Gràcies a Déu, als EUA la gasolina és barata.

(text publicar el 19/09/2012 a www.kolhosp.com)

Jesus Saves Sinners

Tot i que segons la constitució americana ‘no es requereix passar cap test religiós com a qualificació per a cap posició pública dels Estats Units’, aquest diumenge he tornat a anar a missa. No és que m’estigui tornant una persona religiosa, quasi diria que tot el contrari. De fet ara ja feia una bona temporada que no m’hi deixava caure, però aquest curiós vídeo al ‘Youtube’ i tots els que apareixen al cercar-hi ‘Pentecostal’ em van animar. Una nova cerca a la ‘Wikipedia’ i algunes recents declaracions de l’actual candidat republicà a la Casa Blanca, també hi van ajudar. El fet que entre un 75 i un 80 per cent de la població americana es consideri cristiana, juga un paper clau en l’elecció dels seus representants i les decisions que aquests prenen un cop arriben al poder. De fet no només tots els qui es presenten com candidats a la presidència declaren formar part d’alguna congregació cristiana, sinó que alguns fins i tot asseguren que va ser Déu mateix qui els ho va demanar. Visitar el ‘New Life Tabernacle’ a un petit poble de Montana anomenat Bozeman va servir sens dubte per ampliar el meu coneixement sobre les diferents formes d’entendre el cristianisme, però sobretot també per a entendre una mica més algunes de les motivacions d’una bona part de la població a l’hora de decidir el seu vot.

Si aquestes alçades ja heu donat un cop d’ull al vídeo enllaçat al primer paràgraf, potser us endureu una decepció al saber que a la parròquia que vaig visitar van ser molt més moderats i discrets. Els membres de l’església Pentacostal creuen ser tocats en ocasions per l’Esperit Sant, qui els fa parlar llengües que no coneixen entre d’altres moltes reaccions estranyes. Només aquells tocats per el Senyor seran salvats el dia del judici final, així que els cants i els crits lloant al Senyor són constants durant tota la celebració. Però igualment important és també l’estudi minuciós -amb la seva conseqüent interpretació- dels textos de la Bíblia (fet que també es pot observar en moltes altres congregacions cristianes, com per exemple la dels Evangelistes). Durant aproximadament una hora, el pastor Kessler ens va estar explicant la rellevància del concepte ‘dia’ als textos sagrats:

Psalm 118:24 :
‘Aquesta és la diada que el Senyor ha preparat,
exultem i alegrem-nos-en!’

Per als pentacostals, com per a la majoria d’evangèlics, el ‘Senyor’ és tot poderós, cuida de nosaltres, i és el creador de tot el que hi ha a la terra i l’univers. ‘Déu és bo en tot moment’. Ell ho és tot i nosaltres, com a creació seva, ‘estem al seu servei i per això ens entreguem a la seva disposició’. Però no només. També hi ha la promesa de la salvació, el fet que ‘estem vivint els últims dies’ i la necessitat d’estar preparat per al moment del rescat en que Ell ens durà al seu costat. L’actual estat de l’economia, les guerres, i un suposat augment de la delinqüència i els disturbis al barris no són més que evidències que proven que ‘el futur no sembla ser massa brillant’. El dia final és a prop, preparem-nos doncs. ‘El Dia’, el concepte que el pastor va triar per aquest diumenge al petit poble de Montana que allotja el que probablement és el principal museu del país amb exposicions sobre fòssils de dinosaures. I com molt bé va recordar, ‘Déu va ser qui va crear els dinosaures que alguns anys més tard s’acabarien convertint en petroli’. Déu també va crear el carbó i altres recursos com el gas natural i això ‘és quelcom bo’, quelcom per estar agraïts al Senyor doncs els va posar a la nostre disposició.

I és en aquest moment en que, els que heu aguantat fins aquí, esteu en millors condicions d’entendre els motius que van portar a Mitt Romney a atrevir-se a declar que per al 2020, sota la seva presidència, els EUA seran energèticament independents. Un pla que passa, sobretot, per la flexibilització o anul·lació de les lleis mediambientals que dificulten l’expansió de l’extracció i/o ús de combustibles fòssils. També per l’agilitació dels tràmits per a nous projectes energètics, inclosos els nuclears (mentre Alemanya i Japó intenten desfer-se de tota central nuclear possible pels seus elevats riscos ecològics). En definitiva, el ja clàssic ‘Drill, baby, drill’ o el que és el mateix: Tu ves perforant tot el que puguis i oblida’t del reciclatge i de totes aquestes teories ecològiques. Total, segons el que el pastor ens va assegurar a missa, aquests són els recursos que Déu ha posat a la nostra disposició perquè utilitzem durant els pocs dies que ens queden com a habitants del planeta Terra abans del judici final. Aprofitem-los doncs, (…) exultem i alegrem-nos-en tant com puguem que això s’acaba!.

 

Al ritme de Louisiana

(text publicat el 19/12/2011 a www.lavanguardia.com)

Houma, Louisiana .- El tòpic es compleix a Louisiana, un dels estats més pobres però alhora un dels llocs on la gent sap gaudir més de la vida. Jazz, bon menjar, festa i alcohol. De fet es diu que aquí no es menja per viure, sinó que es viu per menjar. En el meu cas us puc recomanar especialment els “Po’ Boys”, uns entrepans generosos a base de carn o marisc fregit que es van popularitzar després d’una vaga de tramvies a New Orleans al 1929. Però la llista de plats típics no acaba aquí i potser hem de buscar els orígens de la gran varietat gastronòmica en la barreja de cultures que s’han anat succeint a la regió. Si bé els primers en arribar van ser els espanyols, van ser els francesos qui al 1682 li van acabar donant el nom en honor al rei Lluís XIV. D’aquesta manera la zona va quedar sota totes dues influències fins al 1803, en que el president Thomas Jefferson va incorporar aquestes i altres terres als Estats Units d’Amèrica en l’anomenada “compra de Louisiana”. Actualment les principals activitats econòmiques son l’agricultura, la pesca (és el primer productor de cranc de riu del món), l’extracció de recursos naturals (petroli i gas natural) i el turisme.

Wikipedia Facts: LOUISIANA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 39,93% – McCain/Palin: 58,56%
-El 31è estat en superfície: 135.382 Km2 (4,22 “Catalunyes”)
-El 25è estat en població: 4.533.372 habitants a 2010 (0,6 “Catalunyes”)
-El 26è estat en densitat de població: 40,65 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Curious Case of Benjamin Button – The Princess and the Frog
-Tòpic: El paradís dels pescadors – L’estat dels pelicans

Cases residencials a New Orleans

New Orleans és la principal atracció del estat -tot i no ser-ne la capital- i és ben coneguda per la seva història, la celebració anual del “Mardi Gras” i sobretot per ser l’origen del Jazz; del què és força fàcil trobar-ne bandes improvisant melodies pels turístics carrers del “French Quarter”. Però oblideu-vos d’imatges bucòliques, especialment a les rodalies del mític Bourbon Street en fer-se fosc. La ciutat és una de les poques del país on es permet el lliure consum de begudes alcohòliques als seus carrers així que, si hi sumem el bon clima i la tradició musical, el resultat és una espècie de Lloret de Mar a la americana (ja em perdonareu) que atrau comiats de solter i altres festes vàries de tota mena. Però tot i l’elevat turisme, en general, tot plegat dóna la sensació d’estar poc cuidat. Cases històriques però antigues, el paviment en desastroses condicions a causa dels baixos pressupostos públics, o les conseqüències encara visibles del huracà Katrina del 2005 hi contribueixen. Els danys van ser tant elevats (i la zona tan pobre) que sis anys no semblen haver estat suficients per rehabilitar els barris més afectats, en els que encara s’hi poden veure algunes cases tal i com van quedar després de ser abandonades pels seus habitants.

Home tocant l'harmònica a Bourbon Street

A tot això la campanya cap a les presidencials de 2012 no ha tingut una setmana especialment moguda, mentre les enquestes segueixen fent de les seves atorgant més o menys suport als diferents candidats. En general tot sembla estar a l’espera de que passin les dates nadalenques per donar pas a les transcendents -però no decisives- primàries d’Iowa. Fins i tot el controvertit Donald Trump ens ha donat un gens desitjat descans, al decidir no moderar el que hagués estat l’últim debat abans l’inici de les primàries. Només dos dels candidats n’havien confirmat l’assistència, però ell assegura que el principal motiu és mantenir les opcions de presentar-se com a candidat independent.

Pel al què a mi respecta només em queda creuar el Mississippi una vegada més, per deixar enrere les pantanoses terres de Louisiana.