Història, emocions i ensurts al pas per New Jersey

(text publicat el 18/06/2012 a www.lavanguardia.com)

Riu Delaware al pas pel 'Worthington State Forest', New Jersey

Montgomery, New York .- Les coses no surten sempre com un les té previstes, per molt que es planifiquin. Veient la ruta que vaig acabar fent per l’estat de New Jersey no costa massa entendre que la vaig haver d’adaptar als imprevistos. Finalment però, vaig poder visitar quasi tot el que tenia previst: des de la capital a les zones de muntanya, des d’un petit i antic parc d’atraccions a un dels més grans i moderns dels EUA, des de platges plenes d’estiuejants fins a ciutats a base de grans casinos massa buits. Ah! I evidentment, sense oblidar el pas per l’hospital a causa d’una petita topada amb el cotxe. Una agenda ben atapeïda digne de l’estat amb més densitat de població.

Wikipedia Facts: NEW JERSEY

-Resultats 2008: Obama/Biden: 57,27% – McCain/Palin: 41,70%
-El 47è estat en superfície: 22.608 Km2 (0,70 “Catalunyes”)
-El 11è estat en població: 8.791.894 habitants a 2010 (1,17 “Catalunyes”)
-El 1er estat en densitat de població: 458 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Clerks - Be Kind Rewind – Being John Malkovich
-Tòpic: L’estat jardí

Havent visitat a l’estat de Virginia la casa i el museu de George Washington, tenia moltes ganes de veure “in situ” el punt a la ciutat de Trenton on va creuar el riu Delaware per atacar les tropes britàniques per sorpresa (fet que es considera clau per a la victòria americana a la guerra de la independència). Donada la importància que se li dona a l’acció, el cert és que m’esperava quelcom una mica més preparat per a la visita de turistes interessats en la història del país. Però no. Resulta que Trenton, que alhora és la capital de l’estat, no rep massa turistes. Quan més d’una persona a diferents oficines d’informació et recomanen que segueixis la ruta sense visitar la ciutat, entens que no deu ser el lloc més recomanable per anar-hi a fer fotos amb pinta de “guiri”. Em vaig conformar doncs amb trobar un espai sense edificar, a la riba del riu, on imaginar el capità Washington liderant l’atac.

Parc d'atraccions Six Flags Great Adventure a New Jersey

Vaig decidir seguir cap al nord, seguint el curs del riu fins (de nou) els Apalatxes. Allà una sèrie de parcs naturals estatals em garantien un bon lloc on passar la nit en un entorn segur enmig de la natura, alhora que l’oportunitat de visitar algunes de les zones que avui en dia encara justifiquen el sobrenom d'”estat jardí”. Es clar que també em vaig deixar seduir per un petit parc d’atraccions de més de 50 anys que encara segueix funcionant amagat entre les muntanyes, especialment tenint prevista la visita en els propers dies al gran ‘Six Flags Great Adventure’. Intentar comparar-los no tindria cap sentit. Un està pensat per a menors de 12 anys i té com a atracció un passeig en un carro de palla darrera un tractor. L’altre és una col·lecció de muntanyes russes com més grans i salvatges millor, sense ordre aparent i a la recerca d’adolescents assedegats d’emocions fortes. Des del meu punt de vista, tots dos valen la pena de visitar. La barreja d’elements sociològics, empresarials i tecnològics (constantment presents en aquests entorns), els fan sempre fascinants.

A molts l’estat de New Jersey els fa pensar en Bruce Springsteen, i es que el cantant no només hi va néixer i començar la seva carrera sinó que sovint també en fa bandera. De fet el seu primer àlbum el va anomenar ‘Greetings from Asbury Park N.J.’, ciutat en la que encara actua de tant en tant i en la que és ben conegut l’esforç que personalment fa per tal d’intentar revitalitzar la zona. Però resulta que jo sóc més de pel·lícules, així que a mi New Jersey em fa pensar en el director Kevin Smith i més concretament en el seu primer film. A la costa nord-est, ben a prop de New York City i les famoses platges de la ‘Jersey Shore’, hi ha encara la petita botiga en la que el director treballava durant el dia i on filmava durant la nit el que acabaria sent ‘Clerks’. Tot un luxe de mitòman poder recórrer els escassos passadissos i veure com, tot i el pas del temps, segueix tenint la mateixa atmosfera que transmetia la pel·lícula.

'Greetings from Asbury Park', el títol del primer àlbum de Bruce Springsteen

He mencionat un accident al primer paràgraf? Resulta que conduint sota la pluja des d’Asbury Park cap a Atlantic City, al cotxe de darrera no li van acabar de funcionar els frens i em va colpejar al parar en un semàfor. Res greu, però suficient com per ser recomanable la visita a un hospital per controlar que la ‘fuetada cervical’ no hagués provocat cap lesió. Així que el parell de dies que tenia previst de passar a la ciutat dels casinos de la costa est es van veure necessàriament reduïts tant en durada com en intensitat. En el fons però ja va estar bé, doncs la ciutat no està passant pel seus millors moments (tot i la recent obertura d’un hotel-casino de luxe) i ni de bon tros hi ha tants elements a visitar com a Las Vegas.

La campanya electoral s’ocupa aquestes dies de dos temes bàsics: l’economia i la immigració. Els dos candidats intenten deixar clares les seves postures i mentre Obama reclama que s’està fent feina per tal de sortir de la crisi, Romney no deixa de recordar el seu passat empresarial que l’acreditaria per a resoldre els problemes econòmics del país. Però un nou anunci aquesta setmana per part del president sobre la no deportació de joves immigrants sense antecedents penals, pot revolucionar la campanya. El vot llatí és considerat clau per a guanyar en estats decisius com Florida, i el nou anunci els podria fer decantar la seva decisió. Veurem doncs que passa mentre els candidats segueixen fent esforços per reunir tants recursos econòmics com els és possible. Tants que el còmic Stephen Colbert ja va comentar aquesta setmana que si tots els diners de campanya que s’esperen recaptar es destinessin a anuncis televisius, literalment podria no haver suficients minuts d’emissió a algunes cadenes.

Casinos, aliens (de nou), i carreteres solitàries

(text publicat el 02/04/2012 a www.lavanguardia.com)

Hotel "New York New York" de Las Vegas

Baker, Nevada .- He de reconèixer que a aquest estat “li tenia ganes”. No és que als altres no, tot el contrari, però és que són moltes les històries, mites, teories de la conspiració i imatges de pel·lícula que tenen com a protagonista alguna part de l’estat de Nevada. Sense anar més lluny no em vaig poder estar de planificar la meva ruta per anar a Las Vegas sortint des de Los Angeles, tot “recreant” amb el descapotable el viatge del Dr. Hunter S. Thompson al seu llibre “Fear and Loathing in Las Vegas”. Unes 270 milles, la major part de les quals travessant paisatges desèrtics, fins a arribar a la capital del món del joc. Una ciutat que atrau cada any amb els seus llums de neó, a milers de turistes d’arreu del món disposats a perdre alguns dòlars a les màquines escurabutxaques.

Wikipedia Facts: NEVADA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 55,15% – McCain/Palin: 42,65%
-El 7è estat en superfície: 286.367 Km2 (8,92 “Catalunyes”)
-El 35è estat en població: 2.700.551 habitants a 2010 (0,36 “Catalunyes”)
-El 42è estat en densitat de població: 9,02 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Fear and Loathing in Las Vegas  - Ocean’s Eleven – Paul
-Tòpic: L’estat de plata – L’estat del joc

A diferència de la resta d’estats, on el joc està molt més restringit, a Nevada és relativament senzill obtenir una llicència per obrir un establiment de joc. N’hi ha a tot arreu i de tota mena. Des dels grans casinos, fins a petits locals al marge de la carretera o la instal·lació de màquines escurabutxaques a supermercats, gasolineres i restaurants. Sembla que qualsevol lloc és bo per a posar-ne una, i que la seva quotidianitat evidencia que no tots estan pensats només per a turistes. Però a Las Vegas sí. La seva ubicació és l’únic sentit que té aquesta ciutat, a distàncies relativament còmodes de la superpoblada zona sud de California i del turístic Grand Canyon National Park d’Arizona. Per la resta tot són problemes. Els grans casinos i la ciutat que els envolta (Las Vegas té més de mig milió de residents) requereixen una quantitat exagerada de recursos per mantenir en marxa la maquinària turística de llums, pantalles, aires condicionats funcionant quasi tot l’any, grans espectacles, bufets lliures a baix preu i atraccions de fira de tota mena. I tot això en mig del desert, a l’estat més sec dels EUA, i només a unes 100 milles al sud del punt on es va provar la bomba nuclear als anys 50 i 60.

Bar extraterrestre a Rachel, prop de l'"Area 51"

És precisament entre els camps de tests nuclears i bases aèries on es troba la famosa “Area 51”, un “petit” quadrat situat dins d’una gran àrea militar restringida en ple desert (a la meitat sud de l’estat).  Les teories de la conspiració asseguren que és el lloc on l’exèrcit va transportar al 1947, les restes de l’incident de Roswell (New Mexico) que suposadament incloïa material alienígena. Però això no és tot, el seu ultra-secretisme ha inspirat teories de tota mena que parlen del desenvolupament d’equipament per controlar la meteorologia, de màquines del temps, de tecnologia per a la tele-transportació o, fins i tot, de trobades i intercanvis amb espècies d’altres planetes. Per descomptat, sent com sóc, no em podia perdre tot aquest folklore fent una ruta al voltant de l’àrea restringida fins arribar a la porta que suposadament dóna accés a la mai reconeguda de forma oficial ”Area 51”. No, no la vaig creuar. Sembla ser que només el fet d’entrar a la zona militar és motiu suficient per a l’exportació del país (i la prohibició de tornar-hi). Ah! I a més tenen autorització per disparar a matar si ho creuen necessari. Com comprendreu, amb UNA foto en vaig tenir més que prou.

La resta de la ruta ha estat a la part nord de l’estat a prop de la ciutat de Reno, la població que va ser el principal centre del joc de l’estat abans que als anys 50 Las Vegas es fes suficientment gran com per treure-li el privilegi. A la meitat nord encara són ben presents les restes de la important indústria minera, principal font de riquesa de l’estat durant moltes dècades, que va atraure gent de tot el país per provar sort buscant or i plata. Així, en un ambient tranquil entre mines i pobles de pel·lícula de l’oest, vaig poder entrar de nou en contacte amb la societat just a temps per veure com les principals figures del partit republicà donaven suport al candidat Mitt Romney. Sembla que, veient que enguany les primàries no acaben de servir per decidir de forma ràpida un guanyador, des de dins del partit s’intenta acabar amb la desgastadora cursa per la via dels recolzaments, situant a Romney com el candidat “oficial” del partit. Veurem doncs si els votants accepten el missatge atorgant-li la victòria a les primàries del proper dimarts al District of Columbia, a Maryland i a Wisconsin.

La ruta 50: "La carreterra més solitària d'Amèrica"

Però les distancies no perdonen i avui ha tocat creuar tot l’estat, conduint més de 380 milles per la solitària “Rute 50” fins arribar a Baker, als peus del “Great Basin National Park”. Una breu visita al parc i les seves coves serviran, doncs, per tancar el meu recorregut per Nevada abans de creuar la frontera cap a l’estat de Utah, on tornaré després de cinc mesos de ruta per saludar alguns amics camí del proper objectiu…. Wyoming!