Tag: Film

(text publicat el 03/05/2011 a http://www.avivaveu.com)

La premsa rosa i les celebrities ocupen una part molt important de la vida de molta gent a les societats occidentals. Hores i hores de televisió, pàgines en revistes i diaris, i publicitat de tota mena troben en els famosos la seva raó de ser. Un fenomen que per a molts resulta banal, però que Chris Atkins decideix analitzar per reflexionar sobre els seus perills en el documental “Starsuckers”. En el marc de The Influencers -festival d’art no convencional, guerrilla de la comunicació i entreteniment radical; que cada any es celebra al CCCB- el cineasta londinenc va aprofitar la presentació del seu treball per aportar la seva visió d’una indústria que és especialment agressiva al seu país d’origen.

El film queda lluny de ser una obra mestra, però en canvi sí que parla de temes poc habituals i que normalment son obviats a causa dels forts interessos que els rodegen. ¿És realment la fama el que mou el món? ¿Son els famosos titelles de grans corporacions que proven de vendre’ns qualsevol cosa i manipular les nostres ments? En tot cas el que queda clar és que els éssers humans sentim una atracció natural cap a aquest tipus de personatges, cosa que podria ser conseqüència de les característiques evolutives que ens han portat fins avui. I és que sempre és més fàcil intentar imitar aquell qui ja ha tingut èxit abans que provar de fer les coses d’una forma diferent. Però si en un estat primitiu això es podia limitar a les tècniques de supervivència del líder de la tribu, ara la globalització de la indústria de l’entreteniment han fet aquests líders universals i quasi omnipresents.

A tot això li hem de sumar un “efecte Disney” a tota una generació que hem crescut amb pel·lícules que constantment ens recorden que nosaltres som especials. Així, si ho desitgem amb prou força, en qualsevol moment els nostres desitjos es poden fer realitat i passar a ser nosaltres mateixos un dels líders de la societat. Els mitjans constantment ens ressalten els casos d’èxit, ja sigui a partir de programes de televisió a l’estil d’Operación Triunfo o a través de reportatges de premsa de persones anònimes que han triunfat en un aspecte o altre. De fet és quelcom semblant al que passa amb els anuncis de loteries, en que sempre se’ns presenta el cas de qui la guanya i mai el dels milers de persones que hauran de tornar a provar sort la següent vegada.

Les relacions premsa/fama són sens dubte la principal aportació del documental. Fins a cert punt es pot arribar a entendre o justificar l’ús que les marques fan dels famosos per provar de vendre els seus productes, però ¿què passa amb aquells qui tenen per professió el periodisme? Fins fa relativament poc, el “negoci” de la premsa era explicar la realitat i els esforços es centraven en la reputació i relevància de la informació que s’hi donava. Però de mica a mica, els pressupostos han anat baixant i la competència ha crescut. Res millor, doncs, que aprofitar la tirada dels famosos per augmentar les vendes. Així, l’espai que ocupa la premsa del cor als diaris generalistes ha crescut fins a nivells preocupants, especialment entre els mitjans britànics que sovint basen les seves edicions en aquest tipus d’informació i deixen en segon pla altres seccions com política, ciència o cultura. El film també denuncia la falta de qualitat periodística d’aquests diaris, ja que les reduccions de plantilles i la velocitat de les noves tecnologies comprometen seriosament la capacitat de contrastar notícies. Mitjançant càmeres ocultes i falses fonts d’informació, es pot veure en el film com les notes de premsa que les agències de comunicació envien a les redaccions massa sovint serveixen com a única base per a redactar continguts.

Em quedo amb la sensació que una societat obsessionada pels seus famosos no pot ser del tot sana i que cal buscar l’equilibri entre el just reconeixement dels qui tenen èxit i el que realment fa avançar la nostre societat. Si no, sense el rigor i el sentit crític necessari, la premsa acaba sent una plataforma més de màrqueting on vendre tot tipus de productes.