Nebraska és com… el beisbol?

(text publicat el 13/04/2012 a www.lavanguardia.com)

Paisatge al nord-oest del esta

Dodge City, Kansas .- La pregunta “Què fa un de Barcelona per aquí?” ha tornat al dia a dia. És evident que, en general, ni tan sols a la gent de Nebraska els agrada Nebraska. L’estat és de nou un dels menys poblats, amb molta presència ramadera, i enormes camps destinats a l’agricultura (sobretot al blat de moro i la soja). Aquest cop, però, no hi ha parcs nacionals a visitar i el paisatge, sense deixar de ser interessant, és molt menys espectacular. Quasi el noranta per cent de les poblacions no arriben als 3.000 habitants, cosa que es fa evident en creuar els pobles en un tres i no res. Molts no tenen ni benzinera. De fet, només Omaha -que no és la capital- es pot arribar a considerar ciutat, i la mostra és que ha estat l’únic lloc a tot l’estat on he trobat senyal de dades per al mòbil (internet).

Wikipedia Facts: NEBRASKA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 41,60% – McCain/Palin: 56,56%
-El 16è estat en superfície: 200.520 Km2 (6,24 “Catalunyes”)
-El 38è estat en població: 1.826.341 habitants a 2010 (0,24 “Catalunyes”)
-El 43è estat en densitat de població: 8,88 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Children of the Corn
-Tòpic: L’estat de la vedella – L’estat de les grans planes

La ruta fins arribar a Omaha es va fer llarga i fins a cert punt monòtona. Vista una vaca vistes totes, vist un camp segat… Per descomptat hi va haver pobles amb alguna gràcia que em van fer treure la càmera de fotos, ja fos per un cinema petit i antic, una gasolinera abandonada, o els motels on inevitablement em vaig allotjar. Però en general cada població recordava l’anterior i l’activitat era força escassa. Per sort la temporada de “baseball” als EUA acaba de començar, i per si em faltaven motius per animar-me, l’equip local jugava contra els mítics (gràcies als Simpsons) “Isotopes” d’Albuquerque.

Aguantar el partit de beisbol fins arribar al final es va fer llarg i fins a cert punt monòton. Vist un “strike” vistos tots, vista una bola perduda… Per descomptat hi va haver moments amb alguna gràcia que em van fer treure la càmera de fotos, ja fos per un “homerun”, el cant de l’himne, o els nens jugant a la gespa sense atendre el joc. Però en general, cada jugada em recordava l’anterior i l’activitat era força escassa. Per sort era el primer cop que assistia a un partit de beisbol així que no em van faltar motius per distreure’m intentant entendre tot plegat de què anava, i acabar veient la metàfora perfecte per Nebraska. Ja em perdonareu.

Jugador dels "Isotopes" preparat per entrar al joc

Respecte de la campanya de les primàries republicanes la setmana no podia haver estat més moguda. La retirada de Rick Santorum de la cursa a la candidatura, tot i que no va agafar a molts per sorpresa, marca un abans i un després al fer força més fàcil el camí a Mitt Romney. Tan Newt Gringrich com Ron Paul segueixen insistint que aguantaran fins al final però, tot i que a Newt ja li ha faltat temps per reclamar el suport dels seguidors de Santorum, cap dels dos compte amb possibilitats reals de sortir-ne victoriós. Comença així ara una nova etapa en la qual probablement es parlarà molt més seriosament de les opcions que té Romney per triar candidat a la Vicepresidència, així de la manera com unir el partit després d’uns mesos on la divisió s’ha fet més que evident.

Antiga màquina de vapor exposada al museu d'Omaha

Abans de canviar d’estat no em podia saltar una breu visita a la “Omaha Union Station”, una important estació de trens ara convertida en museu. La història de l’estat està íntimament lligada als ferrocarrils i de fet la seu de la “Union Pacific”, la empresa que controla la xarxa ferroviària més gran als EUA, està situada a la ciutat d’Omaha. La important ruta que va de Chicago fins a San Francisco creua l’estat, i a l’alçada de la població de North Platte s’hi ubica el que es considera el centre d’intercanvi de vies més gran del món. Però jo vaig en cotxe, així que m’he pogut prendre la llibertat de triar ruta passant pel poble amb l’última “Soda Fountain” tradicional en funcionament a Nebraska. Abans de les grans màquines automàtiques que es poden trobar avui a qualsevol gasolinera i establiments de “fast food”, els refrescos com la Coca-Cola calia anar-los a buscar a les farmàcies on, de forma manual, es barrejava el xarop amb l’aigua amb gas per elaborar la beguda. Tot un petit plaer que poc té a veure amb el gegantisme dels gots que s’utilitzen avui en dia, que superen amb facilitat el litre.

Or, grans marques i baralles a les ones

(text publicat el 31/01/2012 a www.lavanguardia.com)

Antigues mines d'or a Dahlonega

Daytona Beach, Florida .- Tot i que teòricament aquest estat me l’havia de prendre amb calma, el meu pas per Georgia ha estat un vist i no vist. Només cinc dies que van començar duent el cotxe al taller a Athens, una ciutat que em va servir de base per fer una visita que va superar amb escreix totes les expectatives. A només una hora i mitja de carretera (aquí això és un no res) hi ha el petit poble de Dahlonega, on al 1828 es va produir la primera “febre de l’or” dels Estats Units. Avui en dia les antigues mines només serveixen per extreure els doblons dels turistes que trien fer una visita guiada al seu interior, quelcom totalment recomanable. Sobretot si, a més, qui et fa de guia és tot un campió buscant or i te’n fa unes classes particulars. Es clar que, més que l’or, a alguns potser us interessa més saber que en el club “40 Wats” d’Athens van començar a tocar grups com els R.E.M… jo és que sóc més de pel·lícules.

Wikipedia Facts: GEORGIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 46,99% – McCain/Palin: 52,20%
-El 24è estat en superfície: 153.909 Km2 (4,79 “Catalunyes”)
-El 9è estat en població: 9.687.653 habitants a 2010 (1,29 “Catalunyes”)
-El 18è estat en densitat de població: 54,59 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Gone with the Wind / Ray
-Tòpic: La “Yankeelandia” del sud – L’estat dels préssecs

Seu de la CNN a Atlanta

Pràcticament la resta del temps l’he passat a Atlanta, la capital de l’estat, on dues grans -gegants- corporacions hi tenen la seu. Ted Turner hi va crear al 1980 la CNN (Cable News Network) considerada avui la cadena de notícies més reconeguda a nivell mundial. Els estudis estan ubicats en un gran edifici que anteriorment havia estat un parc d’atraccions sota cobert, i a la part central es pot veure en una pantalla gegant la CNN (òbviament) mentre fas un mos en un dels molts restaurants. Justament aquell vespre la cadena retransmetia un dels molts debats republicans de la campanya, així que vaig poder posar-me al dia de l’actualitat política sense necessitat de disposar de “cable”, que aquí tots els canals de notícies 24h son de pagament. L’altre gegant de la ciutat és la Coca-Cola però, a banda de l’oportunitat de tastar begudes d’arreu del món, no us perdreu gran cosa si us salteu la visita. Tot té un punt d’anunci constant que, honestament, no entenc com suporten els que hi treballen sense acabar com un llum.

Aquests dies la campanya s’està tornant força agressiva, especialment entre Mitt Romney i Newt Gingrich. Els atacs son constants, ja sigui per la quantitat d’impostos que paguen com per el seu passat polític o en el sector privat. Molts diuen que Newt s’ho juga tot a una carta a les properes primàries a Florida, i està apostant fort per aprofitar la inèrcia resultant d’haver guanyat les últimes primàries de South Carolina. Romney ho sap i per descomptat no vol deixar escapar l’oportunitat de quedar-se sense rivals, en una cursa on cada batalla requereix un munt de recursos econòmics. De moment Romney sembla comptar amb cert avantatge per a les primàries d’aquesta setmana a un dels estats més poblats dels EUA, i per tant amb més representats de cara a la convenció final.

Tomba del Dr. Martin Luther King a Atlanta

Però entre tants atacs mitjançant anuncis de dubtós gust -en els fins i tot utilitzen música tètrica quan parlen del rival- la gent em comenta que se sent allunyada de la política. Certament, si no segueixes a diari les informacions és fàcil perdre’s en el mar de crítiques. Falten idees i valors. Visitant el memorial al lloc de naixement del Dr Martin Luther King a Atlanta vaig sentir clarament el contrast (tot i que el Dr King no intentava en cap cas ser el candidat del partit republicà). Esperem que més aviat que tard comenci a definir-se qui acabarà enfrontant-se a Obama, amb una mica de sort serà la manera de que es parli més de propostes que d’atacs. O potser no. Potser només estic sent ingenu i canviaran de contrincant sense canviar d’estratègia.