Cavalls, pollastres i altres bestioles més complicades d’explicar a Kentucky

(text publicat el 11/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Cursa de cavalls al 'Churchill Down" de Louisville, Kentycky

Ashland, Kentucky .- Dinosaures, cavalls, pollastres, cérvols… i més pollastres. Realment els animals, en una o altra forma, han estat una constant en la setmana que he passat viatjant per  Kentucky. Al mateix logotip de l’estat hi apareix un cavall i, de fet, Kentucky és l’estat dels EUA amb més cérvols i galls dindi per habitant. En general, és considerat un dels estats del sud i la seva proximitat amb Tennessee no només és geogràfica, ja que també hi abunden les emissores de ràdio de música country i les destil·leries de whisky (concretament de ‘bourbon’). Fins i tot un particular estil country és originari d’aquí, el ‘Bluegrass‘, que obté el nom d’una herba present a les pastures i que proporciona aliment d’alta qualitat als criadors de cavalls per a curses.

Wikipedia Facts: KENTUCKY

-Resultats 2008: Obama/Biden: 41,17% – McCain/Palin: 57,40%
-El 37è estat en superfície: 104.659 Km2 (3,26 “Catalunyes”)
-El 26è estat en població: 4.339.367 habitants a 2010 (0,58 “Catalunyes”)
-El 24è estat en densitat de població: 41,46 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Goldfinger – The People vs. Larry Flynt
-Tòpic: L’estat del ‘Bluegrass‘

Nena jugant al costat de dinosaures al 'Creation Museum' de Kentucky

La primera parada era obligada, i ja feia temps que era a la meva llista de llocs a visitar. Ells l’anomenen museu, jo encara no li he trobat la classificació adequada. Com a bon estat de l’anomenat “cinturó bíblic”, a Kentucky hi ha una forta presència d’esglésies evangèliques que creuen en la literalitat del que hi ha escrit a la Bíblia. Aquesta radicalitat (en més d’un sentit) porta a molts a negar les teories de l’evolució de Darwin, ja que entren plenament en conflicte amb el que explica el llibre del Gènesi. Per tal de fer palpable el seu punt de vista es va obrir al 2007 el modern i complert “Creation Museum”, on amb els instruments tradicionals dels museus de ciències (exposicions, planetaris, projeccions, xerrades…) s’intenten provar les teories creacionistes. El concepte estrella? Els dinosaures. Si segons la Bíblia tots els animals van ser creats al mateix instant… homes i dones, per força, van haver de conviure amb ells. Pura lògica.

Després d’aquesta breu i anecdòtica introducció a l’estat, m’esperava a Louisville un dels esdeveniments socials més mítics i importants dels EUA. Conegut com els ‘dos minuts més intensos de l’esport’, el ‘Kentucky Derby’ ha estat part de la història de les curses de cavalls des de 1875. Més de 150.000 persones vestides per a l’ocasió es reuneixen cada primer dissabte de maig a les instal·lacions del ‘Churchill Down’ per passar un dia a les curses, amb tot el que això implica: Vestits de gala, barrets impossibles, “veure i deixar-se veure”, apostes, fotos, alcohol, festa… Ah! I   cavalls i genets competint pels dos milions de dòlars de premi. La bogeria comença a primera hora del matí i s’allarga fins a l’onzena cursa, la del “Derby”, a dos quarts de set del vespre. Després ja res no importa (tot i que encara hi ha dues curses més), i tothom prova de marxar tan ràpid com pot sense ni tan sols, en moltes ocasions, saber qui ha estat el guanyador. Per a molts les curses només són una excusa. La prova són els milers de persones concentrades a la zona central de la pista, el lloc on és la festa de debò però des d’on és gairebé impossible veure la pista. Com comprendreu, una experiència a la qual el qualificatiu ‘espectacular’ li queda més que curt.

Curses de cavalls i barrets extravagants al 'Kentucky Derby'

Per sort, la resta de dies de ruta han estat molt més relaxats. Una petita granja familiar a la part sud de l’estat, va ser el lloc ideal on trobar la calma necessària per passar un parell de dies recuperant forces (amb menció especial al menjar casolà a base de productes de l’hort i l’oportunitat de cuinar una truita de patates a base d’ous frescos de gallina i ànec). També va servir per fer una interessant visita al ‘Mammoth Caves National Park’ (que conté el sistema de coves més gran del món fins ara descobert), abans de continuar cap a l’est passant per l’origen d’una de les receptes més famoses del món fins a retrobar-me amb el sistema muntanyós dels Apalatxes. Just on conflueixen els estats de Kentucky, Virginia i Tennessee; hi ha el ‘Cumberland Gap Historical Park”. Bàsicament una obertura entre les muntanyes que al segle XVIII va servir als pioners per avançar cap a l’oest des de Virginia i conquerir als indis autòctons les terres de Kentucky. Una interessant visita històrica enmig de la natura que sens dubte ajuda a entendre les dificultats de l’època, ara resoltes mitjançant un túnel.

'Ranger' explicant la història de les 'Mammoth Caves' de Kentucky

I just quan semblava que la campanya havia caigut en una certa monotonia, l’actual vicepresident,Joe Biden, va fer unes declaracions personals a la televisió parlant dels matrimonis homosexuals. Una qüestió més que polèmica aquí als EUA. A les primàries de North Carolina del passat dimarts, per exemple, es va incloure una pregunta al respecte que ha acabat modificant la constitució de l’estat prohibint qualsevol unió homosexual. A la constitució! Tot plegat ha acabat precipitant l’aparició del president Obama en una altra entrevista televisada, fent història afirmant la seva posició favorable a legalitzar els matrimonis entre persones del mateix sexe. Mai un president no s’hi havia posicionat a favor. En canvi a Romney, per la seva banda, li ha faltat temps per deixar ben clar que ell s’hi oposa i ara tothom especula amb les possibles conseqüències electorals de les declaracions. Per una banda, Obama pot perdre els suports de bona part de les comunitats negres vinculades a esglésies baptistes (entre d’altres), però de l’altra ha reforçat la simpatia de progressistes i liberals a favor de la igualtat de drets. Caldrà, doncs, estar atent a les properes enquestes d’opinió, ja que segurament encara és massa aviat per saber-ho. Però això no ha frenat les cadenes de notícies 24h, que ahir anaven fent les seves especulacions mentre jo gaudia d’un sopar a base de “Kentucky Fried Chicken” per a la meva última nit a l’estat.

“Thanksgiving”

(text publicat el 30/11/2012 a www.kolhosp.com)

No és fàcil tenir un Thanksgiving com cal als Estats Units quan dorms en un lloc diferent cada dos dies i et mous per terres que sovint semblen deshabitades. La Wikipedia diu que és una festa familiar originària del segle XVII, en que s’agraeix la bona collita, amb un gran dinar on el plat principal és un gall dindi farcit i fet al forn. Avui en dia -per resumir-ho- ve a ser com un primer dinar de nadal en que la gent pot arribar a fer grans desplaçament per reunir-se amb els seus, al voltant d’una taula excessivament carregada de menjar. El meu objectiu, trobar una família al sud d’Oklahoma que em convidi a menjar amb ells. Aquesta és doncs la petita història de com (més o menys) ho vaig aconseguir.

El primer intent? Tot un fracàs dels que cauen pel seu propi pes. El dia anterior al gran esdeveniment, aturat per dinar a un restaurant de menjar ràpid, una cambrera s’interessa pel meu accent estranger. Ella és amable, sembla simpàtica, així que… per què no? -Treballes demà? Passaràs el dia amb la família? El pitjor de tot plegat és que ella va acceptar el meu número de telèfon com si res, amb un somriure esperançador que mai es va acabar convertint en una trucada. Així que, com era d’esperar, l’endemà al llevar-me seguia necessitant un pla.

Una altre de les idees inicials fracassades va ser treballar com a voluntari en un menjador social d’una església o centre caritatiu. Aquesta no era tant descabellada, però totes les trucades prèvies havien acabat amb un “gràcies però ja tenim tots els voluntaris que necessitem”. Però, i si m’hi presentava directament? Estava en el cor de l’anomenat “cinturó bíblic” (de fet hi ha qui diu que Oklahoma n’és la sivella), així que trobar centres religiosos no va acabar sent cap problema. Això sí, tots estaven buits del tot.

Als EUA, a excepció d’un parell de grans ciutats, la gent ni camina ni va en transport públic. Aquí tothom va en cotxe. Només cal doncs fer un cop d’ull a les zones de pàrquing per fer-se’n a la idea de quanta gent hi ha a cada lloc, una tècnica força vàlida doncs per saber on caram s’havia ficat tothom. Moltes cadenes de fast food tancades, alguns cotxes als supermercats (n’hi ha que no tanquen mai), i cert volum de trànsit amunt i avall. He de reconèixer que en un parell d’ocasions fins i tot se’m va passar pel cap plantar-me amb un cartell en mig del carrer principal del poble. Però vaig acabar trobant un edifici en el que sí que s’hi notava força activitat, la residència d’avis del poble. I no, tampoc hi vaig acabar dinant. Tot i que encara no eren ni les 12 del migdia, quan hi vaig arribar la celebració ja feia estona que s’havia acabat. Amb els avis ja se sap.

Però a la quarta va la vençuda. A uns 500 metres de la residència hi havia el que probablement era l’únic restaurant obert de la zona. Un “Golden Corral” amb bufet lliure per menys de vuit dòlars -gall dindi inclòs- on la cua de gent per entrar arribava fins al carrer. M’hi vaig afegir just al davant d’una família que recentment havia perdut l’avi, amb un fill destinat a Irak i que s’havien quedat sense ganes de cuinar. Per sort encara van tenir prou ànims com per compartir el dinar d’acció de gràcies amb un turista que passava per allà.

El “trofeu”

Cowboys, Thanksgiving i Black Friday

(text publicat el 28/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Llargues rectes "en mig del no res"

Tulsa, Oklahoma .- El paisatge ha canviat. Les muntanyes han quedat enrere i no hi ha ni rastre de neu.
El territori està dominat ara per planes inacabables destinades a tres grans usos: la ramaderia, l’agricultura, i l’extracció de recursos naturals com el petroli i el gas natural. Al creuar la frontera del estat una recta de més de 70Km em dona la benvinguda; només per a que me’n vagi fent a la idea. Tot just acabo d’entrar al primer estat del meu reconegut de la zona del “Bible Belt”, on –de nou– l’església juga un paper principal de la vida quotidiana i sovint acaba marcant les tendències electorals a favor del partit republicà (la campanya presidencial del qual segueix sense donar grans titulars).

Wikipedia Facts: OKLAHOMA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 34,35% – McCain/Palin: 65,65%
-El 20è estat en superfície: 181.195 Km2 (5,64 “Catalunyes”)
-El 28è estat en població: 3.751.351 habitants a 2010 (0,50 “Catalunyes”)
-El 36è estat en densitat de població: 21,1 hab. per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Twister
-Tòpic: L’estat dels natius americans

Terra de cowboys i natius americans (potser hauria de ser a la inversa?), l’estat no està precisament atapeït dels atractius turístics o els parcs naturals que acostumo a visitar. Un recorregut pel memorial a les víctimes de la bomba d’Oklahoma City (al 1995) i deixar-me perdre per carreteres secundàries és més que suficient fins al dijous de “Thanksgiving” i el tradicional dinar a base de gall d’indi. Aquest és un dels dies més assenyalats i celebrats del calendari americà i jo he triat passar-lo a Duncan, una població d’uns 25.000 habitants origen de la multinacional proveïdora de serveis i material per a l’extracció de recursos naturalsHalliburton. Perquè Duncan? Doncs (evidentment) per la celebració del desè rodeo anual de “calf roping”. Un certamen que es celebra aprofitant el llarg cap de setmana de vacances escolars, i que ha estat per a mi una oportunitat única d’assistir a un tipus de competició molt representativa de la zona però que acostumen a tenir lloc en els mesos d’estiu. Barrets de cowboy, botes altes, texans i grans cinturons. Cavalls ben ensinistrats i vedells “enxampats” amb sorprenent destresa i velocitat, sota una constant banda sonora de música country. Ah! I per descomptat, com a cerimònia d’obertura, l’himne nacional a càrrec d’una jove veu de la comunitat.

Jove participant del concurs

Però el gall d’indi (i els rodeos) no són l’únic tradicional del la setmana d’acció de gracies. El dia després del banquet arriba el “Black Friday” amb l’inici de les rebaixes i la festa més gran del consumisme a la que mai he assistit. És especialment espectacular als grans magatzems on es programen importants descomptes a partir de la mitjanit (tot i que aquest any la cadena Walmart “ha fet trampa” començant les rebaixes a les 22h). Hi ha corredisses i nervis, cues d’hores per aconseguir els productes més rebaixats. És missió gairebé impossible intentar raonar amb els clients sobre el sentit de perdre hores de vida per un grapat de dòlars de descompte en articles de dubtosa utilitat. Ho vaig provar, creieu-me, però per a molts no és tant una qüestió de diners sinó una estranya celebració del consum. Els agrada, molts ho gaudeixen.

Black Friday al Walmart de Duncan

En tot cas demà deixaré enrere Oklahoma, camí de Missouri, amb la sensació d’haver estat en un “Texas en miniatura”. Amb una excepció, els casinos. Degut al gran nombre de terres propietat de natius americans i gràcies a les lleis federals que hi permeten la instal·lació d’aquests establiments, aquí es fàcil trobar-ne per arreu. Però a banda d’aquest detall, la resta encaixa perfectament amb els estereotips texans. O fins i tot els superen, doncs Oklahoma es considera l’estat amb un menor ús d’energies renovables. Espero recordar-me d’omplir el dipòsit de gasolina abans de sortir… que aquí és força més barata!