A la recerca de fòssils i muntanyes al pas per Montana

(text publicat el 25/09/2012 a www.lavanguardia.com)

Un dels grans massissos del 'Glacier National Park', a Montana

Hailey, Idaho .- Montana, és a dir, ‘Montaña’ escrit a l’americana. Però com ja ha passat en altres ocasions en el viatge, doncs no tant. El cert és que venint d’estats com les Dakotes, amb paisatges bàsicament plans, ja em venia una mica de gust passar per alguna zona muntanyosa tot i que va costar més del que em pensava. No va ser fins el quart dia de ruta que vaig començar a veure ‘bultos’ a la línia de l’horitzó, concretament al acostar-me a les ‘Rocky Mountains’ (que creuen l’estat de nord a sud). A la part est de les muntanyes, grans extensions dedicades a la ramaderia. A l’altra banda, el paisatge ofereix boscos, llacs i força més vida en general. Sigui com sigui, un estat on perdre’s en la seva immensitat (tal i com ells mateixos promocionen) i deixar-se inspirar per les llegendes de les nombroses tribus de natius americans que encara viuen a la zona.

Wikipedia Facts: MONTANA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 47,27% – McCain/Palin: 49,53%
-El 4rt estat en superfície: 381.156 Km2 (11,87 “Catalunyes”)
-El 44è estat en població: 984.415 habitants a 2010 (0,13 “Catalunyes”)
-El 48è estat en densitat de població: 2,51 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Star Trek: First Contact – Jurassic Park – The Patriot
-Tòpic: L’estat tresor – L’estat del gran cel

Carretera a la part est de l'estat de Montana

Ramats, més ramats i un coiot despistat van ser les úniques distraccions que em vaig trobar a la carretera, en els 600 quilòmetres que vaig haver de fer fins arribar a la primera població una mica més gran de quatre cases agrupades en un encreuament de carreteres. Aquest cop ni els trens de mercaderies em van treure de la monotonia, mentre començava a pensar que el nom de l’estat no era més que una gran broma irònica. La casualitat va voler que em toqués passar la nit del deu al onze de setembre dins la gran base militar de l’exèrcit de l’aire de Great Falls, des d’on es coordinen alguns dels centres més importants de control i llançament d’armament nuclear dels EUA. Tot i això, segurament per la novetat i el baix risc de nous atacs com els de fa onze anys, els atacs terroristes van quedar en un segon terme a favor de les converses sobre la diada catalana. Coses que passen, sobretot quan portes de postres un petit pastís amb les quatre barres.

Al dia següent, va arribar el torn de la classe de paleontologia. Les particularitats geològiques de l’estat de Montana, junt amb un clima semblant al de South Carolina fa uns quants milions d’anys, el fan un lloc ideal per a trobar-hi fòssils de dinosaures en les millors condicions. El ‘Two Medicine Center’, una de les tretze entitats que formen el ‘Dinosaur Trail’ de Montana, em va permetre -a canvi d’un donatiu econòmic- incorporar-me a la visita que una escola de la zona tenia programada per l’onze de setembre. No tots els centres programen sortides al jaciments en que estan treballant, i els que ho fan no acostumen a fer-ho a finals d’estiu. Suposo que es pot dir que vaig estar de sort. Una mica de teoria per aprendre a diferenciar un fòssil d’una roca i quatre lliçons sobre com excavar les restes fòssils, van ser suficients perposar-nos a treballar sota la supervisió dels membres del centre. De nou la sort em va acompanyar, ja que vaig trobar nous fòssils on no n’esperaven trobar més. Al matí ens van permetre conservar alguna de les peces que vam trobar durant les classes teòriques per la falta de valor científic. Al vespre, un cop trobats els nous ossos, ni tan sols em van permetre continuar excavant per tal d’assegurar-se’n el perfecte estat.

Excavant fòssils de dinosaures, a Montana

El pas d’una banda a l’altra de les muntanyes rocalloses el vaig fer seguint la carretera que creua el ‘Glacier Nacional Park’. Després de tanta plana i camps de pastura, impressionen el grans massissos que formen el parc i els nombrosos llacs i cascades que s’hi poden trobar. El parc, habitat en el passat per natius americans, també allotja una gran varietat de fauna entre les que es compta el famós ós ‘grizzly’ i per tot arreu s’alerta de la seva perillositat. Per sort o per desgràcia, no me’n va aparèixer cap durant les diferents excursions que hi vaig fer. Un cop creuades les rocalloses ja només quedava enfilar el camí en direcció sud, passant per les poblacions de Missoula i Bozeman. A la primera es pot fer una més que interessant visita a un dels parcs de bombers paracaigudistes dels EUA, preparats per saltar directament a les zones dels incendis sense haver de dependre dels accessos per carretera. La segona allotja el principal museu paleontològic de l’estat, el ‘Museum of the Rockies’, del qual és membre el paleontòleg que va acabar inspirant el personatge d’Alan Grant a la taquillera ‘Jurassic Park’.

Centre d'operacions dels 'smokejumpers' a Missoula, Montana

I mentre jo he estat passant uns dies desconnectat del món gaudint de valent amb la visita dels ‘geysers’ del ‘Yellowstone National Park’, el candidat republicà ha estat passant una de les pitjors setmanes de la seva carrera política. Possiblement hores d’ara ben pocs encara no saben de l’aparició d’un vídeo, gravat en secret durant una trobada amb donants a la campanya republicana, en que Mitt Romney parla de les seves possibilitats entre el sector de la població que no paga impostos sobre la renda als EUA. Segons ell, un 47% de la població votarà a Obama de totes totes per tal de que se’ls mantinguin un seguit d’ajudes governamentals a les que es creuen amb el dret d’accedir. El menyspreu és important per molts motius, però especialment perquè parla amb claredat que ell no s’ha de preocupar d’aquest suposat 47% que no el votarà, quan és d’esperar -evidentment- que el president de la nació es preocupi per tots els seus ciutadans (quelcom que Obama no va trigar a recordar-li). Una setmana després del vídeo, en la que també es va aprofitar per publicar la declaració de renda de Romney de 2011, les enquestes mostren un domini general d’Obama a molts dels estats clau per guanyar les eleccions. Hauran de treballar de valent els membres de la campanya de Romney, per capgirar les previsions de vot, tenint una nova oportunitat d’or (i potser una de les últimes) en els debats presidencials d’Octubre.

Aliens, natius i bombes atòmiques

(text publicat el 28/02/2012 a www.lavanguardia.com)

"Pueblo" natiu al Bandelier National Monument, New Mexico

Holbrook, Arizona .- Normalment al primer paràgraf intento fer un resum de l’estat per el que acabo de passar on explico les principals essències i característiques, però en aquesta ocasió costarà. A New Mexico les diferents influències es superposen. Si per una banda l’herència dels natius americans es deixa notar a tot arreu definint arquitectura i caràcter, de l’altra no podem oblidar esdeveniments més recents que han passat a la història per la seva transcendència o singularitat (per no dir una altra cosa). Els missioners espanyols hi van arribar des del sud convertint al catolicisme als natius que van trobar-hi, més endavant l’estat va passar a formar part de Mèxic i finalment al 1912 es va acabar incorporant als Estats Units d’Amèrica (enguany n’estan celebrant el centenari). Com és d’esperar cadascuna d’aquestes etapes ha anat deixant la seva empremta, ja sigui en forma de jaciment arqueològic o de laboratori d’investigació nuclear.

Wikipedia Facts: NEW MEXICO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 56,91% – McCain/Palin: 41,78%
-El 5è estat en superfície: 315.194 Km2 (9,81 “Catalunyes”)
-El 36è estat en població: 2.059.179 habitants a 2010 (0,27 “Catalunyes”)
-El 45è estat en densitat de població: 6,27 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Men Who Stare at Goats / Spaceballs (filmades a)
-Tòpic: L’estat dels cactus i La nova Andalusia

White Sands National Monument, New Mexico

Les espectaculars dunes de sorra blanca del “White Sands National Monument” són la cara amable d’un gran desert dominat per l’exèrcit americà. Aquí és on encara avui en dia es realitzen les proves balístiques de míssils i coets, i on al juliol de 1945 es va provar el dispositiu que marcaria l’inici de l’era atòmica. Si mai us hi deixeu caure, un consell: aneu amb compte amb les indicacions dels GPS, doncs sembla ser que no totes les carreteres són obertes i us podeu trobar que heu de fer una hora i mitja de volta per arribar a l’entrada correcta de la base militar on tenen exposats els diferents tipus de míssils. Coses dels exèrcits i les seves estrictes normes, com les que van experimentar al petit poble de Roswell quan dos anys més tard del test nuclear un “Objecte Volador No Identificat” es va estavellar a una granja propera. Sense temps de saber ben bé què havia passat, els militars van arribar ràpidament a la zona per endur-se totes les evidències. La versió oficial diu que simplement es tractava d’un globus meteorològic però llavors, perquè tant secretisme? Probablement no s’arribarà a saber mai i, tot i que hi haurà qui pensi que hagués estat millor fer una investigació pública i oberta dels fets, segurament el misteri i les especulacions són el millor que podia haver passat pels negocis locals. Especialment per als propietaris del museu dels ovnis i les poques botigues de souvenirs que encara hi queden, que segueixen estirant el mite per vendre productes de baixa qualitat als turistes que encara piquem.

Un alien descansant a Roswell, New Mexico

A la part nord de l’estat és on es fa més evident l’herència nativa, tant de les tribus “Navajo” com de l’anomenada “Pueblo”, on hi ha una gran presència de territoris reservats regulats pels consells tribals. Sovint hi ha instal·lats casinos gràcies a les condicions especials que els atorguen les lleis federals però tot i aquesta important font d’ingressos, en general, el nivell de pobresa és alt i el consum de drogues i l’alcoholisme és força generalitzat. Més enllà delstòpics de les sèries de televisió, aquest és l’estat amb més morts per sobredosi i fins i tot s’està plantejant la possibilitat d’obrir-hi la  que acabaria sent la primera narcosala del país. De fet la força industrial de New Mexico és més aviat baixa i es calcula que per cada dòlar que es recull en impostos en tornen dos en forma d’ajuts i inversions, convertint el diner públic en el principal motor econòmic. Una bona mostra n’és el laboratori nuclear a Los Alamos on als anys quaranta el govern va expropiar les instal·lacions d’una escola privada enmig de les muntanyes per establir-hi un gran centre científic que acabaria produint les primeres bombes atòmiques de la història (les que van detonar a Hiroshima i Nagasaki, que van posar fi a la Segona Guerra Mundial). Un munt de científics especialitzats d’arreu del món van arribar a la zona per treballar-hi i, tot i que ja no s’hi fan proves atòmiques, avui en dia el centre segueix ben actiu per tal d’assegurar el funcionament correcte de l’arsenal nuclear del que disposen els EUA.

Jo de moment continuo la meva ruta cap al oest seguint en alguns trams el traçat de la mítica Ruta 66 fins a Arizona, on avui dimarts s’hi celebren les primàries (juntament amb Michigan). Els dos candidats que segueixen amb possibilitats per acabar sent els nominats han intensificat esforços aquests dies per convèncer als votants republicans. Si bé tot sembla indicar que Arizona s’acabarà decantant per Mitt Romney, les últimes enquestes encara donen una lleuger avantatge a Santorum a Michigan. Passi el que passi els resultats seran claus de cara al “super dimarts” de la setmana que ve en el qual s’espera que la nominació pugui quedar definida.