Harder, Better, Faster, Stronger

(text publicat el 08/08/2012 a www.kolhosp.com)

Parc d’atraccions ‘Cedar Point’, a Ohio

Si mai tingués el meu propi parc d’atraccions, les quatre paraules de la cançó dels Daft Punkestarien escrites en lletres d’or a la principal paret de les oficines. A la vista de tothom. “Treballa més dur, construeix-ho millor, fes-ho més ràpid; això ens fa ser més forts. Més que mai, a cada hora; la nostre feina mai s’acaba.” Amén. Qualsevol parc que tingui la gosadia d’entrar a la guerra de les muntanyes russes, ha d’estar disposat a invertir contínuament ingents quantitats de diners a l’espera de que els fans ‘de les emocions fortes’ decideixin passar-hi un dia o dos a l’any. L’èxit, que mai està garantit, depèn de tants factors que tot plegat es converteix necessàriament en un delicat ‘ecosistema artificial’ capaç de fer-te guanyar milions o dur-te directament a la ruïna.

Què fa agradable la visita a un d’aquests parcs? Bones atraccions, la sensació de pagar un preu just, una bona relació entre el temps d’espera i la qualitat de l’atracció, un bon servei de neteja que elimini les restes de massa ‘loopings’ recent dinat… Massa gent, poca diversió. Poca gent… el lloc sembla abandonat i poc atractiu. Som així, és complicat trobar l’equilibri just. Us heu preguntat mai perquè hi ha tants espectacles als parcs d’atraccions moderns? En el meu hipotètic parc serien una forma de controlar el flux de gent permetent, alhora, augmentar el nivell d’aforament legal del parc a baix cost. A raó d’aproximadament 25 milions de dòlars per cada nova muntanya russa d’última tecnologia, es poden crear un munt d’espectacles a base d’actors disfressats de personatges d’animació ballant al ritme de les cançons de moda. I tot plegat amb un aforament que pot arribar a ser força similar a la capacitat d’assimilar passatgers de les ‘roller coasters’.

Dissenyar correctament com la gent es mourà dins el parc durant el dia, és també vital per facilitar una bona experiència mentre treus el màxim profit dels recursos de què disposes. Per exemple, tot just començar el dia no és bo que tot el parc estigui obert. Segurament cal que la gent s’hi vagi endinsant de mica en mica, amb la densitat adequada per amortitzar els costos dels treballadors que fan falta pel funcionament de les diferents seccions i atraccions. I si en sortir de la atracció més emblemàtica els visitants han de passar per força a través de la botiga de records, molt millor. Qualsevol despesa extra serà benvinguda. És la manera de fer diners de debò. Sinó com és que els passis anuals sovint costen el mateix o menys que dues entrades de dia? Com pot ser que ens cobrin preus abusius per un pàrquing que amb tota probabilitat haurem d’utilitzar sí o sí? Volen que hi tornem, que hi passem tantes hores com sigui possible. Constantment se’ns suggeriran un continu de despeses extres en forma de ninots de peluix, o delicioses crispetes que s’asseguraran que es puguin olorar des de qualsevol punt del parc. Vols la foto de la última baixada per la que has estat esperant més d’una hora? Són ‘només’ 9,95$, tot i que els nostres costos per imprimir-la no passen dels 25 cèntims.

A aquestes alçades ja haureu endevinat que cada visita que faig a un nou parc d’atraccions és una deliciosa experiència d’observació i aprenentatge. Us revelaré el meu últim descobriment: A la visita al parc de ‘Cedar Point’ d’Ohio vaig veure que l’atracció ‘Top Thrill Dragster’ no estava funcionant a ple rendiment, tot i haver una cua de dues hores per pujar-hi (en alguns trams sota un sol de justícia). Perquè? Segurament haguessin pogut ampliar amb certa facilitat el nombre de ‘trens’ en funcionament i reduir la cua, però probablement al fer-ho haguessin estat perdent diners. No només faria falta més personal atenent als visitants, sinó que molta menys gent es sentiria impulsada a comprar la maleïda polsera que permet saltar-se la cua. Un bon negoci si tenim en compte que a aquestes alçades tothom ja ha pagat per ser allà, i la polsera és fins un 50% més cara que la mateixa entrada al parc. Revelador, eh? Potser no és exactament així, potser només va ser un error de previsió del personal disponible per aquell dia i tot són imaginacions meves. En tot cas us puc assegurar que un res d’això importa, quan un per fi arriba al final de la cua per ser el següent a ser llançat a 190 Km/h fins a més de cent metres d’alçada. Quan la màquina es posa en marxa les teories econòmiques desapareixen per donar pas a les lleis de la física més elementals… però això són altres petits plaers que ja explicaré un altre dia.

Gratacels, avions i altres formes ‘d’enlairar-se’ a l’estat d’Ohio

(text publicat el 03/08/2012 a www.lavanguardia.com)

La ciutat de Cincinnati, vista des de l'estat de Kentucky

Detroit, Michigan .- Si sou dels que seguiu les campanyes electorals dels EUA, el nom d’Ohio de ben segur us resultarà familiar. No falla, cada any és dels estats que més s’anomenen i on els candidats dipositen bona part dels seus esforços. Tant és així, que aquesta mateixa setmana el president Obama hi ha fet la seva novena vista de campanya en el que va d’any. El motiu? És un ‘swing state’. És a dir, un dels estats en que el vot no està clarament decantat per a cap dels dos partits majoritaris (i per tant de vital importància en el recompte final). La seva diversitat econòmica segur que n’és un factor decisiu, ja que si bé compta amb grans àrees destinades a l’agricultura, també són importants sectors com l’aeronàutic, l’industrial, el militar o el turístic. Diferents sectors econòmics que s’han deixat notar en el paisatge mentre en recorria les seves carreteres.

 Wikipedia Facts: OHIO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 51,50% – McCain/Palin: 46,91%
-El 34è estat en superfície: 44.825 Km2 (1,40 “Catalunyes”)
-El 7è estat en població: 11.536.504 habitants a 2010 (1,54 “Catalunyes”)
-El 9è estat en densitat de població: 98,9 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: A Nightmare on Elm Street – Super 8 – Traffic
-Tòpic: El lloc de naixement de l’aviació

Després de creuar bona part de l’estat fent només una breu parada al ‘Serpent Mound’ d’Ohio (un monument en forma de serp amb més de mil anys d’antiguitat del qual no se’n saben massa detalls històrics), vaig arribar a Cincinnati. A la riba nord del riu Ohio m’hi esperava una ciutat de mida mitjana amb una població aproximada de 300.000 habitants, però amb un important ‘downtown’ ben carregat de gratacels i grans edificis. I és que fins a nou companyies d’entre les 500 més importants dels EUA tenen la seva seu a Cincinnati, superant en percentatge per habitants a grans centres econòmics com Boston, New York, Chicago o Los Angles. Tot i això però, no hi falten espais on deixar-se endur pels petits plaers de la vida tot tastant excel·lents ‘cheeseburgers’, en locals que es mereixen una foto o dues. O petites botigues independents on remenar entre piles de caixes de revistes i discos antics, o on trobar tot el necessari per a iniciar el teu propi hort urbà. O fins i tot on provar un gelat d’autor fet amb crispetes dolces! Sens dubte, una més que interessant -i atractiva- combinació d’indústria i activitat urbana.

El bombarder que va posar fi a la 'WWII' al museu de les Forces Aèries a Dayton, Ohio

Seguint la ruta cap al nord calia fer parada a Dayton, la població on els germans Wright van obrir la botiga de bicicletes que més tard els serviria com a base per a iniciar els experiments que els van portar a crear el primer avió de la història al 1903. Tot i que van anar fins a l’estat de North Carolina per a fer el primer test amb èxit, de seguida van tornar a Ohio per a perfeccionar els prototips fins a crear la seva pròpia companya d’avions. Al voltant del camp de proves, avui en dia s’hi troba una gran base de les forces aèries nord-americanes amb les que els germans van col·laborar per fer els primers avions de guerra. I justament formant part d’aquest complex, un no es pot deixar perdre l’oportunitat de visitar l’immens museu de l’exèrcit de l’aire i la seva col·lecció d’avions militars de totes les èpoques. Jo només hi vaig poder destinar unes tres hores, que van ser del tot insuficients per veure-ho tot. Així doncs em vaig haver de centrar en els inicis de l’aviació i la primera guerra mundial, fins arribar al bombarder B-29 que al 9 d’agost de 1945 posava fi a la segona guerra mundial llençant la bomba atòmica sobre Nagasaki. Tot un tour carregat d’història, amb els models originals que van participar en les diferents batalles.

La zona de la ciutat de Toledo, va ser la última parada del recorregut per Ohio. Aquí és on ara hauria de comentar que la zona és ben coneguda per la seva artesania del vidre, o que el museu d’art de Toledo conté una important col·lecció d’obres de tot el món que mereixen una vista. També podria parlar de la turística costa d’Ohio al llac Erie, i els milers de visitants que cada any venen a passar-hi uns dies de vacances. Però no ens enganyem. El què em va portar a aquesta zona no són ni les obres d’art ni les platges, sinó el que es considera ‘el millor parc d’atraccions del món’: el parc de ‘Cedar Point’. De fet, ha guanyat el premi al millor parc durant els últims 14 anys. Tot plegat, està situat en una petita península en la que ja no hi cap ni una sola muntanya russa més. Tant és així que per tal de fer espai a la propera ‘mega-coaster’ que s’estrenarà l’any que ve, n’han de desmuntar una de les més antigues. Llei de vida. I és que el parc viu gràcies a construir muntanyes russes capaces de trencar tots els rècords en el moment de ser estrenades, probablement el tipus de parc que tots els que hem jugat a simuladors com el ‘Roller Coaster Tycoon‘ sempre hem intentat dissenyar. Això si, si teniu intenció de visitar-lo, aneu ben carregats de paciència doncs les cues arriben fàcilment a les dues hores a les atraccions estrella i l’ombra no sempre està garantida.

Costa d'Ohio al llac Erie

I pel que fa a la cursa cap a la Casa Blanca, mentre Obama feia campanya a Ohio, Mitt Romney tornava del seu viatge internacional en que no tot li ha sortit tal i com estava previst. Si bé l’objectiu de captar nous fons per a la seva campanya sembla que s’ha assolit sense problemes, el de reforçar la seva imatge com a lider capaç de manejar relacions internacionals no tant. Durant la visita a Londres no va saber trobar el to per parlar dels Jocs Olímpics i va ofendre mig país suggerint que no estaven del tot preparats. A Israel no només va confondre la capital del país amb Jerusalem, sinó que va relacionar la cultura àrab amb les dificultats econòmiques per les que passa Palestina. I a Polònia, un membre del seu equip es va dirigir amb paraules poc apropiades a la premsa quan aquesta intentava fer preguntes des de la distància al futur candidat. Si a tot això hi afegim que les últimes enquestes estan donant bons marges per a Obama a estats claus com Pennsylvania, Florida i Ohio; entendrem que definitivament aquesta no ha estat, ni de bon tros, la millor setmana per a la campanya dels republicans.