Tornant a casa després d’un any en ruta

(text publicat el 14/11/2012 a www.lavanguardia.com)

Vistes de Barcelona abans d'aterrar a l'aeroport d'El Prat

Barcelona, Catalunya .- Recórrer els cinquanta estats dels Estats Units d’Amèrica durant un any fins a les eleccions presidencials del país. Fet. I a més a més seguint tant la campanya de primàries republicanes com la posterior campanya presidencial que va portar a Barack Obama a un segon mandat a la Casa Blanca. Ara, un cop arribat a casa, en fer un petit cop d’ull enrere no puc estar més satisfet de l’experiència i de tot el viscut en un any que no per atapeït ha deixat de fer-se’m curt, molt curt. Com s’acostuma a dir, sembla que era ahir quan vaig marxar amb només una petita idea de tot el que m’esperava. Però les més de 35.000 fotografies fetes demostren que l’any ha estat intens. També les quasi 47.000 milles recorregudes amb el meu estimat ‘PT Cruiser’ (més de 75.000 Km), suficients com per donar gairebé dues voltes senceres al planeta Terra. I ja que estem amb les xifres, per aquells a qui agradin aquest tipus de càlculs, per a fer-ho vaig haver de gastar la increïble xifra de més de 8.400 litres de benzina que he pagat a un preu mig de 79 cèntims de dòlar (uns 62 cèntims d’euro).

‘¿Quin és el lloc o l’estat que més t’ha agradat de tots els que has visitat?’. Probablement la pregunta que més vegades m’han fet i per la qual lamento no poder tenir una resposta concreta. El país és suficientment gran i divers com per no poder pensar en una sola destinació. Això sí, en general, poques coses més espectaculars que molts dels parcs nacionals que he visitat, quelcom que crec que s’ha notat en els textos del blog. Per a un aficionat a la fotografia com jo, els paisatges que ofereixen molts d’aquests parcs són tot un perill per a les bateries i memòries de les càmeres digitals. Des del ‘Grand Canyon‘ al ‘Death Valley‘ passant pels parcs d’Alaska o els volcans de Hawaii. Sense oblidar en cap casl’increïble parc de ‘Yellowstone’, en el que quatre nits se’m van fer del tot curtes per visitar totes les seves meravelles. Però igualment recomanables són també les seves ciutats i el que s’hi troba, començant per la que es considera la capital del món, New York City, fins a les grans metròpolis de la costa californiana com Los Angeles o San Francisco. També ciutats més petites i potser de menys renom en les que també he viscut experiències úniques com les de New Orleans, Portland, Minneapolis, Asheville, Des Moines, Denver, o Chicago. I entre mig, les grans distàncies recorregudes per carreteres secundàries creuant prats de blat de moro, ports de muntanya, o solitaris deserts amb les millors postes de sol que un es pot imaginar.

Però tota aquesta aventura no hagués estat possible sense els centenars de persones que de forma desinteressada m’han donat un cop de ma. Sí centenars, a les que estic sincerament agraït. Des dels que en un inici van creure en el projecte fent-lo possible amb el seu suport, fins a tots aquells que, estat rere estat, han obert les portes de casa seva per acollir-me durant uns dies. El permanent contacte amb gent que resideix habitualment als llocs on visitava sens dubte ha estat una de les millors maneres de viatjar i treure’n el màxim profit del poc temps del que disposava per a visitar cada indret. L’intercanvi cultural que sovint es produïa m’ha possibilitat conèixer més de prop els costums i maneres de fer del país. Seria totalment injust doncs dir que ha estat un viatge en solitari. Si bé gairebé totes les milles les vaig conduir ‘sense copilot’, a la gran majoria de parades hi havia algú que m’esperava per intercanviar ‘cheeseburgers‘ per llesques de pa amb tomàquet i truita de patates. Tanco així un projecte, un viatge, un blog. Estic segur de que en un futur en vindran d’altres, que la qüestió és no parar.

Colorado, d’esquerra a dreta

(text publicat el 21/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Rocky Mountain National Park

Colorado Springs, Colorado .- Després d’uns dies voltant per l’estat de Buffalo Bill, crec que ja puc dir que no m’importaria gens viure-hi durant una temporada. Grans zones naturals (elRocky Mountain National Park potser n’és el millor exemple), i nuclis urbans tant importants i culturalment rics com Denver. Bon temps a l’estiu i força neu a l’hivern, amb un clima sec que ajuda a mantenir-la en perfectes condicions.

Aquests díes estic aprofitant la baixa activitat que està havent a la campanya presidencial per oblidar-me una mica de les notícies. Ara per ara els candidats es limiten a criticar-se els uns als altres quan en tenen ocasió i miren de mantenir les seves opcions de cara a les primàries d’Iowa, que encara queden massa lluny. Tot plegat poca cosa. De fet els diaris locals pràcticament no en fan menció tot i ser un estat on l’orientació del vot acostuma a variar d’un any per l’altre. Colorado no és un estat gens previsible. Mentre al 2004 va guanyar Bush, a les últimes eleccions Obama va ser qui es va endur els vots electorals:

Wikipedia Facts: COLORADO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 53,66% – McCain/Palin: 44,71%
-El 8è estat en superfície: 269.837 Km2 ( 8,40 “Catalunyes”)
-El 22è estat en població: 5.029.196 habitants a 2010 ( 0,67 “Catalunyes”)
-El 37è estat en densitat de població: 18,64 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Dumb and Dumber / South Park / Bowling for Columbine
-Tòpic: La mare dels rius – La Suïssa d’Amèrica

Denver, capital de Colorado

De la mateixa manera que nosaltres dividim el país en províncies, els estats americans es divideixen en “countys”. Aquests sovint mostren força diferències en el caràcter de la població tot i ser “només” a unes hores en cotxe -sempre en cotxe- de distància, cosa que m’ha permès planejar una ruta que m’ha dut des d’una de les zones més progressistes de l’estat cap a una de les més conservadores. De Boulder fins a Colorado Springs passant per Denver, d’un 72% de vot demòcrata a només el 39% (dades de 2008).

A la “República de Boulder” (com ells mateixos els agrada ser anomenats) el campus universitari, les bicicletes i els negocis de caràcter local defineixen en gran mesura el paisatge. De fet fins a dues persones em fan notar que no hi ha cap establiment de Walmart, la gegantina cadena de macro-supermercats que sovint és acusada de destruir els comerços del seu voltant. En canvi sí que n’hi ha a la zona de Colorado Springs on qui domina el territori (i sovint el caràcter del vot) son les nombroses esglésies de tota mena, inclosa la de la gran “Air Force Academy”. I a mig camí… la capital de l’estat, Denver. Una ciutat mitjana situada a una milla per sobre el nivell del mar que, amb sana modèstia i salvant les diferències, tinc la sensació que poc té a envejar a les grans metròpolis del país.

Propera parada, Oklahoma!