Les milles entre els boscos i la història de Virginia

(text publicat el 25/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Mount Vernon, la residència de George Washington a Virginia

Washington, District of Columbia .- Sí, ja he arribat a la capital de la nació i el pas previ per l’estat de Virginia n’ha estat la introducció ideal. Des dels Apalatxes -que fan de frontera de l’estat a l’oest- fins a les platges a l’oceà Atlàntic de Virginia Beach, sembla que a qualsevol racó del territori hi ha motius històrics relacionats amb la formació del que avui coneixem com a Estats Units d’Amèrica. A Virginia és on van arribar els primers colons, on es va començar a avançar cap a l’oest guanyant terres als natius americans, o on es van lliurar importants batalles de la guerra d’independència i de la guerra civil americana. Tant que fins i tot és on va néixer el que acabaria sent, el 30 d’abril de 1789, el primer president dels EUA.

Wikipedia Facts: VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 52,62% – McCain/Palin: 46,33%
-El 35è estat en superfície: 110.785 Km2 (3,45 “Catalunyes”)
-El 12è estat en població: 8.001.024 habitants a 2010 (1,07 “Catalunyes”)
-El 16è estat en densitat de població: 78 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Patriot – Die Hard 2
-Tòpic: “The Commonwealth” – “Mare” de presidents

Carretera al inici del recorregut del 'Blue Ridge Parkway'

Però abans de centrar-me en l’aspecte històric de Virginia, calia resoldre una assignatura pendent. El breu tast que el gener d’enguany vaig poder fer del ‘Blue Ridge Parkway’ -sens dubte un dels millors espais naturals d’esbarjo de la costa est-, em va deixar amb moltes ganes de tornar-hi quan el bon temps assegurés verdor a dojo. D’entrada, les 469 milles (més de 740Km) de carretera que van des del parc nacional de Shenandoah fins a les “Smoky Mountains” (a North Carolina) no em van semblar un gran obstacle a superar en un parell de dies de cotxe així que m’hi vaig aventurar. El problema però, el descobriria després en veure que les velocitats màximes permeses en cap tram superaven les 45 milles per hora (72,4Km/h). Tot i això, a aquelles alçades ja havia promès la visita a les meves amistats d’Asheville -al final del trajecte- així que ja era massa tard per repensar-s’hi. Per sort les ganes de tornar a veure’ls van ajudar a passar les llargues hores de carretera entre boscos frondosos que no impedien, de tant en tant, vistes espectaculars sobre l’estat de Virginia.

Amb un ritme molt més relaxat que el dels dies anteriors, i sense seguir un ordre cronològic, vaig destinar la segona part de la ruta per l’estat a recórrer el territori visitant alguns dels punts claus de  la història dels EUA que tenen per escenari l’estat de Virginia:

First Landing al Cape Henry Memorial: Ben a prop de Virginia Beach, ara destinació de vacances amb milers de places hoteleres a primera línia de platja, es pot visitar el punt en el que el 1607 van atracar els primers vaixells amb colons provinents d’Anglaterra per establir-se al “Nou Món”.

Colonial Williamsburg: Sense haver d’anar massa lluny de la costa de Virginia (amb els mitjans de transport actuals), hi ha el destacat districte històric de Williamsburg. Centre governamental de les colònies durant bona part del segle XVIII, ara és una espècie de museu vivent en el que cada dia s’hi recreen escenes de l’època i que atrau turistes de tota mena per aprendre com es van viure els últims anys de la colonització.

Mount Vernon: A tocar de l’actual ciutat de Washington D.C., hi ha la que en el seu dia va ser la residència de George Washington. L’heroi de la guerra de la revolució americana, va liderar les tropes fins a la victòria i la independència del territori americà respecte l’imperi britànic el 1783. El complexe, sempre ple de visites d’escolars i turistes de tot el món, compta amb un modern museu on aprendre sobre la vida del que va acabar sent el primer president dels Estats Units d’Amèrica.

Appomattox Court House: A l’interior de l’estat i relativament a prop dels Apalatxes, es troba la casa en que al 1865 es va posar fi a la Guerra Civil Americana. La residència privada va servir per allotjar la breu reunió entre els líders dels dos bàndols que va acabar amb la rendició dels estats confederats del sud respecte els unionistes del nord.

Punt de la costa de Virginia on van arribar els primers colons

Al segle XXI però, i com no podria ser d’altre manera, la política americana té ben poc a veure amb el que es vivia durant els primers passos de la nació i tot es viu a una velocitat més accelerada. Ara, gairebé cada dia apareixen noves enquestes d’opinió que intenten prendre el pols dels votants i que sovint acaben influint en les decisions de campanya dels candidats. Així, si bé fa uns mesos podia semblar que els republicans s’enfrontaven a un complicat procés electoral en el que tenien les de perdre, les últimes dades podrien indicar una lluita molt més frec a frec. De fet, ara mateix, es podria considerar que els dos candidats que s’hauran d’enfrontar el novembre estan en un empat tècnic de cara a les possibilitats de sortir-ne victoriós. De tota manera, tot i que “la inèrcia” ara està jugant força més en favor de Mitt Romney que d’Obama, personalment tinc la sensació de que encara és massa aviat per saber com evolucionarà el procés en els propers mesos. Aquestes mateixes enquestes indiquen també la gran importància que els votants donen a l’economia i, tal i com dèiem, al segle XXI tot succeeix de forma prou accelerada com per evitar treure conclusions precipitades.

Dels Apalatxes fins l’Atlàntic, de la pluja a un sol radiant

(text publicat el 16/01/2012 a www.lavanguardia.com)

Wilmington,  North Carolina .- Ja he tocat les aigües de l’Atlàntic, una primera petita fita després de més de dos mesos dibuixant una ruta prou curiosa per alguns dels estats del sud. Però abans d’arribar a la costa m’havia d’acomiadar com cal dels Apalatxes fent una curta visita, amb permís de la pluja, al Blue Ridge Parkway.
La carretera, d’espectaculars paisatges i més de 750Km, connecta el “Great Smoky Mountains N.P.” amb el “Shenandoah N.P.” (a l’estat de Virgínia). L’hivern no és el millor moment per a visitar-la doncs alguns dels trams estan tancats, però quan fa més bon temps son molts els que s’escapen a fer unes vacances recorrent els seus revolts i potser fent nit en alguna de les zones d’acampada. Tant, que es considera l’espai més visitat entre els mantinguts pel Servei de Parcs Nacionals.

Wikipedia Facts: NORTH CAROLINA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 49,70% – McCain/Palin: 49,38%
-El 28è estat en superfície: 139.581 Km2 (4,35 “Catalunyes”)
-El 10è estat en població: 9.535.483 habitants a 2010 (1,27 “Catalunyes”)
-El 15è estat en densitat de població: 63,80 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Last of the Mohicans (filmada a)
-Tòpic: Destí de vacances – L’estat del primer vol

La sort no em va acompanyar a Winston-Salem, i això que per fi va deixar de ploure. Després de la guerra civil americana molts camps d’aquesta zona es van destinar al cultiu de la planta del tabac i, en conseqüència, van sorgir fins a 16 diferents companyies tabaqueres d’entre les que destaca R. J. Reynolds (propietària de Winston, Camel i un munt més). Però la indústria està més que tocada per les polítiques de prevenció al tabaquisme i la mala imatge en general del sector així que, desprès d’anys amb milers de visites escolars i turístiques, els “tours” a les factories es van cancel·lar definitivament al 1998. A l’entrada de la fàbrica una més que amable recepcionista em va deixar força clar -entre calada i calada al seu Pall Mall- que a diferència de les destil·leries de begudes alcohòliques, aquí les visites no son gens benvingudes.

I a tot això les primàries com van? Doncs els pronòstics es van complir per a Mitt Romney, que va guanyar la cita de New Hampshire amb una destacada distància del segon candidat que no va ser ni Santorum ni Huntsman sinó Ron Paul. Ni el bon resultat del primer a Iowa ni els esforços concentrats al territori del segon van servir per treure uns bons resultats en un estat que tradicionalment vota als candidats més moderats, en part per tractar-se de primàries semi-obertes. Ara totes les cadenes de notícies 24h ja miren amb impaciència cap a South Carolina, on el proper dissabte es celebren les que es consideren les primeres primàries dels estats del sud. Aquí el sistema torna a variar. Si als caucus només els votants registrats com a republicans poden prendre part i a New Hapshire ho van poder fer també els registrats com a independents, en les properes tothom hi pot participar sempre i quan ho sol·licités abans del 21 de desembre de 2011. Caldrà veure com afecta aquest detall als diferents candidats, en un estat en que el guanyador per part del partit republicà sempre s’ha acabat enduent la nominació final a la convenció d’Agost. Ja ho diuen, amb cert orgull, els membres del partit de l’estat… “South Carolina escull guanyadors!”.

Memorial als germans Wright, a Kill Devil Hills

Però, seguint la mateixa estratègia de Tennessee, abans d’abordar un nou estat cal passar uns dies de relax entre estudiants. En aquesta ocasió a la costa de North Carolina, amb una breu visita al memorial dedicat als germans Wright a Kill Devil Hills. Els dos pioners de l’aviació van triar aquest terreny pla i arenós per a intentar amb èxit el primer vol a motor controlat de la història. El bon clima (a l’estiu) i les platges de sorra blanca atrauen també cada any un munt de turistes (que sens dubte contribueixen molt notablement a l’economia de la zona), així que em considero més que afortunat de visitar-ho en temporada baixa. Una bona ajuda per a “la calma” abans de “la tempesta” que m’espera, doncs el meu proper destí i les properes primàries coincidiran per primera vegada en el temps i en l’espai.