Utah, l’arribada i l’inici de la ruta

(text publicat el 09/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Vistes de Salt Lake City

Salt Lake City, Utah .- El que em vaig trobar a l’arribada als EUA va ser tota una senyal del que m’esperava la primera setmana. Només baixar de l’avió, a l’aeroport de Salt Lake City, un grup d’unes 20 persones entre amics i familiars donava una efusiva benvinguda a un parell de mormons que tornaven a casa després de les seves missions a Sud-àfrica. El fet és que Utah és el centre neuràlgic de l’”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies“, i per tant el principal origen de les icòniques parelles d’”Elders” que arreu del món prediquen les seves escriptures. Tant és així, que cada setmana entre 300 i 500 missioners mormons (majoritàriament masculins) agafen aquí l’avió per iniciar els seus dos anys de servei.

La població que es considera mormona arriba fins al 60%, cosa que per força acaba afectant al caràcter de l’estat. Els seus membres son animats a participar de forma molt activa del dia a dia de l’església i la seva unitat conservadora a l’hora d’anar a votar fa que es doni per segura la victòria republicana a les urnes, sigui quin sigui el candidat.

     Wikipedia Facts: UTAH

     -Resultats 2008: Obama/Biden: 34,41% – McCain/Palin: 62,58%
-El 13è estat en superfície: 219.887 Km2 (6,85 “Catalunyes”)
-El 34è estat en població: 2.763.885 habitants a 2010 (0,37 “Catalunyes”)
-El 41è estat en densitat de població: 10,50 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: 127 Hours – High School Musical (Gravada a Utah)
-Tòpic: L’estat dels Mormons – La millor neu del món

"Temple Square", el Vaticà dels mormons.

Ara ja puc dir que per fi m’he posat en marxa després d’uns dies força ocupats aconseguint un número de la seguretat social, obrint un compte al banc, i sobretot amb la compra i posada a punt del cotxe. Després de passar uns dies a Provo, espero a Salt Lake City poder conèixer una mica més les característiques de la religió dominant de la zona abans d’emprendre de nou la ruta cap a els paisatges espectaculars dels parcs naturals i estatals de Utah.

Mentrestant la cursa a la nominació republicana per a la presidència dels EUA segueix el seu curs i s’embruta més que mai. Les acusacions d’assetjament sexual per part de Herman Cain, un dels candidats més ben posicionats, han protagonitzat tota l’actualitat política en les cadenes de notícies nord-americanes i els principals diaris. Esperem doncs que els dos debats republicans programats per aquesta setmana, un d’ells específicament de temàtica econòmica, aportin nous temes d’interès a la campanya més enllà de les acusacions creuades.

“Your Visa Is Approved”

(text publicat el 26/10/2011 a lavanguardia.com)

BlogUSA001p

Barcelona (Catalunya).- Tinc el pis buit i les maletes, dues, plenes. Encara trigaré alguns dies a agafar l’avió que em durà cap a Salt Lake City però és que marxar de viatge durant tot un any no és quelcom que es faci sovint, de fet és la primera vegada que m’ho plantejo. El repte s’ho val: Un any en ruta per les carreteres dels Estats Units, visitant els 50 estats que en formen part, tot seguint la campanya de les eleccions presidencials del 6 de novembre de 2012.

Les previsions diuen que passaré l’hivern visitant els estats del sud, que deixaré el nord per l’estiu quan no hi faci tant de fred. També que aniré a Hawaii al Març o fins i tot que acabaré la ruta a Portland, Oregon. Però el cert és que fins que no arribi el moment no ho sabré. Un projecte com aquest es va fent dia a dia, especialment si -com tinc intenció de fer- m’he d’allotjar a cases de particulars que amablement em vulguin acollir.

BlogUSA002p

I mentrestant, les campanyes dels dos grans partits Nord-Americans també faran la seva pròpia cobertura del territori. Obama intentarà convèncer als votants que mereix seguir quatre anys més com a President dels Estats Units; i els republicans buscaran en les seves primàries el candidat que s’hi haurà d’enfrontar. Sens dubte, a cap d’ells els serà fàcil. Obama arriba al final de la seva primera legislatura sense majoria demòcrata al Congrés (cosa que li complica tirar endavant qualsevol iniciativa), amb una economia molt afeblida per l’elevat deute sobirà, amb alts index d’atur, i sense receptes clares a la vista per millorar-ho. En canvi els republicans lliuraran la seva batalla principal dins les pròpies files, doncs els representants del Tea Party sembla que tenen intenció d’imposar tant com puguin les seves idees i propostes. Tant, que el candidat resultant pot acabar sent massa extremista per bona part dels votants republicans.

Sigui com sigui m’esperen un munt de milles recorrent els paisatges que tantes vegades he admirat en trenta anys de veure pel·lícules i sèries americanes. Des de les grans ciutats com New York o Los Angeles, passant pels espectaculars parcs naturals, fins els solitaris deserts i zones rurals. Em pregunto si seré capaç de captar-ne l’essència càmera en mà, si podré tenir l’ordinador sempre a punt per connectar-me al punt WiFi més pròxim. D’una manera o altre, el proper dos de Novembre és la data marcada per començar a resoldre totes aquestes incògnites.