Rere les patates d’Idaho, i els debats presidencials

(text publicat el 04/10/2012 a www.lavanguardia.com)

Collint patates a un camp a prop de Bliss, Idaho

Carlton, Washington .- Patates fregides, patates amb ‘bacon’ i formatge, patates amb espècies, ‘tater tots‘, amanida de patates, puré de patates, patates púrpura fregides, patates ‘xip’, i finalment ‘hash browns‘. Per descomptat hi ha moltes més varietats i maneres de preparar patates, quasi innombrables, però una ració al dia mentre circulava per les terres d’Idaho crec que va ser més que suficient. I és que l’estat produeix fins un terç de totes les patates consumides als Estats Units, incloent una bona part de les que es serveixen als omnipresents restaurants de la marca McDonald’s. De fet va ser una companyia local la que al 1953 va patentar les patates congelades per a fregir, possibilitant-ne l’abastiment durant tot l’any i fent créixer la industria a la zona. Tot i això no me’n puc estar de dir un cop més, ‘però no només’. De fet, trobar camps de patates on fer-hi quatre fotografies va ser força més complicat del que en un primer moment preveia.

Wikipedia Facts: IDAHO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 36,10% – McCain/Palin: 61,53%
-El 14è estat en superfície: 216.632 Km2 (6,75 “Catalunyes”)
-El 39è estat en població: 1.567.582 habitants a 2010 (0,21 “Catalunyes”)
-El 44è estat en densitat de població: 6,04 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: My Own Private Idaho – Dante’s Peak (filmada a)
-Tòpic: L’estat de les patates

Arribant des del ‘Yellowstone National Park’, necessitava passar uns dies tranquils per tal de recuperar forces. ‘Idaho Falls’, a l’est de l’estat i amb un elevat nombre de població de religió mormona, va ser el lloc escollit. A partir d’aquí la ruta va seguir cap a l’oest, passant per la primera població en ser abastida amb energia nuclear del món i per paisatges que recordenals cràters de la lluna, fins arribar a la zona de muntanya del ‘Sun Valley’. Allí tot sembla girar en torn d’una de les estacions d’esquí i ‘resorts’ de muntanya més antics dels EUA, tot i que quan hi vaig arribar la neu encara no hi havia fet acte de presència. De fet, les pistes tradicionalment no obren fins el dia d’Acció de Gràcies, a finals de novembre, així que la tranquil·litat em va continuar acompanyant un parell de dies més. Només m’hi faltava un petit detall… els camps de patates. En tots els dies que de moment havia passat a Idaho, l’estat que presumeix dels seus tubercles fins i tot a les matricules dels cotxes, només em va semblar veure camions carregats de quelcom que podien ser patates en una ocasió. Calia posar-hi remei.

Estació d'esquí a Sun Valley, a Idaho

La carretera que em va dur fins a Twin Falls, bàsicament, creuava un paisatge desèrtic, però això no em va impedir parar en un parell d’ocasions per preguntar on podia trobar camps de patates. Les indicacions que em van donar van ser correctes però no el moment, doncs en arribar només m’hi vaig trobar un parell d’hispans de braços creuats que m’asseguraven que en dies anteriors havien estat molt enfeinats. No va ser doncs fins arribar a Bliss, una petita població a tocar del riu Snake, que vaig tenir per fi l’ocasió de fer les desitjades fotografies del producte més famós de l’estat sota l’atenta i curiosa mirada dels qui hi treballaven. I suposo que raó no els faltava. En el fons, tot i les energies que hi vaig haver de dedicar, només eren patates. No només deuen estar poc acostumats a gent somrient fent fotos als camps (i més si tenim en compte que qui les estava fotografiant prové de l’altra punta de món).

Mural sobre l'herència basca a Boise, Idaho

Ja amb una “preocupació” menys al cap, la resta de dies a l’estat van ser força entretinguts començant per la visita a la seva capital, Boise. La ciutat compta amb una important població de procedència basca que van arribar a Idaho a principis del segle XX per treballar en la ramaderia i el sector de la fusta. Avui en dia, un parell d’illes de cases al centre de la ciutat en recorden l’herència mitjançant restaurants, un museu i, sobretot, el Centre Basc (el lloc de trobada per a les diades importants i, com no pot ser d’altre manera, per veure els partits de l’Athletic de Bilbao). Però no puc passar per alt la visita a un laberint traçat dins un camp de blat de moro ni, sobretot, el poder assistir a un autèntic ‘rodeo’ envoltat de ‘cowboys’ (aquest cop amb competicions més variades que en el de la visita a Oklahoma, ara fa deu mesos). Unes experiències més que recomanables que ajuden a comprendre l’estil de vida senzill de les zones rurals de l’oest americà. Gairebé tan senzilles com el poder gaudir de les fonts d’aigües termals que abunden a les muntanyes al nord de Boise. La majoria no surten als mapes, però són molts a la zona els que saben com trobar aquests petits racons on prendre un relaxant bany d’aigua calenta enmig del bosc.

Atrapant un vedell al rodeo de Meridian, Idaho

Menys tranquils estan els membres de les campanyes dels dos candidats a les eleccions presidencials de novembre. I és que després d’unes setmanes més que complicades per als republicans, en que els demòcrates ja veien quasi assegurada la seva victòria, el debat celebrat ahir a la ciutat de Denver sembla que pot capgirar una mica les previsions. Centrat sobretot en l’economia i altres qüestions internes del país com el sistema sanitari, el debat va ser clarament dominat per un Mitt Romney molt més enèrgic i apassionat que el seu contrincant. Obama no va saber articular respostes contundents als arguments de Romney, i en alguns moments fins i tot va donar la sensació d’estar cansat o esgotat. Tampoc es van utilitzar, per cap de les dues parts, les consignes de campanya més efectistes (com el famós ‘vídeo del 47%’), quelcom que fa pensar que es guarden les millors cartes per als propers dos debats que encara s’han de celebrar. La victòria de Romney no és inesperada, ja que històricament el candidat que es presenta per primera vegada a la presidència té les de guanyar en el primer debat. El que sorprèn és la contundència i sobretot la baixa forma mostrada pel president. Caldrà veure com afecta tot plegat a les properes enquestes d’opinió, però està clar que el debat d’ahir va ser un toc d’alerta que activa de nou una campanya que semblava resolta.

Cowboys, Thanksgiving i Black Friday

(text publicat el 28/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Llargues rectes "en mig del no res"

Tulsa, Oklahoma .- El paisatge ha canviat. Les muntanyes han quedat enrere i no hi ha ni rastre de neu.
El territori està dominat ara per planes inacabables destinades a tres grans usos: la ramaderia, l’agricultura, i l’extracció de recursos naturals com el petroli i el gas natural. Al creuar la frontera del estat una recta de més de 70Km em dona la benvinguda; només per a que me’n vagi fent a la idea. Tot just acabo d’entrar al primer estat del meu reconegut de la zona del “Bible Belt”, on –de nou– l’església juga un paper principal de la vida quotidiana i sovint acaba marcant les tendències electorals a favor del partit republicà (la campanya presidencial del qual segueix sense donar grans titulars).

Wikipedia Facts: OKLAHOMA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 34,35% – McCain/Palin: 65,65%
-El 20è estat en superfície: 181.195 Km2 (5,64 “Catalunyes”)
-El 28è estat en població: 3.751.351 habitants a 2010 (0,50 “Catalunyes”)
-El 36è estat en densitat de població: 21,1 hab. per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Twister
-Tòpic: L’estat dels natius americans

Terra de cowboys i natius americans (potser hauria de ser a la inversa?), l’estat no està precisament atapeït dels atractius turístics o els parcs naturals que acostumo a visitar. Un recorregut pel memorial a les víctimes de la bomba d’Oklahoma City (al 1995) i deixar-me perdre per carreteres secundàries és més que suficient fins al dijous de “Thanksgiving” i el tradicional dinar a base de gall d’indi. Aquest és un dels dies més assenyalats i celebrats del calendari americà i jo he triat passar-lo a Duncan, una població d’uns 25.000 habitants origen de la multinacional proveïdora de serveis i material per a l’extracció de recursos naturalsHalliburton. Perquè Duncan? Doncs (evidentment) per la celebració del desè rodeo anual de “calf roping”. Un certamen que es celebra aprofitant el llarg cap de setmana de vacances escolars, i que ha estat per a mi una oportunitat única d’assistir a un tipus de competició molt representativa de la zona però que acostumen a tenir lloc en els mesos d’estiu. Barrets de cowboy, botes altes, texans i grans cinturons. Cavalls ben ensinistrats i vedells “enxampats” amb sorprenent destresa i velocitat, sota una constant banda sonora de música country. Ah! I per descomptat, com a cerimònia d’obertura, l’himne nacional a càrrec d’una jove veu de la comunitat.

Jove participant del concurs

Però el gall d’indi (i els rodeos) no són l’únic tradicional del la setmana d’acció de gracies. El dia després del banquet arriba el “Black Friday” amb l’inici de les rebaixes i la festa més gran del consumisme a la que mai he assistit. És especialment espectacular als grans magatzems on es programen importants descomptes a partir de la mitjanit (tot i que aquest any la cadena Walmart “ha fet trampa” començant les rebaixes a les 22h). Hi ha corredisses i nervis, cues d’hores per aconseguir els productes més rebaixats. És missió gairebé impossible intentar raonar amb els clients sobre el sentit de perdre hores de vida per un grapat de dòlars de descompte en articles de dubtosa utilitat. Ho vaig provar, creieu-me, però per a molts no és tant una qüestió de diners sinó una estranya celebració del consum. Els agrada, molts ho gaudeixen.

Black Friday al Walmart de Duncan

En tot cas demà deixaré enrere Oklahoma, camí de Missouri, amb la sensació d’haver estat en un “Texas en miniatura”. Amb una excepció, els casinos. Degut al gran nombre de terres propietat de natius americans i gràcies a les lleis federals que hi permeten la instal·lació d’aquests establiments, aquí es fàcil trobar-ne per arreu. Però a banda d’aquest detall, la resta encaixa perfectament amb els estereotips texans. O fins i tot els superen, doncs Oklahoma es considera l’estat amb un menor ús d’energies renovables. Espero recordar-me d’omplir el dipòsit de gasolina abans de sortir… que aquí és força més barata!