(text publicat el 27/03/2013 a www.kolhosp.com)
Dijous passat es va organitzar una edició especial de la ‘Massa CrÃtica’ que cada primer divendres de mes reuneix un bon nombre de ciclistes a la ciutat de Barcelona. SÃ, ja en vam parlar aquà fa més d’un any però és que aquesta va ser especial. En conèixer la convocatòria ja vaig començar a patir i la història d’en Philip A. Contos, un bon home de l’estat de New York, va aparèixer a la meva ment com si fos el dia en que la seva mala fortuna va donar la volta al món. Era el mes de juliol de 2011 i a prop de la ciutat de Syracuse hi passava una protesta per demanar la no obligatorietat de dur casc per a circular en motocicleta. El nostre Philip hi participava convençut de que dur un casc li manllevava la sensació de llibertat a l’hora de conduir la seva preuada Harley-Davidson de 1983. Per aquella acció el senyor Contos, de 55 anys, es va endur el prestigiós premi Darwin de 2011.
Si no els coneixeu, heu de saber que els premis Darwin s’atorguen a aquells que havent realitzat una acció de pura estupidesa humana han perdut la possibilitat de reproduir-se, ja sigui per la mort de la persona en qüestió o per danys greus en els seus òrgans reproductors. En definitiva, es valora que els seus gens no es transmetin a l’espècie interpretant que aquesta aixà tindrà més possibilitats de millorar, tal i com Charles Darwin va apuntar. En aquest cas Philip A. Contos va morir d’un cop al cap contra el dur asfalt en no poder controlar la seva moto durant la protesta. Irònicament, els informes policials asseguraven que s’hagués pogut salvar si hagués dut el casc. No es pot dir que el premi Darwin “que va rebre†no fos merescut.
Com potser ja heu endevinat, la convocatòria de ‘Massa CrÃtica’ de dijous passat a Barcelona era precisament per a demanar la no obligatorietat del casc en circular en bicicleta. Gotes de suor freda. ¿I si algú prenia mal? ¿I si algú acabava mereixent el premi Darwin 2013? Per sort res d’això va passar i els dos centenars de ciclistes que ens hi vam aplegar per recórrer els carrers de la ciutat demanant que l’ús del casc sigui opcional (a diferència de com es preveu en la futura llei de trà nsit) vam gaudir un cop més de l’experiència. Protegits per nosaltres mateixos vam poder circular més d’una hora i mitja pels carrers més cèntrics de la ciutat en unes condicions que acostumen a estar reservades en exclusiva als vehicles motoritzats. Tota una delÃcia que va acabar a la Plaça Sant Jaume (com les bones protestes) sense cap ferit.
I és que possiblement no sigui del tot comparable la necessitat de dur casc en circular en motocicleta, amb la de dur-lo en anar en bici per la ciutat. Tot i ser el casc un element de seguretat addicional que molts recomanen, no sembla ser un factor determinant a l’hora de salvar vides al estar dissenyats per a evitar ‘només’ contusions i ferides. En canvi, la seva obligatorietat de ben segur que reduiria el nombre de ciclistes als carrers fet que, irònicament, faria que l’actual desproporció de bicis respecte el altres vehicles augmentes encara més. Això podria fer als pocs ciclistes que encara circulessin (tots ells equipats amb casc) encara més vulnerables, ja que els conductors estarien menys acostumats a la necessà ria convivència entre els dos tipus de conducció. I tot això sense tenir en compte la delicada situació en que quedaria el popular servei de ‘Bicing’ si cada usuari hagués de dur un casc a sobre per a poder-lo utilitzar, o els enormes beneficis de tenir un bon nombre de ciclistes a la ciutat que descongestionen els serveis públics i el trà nsit sense contaminar l’aire que tots respirem.
Deia la papereta de la convocatòria que “el passat any van morir 180 banyistes ofegats i 60 ciclistes (la majoria en trams de carretera on el casc sà és obligatori). Posem doncs a cada banyista un flotador obligatori per a que no s’ofegui?â€.