Gratacels, avions i altres formes ‘d’enlairar-se’ a l’estat d’Ohio

(text publicat el 03/08/2012 a www.lavanguardia.com)

La ciutat de Cincinnati, vista des de l'estat de Kentucky

Detroit, Michigan .- Si sou dels que seguiu les campanyes electorals dels EUA, el nom d’Ohio de ben segur us resultarà familiar. No falla, cada any és dels estats que més s’anomenen i on els candidats dipositen bona part dels seus esforços. Tant és així, que aquesta mateixa setmana el president Obama hi ha fet la seva novena vista de campanya en el que va d’any. El motiu? És un ‘swing state’. És a dir, un dels estats en que el vot no està clarament decantat per a cap dels dos partits majoritaris (i per tant de vital importància en el recompte final). La seva diversitat econòmica segur que n’és un factor decisiu, ja que si bé compta amb grans àrees destinades a l’agricultura, també són importants sectors com l’aeronàutic, l’industrial, el militar o el turístic. Diferents sectors econòmics que s’han deixat notar en el paisatge mentre en recorria les seves carreteres.

 Wikipedia Facts: OHIO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 51,50% – McCain/Palin: 46,91%
-El 34è estat en superfície: 44.825 Km2 (1,40 “Catalunyes”)
-El 7è estat en població: 11.536.504 habitants a 2010 (1,54 “Catalunyes”)
-El 9è estat en densitat de població: 98,9 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: A Nightmare on Elm Street – Super 8 – Traffic
-Tòpic: El lloc de naixement de l’aviació

Després de creuar bona part de l’estat fent només una breu parada al ‘Serpent Mound’ d’Ohio (un monument en forma de serp amb més de mil anys d’antiguitat del qual no se’n saben massa detalls històrics), vaig arribar a Cincinnati. A la riba nord del riu Ohio m’hi esperava una ciutat de mida mitjana amb una població aproximada de 300.000 habitants, però amb un important ‘downtown’ ben carregat de gratacels i grans edificis. I és que fins a nou companyies d’entre les 500 més importants dels EUA tenen la seva seu a Cincinnati, superant en percentatge per habitants a grans centres econòmics com Boston, New York, Chicago o Los Angles. Tot i això però, no hi falten espais on deixar-se endur pels petits plaers de la vida tot tastant excel·lents ‘cheeseburgers’, en locals que es mereixen una foto o dues. O petites botigues independents on remenar entre piles de caixes de revistes i discos antics, o on trobar tot el necessari per a iniciar el teu propi hort urbà. O fins i tot on provar un gelat d’autor fet amb crispetes dolces! Sens dubte, una més que interessant -i atractiva- combinació d’indústria i activitat urbana.

El bombarder que va posar fi a la 'WWII' al museu de les Forces Aèries a Dayton, Ohio

Seguint la ruta cap al nord calia fer parada a Dayton, la població on els germans Wright van obrir la botiga de bicicletes que més tard els serviria com a base per a iniciar els experiments que els van portar a crear el primer avió de la història al 1903. Tot i que van anar fins a l’estat de North Carolina per a fer el primer test amb èxit, de seguida van tornar a Ohio per a perfeccionar els prototips fins a crear la seva pròpia companya d’avions. Al voltant del camp de proves, avui en dia s’hi troba una gran base de les forces aèries nord-americanes amb les que els germans van col·laborar per fer els primers avions de guerra. I justament formant part d’aquest complex, un no es pot deixar perdre l’oportunitat de visitar l’immens museu de l’exèrcit de l’aire i la seva col·lecció d’avions militars de totes les èpoques. Jo només hi vaig poder destinar unes tres hores, que van ser del tot insuficients per veure-ho tot. Així doncs em vaig haver de centrar en els inicis de l’aviació i la primera guerra mundial, fins arribar al bombarder B-29 que al 9 d’agost de 1945 posava fi a la segona guerra mundial llençant la bomba atòmica sobre Nagasaki. Tot un tour carregat d’història, amb els models originals que van participar en les diferents batalles.

La zona de la ciutat de Toledo, va ser la última parada del recorregut per Ohio. Aquí és on ara hauria de comentar que la zona és ben coneguda per la seva artesania del vidre, o que el museu d’art de Toledo conté una important col·lecció d’obres de tot el món que mereixen una vista. També podria parlar de la turística costa d’Ohio al llac Erie, i els milers de visitants que cada any venen a passar-hi uns dies de vacances. Però no ens enganyem. El què em va portar a aquesta zona no són ni les obres d’art ni les platges, sinó el que es considera ‘el millor parc d’atraccions del món’: el parc de ‘Cedar Point’. De fet, ha guanyat el premi al millor parc durant els últims 14 anys. Tot plegat, està situat en una petita península en la que ja no hi cap ni una sola muntanya russa més. Tant és així que per tal de fer espai a la propera ‘mega-coaster’ que s’estrenarà l’any que ve, n’han de desmuntar una de les més antigues. Llei de vida. I és que el parc viu gràcies a construir muntanyes russes capaces de trencar tots els rècords en el moment de ser estrenades, probablement el tipus de parc que tots els que hem jugat a simuladors com el ‘Roller Coaster Tycoon‘ sempre hem intentat dissenyar. Això si, si teniu intenció de visitar-lo, aneu ben carregats de paciència doncs les cues arriben fàcilment a les dues hores a les atraccions estrella i l’ombra no sempre està garantida.

Costa d'Ohio al llac Erie

I pel que fa a la cursa cap a la Casa Blanca, mentre Obama feia campanya a Ohio, Mitt Romney tornava del seu viatge internacional en que no tot li ha sortit tal i com estava previst. Si bé l’objectiu de captar nous fons per a la seva campanya sembla que s’ha assolit sense problemes, el de reforçar la seva imatge com a lider capaç de manejar relacions internacionals no tant. Durant la visita a Londres no va saber trobar el to per parlar dels Jocs Olímpics i va ofendre mig país suggerint que no estaven del tot preparats. A Israel no només va confondre la capital del país amb Jerusalem, sinó que va relacionar la cultura àrab amb les dificultats econòmiques per les que passa Palestina. I a Polònia, un membre del seu equip es va dirigir amb paraules poc apropiades a la premsa quan aquesta intentava fer preguntes des de la distància al futur candidat. Si a tot això hi afegim que les últimes enquestes estan donant bons marges per a Obama a estats claus com Pennsylvania, Florida i Ohio; entendrem que definitivament aquesta no ha estat, ni de bon tros, la millor setmana per a la campanya dels republicans.

Rhode Island, el més petit dels 50

(text publicat el 16/07/2012 a www.lavanguardia.com)

L”skyline’ de la ciutat de Providence, Rhode Island

New Haven, Connecticut .- L’estat de Rhode Island és tant petit com tan sols una desena part de la superfície de Catalunya. Una població de més d’un milió d’habitants, però, el fan un dels més densament poblats amb la gran majoria de residents concentrats al voltant de la principal ciutat i capital de l’estat, Providence. De fet, la influència de la ciutat arriba més enllà dels límits fronterers de l’estat, cosa que fa que la població total del que se’n considera l’àrea metropolitana arribi a superar en nombre la població total de l’estat. Però tot i les reduïdes dimensions, un es pot passar visitant Rhode Island una setmana sencera i encara més. L’important nucli turístic de Newport, així com d’altres destinacions situades en petites illes, ofereixen oportunitats per als visitants més enllà de la capital. En el meu cas però, un parell de dies van ser suficients per recórrer el territori del que es coneix com ‘l’estat de l’oceà’.

Wikipedia Facts: RHODE ISLAND

-Resultats 2008: Obama/Biden: 62,95% – McCain/Palin: 35,11%
-El 50è estat en superfície: 3.140 Km2 (0,10 “Catalunyes”)
-El 43è estat en població: 1.052.567 habitants a 2010 (0,14 “Catalunyes”)
-El 2n estat en densitat de població: 390,78 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: There’s Something About Mary – Dumb and Dumber – Family Guy
-Tòpic: L’estat del oceà – El petit “Rhody”

La ciutat de Providence, l”skyline’ de la qual serveix de fons paisatgístic a la popular sèrie d’animació ‘Family Guy’, em va servir com a base per organitzar els dos dies. El primer per a visitar la ciutat en si, i el segon per Newport i les zones de costa del sud. Aparcar, gratis, a la densa capital de l’estat no és gaire fàcil, però les dimensions del ‘downtown’ permeten poder deixar el cotxe a la zona de l’agradable campus de la universitat de Brown i acostar-s’hi a peu. Això sí, cal estar preparat per als costeruts carrers fins la petita badia que sembla dividir el centre de la ciutat en dos, però que permet espais d’esbarjo als parcs del seu voltant. Les zones turístiques del sud de l’estat, amb la població de Newport com a referent, tampoc s’escapen de les aglomeracions (especialment els mesos d’estiu). Aquí s’hi troba la major concentració d’edificis de l’època colonial americana (amb grans mansions obertes avui en dia al públic), així com una gran activitat marítima amb centenars d’embarcacions recreatives que hi fan port. El president John Fitzgerald Kennedy va contribuir també a la fama de l’indret ja que no només s’hi va casar al 1953 amb Jacqueline Bouvier, sinó que també és on va passar part dels estius durant la seva presidència.

Un dels molts velers, aquest carregat de turistes, de Newport, Rhode Island

Els qui no estan precisament de vacances, són les campanyes dels qui s’hauran d’enfrontar per a la presidència a les eleccions novembre. En els últims dies, l’aparició al diari ‘The Boston Globe’ d’uns documents que provarien que Mitt Romney no va abandonar del tot al 1999 (tal i com va afirmar) la direcció de la companya d’inversions ‘Bain Capiral’, han provocat els atacs d’Obama i la seva campanya. En els anys posteriors a la suposada marxa de Romney per a dirigir els Jocs Olímpics d’hivern de Salt Lake City de 2002, la companyia va fer alguns moviments que van acabar exportant llocs de treball fora dels EUA. Aquest fet, de confirmar-se que les operacions es van dur a terme sota la direcció de Romney, podria perjudicar seriosament la imatge del candidat republicà com a ‘expert creador de llocs de treball’. Com a resposta, Romney va concedir divendres passat una sèrie d’entrevistes en les que va negar la veracitat de les afirmacions d’Obama, però en les que no va ser capaç de esvair tots els dubtes generats. En tot cas, a hores d’ara, ja sembla segur afirmar que estem davant d’una de les campanyes més negatives de la història, en la que els candidats centren els esforços, enlloc de parlar d’idees i propostes, en desacreditar l’adversari