’inici de la ruta per l’estat va ser per zones mineres i industrials i va seguir per espais naturals, el final va estar reservat a la història amb una breu visita al que queda dempeus de Harpers Ferry. La població, situada a l’extrem nord-est de l’estat, va ser un punt estratègic clau durant la guerra civil americana així com per a l’expansió cap a l’oest del ferrocarril. West Virginia es va separar de Virginia arran del conflicte armat, afegint-se als unionistes del nord, quedant Harpers Ferry al límit entre els dos bàndols. Tant és així que va canviar de mans fins a vuit vegades. Per a mi, creuar la línia una sola vegada serà suficient per passar a visitar l’estat de Virginia abans d’arribar a la capital de la nació.