5 recursos ‘online’ i ‘offline’ per a viatgers

(text publicat el 11/03/2014 a www.descobrir.cat)

Ens pot ajudar la tecnologia quan estem de viatge? I tant! Alguns dels problemes són tan antics com la història de la humanitat, d’altres són més recents. En aquest post he volgut recopilar algunes de les eines tecnològiques que jo mateix faig servir en els meus viatges amb més o menys freqüència, i que en algun moment han sorprès als qui tenia al voltant. Sovint la solució no requereix dispositius d’última generació, sinó que en molts casos l’enginy i la senzillesa acaben sent la clau.

-Un clàssic passat al digital: el diccionari d’imatges
(app per a mòbil)

Sempre és interessant conèixer algunes paraules en l’idioma del país que estem visitant, encara que no el dominem del tot, però això no sempre ens salvarà de determinades situacions. A vegades ens cal referir-nos a objectes concrets i, tal com s’acostuma a dir, una imatge pot valdre més que mil paraules.

En aquest últim viatge a Rússia, per exemple, en més d’una ocasió vaig utilitzar el navegador d’internet del telèfon mòbil per cercar imatges dels productes que volia comprar en el supermercat i que no veia a les prestatgeries. Però si no hagués disposat de connexió de dades al mòbil (cosa que sovint passa quan viatgem), ho hagués tingut força més complicat.

Per no haver de recórrer al paper i llapis per jugar al ‘Dicciopinta’ amb la noia del supermercat de torn, ja fa molt de temps que es van inventar els diccionaris visuals. Mitjançant fotografies molt senzilles, només cal que assenyalem amb el dit allò que més s’assembla al que volem dir. Ara també està disponible en versió aplicació per a mòbils. Així, sempre i quan ens quedi bateria, no cal que ens preocupem de la connexió a internet per a fer-nos entendre fàcilment.

-La informació dels vols sempre a punt
(app per a mòbil)

Ara que ja hi estic tan acostumat, a vegades em sorprèn trobar algú que no utilitza l’aplicació ‘TripIt‘ per a organitzar els vols i demés desplaçaments d’un viatge. Per a mi s’ha convertit en una aplicació d’ús gairebé quotidià cada vegada que viatjo, com podria ser la del correu electrònic o les de les xarxes socials.

Per a utilitzar-la només cal que reenviem a una adreça concreta els correus electrònics que ens arriben en comprar un vol o bitllet de tren. A partir d’aquí el servei n’extreu les dades principals i les inclou de forma automàtica a l’aplicació del mòbil. D’aquesta manera podem tenir sempre de forma organitzada, i sense dependre de connexió de dades, la informació clau dels vols (dates, horaris, codis de reserva, temps d’espera entre vols…). Si escollim la versió de pagament, a més a més, també inclouen altres serveis com mantenir-te informat de qualsevol canvi o retard en els teus vols.

-Descoberta de la zona de la mà de la gent de Google
(app per a mòbil)

Abans de viatjar sovint ens comprem una guia de viatge de la zona, cerquem informació de la destinació a internet, consultem els nostres blogs de viatge preferits… Però l’aplicació ‘Field Trip’ està dissenyada i pensada per a tot el contrari, per a descobrir els atractius de la zona en la que ens trobem en aquell precís moment.

Per a fer-ho es serveix dels sistemes de geolocalització del mòbil per a situar-nos dins un mapa semblant al de Google Maps. A partir de la informació que recopila de fonts força diverses disponibles a la xarxa, situa en aquest mapa diferents punts que creu que poden ser del nostre interès. Com més la utilitzem més acurada serà la cerca, ja que recorda les nostres preferències.

Potser no és la millor eina per a planificar un viatge, però de ben segur pot resultar interessant consultar-la en algun moment distret durant el viatge. Alerta però, que en aquest cas si que cal estar connectat a internet per a poder-la utilitzar.

-Editar fotografies des de qualsevol ordinador
(eina ‘online’)

Viatjar lleuger és una prioritat i dur el ordinador portàtil sempre a sobre pot ser un luxe. No és estrany però trobar ordinadors d’ús públic allà on estem allotjats (ja sigui com a servei del hotel o hostel, o en cibercafés). Però el més probable és que aquests ordinadors no disposin de software d’edició d’imatges o que, si ho fan, aquest no tingui totes les eines que estem acostumats a utilitzar.

Si aquest ordinador que volem utilitzar està connectat a internet, estem salvats. Existeixen un gran nombre d’editors d’imatge a la xarxa que ens permetran retocar les nostres fotografies abans d’enviar-les a la família o compartir-les a les xarxes socials, jo recomano el de Pixlr.com. Ja fa temps que funciona i ben poques vegades m’ha donat problemes. És força potent i, a més a més, es poden utilitzar moltes funcions (fins i tot les dreceres del teclat) que més s’utilitzen en programes com Photoshop.

-La pàgina del càmping està en Alemany, i ara què?
(eina ‘online’)

Tots hem utilitzat en algun moment o altre el traductor de Google, amb les seves virtuts i els seus defectes. S’ha convertit en una eina bàsica, a vegades massa i tot, i ben pocs no la coneixen. Però amb el temps me n’he adonat -amb certa sorpresa- que no tothom coneix el que per a mi és una de les seves millors funcions: la traducció d’una pàgina web al complet.

Si ens trobem amb una web en un altre idioma, no cal que introduïm al traductor cada frase de text que ens hi trobem. Només hem de copiar-hi l’adreça concreta de la web i l’eina ens traduirà la pàgina sencera mostrant-la tal i com és en l’idioma original. La traducció difícilment serà perfecte, però sempre serà una gran ajuda per a navegar en una web amb un idioma que no coneixem.

5 aspectes a tenir en compte per a obtenir millors fotografies

(text publicat el 18/02/2014 a www.descobrir.cat)

En tota fotografia hi ha, com a mínim, dos aspectes generals a tenir en compte. Un d’ells és la tècnica, és a dir, tots els detalls amb els que configurem la càmera abans de disparar. Però aquest post és sobre l’altra, la part estètica, la que definim quan decidim què i com enfoquem, o quins elements deixem dins o fora de la fotografia.

A continuació trobaràs 5 conceptes o elements a considerar a l’hora de prendre la decisió, i que et poden ajudar a millorar les teves fotografies de viatge.

-Sàpigues què és el que vols expressar.

Molt sovint em trobo amb fotografies tècnicament correctes, però que els falta acabar de definir l’aspecte estètic. Jo acostumo a anomenar-ho ‘la intenció’. A vegades és més fàcil d’entendre si pregunto a qui ha pres la foto ‘¿Què és el que volies fotografiar?’ (alerta, si la resposta és ‘no ho sé’ no hi ha massa res a fer).

Des del meu punt de vista tota fotografia hauria de tenir una ‘intenció’ o idea a expressar. Per norma general intento que a les meves fotos el peu de foto sigui tant poc important com sigui possible. La situació ideal és que la imatge s’expliqui per si mateixa. Així que abans de disparar, crec que és bona idea tenir clar saber què és el que vols mostrar amb la imatge que estàs a punt de prendre. Només amb aquest punt, si és que no ho estaves aplicant fins el moment, les teves imatges milloraran considerablement.

-Tingues les línies i els terços sempre presents.

Segur que coneixes o has sentit a parlar de la norma dels tres terços. Només per si de cas, aquesta norma diu que els subjectes, línies d’horitzó i principals elements de la fotografia mai han d’estar situats al centre de la imatge. En dividir el quadre de la imatge en terços obtenim dues línies verticals, dues d’horitzontals i quatre punts (allà on es troben les línies), que és on teòricament hem de concentrar els elements a destacar de la imatge.

Els punts on es troben les línies són els punts, teòricament, amb més força de la imatge.
Els punts on es troben les línies són els punts, teòricament, amb més força de la imatge.

No sempre segueixo la norma, però sempre és recomanable tenir-la present com a base general a l’hora d’enquadrar. Per a mi però, són molt més importants les línies que es dibuixen a la imatge entre els elements que la configuren. Les línies que més m’agraden acostumen a ser les mirades, ja que ajuden a centrar el punt d’atenció cap a l’element a destacar.

Les dues imatges són gairebé idèntiques, però la mirada del treballador dirigeix l’atenció cap a l’esquiador a la segona
Les dues imatges són gairebé idèntiques, però la mirada del treballador dirigeix l’atenció cap a l’esquiador a la segona

 

-Juga amb el desenfocament per centrar l’atenció i dirigir la mirada.

Si disposes d’una càmera reflex digital amb objectius que permeten obtenir un camp d’enfocament molt reduït, pots utilitzar aquest efecte per a concentrar l’atenció en un sol punt de la imatge.

Quan utilitzem un número de diafragma baix (el que a la càmera ens apareix com a ‘f’) el sensor rep més quantitat de llum, però al mateix temps es redueix la distància focal i només els elements a certa distància queden ben enfocats. El mateix passa quan utilitzem el zoom o la fotografia ‘macro’. O, més ben dit, l’efecte s’accentua en aquests dos últims casos.

Gràcies al desenfocament del fons, la mirada es centra en la gavina (que, a més a més, mira a càmera).
Gràcies al desenfocament del fons, la mirada es centra en la gavina (que, a més a més, mira a càmera).

Evidentment, jugar amb zones desenfocades ajuda a centrar l’atenció de l’observador en allò que ha quedat enfocat i ens pot ajudar a expressar la idea o intenció que teníem inicialment en ment.

-La repetició funciona, la singularitat encara més.

Fotografiar elements repetitius acostuma a donar força bons resultats, com a mínim, a nivell estètic. A vegades pot ser quelcom tant senzill com una parada del Bicing a vessar de bicicletes, a vegades quelcom més complicat com trobar un grup d’animals o persones que miren tots cap a la mateixa direcció o realitzen una mateixa acció.

Però el que estèticament funciona encara millor, és trobar allò que és singular entre una trama repetitiva.Si podem trobar un element singular entre un munt tots iguals, la foto està gairebé garantida.

-Cuida els marges. No tallis caps, peus o edificis.

A vegades només cal moure’s un parell de metres per a evitar que el fanal entri dins la imatge. Així de senzill, així de complicat. Hi ha ocasions en que abans de disparar em passo una bona estona cercant la millor posició per a prendre la foto.

Quan fotografiem paisatges, especialment si són urbans, sempre hi ha un munt d’elements que podem incloure o descartar de la imatge final. Per a mi és important intentar que els objectes i persones no quedin tallades. A vegades per aconseguir-ho només cal desplaçar-se una mica, canviar l’angle des del que es dispara, o esperar al moment concret en que la gent que passa està a la distància necessària.

També acostumo a vigilar que es línies de l’horitzó (o equivalent) quedin totalment horitzontals, però això ja és una qüestió de gustos.

Aquest punt pot semblar poc important, però a mi crec que m’ajuda a marcar la diferència. No tothom té la paciència o el temps per a esperar al moment oportú, o per a trobar el lloc des d’on disparar la foto. A Istanbul, i potser aquest és un cas extrem, em va costar un parell de dies i força xerrameca poder trobar el lloc des d’on fotografiar la Mesquita de Sultanahmet, però crec que va valer la pena.

Tenir aquestes ‘normes’ o consells presents, i incorporar-los en el procés de prendre la imatge, segur que et pot ajudar en moments d’indecisió. Tot i que per descomptat, totes les normes estan per ser trencades.

No sempre segueixo les normes, com en aquesta foto -una de les meves preferides del viatge a Marroc- en que me les “salto” totes.
No sempre segueixo les normes, com en aquesta foto -una de les meves preferides
del viatge a Marroc- en que me les “salto” totes.

 

 

RAW vs JPG. El millor format per a la fotografia de viatge.

(text publicat el 26/11/2013 a www.descobrir.cat)

Tant si teniu una càmera tipus rèflex digital com si teniu un model avançat de qualsevol altre format, de ben segur que aquesta és capaç de poder guardar les fotografies en format RAW (a més a més del clàssic JPG de tota la vida, és clar). Però quins són els avantatges d’aquest format? Té alguns inconvenients?

El cert, és que cada vegada tindrem el format RAW més present en el nostre dia a dia quan treballem amb fotografies. Els fabricants cada vegada l’incorporen en dispositius menys sofisticats, i ja hi ha alguns telèfons mòbils que capturen imatges en RAW. De fet, fins i tot sembla que els desenvolupadors del sistema operatiu per a telèfons i tauletes Android estarien acabant de perfilar la possibilitat de gestionar aquest tipus de fitxers amb els models amb més capacitat de processament.

Però, abans de continuar, què són els fitxers RAW?

Els RAW són fitxers d’imatges amb les dades del sensor de la càmera gairebé sense editar ni comprimir. És a dir, la informació que ha generat el sensor en rebre la llum al fer una fotografia sense processar. És per això que si ho comparem amb els fitxers JPG (comprimits i processats), els fitxers RAW ocupen molta més memòria.

Però els fitxers RAW no són en si una fotografia, sinó que necessiten ser processats (el que equivaldria, en el cas d’un negatiu, a ser revelat). Entre la informació que guarden també hi trobem els ajustos que vam fer a la càmera en el moment de fer la fotografia (contrast, saturació, nitidesa, balanç de blancs…), però gràcies a no estar tota la informació processada podem variar aquests valors amb posterioritat per ajustar amb més precisió el resultat final.

Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.
Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.

 

Què guanyo disparant en RAW?

-Més control en el resultat final de la imatge: Aquest possiblement sigui l’avantatge més evident de tots. En el meu cas em serveix, en moltes ocasions, per a acabar d’afinar el balanç de blanc adequat quan els pre-ajustos de la càmera no l’acaben d’encertar. Però no només, ja que també permeten ajustar el nivell de nitidesa, contrast i molts altres aspectes amb una precisió que els ajustos de la càmera sovint no permeten.

-Més qualitat d’imatge: Els fitxers JPG, per molt grans que siguin, estan comprimits i per tant sempre hi ha pèrdua d’informació. Quanta? Depèn de com la càmera processi la imatge al guardar-la en JPG. En canvi, si utilitzem el format RAW, tindrem la informació directe del sensor i serem nosaltres, amb el programa d’edició, els qui determinarem el nivell de compressió que hi volem aplicar.

-Salvar situacions compromeses: És evident que no sempre l’encertem a l’hora d’ajustar el diafragma o velocitat de l’obturador. A vegades (només a vegades, eh?) ens queden les fotografies un pèl fosques o massa clares. En aquests casos sempre és millor intentar arreglar-ho a partir d’un fitxer RAW que a partir d’un JPG. De nou, el fet que disposem de tota la informació sense comprimir ens facilitarà la feina salvant situacions de complicada solució.

Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera
Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera

 

La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.
La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.

 

Quins inconvenients té el format RAW?

-Ocupa molta memòria i fa que la càmera sigui més lenta: Evident, ja que els fitxers RAW ocupen entre tres i quatre vegades més que els seus equivalents en JPG. La nostra targeta de memòria i els discs durs amb les còpies de seguretat se’ns han fet petits de cop. A més a més, a la càmera li pot costar més de processar tanta informació i, per tant, pot ser que si estem fent moltes fotografies seguides el ‘buffer’ es saturi i haguem d’esperar uns instants per a poder prendre més imatges.

-Trigarem molt més a editar les fotos: Recordeu que els fitxers RAW necessiten ser ‘revelats’? Doncs això pot fer que veure i editar les fotos a l’ordinador es converteixi en una feina un xic tediosa. Gràcies a programes de processament com el ‘Lightroom’ d’Adobe (o les seves alternatives lliures i gratuïtes) és cert que això cada vegada passa menys, però tot i això el procés mai serà tant senzill com directament visualitzar els fitxers JPG.

-Caure en la temptació del terrible procés HDR: Segur que en algun moment heu vist alguna fotografia amb unes llums que semblen impossibles, benvinguts al món de les fotos amb ‘High Dynamic Range’. Aquest tema donaria per a tot un post, però bàsicament s’aprofiten les capacitats dels fitxers RAW (a banda d’altres tècniques) per a exprimir al màxim les possibilitats de llum d’una fotografia. Si això es fa amb moderació, no passa gran cosa. El perill arriba quan se’ns escapa de les mans i el resultat sembla més apropiat per a il·lustrar un conte de fantasia enlloc d’un paisatge real.

Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR
Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR

 

Alguna conclusió o recomanació?

Que cadascú opti per al que li sigui més pràctic. Personalment acostumo a anar fent amb els fitxers JPG, vigilant sempre en el moment de prendre la imatge per guanyar agilitat en el moment de la edició i no omplir al límit els discs durs. Tot i això cada vegada més tendeixo a disparar en RAW per a assegurar el tret, sobretot en situacions de llum compromeses gràcies al control de balanç de blanc que aquests proporcionen. En tot cas, qui no es decideixi i no li falti memòria a la targeta, sempre es podrà configurar la càmera per a guardar la fotografia en RAW i en JPG a la vegada. Ah! I per si serveix com a referència, sembla ser que els fotògrafs de ‘National Geographic’ disparen exclusivament en format RAW.

Fotografia de viatge: 5 consells bàsics

(text publicat el 15/10/2013 a www.descobrir.cat)

En els anys que fa que faig fotografies quan viatjo he adoptat una sèrie de costums i pràctiques per simplificar les tasques i aprofitar millor els recursos. No són grans descobriments i és possible que alguns ja els feu servir, però potser us donaran algunes bones idees per a la propera sortida fotogràfica. Aquí ho resumeixo en cinc consells que crec que poden anar bé tant als usuaris que ja fa temps que disparen com als que comencen amb això de la fotografia. De ben segur n’hi ha molts més, us animo a compartir-los i comentar-los.

La sortida i posta del sol, sempre bons moments per a la fotografia
La sortida i posta del sol, sempre bons moments per a la fotografia

 

1.Fotografiar cartells d’informació:

Aquest és molt bàsic. Quan som de viatge sovint intentem aprofitar bé el temps disponible visitant tants espais com podem al dia. Tant, que pot ser que acabem per no recordar tots els detalls del que hem vist. Si durant la visita a les mans hi tens una càmera de fotos enlloc d’un bloc de notes, el millor és simplement fotografiar els cartells informatius més importants per tenir a mà totes les dades a la tornada a casa. En una mateixa carpeta a l’ordinador tindràs les fotos del lloc junt amb la informació més destacada i, si més tard les edites per penjar-les on-line o per fer un àlbum o llibre del viatge, mai dubtaràs sobre quin ha de ser el peu de foto més adient.

2.Trobar el millor moment per a fer la fotografia:

No tots els monuments i espais es poden fotografiar des de gairebé qualsevol angle com passa amb la Torre Eiffel. Sovint hi ha un moment del dia (o de la nit) en que allò que volem fotografiar rep la llum de tal manera que queda més afavorit, per això no és mala idea tenir en compte el moviment del sol a l’hora de planificar la jornada de viatge. Hi ha ocasions en que he arribat a visitar un mateix punt fins a tres i quatre vegades, buscant la llum precisa segons l’hora del dia i la meteorologia. Probablement no cal ser tant exagerat, però si es disposa de la informació… per què no aprofitar-la? Sovint prenc nota del moment de la posta o sortida del sol al lloc on estic, o miro d’esbrinar en els mapes la orientació del que vull visitar. També és recomanable evitar fer fotografies d’exteriors a les hores centrals del dia, en que normalment la llum és molt ‘dura’ i poc atractiva.

Per la seva posició, la llum entrava fins aquestes cascades del Marroc només durant uns 30min al dia
Per la seva posició, la llum entrava fins aquestes cascades del Marroc només durant uns 30min al dia

3.Descarregar les targetes de memòria cada dia:

Aquest és un dels costums que més m’ajuden quan estic de viatge, tot i que no sempre es pot dur a terme ja que cal disposar d’ordinador. Processar les fotografies cada dia no només reparteix la tasca en petites dosis, sinó que permet tenir la visita fresca (fent el procés més àgil) i proporciona una visió més completa del material que hem obtingut. Les petites pantalles dels aparells de fotografia no permeten veure en tot detall el resultat i a vegades en obrir-les a l’ordinador hi trobem tots els defectes que no hem vist en el moment de fer la foto. Ser-ne conscients farà que els puguem evitar en els propers dies, alhora que una visió general del material obtingut ens facilitarà la presa de decisions al respecte pel que queda de viatge. Aquest és el motiu principal pel qual normalment acabo carregant amb els més de dos quilograms que pesa el meu actual ordinador portàtil.

4.Còpies de seguretat, còpies de seguretat, còpies de seguretat:

¿Què pot ser pitjor que perdre totes les fotografies que hem fet durant un viatge? Solució: Fer còpies de seguretat de forma regular. Si has dut el teu portàtil durant el viatge (quelcom que ja he dit que recomano), és important que no només copiïs els arxius al disc dur de l’ordinador. No acostuma a passar res però, i si passa? Durant el viatge als EUA duia dos discs durs externs (que guardava a llocs diferents de l’equipatge) per a fer còpies de seguretat. Per a viatges més curts potser és suficient amb dur una o dues memòries USB amb força capacitat. En l’últim viatge al Marroc (de tot un mes de durada) el total de fotografies i vídeos van ocupar uns 23Gb de disc dur, que es poden encabir sense problemes en una memòria de 32Gb que es pot comprar per 15 o 20 euros. Per aquest preu més val no jugar-se-la.

5.No pengis mai les fotografies a internet sense retocar:

Ben poques de les fotografies que faig no pateixen algun tipus de retoc, per petit que sigui, en programes d’edició com el ‘Photoshop’. A vegades només els toco lleugerament els nivells, a vegades intento corregir el balanç de blancs. Però en tot cas, m’asseguro que cap d’elles acaba a internet sense haver estat modificada. Per què? En primer lloc perquè probablement queden millor així, però en segon lloc perquè prefereixo mantenir l’original com a prova d’autoria abans de col·locar a la imatge una marca d’aigua que ‘l’embruti’. Com a alguns els agrada dir ‘Copyright is for losers’ (els drets d’autor són per a perdedors), i encara més en els temps que corren. Si la teva fotografia és bona acabarà sent compartida, robada, editada i reutilitzada en altres blogs i webs de viatges; no hi ha massa res a fer. Per això la única mesura de seguretat que utilitzo és conservar jo mateix l’arxiu original sense modificar, i deixar ben clar que poden fer gairebé el que vulguin amb la foto (ho farien igualment) gràcies a les llicències Creative Commons que els hi aplico.