Tag: Black Friday

(text publicat el 28/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Tulsa, Oklahoma .- El paisatge ha canviat. Les muntanyes han quedat enrere i no hi ha ni rastre de neu.
El territori està dominat ara per planes inacabables destinades a tres grans usos: la ramaderia, l’agricultura, i l’extracció de recursos naturals com el petroli i el gas natural. Al creuar la frontera del estat una recta de més de 70Km em dona la benvinguda; només per a que me’n vagi fent a la idea. Tot just acabo d’entrar al primer estat del meu reconegut de la zona del “Bible Belt”, on –de nou– l’església juga un paper principal de la vida quotidiana i sovint acaba marcant les tendències electorals a favor del partit republicà (la campanya presidencial del qual segueix sense donar grans titulars).

Wikipedia Facts: OKLAHOMA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 34,35% – McCain/Palin: 65,65%
-El 20è estat en superfície: 181.195 Km2 (5,64 “Catalunyes”)
-El 28è estat en població: 3.751.351 habitants a 2010 (0,50 “Catalunyes”)
-El 36è estat en densitat de població: 21,1 hab. per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Twister
-Tòpic: L’estat dels natius americans

Terra de cowboys i natius americans (potser hauria de ser a la inversa?), l’estat no està precisament atapeït dels atractius turístics o els parcs naturals que acostumo a visitar. Un recorregut pel memorial a les víctimes de la bomba d’Oklahoma City (al 1995) i deixar-me perdre per carreteres secundàries és més que suficient fins al dijous de “Thanksgiving” i el tradicional dinar a base de gall d’indi. Aquest és un dels dies més assenyalats i celebrats del calendari americà i jo he triat passar-lo a Duncan, una població d’uns 25.000 habitants origen de la multinacional proveïdora de serveis i material per a l’extracció de recursos naturalsHalliburton. Perquè Duncan? Doncs (evidentment) per la celebració del desè rodeo anual de “calf roping”. Un certamen que es celebra aprofitant el llarg cap de setmana de vacances escolars, i que ha estat per a mi una oportunitat única d’assistir a un tipus de competició molt representativa de la zona però que acostumen a tenir lloc en els mesos d’estiu. Barrets de cowboy, botes altes, texans i grans cinturons. Cavalls ben ensinistrats i vedells “enxampats” amb sorprenent destresa i velocitat, sota una constant banda sonora de música country. Ah! I per descomptat, com a cerimònia d’obertura, l’himne nacional a càrrec d’una jove veu de la comunitat.

Però el gall d’indi (i els rodeos) no són l’únic tradicional del la setmana d’acció de gracies. El dia després del banquet arriba el “Black Friday” amb l’inici de les rebaixes i la festa més gran del consumisme a la que mai he assistit. És especialment espectacular als grans magatzems on es programen importants descomptes a partir de la mitjanit (tot i que aquest any la cadena Walmart “ha fet trampa” començant les rebaixes a les 22h). Hi ha corredisses i nervis, cues d’hores per aconseguir els productes més rebaixats. És missió gairebé impossible intentar raonar amb els clients sobre el sentit de perdre hores de vida per un grapat de dòlars de descompte en articles de dubtosa utilitat. Ho vaig provar, creieu-me, però per a molts no és tant una qüestió de diners sinó una estranya celebració del consum. Els agrada, molts ho gaudeixen.

En tot cas demà deixaré enrere Oklahoma, camí de Missouri, amb la sensació d’haver estat en un “Texas en miniatura”. Amb una excepció, els casinos. Degut al gran nombre de terres propietat de natius americans i gràcies a les lleis federals que hi permeten la instal·lació d’aquests establiments, aquí es fàcil trobar-ne per arreu. Però a banda d’aquest detall, la resta encaixa perfectament amb els estereotips texans. O fins i tot els superen, doncs Oklahoma es considera l’estat amb un menor ús d’energies renovables. Espero recordar-me d’omplir el dipòsit de gasolina abans de sortir… que aquí és força més barata!