Tag: Candidats

(text publicat el 02/11/2012 a www.lavanguardia.com)

Provo, Utah .- Estic passant les últimes setmanes fins el dia de les eleccions presidencials dels EUA a l’estat de Utah. Aquest no és ni de bon tros un dels estats en els que el vot encara està per decidir, tal i com passa en els coneguts com a ‘swing states’. De fet és un dels estats més clarament conservador i on, en conseqüència, el partit republicà rep un percentatge més elevat de vots. Bona part dels motius per als quals això passa venen donats per la religió majoritària de l’estat, la dels seguidors de l”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies’(més coneguts com a ‘mormons’). L’església mormona influencia en gran mesura la vida diària dels seus membres i, en general, els missatges oficials dels seus líders tendeixen a ser d’orientació conservadora (emfatitza el model tradicional de família, està en contra del matrimoni entre membres del mateix sexe, no és favorable a les polítiques que permeten l’accés a l’avortament). Aquest any però, hi ha un detall que pot fer que l’estat encara sigui més vermell (el color del partit republicà) que mai i és que, per primera vegada a la història, un candidat a la presidència és alhora membre de l’església mormona. Així que no, no hi haurà cap sorpresa, Mitt Romney guanyarà aquí a Utah, segur.

Fer cap acte de campanya aquí pot semblar força inútil, especialment a la ciutat de Provo on el percentatge de membres de l’església mormona possiblement sigui el més alt del món. Però en canvi, els membres dels dos partits estan ben actius aquests dies sumant esforços per treballar en favor del seu bàndol. Com? Senzill, ignorant l’estat en que viuen i dedicant tot el seu temps a fer campanya als estats veïns on la majoria de vot encara no està decidida. Així, per estrany que sembli, els republicans de Utah es centren en l’estat de Nevada mentre els demòcrates ho fan en l’estat de Colorado. Aaron McMurray és un dels voluntaris que aquests dies està dedicant el seu temps lliure a la campanya presidencial. Aaron és un jove estudiant de música a la mormona ‘Brigham Young University’, és mormó, i està encantat amb la idea de que un membre de l’església hagi pogut arribar a la lluita final per la presidència del país. Però en Aaron, dimarts que ve, no votarà a Mitt Romney sinó a Barack Obama. Des de fa força setmanes, cada dimecres al vespre, en Aaron organitza a casa seva una trobada per realitzar trucades de campanya a Colorado, per tal d’intentar sumar el màxim nombre de vots per al partit demòcrata. Sí, tot i que estan clarament en minoria, els mormons demòcrates existeixen.

L”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies’ no es posiciona oficialment a favor de cap dels dos principals partits, així que en principi no hi ha cap contradicció en formar part del partit demòcrata. Aaron em recalca que no sempre els missatges oficials han estat tant conservadors com ara i que, a més, en alguns temes clau el partit republicà pren postures més extremes que la pròpia església. Tot i estar també en contra de l’avortament o el matrimoni gai, tal i com marca la seva religió, no creu que el govern hagi de prohibir expressament aquestes pràctiques. M’ho compara amb la llei seca, tot i que l’alcohol estava prohibit la gent trobava la manera d’aconseguir-ne generant en ocasions conseqüències pitjors de les que la pròpia beguda ocasionava. Alhora però, reconeix força pressions i falta de comprensió dels seus companys que li critiquen la falta de suport al partit conservador.

Com a part del programa polític de la universitat, aquest dijous s’ha celebrat al campus de la ‘BYU’ un debat d’estudiants enfrontant demòcrates i republicans en 4 temes diferents: Ideologia, immigració, ‘Obamacare’ i política exterior (el tema que ha hagut de defensar en Aaron). El format donava dos minuts inicials a cada parlamentari per donar pas a una conversa amb preguntes dels assistents conduïdes per una moderadora i acabar amb dos minuts més per a cada participant. Talment com en els debats presidencials. Les respostes en ocasions fins i tot semblaven calcades a les dels candidats a la presidència. Però justament al contrari del que va passar en el primer debat en el que Obama, potser per excés de confiança, va fer una pobre actuació; en aquesta ocasió han estat els estudiants republicans els que no semblaven prou preparats per contestar amb contundència. Segurament ser una minoria sota pressió ha esperonat als qui defensaven avui les polítiques d’Obama, aportant dades concretes i arguments molt més treballats que els seus contrincants. Això sí, sense oblidar mai la seva fe cristiana i mormona comuna entre els assistents, tal i com ha quedat palès amb pregària que ha iniciat el debat.