Planificar per a no esquivar un[a alerta de] tornado

(text publicat el 06/06/2012 a www.kolhosp.com)

Planifico. El meu calendari de Google és ple de petites anotacions, i al meu cap hi floten conceptes que tard o d’hora s’hauran de materialitzar. Ja és estiu als EUA i les opcions es multipliquen. Tot i això cal ser curós ja que, tot i que sovint ho sembla, no cada dia l’equip local de ‘baseball’ juga a casa. Estant en ruta, dormint en un lloc diferent cada dos dies, cal mirar endavant tenint en ment on creus que seràs la propera setmana i preveient el que hi trobaràs. Poques vegades l’encerto, però això no és important ja que la feina feta és una base sobre la que improvisar amb més seguretat. Deixar-se sorprendre es fa sempre imprescindible. Mentalment és prou esgotador, però acaba sent el que dona sentit al dia a dia.

A l’estiu és quan aquí es posen en marxa la majoria de parcs d’atraccions, és quan els estadis “de tercera regional” s’omplen de canalla a un dòlar l’entrada pendents d’atrapar la bola que va a parar a les grades. La bola que al següent partit faran firmar a algun jugador local, o que simplement faran servir per a jugar amb el gos al ‘back yard’ de la caseta del suburbi (que segur que té espai suficient per a aparcar un mínim de tres cotxes, i una cistella de bàsquet penjant de la façana). També és quan obren les piscines i els parc aquàtics, i quan per fi els milers de places hoteleres arran de platja tenen algun sentit més enllà de fer lleig. Jo ho vull fer tot, i m’he passat massa mesos veient als marges de la carretera els cartells dels cinemes ‘Drive-In’ com per no convertir-los en una prioritat ara que comencen a programar sessions coincidint amb l’arribada del bon temps.

El cert és que em pensava que ja no existien, que això de veure una pel·lícula des del seient del teu cotxe era cosa del passat. Però es veu que no. Tot i que no se’n troben a cada cantonada encara n’hi ha forces, i fins i tot alguns de nous amb projectors digitals d’última tecnologia. Ben a prop de Baltimore, a Maryland, n’hi ha un dels clàssics. Al 1965 el ‘Bengies Drive-In Theatre’ va projectar el seu primer film a la gran pantalla -encara avui en dia reclamada com la més gran dels EUA- instal·lada en el camp de gespa contigu a l’edifici que serveix de bar. Aquesta setmana, a més, hi programaven la tercera de ‘Men in Black’. Una d’aliens a un cinema clàssic a l’aire lliure? No va caldre pensar-ho dues vegades per incorporar-ho al núvol de possibilitats futures que, a uns trenta centímetres de distància, sobrevola el meu cap.

La pluja combinada amb amenaça de tornado no em van aturar, si ells obren jo hi vaig. Si la pantalla hagués volat pels aires, jo hagués ignorat els nombrosos i insistents cartells que prohibeixen prendre qualsevol tipus d’imatge i n’hagués fet fotos. Cap problema. Durant la projecció la pantalla es veia estranya a causa de l’aigua que la mullava, el film s’interrompia per instants a cada passada del neteja-parabrises, a estones el vidre s’entelava. Cap problema. Un cubell de crispetes de mida gegant a 5,95$ més taxes, regat amb falsa mantega fosa*, va servir per  completar una experiència en que pràcticament res va sortir com estava planejat. Cap problema.

*Oli de soja amb gust artificial a mantega

Barcelona “Guiriland”

(text publicat el 27/07/2011 a www.kolhosp.com)

Barcelona Guiriland - Isma Monfort

Passejar per la ciutat en els mesos d’estiu pot ser un exercici curiós. En poca estona es pot passar de la tranquil·litat més absoluta dels barris poc turístics on tothom és de vacances, a la bogeria del centre amb centenars de milers de persones de tot el món buscant el millor lloc per fer-se fotos amb una obra deGaudí de fons. La situació és especialment dolorosa a “Les Rambles”, un carrer que ja fa temps que ha deixat de ser dels barcelonins i on els “guiris” de tota mena es barregen al pujar i baixar. Uns busquen on és Canaletes o el mercat de la Boqueria, d’altres potser només perdre’s pels carrers del Gòtic i el Raval. Els pitjors però, són els que tot just tenen unes hores per tastar quatre tapes a preu de caviar -sovint regades amb sangria aigualida- abans de tornar al creuer de luxe que els ha deixat al port.

“Cada any hi ha més turistes!” Doncs sí. Encara que sembli un tòpic, si es compleixen les previsions de Turisme de Barcelona enguany vindran a visitar-nos més turistes que mai. Segons l’agència, durant el 2011 es poden arribar a superar els 15 milions de pernoctacions en hotels de la ciutat de Barcelona a un preu mig de 104€ per habitació. Números que espanten i que són un rècord absolut, especialment si tenim en compte que això només son xifres del sector hoteler. Us imagineu el que això representa a nivell econòmic? No és d’estranyar que més del 95% de la població enquestada per la mateixa agència vegi el turisme com a quelcom clarament beneficiós per a la ciutat.

Barcelona Guiriland - Isma Monfort

Però el cert és que a vegades un té l’estranya sensació d’estar dins un parc temàtic. A determinades zones només hi trobes “guiris” i més “guiris” fent fotos a estàtues humanes de qualsevol mena i tastant menjar de baixa qualitat. O gravant en vídeo improvitzats shows de “break dance” (dels de passar la gorra) mentre esperen que s’encenguin les fonts de Montjuïc com qui espera els focs artificials al acabar el dia a Disneyland. I talment com en els parcs d’atraccions, que es preparin a gastar! Només les quatre principals visites sobre Gaudí (Pedrera, Casa Batlló,Sagrada Família i Casa Museu Gaudí) representen més de 50€ en entrades.

Sigui com sigui s’ha d’admetre que Barcelona està més de moda que mai i al viatjar podem veure l’enveja al rostre dels altres quan diem que vivim on vivim (més o menys el que ens passa a nosaltres quan algú ens diu que viu a Manhattan o a Tokio). Però una bona part dels que ens visiten ho fan sense saber massa res de la nostre cultura i fins i tot s’enduen una agradable sorpresa quan s’assabenten que tenim una llengua pròpia diferent a la castellana. És precisament aquí on sens dubte tenim una bona oportunitat per seguir fent feina.

Així doncs, és bo el turisme per la ciutat o ens està fent mal? Com en tantes coses a la vida, i aplicant els principis del “Ying” i el “Yang”, probablement siguin totes dues coses alhora.

Fonts: Nota de premsa “Barcelona Turisme” (.pdf)
+Fotos: Àlbum Google Plus