Història, emocions i ensurts al pas per New Jersey

(text publicat el 18/06/2012 a www.lavanguardia.com)

Riu Delaware al pas pel 'Worthington State Forest', New Jersey

Montgomery, New York .- Les coses no surten sempre com un les té previstes, per molt que es planifiquin. Veient la ruta que vaig acabar fent per l’estat de New Jersey no costa massa entendre que la vaig haver d’adaptar als imprevistos. Finalment però, vaig poder visitar quasi tot el que tenia previst: des de la capital a les zones de muntanya, des d’un petit i antic parc d’atraccions a un dels més grans i moderns dels EUA, des de platges plenes d’estiuejants fins a ciutats a base de grans casinos massa buits. Ah! I evidentment, sense oblidar el pas per l’hospital a causa d’una petita topada amb el cotxe. Una agenda ben atapeïda digne de l’estat amb més densitat de població.

Wikipedia Facts: NEW JERSEY

-Resultats 2008: Obama/Biden: 57,27% – McCain/Palin: 41,70%
-El 47è estat en superfície: 22.608 Km2 (0,70 “Catalunyes”)
-El 11è estat en població: 8.791.894 habitants a 2010 (1,17 “Catalunyes”)
-El 1er estat en densitat de població: 458 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Clerks - Be Kind Rewind – Being John Malkovich
-Tòpic: L’estat jardí

Havent visitat a l’estat de Virginia la casa i el museu de George Washington, tenia moltes ganes de veure “in situ” el punt a la ciutat de Trenton on va creuar el riu Delaware per atacar les tropes britàniques per sorpresa (fet que es considera clau per a la victòria americana a la guerra de la independència). Donada la importància que se li dona a l’acció, el cert és que m’esperava quelcom una mica més preparat per a la visita de turistes interessats en la història del país. Però no. Resulta que Trenton, que alhora és la capital de l’estat, no rep massa turistes. Quan més d’una persona a diferents oficines d’informació et recomanen que segueixis la ruta sense visitar la ciutat, entens que no deu ser el lloc més recomanable per anar-hi a fer fotos amb pinta de “guiri”. Em vaig conformar doncs amb trobar un espai sense edificar, a la riba del riu, on imaginar el capità Washington liderant l’atac.

Parc d'atraccions Six Flags Great Adventure a New Jersey

Vaig decidir seguir cap al nord, seguint el curs del riu fins (de nou) els Apalatxes. Allà una sèrie de parcs naturals estatals em garantien un bon lloc on passar la nit en un entorn segur enmig de la natura, alhora que l’oportunitat de visitar algunes de les zones que avui en dia encara justifiquen el sobrenom d'”estat jardí”. Es clar que també em vaig deixar seduir per un petit parc d’atraccions de més de 50 anys que encara segueix funcionant amagat entre les muntanyes, especialment tenint prevista la visita en els propers dies al gran ‘Six Flags Great Adventure’. Intentar comparar-los no tindria cap sentit. Un està pensat per a menors de 12 anys i té com a atracció un passeig en un carro de palla darrera un tractor. L’altre és una col·lecció de muntanyes russes com més grans i salvatges millor, sense ordre aparent i a la recerca d’adolescents assedegats d’emocions fortes. Des del meu punt de vista, tots dos valen la pena de visitar. La barreja d’elements sociològics, empresarials i tecnològics (constantment presents en aquests entorns), els fan sempre fascinants.

A molts l’estat de New Jersey els fa pensar en Bruce Springsteen, i es que el cantant no només hi va néixer i començar la seva carrera sinó que sovint també en fa bandera. De fet el seu primer àlbum el va anomenar ‘Greetings from Asbury Park N.J.’, ciutat en la que encara actua de tant en tant i en la que és ben conegut l’esforç que personalment fa per tal d’intentar revitalitzar la zona. Però resulta que jo sóc més de pel·lícules, així que a mi New Jersey em fa pensar en el director Kevin Smith i més concretament en el seu primer film. A la costa nord-est, ben a prop de New York City i les famoses platges de la ‘Jersey Shore’, hi ha encara la petita botiga en la que el director treballava durant el dia i on filmava durant la nit el que acabaria sent ‘Clerks’. Tot un luxe de mitòman poder recórrer els escassos passadissos i veure com, tot i el pas del temps, segueix tenint la mateixa atmosfera que transmetia la pel·lícula.

'Greetings from Asbury Park', el títol del primer àlbum de Bruce Springsteen

He mencionat un accident al primer paràgraf? Resulta que conduint sota la pluja des d’Asbury Park cap a Atlantic City, al cotxe de darrera no li van acabar de funcionar els frens i em va colpejar al parar en un semàfor. Res greu, però suficient com per ser recomanable la visita a un hospital per controlar que la ‘fuetada cervical’ no hagués provocat cap lesió. Així que el parell de dies que tenia previst de passar a la ciutat dels casinos de la costa est es van veure necessàriament reduïts tant en durada com en intensitat. En el fons però ja va estar bé, doncs la ciutat no està passant pel seus millors moments (tot i la recent obertura d’un hotel-casino de luxe) i ni de bon tros hi ha tants elements a visitar com a Las Vegas.

La campanya electoral s’ocupa aquestes dies de dos temes bàsics: l’economia i la immigració. Els dos candidats intenten deixar clares les seves postures i mentre Obama reclama que s’està fent feina per tal de sortir de la crisi, Romney no deixa de recordar el seu passat empresarial que l’acreditaria per a resoldre els problemes econòmics del país. Però un nou anunci aquesta setmana per part del president sobre la no deportació de joves immigrants sense antecedents penals, pot revolucionar la campanya. El vot llatí és considerat clau per a guanyar en estats decisius com Florida, i el nou anunci els podria fer decantar la seva decisió. Veurem doncs que passa mentre els candidats segueixen fent esforços per reunir tants recursos econòmics com els és possible. Tants que el còmic Stephen Colbert ja va comentar aquesta setmana que si tots els diners de campanya que s’esperen recaptar es destinessin a anuncis televisius, literalment podria no haver suficients minuts d’emissió a algunes cadenes.

Les milles entre els boscos i la història de Virginia

(text publicat el 25/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Mount Vernon, la residència de George Washington a Virginia

Washington, District of Columbia .- Sí, ja he arribat a la capital de la nació i el pas previ per l’estat de Virginia n’ha estat la introducció ideal. Des dels Apalatxes -que fan de frontera de l’estat a l’oest- fins a les platges a l’oceà Atlàntic de Virginia Beach, sembla que a qualsevol racó del territori hi ha motius històrics relacionats amb la formació del que avui coneixem com a Estats Units d’Amèrica. A Virginia és on van arribar els primers colons, on es va començar a avançar cap a l’oest guanyant terres als natius americans, o on es van lliurar importants batalles de la guerra d’independència i de la guerra civil americana. Tant que fins i tot és on va néixer el que acabaria sent, el 30 d’abril de 1789, el primer president dels EUA.

Wikipedia Facts: VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 52,62% – McCain/Palin: 46,33%
-El 35è estat en superfície: 110.785 Km2 (3,45 “Catalunyes”)
-El 12è estat en població: 8.001.024 habitants a 2010 (1,07 “Catalunyes”)
-El 16è estat en densitat de població: 78 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Patriot – Die Hard 2
-Tòpic: “The Commonwealth” – “Mare” de presidents

Carretera al inici del recorregut del 'Blue Ridge Parkway'

Però abans de centrar-me en l’aspecte històric de Virginia, calia resoldre una assignatura pendent. El breu tast que el gener d’enguany vaig poder fer del ‘Blue Ridge Parkway’ -sens dubte un dels millors espais naturals d’esbarjo de la costa est-, em va deixar amb moltes ganes de tornar-hi quan el bon temps assegurés verdor a dojo. D’entrada, les 469 milles (més de 740Km) de carretera que van des del parc nacional de Shenandoah fins a les “Smoky Mountains” (a North Carolina) no em van semblar un gran obstacle a superar en un parell de dies de cotxe així que m’hi vaig aventurar. El problema però, el descobriria després en veure que les velocitats màximes permeses en cap tram superaven les 45 milles per hora (72,4Km/h). Tot i això, a aquelles alçades ja havia promès la visita a les meves amistats d’Asheville -al final del trajecte- així que ja era massa tard per repensar-s’hi. Per sort les ganes de tornar a veure’ls van ajudar a passar les llargues hores de carretera entre boscos frondosos que no impedien, de tant en tant, vistes espectaculars sobre l’estat de Virginia.

Amb un ritme molt més relaxat que el dels dies anteriors, i sense seguir un ordre cronològic, vaig destinar la segona part de la ruta per l’estat a recórrer el territori visitant alguns dels punts claus de  la història dels EUA que tenen per escenari l’estat de Virginia:

First Landing al Cape Henry Memorial: Ben a prop de Virginia Beach, ara destinació de vacances amb milers de places hoteleres a primera línia de platja, es pot visitar el punt en el que el 1607 van atracar els primers vaixells amb colons provinents d’Anglaterra per establir-se al “Nou Món”.

Colonial Williamsburg: Sense haver d’anar massa lluny de la costa de Virginia (amb els mitjans de transport actuals), hi ha el destacat districte històric de Williamsburg. Centre governamental de les colònies durant bona part del segle XVIII, ara és una espècie de museu vivent en el que cada dia s’hi recreen escenes de l’època i que atrau turistes de tota mena per aprendre com es van viure els últims anys de la colonització.

Mount Vernon: A tocar de l’actual ciutat de Washington D.C., hi ha la que en el seu dia va ser la residència de George Washington. L’heroi de la guerra de la revolució americana, va liderar les tropes fins a la victòria i la independència del territori americà respecte l’imperi britànic el 1783. El complexe, sempre ple de visites d’escolars i turistes de tot el món, compta amb un modern museu on aprendre sobre la vida del que va acabar sent el primer president dels Estats Units d’Amèrica.

Appomattox Court House: A l’interior de l’estat i relativament a prop dels Apalatxes, es troba la casa en que al 1865 es va posar fi a la Guerra Civil Americana. La residència privada va servir per allotjar la breu reunió entre els líders dels dos bàndols que va acabar amb la rendició dels estats confederats del sud respecte els unionistes del nord.

Punt de la costa de Virginia on van arribar els primers colons

Al segle XXI però, i com no podria ser d’altre manera, la política americana té ben poc a veure amb el que es vivia durant els primers passos de la nació i tot es viu a una velocitat més accelerada. Ara, gairebé cada dia apareixen noves enquestes d’opinió que intenten prendre el pols dels votants i que sovint acaben influint en les decisions de campanya dels candidats. Així, si bé fa uns mesos podia semblar que els republicans s’enfrontaven a un complicat procés electoral en el que tenien les de perdre, les últimes dades podrien indicar una lluita molt més frec a frec. De fet, ara mateix, es podria considerar que els dos candidats que s’hauran d’enfrontar el novembre estan en un empat tècnic de cara a les possibilitats de sortir-ne victoriós. De tota manera, tot i que “la inèrcia” ara està jugant força més en favor de Mitt Romney que d’Obama, personalment tinc la sensació de que encara és massa aviat per saber com evolucionarà el procés en els propers mesos. Aquestes mateixes enquestes indiquen també la gran importància que els votants donen a l’economia i, tal i com dèiem, al segle XXI tot succeeix de forma prou accelerada com per evitar treure conclusions precipitades.