Obama guanya les eleccions, Mitt Romney arrasa a Utah

(text publicat el 07/11/2012 a www.lavanguardia.com)

'Abe' Lincoln esperava resultats a la seu republicana de Utah

Salt Lake City, Utah .- Obama ha guanyat. Segur que no us ha agafat per sorpresa, però tampoc no ens ha sorprès a molts dels que hem seguit de ben a prop la campanya presidencial americana d’enguany. I és que entre els centenars d’enquestes que s’han arribat a fer, només després del primer debat contra Romney es va veure perillar un segon mandat d’Obama. Ahir al matí doncs, a la seu de la campanya demòcrata de Utah ja s’hi respirava certa confiança en la victòria tot i estar en clara minoria a l’estat. La jornada electoral aquí va ser del tot tranquil·la i en cap cas s’hi van registrar les llargues cues per votar d’altres estats com Virginia, Florida o Ohio. Els demòcrates sabien que la presidència estava a tocar, els republicans no ho tenien tan clar però molts es felicitaven que un membre de l’església majoritària de l’estat hagués arribat tant lluny. De fet, sigui per la condició de mormó de Mitt Romney o no, Utah ha votat en aquestes eleccions més republicà que mai, sent l’estat amb un major percentatge de vot conservador de tot el país (un 72,7%).

Votacions en un col·legi de Salt Lake City, a Utah

A mesura que els col·legis electorals anaven tancant ja es va anar veient que costaria de saber el vot final dels grans estats en que el vot encara estava per decidir (els coneguts com a ‘swing states’). Ni Florida, ni Virginia, ni més tard Ohio, semblaven donar una resposta clara. A l’hotel Hilton, però, on s’havien reunit els republicans de Utah, ja parlaven d”una gran nit’. Per descomptat sempre referint-se als resultats locals, en els que finalment només van perdre en dues de les set posicions a què optaven. Pocs s’atrevien a parlar en aquells moments d’una possible victòria de Mitt Romney. De mica en mica, a mesura que passaven els minuts i les hores, la resta d’estats es van anar decantant deixant un mapa electoral a punt perquè qualsevol dels estats clau donés la victòria a Obama (o mantingués l’esperança republicana). Tal i com havien anat les enquestes a l’estat d’Ohio les últimes setmanes, però, tot indicava que calia sortir al carrer per fer una visita, un parell d’illes de cases més avall, als membres del partit demòcrata de Utah.

Quina diferència! I no només perquè per tot arreu es veia gent compartint cerveses i copes de vi, quelcom absolutament prohibit per la religió mormona. L’ambient era molt més optimista tot i saber que enguany estaven més en minoria que mai. Cada vegada que per les pantalles apareixia una nova dada favorable al president, de seguida es festejava de valent conscients que només calia esperar que algun dels estats clau es decantés. I així ha estat, tot just després que un mitjà donés per als demòcrates l’estat de Colorado ha estat el torn del d’Iowa i finalment el d’Ohio. No eren resultats definitius, però gairebé tots els canals de notícies ja ho donaven per suficient. Com no podia ser d’altra manera, l’eufòria ha esclatat al cant de ‘four more years’ (‘quatre anys més’), justament el missatge que Barack Obama transmetia al seu compte de Twitter donant a entendre que també veia clara la victòria.

Reacció d'un seguidor d'Obama en conèixer la victòria demòcrata.

Només quedaven, doncs, un parell de formalitats per complir: el discurs del candidat derrotat, i del guanyador a continuació. A Romney, però, li costava d’acceptar la derrota sense confirmar les dades d’Ohio, que semblava que trigarien a fer-ho. Més de sis anys treballant per ser president deuen pesar més del que ens pot semblar des de fora. Quan jo arribava de nou a la seu republicana per comprovar els ànims, encara no havia pres la decisió, però no trigaria a fer-ho. Entre algunes llàgrimes dels assistents i un silenci general, les paraules del governador Romney els deixaven definitivament sense esperances i amb ganes de recollir. El posterior discurs d’Obama l’he hagut d’escoltar des de la ràdio, camí de casa, caminant per uns carrers pràcticament deserts. Al contrari que a Washington D.C, a Salt Lake City avui ningú ha sortit al carrer a celebrar la victòria de Barack Obama.

Obama, voluntaris, advocats i, sobretot, Ohio

(text publicat el 05/11/2012 a www.lavanguardia.com)

Voluntaris republicans trucant desde les oficines de Romney a Orem, Utah

Provo, Utah .- Estem a 48 hores de saber qui serà el proper president dels Estats Units d’Amèrica, però les enquestes i prediccions dels experts ja han escollit el seu guanyador: Obama. Molt equivocades han d’estar les enquestes per a resultar les eleccions en una victòria per a Romney, cosa que també pot passar. Però, en general, el sentit comú ens diu que havent acabat fa unes setmanes la progressió republicana a les enquestes (arran del famós primer debat), amb les bones crítiques que ha rebut el president per la gestió dels problemes causats per la tempesta Sandy i amb unes dades d’atur (publicades el passat divendres) que ni afavoreixen ni perjudiquen a l’actual govern; Obama pot dormir amb relativa tranquil·litat. Tot això referit sempre als famosos vots electorals, dels quals en calen 270 per a guanyar. El vot popular en canvi, la quantitat total de vots que cada candidat suma a nivell nacional, és tota una altre història. Aquí sí que les xifres estan absolutament empatades i, tot i que no compta per a la victòria final, sempre és important sumar tants vots com sigui possible per donar el màxim de legitimitat al nou president.

Si fa uns dies vaig compartir unes hores amb voluntaris del partit demòcrata a la ciutat de Provo, aquest cap de setmana ha estat el torn de fer una visita als voluntaris republicans. La primera cita va ser divendres al vespre, en que fins a quatre autocars estaven citats als afores de l’oficina del candidat Romney (a Orem, Utah) per portar un bon grup de voluntaris cap a Las Vegas. En total, comptant tot l’estat de Utah, uns 400 voluntaris es van dirigir divendres cap al ‘swing state’ de Nevada per tal de fer campanya porta a porta. Encara és hora que hagi de veure un sol acte de campanya dirigit a la població local. De les més de 16.000 trucades que havien estat fent dissabte els membres de la campanya republicana quan m’hi vaig passar, ni una sola tenia com a destinació l’estat de Utah. Ni les trucades ni les visites porta a porta tenen per intenció el convèncer a votants, ja és tard per això i és arriscat deixar aquesta tasca a voluntaris que poden estar poc preparats per entrar en discussions. Totes les accions de campanya van destinades doncs a votants registrats que se sap que simpatitzen amb el partit republicà. Enlloc de persuadir-los per votar un determinat partit, se’ls intenta convèncer simplement d’anar a votar. Se’ls explica la importància del seu vot i, si cal, se’ls proporciona tota la informació necessària per anar a les urnes.

Voluntaris a punt de pujar al bus en direcció Las Vegas des de Orem, Utah

Diumenge en canvi ha estat el dia per assistir al que, amb quasi tota seguretat, serà el meu últim acte religiós del viatge. Estant allotjat per una família membre de l’església mormona, no em podia perdre l’oportunitat d’acompanyar-los diumenge a missa. Tal i com ja m’esperava, no hi ha hagut cap referència sobre l’orientació de vot durant tot el servei. Només un breu recordatori del dia de les eleccions i l’encoratjament a tothom d’exercir el seu deure democràtic acudint a les urnes. Això sí, la constant referència als valors familiars dels que tant en fa bandera el partit republicà deixava entreveure les probables preferències de molts dels qui han pres la paraula per donar el seu testimoni. Però no necessàriament. La sobrietat i, fins i tot, certa fredor entre els assistents no m’ha permès xerrar sobre el tema. Tampoc seria adequat, ja que aquí als EUA s’acostuma a dir que hi ha dos temes dels que no és considera correcte conversar entre desconeguts (i encara menys si és el convidat qui proposa la conversa). El primer és la religió, el segon la política. Millor guardar un respectuós silenci doncs.

Església mormona a Provo, Utah

Per a qui tingui pensat seguir la nit electoral de dimarts, un consell: Estigueu atents als resultat de l’estat d’Ohio. Avui el diari ‘New York Times’ publicava que els demòcrates guanyarien les eleccions en 341 escenaris possibles d’estats guanyats i perduts. Els republicans només en 76 combinacions (i cinc més que podrien quedar en empat). La qüestió però és que quasi totes les combinacions que acaben donant la victòria per als republicans necessiten els vots electorals d’Ohio. Així que si arribat el moment aquest estat és decanta a favor de l’actual president, pràcticament l’elecció quedaria decidia a favor dels demòcrates. Tant decisiu és, que totes dues campanyes ja estan enviant milers d’advocats als ‘swing states’ però principalment al d’Ohio. El seu objectiu no és altre que detectar anomalies en les votacions en contra d’un determinat partit i denunciar-les, per tal de forçar el recompte de vots com ja va passar a l’any 2000 a l’estat de Florida. Així que, tot i que és poc probable, si els pitjors pronòstics es fan realitat no només no sabríem el resultat de les eleccions la mateixa nit de dimarts, sinó que potser hauríem d’esperar dies sinó setmanes. Confiem en que no sigui així.

La campanya electoral a l’estat dels mormons, Utah

(text publicat el 02/11/2012 a www.lavanguardia.com)

Campus universitari de la 'BYU' a Provo, Utah

Provo, Utah .- Estic passant les últimes setmanes fins el dia de les eleccions presidencials dels EUA a l’estat de Utah. Aquest no és ni de bon tros un dels estats en els que el vot encara està per decidir, tal i com passa en els coneguts com a ‘swing states’. De fet és un dels estats més clarament conservador i on, en conseqüència, el partit republicà rep un percentatge més elevat de vots. Bona part dels motius per als quals això passa venen donats per la religió majoritària de l’estat, la dels seguidors de l”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies’(més coneguts com a ‘mormons’). L’església mormona influencia en gran mesura la vida diària dels seus membres i, en general, els missatges oficials dels seus líders tendeixen a ser d’orientació conservadora (emfatitza el model tradicional de família, està en contra del matrimoni entre membres del mateix sexe, no és favorable a les polítiques que permeten l’accés a l’avortament). Aquest any però, hi ha un detall que pot fer que l’estat encara sigui més vermell (el color del partit republicà) que mai i és que, per primera vegada a la història, un candidat a la presidència és alhora membre de l’església mormona. Així que no, no hi haurà cap sorpresa, Mitt Romney guanyarà aquí a Utah, segur.

Fer cap acte de campanya aquí pot semblar força inútil, especialment a la ciutat de Provo on el percentatge de membres de l’església mormona possiblement sigui el més alt del món. Però en canvi, els membres dels dos partits estan ben actius aquests dies sumant esforços per treballar en favor del seu bàndol. Com? Senzill, ignorant l’estat en que viuen i dedicant tot el seu temps a fer campanya als estats veïns on la majoria de vot encara no està decidida. Així, per estrany que sembli, els republicans de Utah es centren en l’estat de Nevada mentre els demòcrates ho fan en l’estat de Colorado. Aaron McMurray és un dels voluntaris que aquests dies està dedicant el seu temps lliure a la campanya presidencial. Aaron és un jove estudiant de música a la mormona ‘Brigham Young University’, és mormó, i està encantat amb la idea de que un membre de l’església hagi pogut arribar a la lluita final per la presidència del país. Però en Aaron, dimarts que ve, no votarà a Mitt Romney sinó a Barack Obama. Des de fa força setmanes, cada dimecres al vespre, en Aaron organitza a casa seva una trobada per realitzar trucades de campanya a Colorado, per tal d’intentar sumar el màxim nombre de vots per al partit demòcrata. Sí, tot i que estan clarament en minoria, els mormons demòcrates existeixen.

Aaron a la porta de casa seva a Provo, Utah

L”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies’ no es posiciona oficialment a favor de cap dels dos principals partits, així que en principi no hi ha cap contradicció en formar part del partit demòcrata. Aaron em recalca que no sempre els missatges oficials han estat tant conservadors com ara i que, a més, en alguns temes clau el partit republicà pren postures més extremes que la pròpia església. Tot i estar també en contra de l’avortament o el matrimoni gai, tal i com marca la seva religió, no creu que el govern hagi de prohibir expressament aquestes pràctiques. M’ho compara amb la llei seca, tot i que l’alcohol estava prohibit la gent trobava la manera d’aconseguir-ne generant en ocasions conseqüències pitjors de les que la pròpia beguda ocasionava. Alhora però, reconeix força pressions i falta de comprensió dels seus companys que li critiquen la falta de suport al partit conservador.

El debat polític d'estudiants a la BYU de Provo, Utah

Com a part del programa polític de la universitat, aquest dijous s’ha celebrat al campus de la ‘BYU’ un debat d’estudiants enfrontant demòcrates i republicans en 4 temes diferents: Ideologia, immigració, ‘Obamacare’ i política exterior (el tema que ha hagut de defensar en Aaron). El format donava dos minuts inicials a cada parlamentari per donar pas a una conversa amb preguntes dels assistents conduïdes per una moderadora i acabar amb dos minuts més per a cada participant. Talment com en els debats presidencials. Les respostes en ocasions fins i tot semblaven calcades a les dels candidats a la presidència. Però justament al contrari del que va passar en el primer debat en el que Obama, potser per excés de confiança, va fer una pobre actuació; en aquesta ocasió han estat els estudiants republicans els que no semblaven prou preparats per contestar amb contundència. Segurament ser una minoria sota pressió ha esperonat als qui defensaven avui les polítiques d’Obama, aportant dades concretes i arguments molt més treballats que els seus contrincants. Això sí, sense oblidar mai la seva fe cristiana i mormona comuna entre els assistents, tal i com ha quedat palès amb pregària que ha iniciat el debat.

Rere les patates d’Idaho, i els debats presidencials

(text publicat el 04/10/2012 a www.lavanguardia.com)

Collint patates a un camp a prop de Bliss, Idaho

Carlton, Washington .- Patates fregides, patates amb ‘bacon’ i formatge, patates amb espècies, ‘tater tots‘, amanida de patates, puré de patates, patates púrpura fregides, patates ‘xip’, i finalment ‘hash browns‘. Per descomptat hi ha moltes més varietats i maneres de preparar patates, quasi innombrables, però una ració al dia mentre circulava per les terres d’Idaho crec que va ser més que suficient. I és que l’estat produeix fins un terç de totes les patates consumides als Estats Units, incloent una bona part de les que es serveixen als omnipresents restaurants de la marca McDonald’s. De fet va ser una companyia local la que al 1953 va patentar les patates congelades per a fregir, possibilitant-ne l’abastiment durant tot l’any i fent créixer la industria a la zona. Tot i això no me’n puc estar de dir un cop més, ‘però no només’. De fet, trobar camps de patates on fer-hi quatre fotografies va ser força més complicat del que en un primer moment preveia.

Wikipedia Facts: IDAHO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 36,10% – McCain/Palin: 61,53%
-El 14è estat en superfície: 216.632 Km2 (6,75 “Catalunyes”)
-El 39è estat en població: 1.567.582 habitants a 2010 (0,21 “Catalunyes”)
-El 44è estat en densitat de població: 6,04 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: My Own Private Idaho – Dante’s Peak (filmada a)
-Tòpic: L’estat de les patates

Arribant des del ‘Yellowstone National Park’, necessitava passar uns dies tranquils per tal de recuperar forces. ‘Idaho Falls’, a l’est de l’estat i amb un elevat nombre de població de religió mormona, va ser el lloc escollit. A partir d’aquí la ruta va seguir cap a l’oest, passant per la primera població en ser abastida amb energia nuclear del món i per paisatges que recordenals cràters de la lluna, fins arribar a la zona de muntanya del ‘Sun Valley’. Allí tot sembla girar en torn d’una de les estacions d’esquí i ‘resorts’ de muntanya més antics dels EUA, tot i que quan hi vaig arribar la neu encara no hi havia fet acte de presència. De fet, les pistes tradicionalment no obren fins el dia d’Acció de Gràcies, a finals de novembre, així que la tranquil·litat em va continuar acompanyant un parell de dies més. Només m’hi faltava un petit detall… els camps de patates. En tots els dies que de moment havia passat a Idaho, l’estat que presumeix dels seus tubercles fins i tot a les matricules dels cotxes, només em va semblar veure camions carregats de quelcom que podien ser patates en una ocasió. Calia posar-hi remei.

Estació d'esquí a Sun Valley, a Idaho

La carretera que em va dur fins a Twin Falls, bàsicament, creuava un paisatge desèrtic, però això no em va impedir parar en un parell d’ocasions per preguntar on podia trobar camps de patates. Les indicacions que em van donar van ser correctes però no el moment, doncs en arribar només m’hi vaig trobar un parell d’hispans de braços creuats que m’asseguraven que en dies anteriors havien estat molt enfeinats. No va ser doncs fins arribar a Bliss, una petita població a tocar del riu Snake, que vaig tenir per fi l’ocasió de fer les desitjades fotografies del producte més famós de l’estat sota l’atenta i curiosa mirada dels qui hi treballaven. I suposo que raó no els faltava. En el fons, tot i les energies que hi vaig haver de dedicar, només eren patates. No només deuen estar poc acostumats a gent somrient fent fotos als camps (i més si tenim en compte que qui les estava fotografiant prové de l’altra punta de món).

Mural sobre l'herència basca a Boise, Idaho

Ja amb una “preocupació” menys al cap, la resta de dies a l’estat van ser força entretinguts començant per la visita a la seva capital, Boise. La ciutat compta amb una important població de procedència basca que van arribar a Idaho a principis del segle XX per treballar en la ramaderia i el sector de la fusta. Avui en dia, un parell d’illes de cases al centre de la ciutat en recorden l’herència mitjançant restaurants, un museu i, sobretot, el Centre Basc (el lloc de trobada per a les diades importants i, com no pot ser d’altre manera, per veure els partits de l’Athletic de Bilbao). Però no puc passar per alt la visita a un laberint traçat dins un camp de blat de moro ni, sobretot, el poder assistir a un autèntic ‘rodeo’ envoltat de ‘cowboys’ (aquest cop amb competicions més variades que en el de la visita a Oklahoma, ara fa deu mesos). Unes experiències més que recomanables que ajuden a comprendre l’estil de vida senzill de les zones rurals de l’oest americà. Gairebé tan senzilles com el poder gaudir de les fonts d’aigües termals que abunden a les muntanyes al nord de Boise. La majoria no surten als mapes, però són molts a la zona els que saben com trobar aquests petits racons on prendre un relaxant bany d’aigua calenta enmig del bosc.

Atrapant un vedell al rodeo de Meridian, Idaho

Menys tranquils estan els membres de les campanyes dels dos candidats a les eleccions presidencials de novembre. I és que després d’unes setmanes més que complicades per als republicans, en que els demòcrates ja veien quasi assegurada la seva victòria, el debat celebrat ahir a la ciutat de Denver sembla que pot capgirar una mica les previsions. Centrat sobretot en l’economia i altres qüestions internes del país com el sistema sanitari, el debat va ser clarament dominat per un Mitt Romney molt més enèrgic i apassionat que el seu contrincant. Obama no va saber articular respostes contundents als arguments de Romney, i en alguns moments fins i tot va donar la sensació d’estar cansat o esgotat. Tampoc es van utilitzar, per cap de les dues parts, les consignes de campanya més efectistes (com el famós ‘vídeo del 47%’), quelcom que fa pensar que es guarden les millors cartes per als propers dos debats que encara s’han de celebrar. La victòria de Romney no és inesperada, ja que històricament el candidat que es presenta per primera vegada a la presidència té les de guanyar en el primer debat. El que sorprèn és la contundència i sobretot la baixa forma mostrada pel president. Caldrà veure com afecta tot plegat a les properes enquestes d’opinió, però està clar que el debat d’ahir va ser un toc d’alerta que activa de nou una campanya que semblava resolta.

A la recerca de fòssils i muntanyes al pas per Montana

(text publicat el 25/09/2012 a www.lavanguardia.com)

Un dels grans massissos del 'Glacier National Park', a Montana

Hailey, Idaho .- Montana, és a dir, ‘Montaña’ escrit a l’americana. Però com ja ha passat en altres ocasions en el viatge, doncs no tant. El cert és que venint d’estats com les Dakotes, amb paisatges bàsicament plans, ja em venia una mica de gust passar per alguna zona muntanyosa tot i que va costar més del que em pensava. No va ser fins el quart dia de ruta que vaig començar a veure ‘bultos’ a la línia de l’horitzó, concretament al acostar-me a les ‘Rocky Mountains’ (que creuen l’estat de nord a sud). A la part est de les muntanyes, grans extensions dedicades a la ramaderia. A l’altra banda, el paisatge ofereix boscos, llacs i força més vida en general. Sigui com sigui, un estat on perdre’s en la seva immensitat (tal i com ells mateixos promocionen) i deixar-se inspirar per les llegendes de les nombroses tribus de natius americans que encara viuen a la zona.

Wikipedia Facts: MONTANA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 47,27% – McCain/Palin: 49,53%
-El 4rt estat en superfície: 381.156 Km2 (11,87 “Catalunyes”)
-El 44è estat en població: 984.415 habitants a 2010 (0,13 “Catalunyes”)
-El 48è estat en densitat de població: 2,51 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Star Trek: First Contact – Jurassic Park – The Patriot
-Tòpic: L’estat tresor – L’estat del gran cel

Carretera a la part est de l'estat de Montana

Ramats, més ramats i un coiot despistat van ser les úniques distraccions que em vaig trobar a la carretera, en els 600 quilòmetres que vaig haver de fer fins arribar a la primera població una mica més gran de quatre cases agrupades en un encreuament de carreteres. Aquest cop ni els trens de mercaderies em van treure de la monotonia, mentre començava a pensar que el nom de l’estat no era més que una gran broma irònica. La casualitat va voler que em toqués passar la nit del deu al onze de setembre dins la gran base militar de l’exèrcit de l’aire de Great Falls, des d’on es coordinen alguns dels centres més importants de control i llançament d’armament nuclear dels EUA. Tot i això, segurament per la novetat i el baix risc de nous atacs com els de fa onze anys, els atacs terroristes van quedar en un segon terme a favor de les converses sobre la diada catalana. Coses que passen, sobretot quan portes de postres un petit pastís amb les quatre barres.

Al dia següent, va arribar el torn de la classe de paleontologia. Les particularitats geològiques de l’estat de Montana, junt amb un clima semblant al de South Carolina fa uns quants milions d’anys, el fan un lloc ideal per a trobar-hi fòssils de dinosaures en les millors condicions. El ‘Two Medicine Center’, una de les tretze entitats que formen el ‘Dinosaur Trail’ de Montana, em va permetre -a canvi d’un donatiu econòmic- incorporar-me a la visita que una escola de la zona tenia programada per l’onze de setembre. No tots els centres programen sortides al jaciments en que estan treballant, i els que ho fan no acostumen a fer-ho a finals d’estiu. Suposo que es pot dir que vaig estar de sort. Una mica de teoria per aprendre a diferenciar un fòssil d’una roca i quatre lliçons sobre com excavar les restes fòssils, van ser suficients perposar-nos a treballar sota la supervisió dels membres del centre. De nou la sort em va acompanyar, ja que vaig trobar nous fòssils on no n’esperaven trobar més. Al matí ens van permetre conservar alguna de les peces que vam trobar durant les classes teòriques per la falta de valor científic. Al vespre, un cop trobats els nous ossos, ni tan sols em van permetre continuar excavant per tal d’assegurar-se’n el perfecte estat.

Excavant fòssils de dinosaures, a Montana

El pas d’una banda a l’altra de les muntanyes rocalloses el vaig fer seguint la carretera que creua el ‘Glacier Nacional Park’. Després de tanta plana i camps de pastura, impressionen el grans massissos que formen el parc i els nombrosos llacs i cascades que s’hi poden trobar. El parc, habitat en el passat per natius americans, també allotja una gran varietat de fauna entre les que es compta el famós ós ‘grizzly’ i per tot arreu s’alerta de la seva perillositat. Per sort o per desgràcia, no me’n va aparèixer cap durant les diferents excursions que hi vaig fer. Un cop creuades les rocalloses ja només quedava enfilar el camí en direcció sud, passant per les poblacions de Missoula i Bozeman. A la primera es pot fer una més que interessant visita a un dels parcs de bombers paracaigudistes dels EUA, preparats per saltar directament a les zones dels incendis sense haver de dependre dels accessos per carretera. La segona allotja el principal museu paleontològic de l’estat, el ‘Museum of the Rockies’, del qual és membre el paleontòleg que va acabar inspirant el personatge d’Alan Grant a la taquillera ‘Jurassic Park’.

Centre d'operacions dels 'smokejumpers' a Missoula, Montana

I mentre jo he estat passant uns dies desconnectat del món gaudint de valent amb la visita dels ‘geysers’ del ‘Yellowstone National Park’, el candidat republicà ha estat passant una de les pitjors setmanes de la seva carrera política. Possiblement hores d’ara ben pocs encara no saben de l’aparició d’un vídeo, gravat en secret durant una trobada amb donants a la campanya republicana, en que Mitt Romney parla de les seves possibilitats entre el sector de la població que no paga impostos sobre la renda als EUA. Segons ell, un 47% de la població votarà a Obama de totes totes per tal de que se’ls mantinguin un seguit d’ajudes governamentals a les que es creuen amb el dret d’accedir. El menyspreu és important per molts motius, però especialment perquè parla amb claredat que ell no s’ha de preocupar d’aquest suposat 47% que no el votarà, quan és d’esperar -evidentment- que el president de la nació es preocupi per tots els seus ciutadans (quelcom que Obama no va trigar a recordar-li). Una setmana després del vídeo, en la que també es va aprofitar per publicar la declaració de renda de Romney de 2011, les enquestes mostren un domini general d’Obama a molts dels estats clau per guanyar les eleccions. Hauran de treballar de valent els membres de la campanya de Romney, per capgirar les previsions de vot, tenint una nova oportunitat d’or (i potser una de les últimes) en els debats presidencials d’Octubre.