Arkansas: Natura, supermercats i… Bill Clinton!

(text publicat el 12/12/2011 a www.lavanguardia.com)

Dallas, Texas .- “I què fa algú de Barcelona per Arkansas?” Crec que m’han fet aquesta pregunta cadascun dels dies que he passat a l’estat que va veure créixer Bill Clinton. De fet si us demano  per un tret característic que distingeixi aquest estat, segurament us costarà trobar una resposta. Considerat un estat del sud, aquí la vida tampoc és atrafegada i la pesca i la caça segueixen sent activitats d’oci molt generalitzades gràcies als enormes espais naturals. Fins i tot sovint he tingut la sensació que la gent es sorprèn al veure un turista europeu per les seves carreteres. Però es que els referents més populars del estat són un ex-president demòcrata (en un estat clarament republicà), i l’origen de la cadena de supermercats més important del país. D’entrada pot semblar un lloc poc interessant, però també té els seus avantatges: per menys de cent mil dòlars us podeu comprar a la mateixa capital del estat casa i terreny per a tota la família (i els cotxes).

Wikipedia Facts: ARKANSAS

-Resultats 2008: Obama/Biden: 38,86% – McCain/Palin: 58,72%
-El 29è estat en superfície: 137.733 Km2 (4,29 “Catalunyes”)
-El 32è estat en població: 2.915.918 habitants a 2010 (0,39 “Catalunyes”)
-El 34è estat en densitat de població: 18,34 hab. per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: True Grit
-Tòpic: L’estat de les oportunitats – L’estat natural

Pocs establiments tenen tant poder com Walmart. Des de la capacitat de fer embogir a mig país amb les rebaixes fins als blogs i cançons que els seus “fans” li dediquen, passant per ser la principal font privada de llocs treball en el món. I tot a partir d’una primera botiga oberta al 1962 a Rogers, sota la senzilla idea -que segueix funcionant avui- de que com més grans es fessin millors preus podrien aconseguir dels seus proveïdors. El lema “Walmart: Estalvia diners, viu millor” no podria sonar millor, però no per això deixa de tenir una cara força menys amable. Sovint la cadena es veu involucrada en polèmiques especialment relacionades amb els llocs de treball que generen (i destrueixen). Sous baixos, condicions estranyes que impedeixen gaudir plenament dels drets laborals als treballadors, i un efecte extremadament negatiu en el comerç local de la població on s’instal·len en son les principals. Un model que no ha funcionat a Europa (tot i que ho van provar), entre d’altres coses, per les nombroses regulacions de les que aconsegueixen escapar-se als EUA.

Línia de caixes al Walmart nº001 a Rogers

De fet, especialment des del punt de vista dels membres del partit republicà, poques coses millors per a un negoci que la falta de regulació. Els diferents candidats a la presidència intenten aquests dies destacar d’entre la resta amb propostes que persegueixen fer el govern tant petit com els sigui possible. Busquen ser vistos com”l’autèntic conservador”. Menys normes, més llibertat i oportunitats. Menys taxes, més diners a les butxaques privades. Però ara mateix la campanya sembla centrar-se en només dos candidats, Newt Greenwich i Mitt Romney, així que és moment de llançar acusacions creuades a les línies de flotació del principal adversari. Al primer li agrada recordar a la gent que el segon va implementar un sistema de seguretat social semblant al d’Obama a l’estat on va exercir de governador (és a dir, més regulacions). En canvi al segon li agrada recordar que, a diferència del primer, ell és un home de negocis que sap amb precisió què necessiten les empreses per crear més llocs de treball (sí, ho heu encertat, menys regulacions). Les primàries d’Iowa s’acosten i els debats i compareixences es multipliquen. Com segueixin per aquest camí, poc els quedarà per governar si arriben a ser president i han de complir les seves promeses.