Tag: Charleston

West Virginia i la seva naturalesa salvatge

(text publicat el 20/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Capioli a Charleston, capital de West Virginia

Lynchburg, Virginia .- He de reconèixer que vaig arribar a l’estat de West Virginia una mica espantat. La seva particular geografia -quasi amagada darrera la formació muntanyosa dels Apalatxes- en conjunt amb una economia de tradició minera i poblacions que difícilment passen dels 50 mil habitants, li donen fama de “salvatge”. I, evidentment, el terme no només es refereix als abundants i generosos espais naturals. Però, tal com acostuma a passar, en realitat no n’hi ha per tant. De fet, el tòpic també diu que tothom qui marxa de l’estat a la recerca de feina (prou escassa a West Virginia), hi acaba tornant quan arriba el moment de la jubilació. L’espectacularitat de la natura en conjunt amb uns preus força assequibles la fan un magnífic lloc on retirar-se a gaudir dels capvespres des de la porxada de casa.

Wikipedia Facts: WEST VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 42,60% – McCain/Palin: 55,72%
-El 41è estat en superfície: 62.755 Km2 (1,95 “Catalunyes”)
-El 37è estat en població: 1.859.815 habitants a 2010 (0,25 “Catalunyes”)
-El 27è estat en densitat de població: 29 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Pocahontas
-Tòpic: L’estat de les muntanyes – Salvatge i bonic

La primera parada, arribant per l’oest des de l’estat de Kentucky, va ser Charleston. Allí un capitoli folrat de paper d’or deixa ben clar que un es troba a la capital de l’estat -alhora que a la població amb més habitants-. A les seves rodalies és fàcil veure grans explotacions mineres dedicades a l’extracció de carbó, el principal recurs industrial de l’estat i responsable de gairebé tota la producció energètica de la zona. Però cal anar amb compte, perquè sembla ser que més sovint del que un desitjaria la matèria primera no és tractada com caldria. No és massa bon senyal que arqueòlegs dedicats a estudiar els jaciments històrics que, de tant en tant, es troben a les mines, et recomanin no beure aigua de l’aixeta.

'New River Gorge Bridge' a West Virginia, el tercer pont d'arc simple més gran del món

Com comprendreu, calia anar a buscar la natura per a la qual l’estat és conegut. Direcció sud, i passant pel tercer pont d’arc simple més gran del món, es troben alguns petits però sempre interessants parcs estatals. Amb menor protecció que els parcs nacionals, serveixen d’espai d’esbarjo per a aficionats a les activitats a l’aire lliure com la pesca o les excursions en canoa. De fet, la gran majoria acostumen a tenir un modest terreny d’acampada a bon preu on poder-hi passar uns dies. Seguint els Apalatxes cap al nord, la visita al parc de les “Blackwater Falls”és més que recomanable: grans cascades naturals, vistes espectaculars, bones instal·lacions (amb senyal WiFi), esquí de muntanya a l’hivern i excursions refrescants a l’estiu.

Mentrestant, a la campanya presidencial cap a la Casa Blanca es segueix debatent sobre els efectes de la declaració d’Obama a favor dels matrimonis homosexuals. De moment sembla que les enquestes no acaben de mostrar cap canvi dràstic i segueix havent-hi opinions de tota mena. Tot depèn del canal de ràdio que un sintonitza entre parc i parc. Qui sí ha fet un anunci a destacar és Ron Paul, que deixarà de fer campanya activa als estats que encara han de celebrar les primàries (sembla ser que per falta de recursos econòmics). Però contràriament al que alguns mitjans han difós, Paul no ha abandonat la cursa a la nominació republicana sinó que segueix a la recerca de delegats que li proporcionin un paper destacat a la convenció d’agost a Tampa.

'Blackwater Falls' a West Virginia

Si l’inici de la ruta per l’estat va ser per zones mineres i industrials i va seguir per espais naturals, el final va estar reservat a la història amb una breu visita al que queda dempeus de Harpers Ferry. La població, situada a l’extrem nord-est de l’estat, va ser un punt estratègic clau durant la guerra civil americana així com per a l’expansió cap a l’oest del ferrocarril. West Virginia es va separar de Virginia arran del conflicte armat, afegint-se als unionistes del nord, quedant Harpers Ferry al límit entre els dos bàndols. Tant és així que va canviar de mans fins a vuit vegades. Per a mi, creuar la línia una sola vegada serà suficient per passar a visitar l’estat de Virginia abans d’arribar a la capital de la nació.

Primàries i batalles que fan història

(text publicat el 23/01/2012 a www.lavanguardia.com)

Platja de Myrtle Beach

Westminster, South Carolina .- Aquesta ha estat una setmana intensa com poques, seguint de ben aprop els actes de les primàries, i intentant visitar els principals “atractius” de l’estat on va començar la guerra civil americana. El descans previ no ha estat suficient i l’acabo amb els ulls a mig tancar, content de les experiències viscudes. Les limitacions lògiques del projecte fan que només a South Carolina puguin coincidir plenament primàries i ruta, així que els esforços crec que estan prou justificats.

Wikipedia Facts: SOUTH CAROLINA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 44,90% – McCain/Palin: 53,87%
-El 40è estat en superfície: 82.931 Km2 (2,58 “Catalunyes”)
-El 24è estat en població: 4.625.384 habitants a 2010 (0,62 “Catalunyes”)
-El 22è estat en densitat de població: 55,37 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Glory
-Tòpic: L’estat on es va iniciar la guerra civil – Destí de vacances

L’entrada a l’estat va ser espectacular, amb una primera parada directe al centre de convencions de Myrtle Beach. Sense visita a la ciutat o la costa (més tard ja descobriria quetampoc em perdia res) i amb un objectiu clar: el debat de dilluns a Fox News amb els cinc candidats republicans que en aquell moment es disputaven les primàries. Premsa a dojo, bona organització i bones possibilitats de ser a prop dels protagonistes gràcies als actes previs (i posteriors) al debat. Poder mirar als ulls dels diferents candidats no va tenir preu i crec que va canviar força la impressió a nivell personal que tinc de cadascun d’ells (idees polítiques a banda). Em va agradar Rick Perry amb la seva actitud texana, Santorum no deixava de mirar a terra amb cara trista (o cansada), i per Newt la sensació és de prepotència (a banda de que va fer força tard). Ron Paul desprèn honestedat i naturalitat, potser el motiu per el qual aconsegueix connectar amb tants joves i gent cansada de la política convencional, i per al que fa Mitt Romney… confirmo la sensació de fredor i falta de passió que tants li critiquen. Impagable va ser també la possibilitat d’accedir posteriorment a la “Spin Room”, on els candidats -o els seus representants- es troben amb la premsa per tal de defensar la seva actuació un cop acabat el debat.

La "Spin Room"

Tot plegat van ser més de 12 hores anant amunt i avall, amb un munt d’estones d’empeus esperant als candidats, i sense possibilitats de fer el “guiri” per la zona. Estava clar que el proper debat programat per només tres dies després a la CNN (i sense Rick Perry, a l’abandonar la cursa tres dies després) el deixaria per als professionals. Tot indicava que la població de Charleston s’ho valia i no només de debats van les primàries. De fet crec que vaig aconseguir un bon equilibri combinant els actes de campanya amb les passejades pel nucli antic o concerts de rock a bars solitaris dels afores. Fins i tot hi va haver un moment per assistir al Festival de la Comèdia de Charleston que, curiosament, coincideix en dates amb les primàries. L’esperada visita al Fort Sumter -el lloc on es va iniciar la primera batalla que va acabar originant la guerra civil americana- va servir per tancar l’estada a Charleston el mateixdia de les votacions, just abans de marxar cap on els principals candidats es reunien per celebrar els resultats obtinguts.

Interior del "Fort Sumter"

Fidel a les meves intencions inicials em vaig dirigir al local que la gent de Mitt Romney havia llogat a Columbia per a celebrar la “election night”, però us puc assegurar que a l’ambient s’hi respiraven poques ganes de celebració. Els resultats encara eren provisionals però tot semblava indicar una victòria per sorpresa de Newt Gingrich. Potser per això, amb un to poc amigable, em van acabar indicant que si no m’agradava haver-me de quedar a la sala de premsa sense accés al lloc on es celebrava l’acte principal… me’n podia anar a algun altre lloc. Dit i fet.

Newt es dirigeix a la premsa i als seus seguidors

L’hotel Hilton de Columbia no podia estar més a vessar de seguidors, voluntaris i premsa (molta premsa). Cal dir que hi havia un “catering” prou decent, però sens dubte el que tothom volia era estar a prop del que en aquell moment ja se sabia que era el guanyador de les primàries de South Carolina. Un Dj intentava animar una audiència acalorada i atapeïda en una sala d’actes que es va quedar més que petita, però tot i això l’espera es va fer molt llarga. No va ser fins al cap de poc més d’una hora d’arribar que els cabells blancs del candidat s’endevinaven entre un núvol format per centenars de càmeres i mòbils immortalitzant el moment, el moment de glòria de Newt. El  candidat semblava fora de la cursa fa només unes setmanes quan, després de pujar de forma meteòrica per uns dies a les enquestes, va quedar quart als dos primers comicis. Ara gaudirà d’una segona oportunitat.

Aquí tothom diu que “South Carolina escull presidents” però en aquesta ocasió ningú s’atreveix a utilitzar el tòpic, doncs la cursa segueix més oberta que mai a l’espera del que pugui passar a finals de mes a Florida (el proper estat amb primàries). De moment jo intentaré prendre’m l’estat de Georgia amb un pel més de calma, per intentar arribar-hi en condicions i no acabar com el meu estimat PT Cruiser. Sembla que a ell també l’ha afectat el ritme i ara el motor ha decidit que no vol passar de les 2.500 revolucions per minut, caldrà doncs passar pel taller.