Al ritme de Louisiana

(text publicat el 19/12/2011 a www.lavanguardia.com)

Houma, Louisiana .- El tòpic es compleix a Louisiana, un dels estats més pobres però alhora un dels llocs on la gent sap gaudir més de la vida. Jazz, bon menjar, festa i alcohol. De fet es diu que aquí no es menja per viure, sinó que es viu per menjar. En el meu cas us puc recomanar especialment els “Po’ Boys”, uns entrepans generosos a base de carn o marisc fregit que es van popularitzar després d’una vaga de tramvies a New Orleans al 1929. Però la llista de plats típics no acaba aquí i potser hem de buscar els orígens de la gran varietat gastronòmica en la barreja de cultures que s’han anat succeint a la regió. Si bé els primers en arribar van ser els espanyols, van ser els francesos qui al 1682 li van acabar donant el nom en honor al rei Lluís XIV. D’aquesta manera la zona va quedar sota totes dues influències fins al 1803, en que el president Thomas Jefferson va incorporar aquestes i altres terres als Estats Units d’Amèrica en l’anomenada “compra de Louisiana”. Actualment les principals activitats econòmiques son l’agricultura, la pesca (és el primer productor de cranc de riu del món), l’extracció de recursos naturals (petroli i gas natural) i el turisme.

Wikipedia Facts: LOUISIANA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 39,93% – McCain/Palin: 58,56%
-El 31è estat en superfície: 135.382 Km2 (4,22 “Catalunyes”)
-El 25è estat en població: 4.533.372 habitants a 2010 (0,6 “Catalunyes”)
-El 26è estat en densitat de població: 40,65 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Curious Case of Benjamin Button – The Princess and the Frog
-Tòpic: El paradís dels pescadors – L’estat dels pelicans

Cases residencials a New Orleans

New Orleans és la principal atracció del estat -tot i no ser-ne la capital- i és ben coneguda per la seva història, la celebració anual del “Mardi Gras” i sobretot per ser l’origen del Jazz; del què és força fàcil trobar-ne bandes improvisant melodies pels turístics carrers del “French Quarter”. Però oblideu-vos d’imatges bucòliques, especialment a les rodalies del mític Bourbon Street en fer-se fosc. La ciutat és una de les poques del país on es permet el lliure consum de begudes alcohòliques als seus carrers així que, si hi sumem el bon clima i la tradició musical, el resultat és una espècie de Lloret de Mar a la americana (ja em perdonareu) que atrau comiats de solter i altres festes vàries de tota mena. Però tot i l’elevat turisme, en general, tot plegat dóna la sensació d’estar poc cuidat. Cases històriques però antigues, el paviment en desastroses condicions a causa dels baixos pressupostos públics, o les conseqüències encara visibles del huracà Katrina del 2005 hi contribueixen. Els danys van ser tant elevats (i la zona tan pobre) que sis anys no semblen haver estat suficients per rehabilitar els barris més afectats, en els que encara s’hi poden veure algunes cases tal i com van quedar després de ser abandonades pels seus habitants.

Home tocant l'harmònica a Bourbon Street

A tot això la campanya cap a les presidencials de 2012 no ha tingut una setmana especialment moguda, mentre les enquestes segueixen fent de les seves atorgant més o menys suport als diferents candidats. En general tot sembla estar a l’espera de que passin les dates nadalenques per donar pas a les transcendents -però no decisives- primàries d’Iowa. Fins i tot el controvertit Donald Trump ens ha donat un gens desitjat descans, al decidir no moderar el que hagués estat l’últim debat abans l’inici de les primàries. Només dos dels candidats n’havien confirmat l’assistència, però ell assegura que el principal motiu és mantenir les opcions de presentar-se com a candidat independent.

Pel al què a mi respecta només em queda creuar el Mississippi una vegada més, per deixar enrere les pantanoses terres de Louisiana.

Missouri: vida tranquil·la al centre de la nació

(text publicat el 05/12/2011 a lavanguardia.com)

Gateway Arch a St. Louis

Rolla, Missouri .- Des de 1904 els resultats d’aquest estat han encertat el guanyador de la presidència a la Casa Blanca amb només dues excepcions, 1956 i 2008. Així que, fent-ho fàcil, si guanyes les eleccions a Missouri guanyes les presidencials a nivell nacional a no ser que et diguis Barack Obama o Dwight D. Eisenhower. Les grans zones naturals -boscos, fauna, i rius tant importants com els Missouri o Mississippi- fan que sigui un lloc ideal per a la caça a l’hivern i la pesca a l’estiu. Situat al bell mig de la nació i amb fins a 8 estats veïns, s’hi barregen influències de l’oest i del sud (fet que es nota fàcilment en els diferents accents al parlar). De fet es pot considerar el primer estat del “Mid-West” tal i com simbolitza el gran arc de Saint Louis, porta d’entrada dels pioners cap a les terres de l’oest.

Wikipedia Facts: MISSOURI

-Resultats 2008: Obama/Biden: 49,29% – McCain/Palin: 49,43%
-El 21è estat en superfície: 180.533 Km2 (5,62 “Catalunyes”)
-El 18è estat en població: 5.988.927 habitants a 2010 (0,8 “Catalunyes”)
-El 30è estat en densitat de població: 33,62 hab.  per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Jesus Camp
-Tòpic: La porta d’entrada a l’oest.

Riu Missouri al seu pas per Columbia

Aquests dies la campanya electoral ha estat força animada, sobretot per l’anunci de retirada d’un dels principals candidats a la nominació republicana. Herman Cain no ha pogut resistir la pressió després d’un nou escàndol sexual, aquest cop amb una suposada relació extramatrimonial al llarg de 13 anys. Diu que no abandona la carrera política, que seguirà lluitant per les seves idees, però la lluita per la presidència dels EUA l’ha donat per acabada. Menys previsibles han estat dos anuncis menors que sincerament m’han fet força gràcia. Impliquen dues figures que van estar considerant presentar-se a candidats republicans, Donald Trump i Sarah Palin. El primer, home de negocis immobiliaris i estrella de la televisió amb el programa “The Apprentice” (onze temporades en antena), ha accedit a moderar un dels nombrosos debats republicans. Donat el seu particular estil i la trajectòria d’alguns candidats en compareixences públiques, tot apunta a que el debat pot acabar sent una bona font de material per animar la campanya (així com per alguns programes d’humor polític).

Paral·lelament els seguidors de l’ex-gobernadora d’Alaska han comprat alguns espais publicitaris a televisions locals d’Iowa en els que es demana a Sarah Palin que reconsideri la seva negativa a presentar-se a la presidència. Dubto molt que això acabi passant (és massa tard) però el missatge a llegir entre línies és molt clar, cap dels actuals candidats està satisfent les exigents demandes dels votants republicans. Al comentar-ho tothom arruga el nas. Els qui son més d’esquerres en fan mofa, els més conservadors assumeixen que hauran de votar per algú que estarà lluny de ser el candidat ideal. De fet quasi cada setmana les enquestes mostren canvis en les preferències republicanes. En aquests moments Newt Gingrich lideral’última enquesta feta a Iowa (el primer estat en celebrar primàries) seguit per Ron Paul en segona posició.

Peixos de piscifactoria per a repoblar els rius

Tornant a Missouri, la vida aquí és força tranquil·la. No és un estat especialment turístic -tot i passar-hi la famosa “Route66”- i en general l’estrès no sembla formar part del dia a dia dels seus habitants. Però alguna cosa em diu que no se’n lliura del tot d’algunes problemàtiques que poden quedar emmascarades. Des de la més absoluta subjectivitat, la meva experiència em diu que el consum d’alcohol i altres substàncies està força generalitzat. Un exemple: la caça i la pesca són unes de les formes d’oci més generalitzades de la zona però, en el fons, totes dues activitats poden arribar ser força avorrides si enxampes un dia de mala sort. Així que, perquè no animar-ho una mica? Un cartell en una gasolinera m’ho confirma: “Compra aquí els subministres de cervesa per la teva cacera”. Així, amb tota naturalitat. Ah! I tot això estant en un altre dels estats del “Bible Belt”, amb un munt d’esglésies de tota mena que busquen nous fidels posant anuncis a les autopistes prometent el perdó i la salvació eterna.