Tornant a casa després d’un any en ruta

(text publicat el 14/11/2012 a www.lavanguardia.com)

Vistes de Barcelona abans d'aterrar a l'aeroport d'El Prat

Barcelona, Catalunya .- Recórrer els cinquanta estats dels Estats Units d’Amèrica durant un any fins a les eleccions presidencials del país. Fet. I a més a més seguint tant la campanya de primàries republicanes com la posterior campanya presidencial que va portar a Barack Obama a un segon mandat a la Casa Blanca. Ara, un cop arribat a casa, en fer un petit cop d’ull enrere no puc estar més satisfet de l’experiència i de tot el viscut en un any que no per atapeït ha deixat de fer-se’m curt, molt curt. Com s’acostuma a dir, sembla que era ahir quan vaig marxar amb només una petita idea de tot el que m’esperava. Però les més de 35.000 fotografies fetes demostren que l’any ha estat intens. També les quasi 47.000 milles recorregudes amb el meu estimat ‘PT Cruiser’ (més de 75.000 Km), suficients com per donar gairebé dues voltes senceres al planeta Terra. I ja que estem amb les xifres, per aquells a qui agradin aquest tipus de càlculs, per a fer-ho vaig haver de gastar la increïble xifra de més de 8.400 litres de benzina que he pagat a un preu mig de 79 cèntims de dòlar (uns 62 cèntims d’euro).

‘¿Quin és el lloc o l’estat que més t’ha agradat de tots els que has visitat?’. Probablement la pregunta que més vegades m’han fet i per la qual lamento no poder tenir una resposta concreta. El país és suficientment gran i divers com per no poder pensar en una sola destinació. Això sí, en general, poques coses més espectaculars que molts dels parcs nacionals que he visitat, quelcom que crec que s’ha notat en els textos del blog. Per a un aficionat a la fotografia com jo, els paisatges que ofereixen molts d’aquests parcs són tot un perill per a les bateries i memòries de les càmeres digitals. Des del ‘Grand Canyon‘ al ‘Death Valley‘ passant pels parcs d’Alaska o els volcans de Hawaii. Sense oblidar en cap casl’increïble parc de ‘Yellowstone’, en el que quatre nits se’m van fer del tot curtes per visitar totes les seves meravelles. Però igualment recomanables són també les seves ciutats i el que s’hi troba, començant per la que es considera la capital del món, New York City, fins a les grans metròpolis de la costa californiana com Los Angeles o San Francisco. També ciutats més petites i potser de menys renom en les que també he viscut experiències úniques com les de New Orleans, Portland, Minneapolis, Asheville, Des Moines, Denver, o Chicago. I entre mig, les grans distàncies recorregudes per carreteres secundàries creuant prats de blat de moro, ports de muntanya, o solitaris deserts amb les millors postes de sol que un es pot imaginar.

Però tota aquesta aventura no hagués estat possible sense els centenars de persones que de forma desinteressada m’han donat un cop de ma. Sí centenars, a les que estic sincerament agraït. Des dels que en un inici van creure en el projecte fent-lo possible amb el seu suport, fins a tots aquells que, estat rere estat, han obert les portes de casa seva per acollir-me durant uns dies. El permanent contacte amb gent que resideix habitualment als llocs on visitava sens dubte ha estat una de les millors maneres de viatjar i treure’n el màxim profit del poc temps del que disposava per a visitar cada indret. L’intercanvi cultural que sovint es produïa m’ha possibilitat conèixer més de prop els costums i maneres de fer del país. Seria totalment injust doncs dir que ha estat un viatge en solitari. Si bé gairebé totes les milles les vaig conduir ‘sense copilot’, a la gran majoria de parades hi havia algú que m’esperava per intercanviar ‘cheeseburgers‘ per llesques de pa amb tomàquet i truita de patates. Tanco així un projecte, un viatge, un blog. Estic segur de que en un futur en vindran d’altres, que la qüestió és no parar.

Les milles entre els boscos i la història de Virginia

(text publicat el 25/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Mount Vernon, la residència de George Washington a Virginia

Washington, District of Columbia .- Sí, ja he arribat a la capital de la nació i el pas previ per l’estat de Virginia n’ha estat la introducció ideal. Des dels Apalatxes -que fan de frontera de l’estat a l’oest- fins a les platges a l’oceà Atlàntic de Virginia Beach, sembla que a qualsevol racó del territori hi ha motius històrics relacionats amb la formació del que avui coneixem com a Estats Units d’Amèrica. A Virginia és on van arribar els primers colons, on es va començar a avançar cap a l’oest guanyant terres als natius americans, o on es van lliurar importants batalles de la guerra d’independència i de la guerra civil americana. Tant que fins i tot és on va néixer el que acabaria sent, el 30 d’abril de 1789, el primer president dels EUA.

Wikipedia Facts: VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 52,62% – McCain/Palin: 46,33%
-El 35è estat en superfície: 110.785 Km2 (3,45 “Catalunyes”)
-El 12è estat en població: 8.001.024 habitants a 2010 (1,07 “Catalunyes”)
-El 16è estat en densitat de població: 78 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Patriot – Die Hard 2
-Tòpic: “The Commonwealth” – “Mare” de presidents

Carretera al inici del recorregut del 'Blue Ridge Parkway'

Però abans de centrar-me en l’aspecte històric de Virginia, calia resoldre una assignatura pendent. El breu tast que el gener d’enguany vaig poder fer del ‘Blue Ridge Parkway’ -sens dubte un dels millors espais naturals d’esbarjo de la costa est-, em va deixar amb moltes ganes de tornar-hi quan el bon temps assegurés verdor a dojo. D’entrada, les 469 milles (més de 740Km) de carretera que van des del parc nacional de Shenandoah fins a les “Smoky Mountains” (a North Carolina) no em van semblar un gran obstacle a superar en un parell de dies de cotxe així que m’hi vaig aventurar. El problema però, el descobriria després en veure que les velocitats màximes permeses en cap tram superaven les 45 milles per hora (72,4Km/h). Tot i això, a aquelles alçades ja havia promès la visita a les meves amistats d’Asheville -al final del trajecte- així que ja era massa tard per repensar-s’hi. Per sort les ganes de tornar a veure’ls van ajudar a passar les llargues hores de carretera entre boscos frondosos que no impedien, de tant en tant, vistes espectaculars sobre l’estat de Virginia.

Amb un ritme molt més relaxat que el dels dies anteriors, i sense seguir un ordre cronològic, vaig destinar la segona part de la ruta per l’estat a recórrer el territori visitant alguns dels punts claus de  la història dels EUA que tenen per escenari l’estat de Virginia:

First Landing al Cape Henry Memorial: Ben a prop de Virginia Beach, ara destinació de vacances amb milers de places hoteleres a primera línia de platja, es pot visitar el punt en el que el 1607 van atracar els primers vaixells amb colons provinents d’Anglaterra per establir-se al “Nou Món”.

Colonial Williamsburg: Sense haver d’anar massa lluny de la costa de Virginia (amb els mitjans de transport actuals), hi ha el destacat districte històric de Williamsburg. Centre governamental de les colònies durant bona part del segle XVIII, ara és una espècie de museu vivent en el que cada dia s’hi recreen escenes de l’època i que atrau turistes de tota mena per aprendre com es van viure els últims anys de la colonització.

Mount Vernon: A tocar de l’actual ciutat de Washington D.C., hi ha la que en el seu dia va ser la residència de George Washington. L’heroi de la guerra de la revolució americana, va liderar les tropes fins a la victòria i la independència del territori americà respecte l’imperi britànic el 1783. El complexe, sempre ple de visites d’escolars i turistes de tot el món, compta amb un modern museu on aprendre sobre la vida del que va acabar sent el primer president dels Estats Units d’Amèrica.

Appomattox Court House: A l’interior de l’estat i relativament a prop dels Apalatxes, es troba la casa en que al 1865 es va posar fi a la Guerra Civil Americana. La residència privada va servir per allotjar la breu reunió entre els líders dels dos bàndols que va acabar amb la rendició dels estats confederats del sud respecte els unionistes del nord.

Punt de la costa de Virginia on van arribar els primers colons

Al segle XXI però, i com no podria ser d’altre manera, la política americana té ben poc a veure amb el que es vivia durant els primers passos de la nació i tot es viu a una velocitat més accelerada. Ara, gairebé cada dia apareixen noves enquestes d’opinió que intenten prendre el pols dels votants i que sovint acaben influint en les decisions de campanya dels candidats. Així, si bé fa uns mesos podia semblar que els republicans s’enfrontaven a un complicat procés electoral en el que tenien les de perdre, les últimes dades podrien indicar una lluita molt més frec a frec. De fet, ara mateix, es podria considerar que els dos candidats que s’hauran d’enfrontar el novembre estan en un empat tècnic de cara a les possibilitats de sortir-ne victoriós. De tota manera, tot i que “la inèrcia” ara està jugant força més en favor de Mitt Romney que d’Obama, personalment tinc la sensació de que encara és massa aviat per saber com evolucionarà el procés en els propers mesos. Aquestes mateixes enquestes indiquen també la gran importància que els votants donen a l’economia i, tal i com dèiem, al segle XXI tot succeeix de forma prou accelerada com per evitar treure conclusions precipitades.