Superdimarts, o no tant

(text publicat el 07/03/2012 a www.lavanguardia.com)

El "lounge" del hostal a la North Shore de Oahu

Oahu’s North Shore, Hawaii .- Estem igual que estàvem, o gairabé. Es pot dir que el superdimarts de les primàries republicanes l’ha guanyat Mitt Romney (tal com explica Marc Bassets a La Vanguardia), però en general hi ha hagut poques sorpreses tot i les grans expectatives posades en aquesta cita tant important. Cada candidat ha acabat guanyant allà on ja havien pronosticat les enquestes prèvies que guanyaria i l’únic cas que no es veia clar, a Ohio, finalment ha estat ell qui s’ha endut la victòria (amb una diferència de l’1% de vots respecte de Rick Santorum). En tot cas, tot i que actualment Romney lidera clarament la cursa, encara és massa aviat per descartar per complert a la resta de candidats. Tots ells estan prou lluny de la xifra total necessària per assegurar-se la nominació i Romney no sembla acabar de convèncer alguns votants republicans. A més, enguany cal afegir-hi l’entrada en joc dels “Super PACs” mitjançant el quals els candidats poden rebre donacions econòmiques il·limitades per a la seva campanya. Tots ells en tenen, i sembla que han pogut sumar prou recursos com per aguantar fins al final de la cursa.

Finalment seguir els resultats del superdimarts des de la North Shore a l’illa d’Oahu ha acabat tenint els seus avantatges i inconvenients. Tot i estar plovent de forma intermitent des de les deu del matí, he complert les previsions de començar a escriure aquestes línies amb el banyador posat. La temperatura és prou bona i l’aigua no està gens freda, així que posats a remullar-nos res millor que fer-ho capbussant-se a les aigües del Pacífic. Les primeres votacions han acabat a la una del migdia (hora de Hawaii) i així, al contrari de molts dels qui ho segueixen des del continent aquí encara tenia tota la tarda per endavant. La CNN anava donant els resultats de les enquestes a peu d’urna mentre dinava al “lounge” del hostal on he fet nit però calia anar en compte, perquè si algú obria la porta del magatzem es perdia el senyal “del cable”. Per sort internet ha estat funcionat molt millor del que ho va fer ahir en mig d’una bona tempesta. De mica en mica han anat arribant al “lounge” la resta d’hostes surfistes buscant un lloc on descansar i on connectar-se amb els seus portàtils, mòbils o “tablets”. Hi ha hagut de tot, des dels que estan més o menys al dia de la campanya i cridaven un “Go Ron Paul!” cada cop que el candidat apareixia a la televisió fins als que ens preguntaven si era avui que es votava el president dels EUA. Però no, no és avui.

Tot i l’enrenou avui només s’ha votat a 10 dels 50 estats, el candidat republicà que haurà de combatre Obama de cara a les eleccions de novembre (qui ja va dir que opta a la reelecció). El sistema estableix que cada estat, en funció de la mida i la població, envia un determinat nombre de delegats a la convenció final republicana que es celebra al més d’agost (enguany a Tampa, Florida). Un cop allà cadascun d’aquests delegats donarà el seu vot a un dels candidats que hagin aguantat fins al final l’esgotadora cursa de les primàries, un vot condicionat als resultats i normes de les primàries o caucus del seu estat. En alguns casos el candidat guanyador s’endú tots els vots dels delegats de l’estat, en altres es reparteixen de forma proporcional als resultats i en altres les normes són tant complicades que només els més experts s’atreveixen a projectar el repartiment de delegats. És per això que és fàcil veure resultats lleugerament diferents segons el mitjà que es consulta. I quants delegats s’acabaran decidint avui? Doncs segons la CNN una mica més de 419, és a dir un 36% dels 1144 que calen per guanyar a la convenció final.

A partir d’ara les votacions continuaran a la resta d’estats durant les properes setmanes i mesos fins a completar els 50 que formen la unió. Així, per exemple, fins a finals de març hi ha programats un gran nombre de caucus, on el candidat Ron Paul acostuma a aconseguir bons resultats gràcies a l’entusiasme dels seus seguidors i les particularitats del procés. Al llarg de les properes setmanes també es celebren les primàries als estats d’Alabama i Mississippi, on es creu que Newt Gingrich pot fer-se amb la victòria. Està per veure doncs com es defensen els principals candidats, Mitt Romney i Rick Santorum, en un procés que com més llarg més important és comptar amb  recursos econòmics sufucients (tant per a les despeses de campanya com per als cars minuts publicitaris dels estats amb més població).

Jo acabo el text assegut a la part del darrera d’un cotxe després de seguir el final del superdimarts exclusivament per Twitter. Què voleu que us digui? No ha estat culpa meva. Qui m’acull avui ha insistit que havia de deixar de banda la CNN per unes hores i gaudir de l’oportunitat de compartir una barbacoa en un hangar privat a l’aeroport de Honolulu. Tenia tota la raó del món. A vegades cal saber trobar l’equilibri apropiat per a cada cosa i aquí, els que fan surf, d’això en saben força.

Or, grans marques i baralles a les ones

(text publicat el 31/01/2012 a www.lavanguardia.com)

Antigues mines d'or a Dahlonega

Daytona Beach, Florida .- Tot i que teòricament aquest estat me l’havia de prendre amb calma, el meu pas per Georgia ha estat un vist i no vist. Només cinc dies que van començar duent el cotxe al taller a Athens, una ciutat que em va servir de base per fer una visita que va superar amb escreix totes les expectatives. A només una hora i mitja de carretera (aquí això és un no res) hi ha el petit poble de Dahlonega, on al 1828 es va produir la primera “febre de l’or” dels Estats Units. Avui en dia les antigues mines només serveixen per extreure els doblons dels turistes que trien fer una visita guiada al seu interior, quelcom totalment recomanable. Sobretot si, a més, qui et fa de guia és tot un campió buscant or i te’n fa unes classes particulars. Es clar que, més que l’or, a alguns potser us interessa més saber que en el club “40 Wats” d’Athens van començar a tocar grups com els R.E.M… jo és que sóc més de pel·lícules.

Wikipedia Facts: GEORGIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 46,99% – McCain/Palin: 52,20%
-El 24è estat en superfície: 153.909 Km2 (4,79 “Catalunyes”)
-El 9è estat en població: 9.687.653 habitants a 2010 (1,29 “Catalunyes”)
-El 18è estat en densitat de població: 54,59 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Gone with the Wind / Ray
-Tòpic: La “Yankeelandia” del sud – L’estat dels préssecs

Seu de la CNN a Atlanta

Pràcticament la resta del temps l’he passat a Atlanta, la capital de l’estat, on dues grans -gegants- corporacions hi tenen la seu. Ted Turner hi va crear al 1980 la CNN (Cable News Network) considerada avui la cadena de notícies més reconeguda a nivell mundial. Els estudis estan ubicats en un gran edifici que anteriorment havia estat un parc d’atraccions sota cobert, i a la part central es pot veure en una pantalla gegant la CNN (òbviament) mentre fas un mos en un dels molts restaurants. Justament aquell vespre la cadena retransmetia un dels molts debats republicans de la campanya, així que vaig poder posar-me al dia de l’actualitat política sense necessitat de disposar de “cable”, que aquí tots els canals de notícies 24h son de pagament. L’altre gegant de la ciutat és la Coca-Cola però, a banda de l’oportunitat de tastar begudes d’arreu del món, no us perdreu gran cosa si us salteu la visita. Tot té un punt d’anunci constant que, honestament, no entenc com suporten els que hi treballen sense acabar com un llum.

Aquests dies la campanya s’està tornant força agressiva, especialment entre Mitt Romney i Newt Gingrich. Els atacs son constants, ja sigui per la quantitat d’impostos que paguen com per el seu passat polític o en el sector privat. Molts diuen que Newt s’ho juga tot a una carta a les properes primàries a Florida, i està apostant fort per aprofitar la inèrcia resultant d’haver guanyat les últimes primàries de South Carolina. Romney ho sap i per descomptat no vol deixar escapar l’oportunitat de quedar-se sense rivals, en una cursa on cada batalla requereix un munt de recursos econòmics. De moment Romney sembla comptar amb cert avantatge per a les primàries d’aquesta setmana a un dels estats més poblats dels EUA, i per tant amb més representats de cara a la convenció final.

Tomba del Dr. Martin Luther King a Atlanta

Però entre tants atacs mitjançant anuncis de dubtós gust -en els fins i tot utilitzen música tètrica quan parlen del rival- la gent em comenta que se sent allunyada de la política. Certament, si no segueixes a diari les informacions és fàcil perdre’s en el mar de crítiques. Falten idees i valors. Visitant el memorial al lloc de naixement del Dr Martin Luther King a Atlanta vaig sentir clarament el contrast (tot i que el Dr King no intentava en cap cas ser el candidat del partit republicà). Esperem que més aviat que tard comenci a definir-se qui acabarà enfrontant-se a Obama, amb una mica de sort serà la manera de que es parli més de propostes que d’atacs. O potser no. Potser només estic sent ingenu i canviaran de contrincant sense canviar d’estratègia.