Fotografia i mòbils: 3 exemples del que ens espera

(text publicat el 02/04/2014 a www.descobrir.cat)

Si em coneixes ja saps que no sóc el viatger que més utilitza el mòbil per a capturar els llocs que visito. Sovint en el mòbil hi trobo a faltar moltes de les possibilitats que la meva petita rèflex digital em dona. Tot i això cada vegada són més els qui decideixen deixar les càmeres a casa i només dur a la butxaca el seu mòbil quan van de viatge.

Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.
Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.

 

En els últims mesos hi ha hagut una sèrie d’anuncis de les principals companyies de mòbils, alguns d’ells fets durant el Mobile World Congress de Barcelona, que poden suposar un canvi en la qualitat de les fotos fetes amb aquests dispositius.

-Dobles sensors i enfocar després de fer la fotografia

Sembla que alguns fabricants tenen la vista posada en ampliar les possibilitats de les seves càmeres afegint més sensors i òptiques als dispositius. Aquest és l’exemple d’HTC, que en el seu proper mòbil estrella oferirà la possibilitat d’escollir la zona d’enfocament de la imatge després d’haver fet la fotografia.

Encara no se n’han desvetllat els detalls, però sembla que la incorporació d’un segon sensor podria evitar utilitzar el sistema que altres marques ja tenen al mercat per a la mateixa funció. Així, enlloc de fer tres fotografies amb diferents enfocaments en un breu període de temps (com ja fan Samsung, Nokia o Sony), la càmera d’HTC enregistraria la informació de l’entorn per a seleccionar la zona enfocada.

Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto
Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto

 

En aquest sentit també Google treballa en la capacitat dels mòbils per a interpretar el relleu del seu entorn. El projecte Tango de la companyia treballa per incorporar sensors 3D als dispositius que el permetrien escanejar l’entorn per fer-ne un mapa en tres dimensions. Aquest mapa tindria diverses utilitats, des d’aplicacions amb realitat augmentada fins a fotografies i vídeos tridimensionals.

-Més megapíxels, més resolució, més possibilitats

Tot i que el proper telèfon estrella de Samsung comptarà amb un sensor de 16 megapíxels, molt semblant al que altres ja estan oferint, hi ha un fabricant que ha decidit dur aquesta xifra tant lluny com li és possible.Ja fa temps que Nokia va presentar el Lumia 1020 amb un sensor de, ni més ni menys, que 41 megapíxels. Per a què tants si normalment no compartim imatges tan grans? Doncs per a poder oferir imatges de gran qualitat en reescalar la imatge a mides més manejables i, sobretot, per a oferir un zoom falsificat però amb bona resolució al retallar la imatge.

També veiem com operadors com Samsung o Sony comencen a oferir vídeos en qualitat 4K, amb una resolució molt més alta que la FullHD amb la que ja tots estem habituats.

Per a mi però, la innovació més destacable en aquest sentit és la possibilitat de desar les imatges en format RAW (aquí parlàvem una mica d’aquest format), per a la seva posterior edició. Disposar de l’arxiu RAW permetria exprimir al màxim les possibilitats dels petits sensors que duen les càmeres dels mòbils.

Els primers en fer-ho han estat els de Nokia utilitzant el sistema operatiu de Windows, que sembla que centren bona part de la seva estratègia en les capacitats fotogràfiques dels telèfons. Actualment els seus models Lumia 1020 i 1520 ja incorporen la captura i edició d’imatges en RAW. Però no seran els únics, ja que els desenvolupadors del sistema operatiu Android sembla que podrien estar treballant per incorporar la captura RAW als seus dispositius. Això podria suposar tota una revolució en les aplicacions fotogràfiques per a mòbils, i possiblement un increment notable de la qualitat de les fotografies.

-Ã’ptiques intercanviables als iPhone

Dues patents recents d’Apple semblen indicar que la companyia té en ment incorporar òptiques intercanviables per als seus telèfons. Serien accessoris a afegir a la càmera del darrera del mòbil i que permetrien ampliar-ne les possibilitats, com afegir un gran angular o un teleobjectiu.

Imatge de la patent d’Apple
Imatge de la patent d’Apple

 

La primera de les patents implica una muntura magnètica per a subjectar les òptiques al dispositiu. Això permetria una acció ràpida, senzilla i neta; però possiblement poc estable i fiable. Potser per això també han patentat la possibilitat de fixar les òptiques mitjançant un encaix semblant al que ja s’utilitza a les rèflex digitals.

Sigui com sigui, això no són més que patents i no hi ha cap indici que indiqui que s’hagin de fer realitat en un futur pròxim.

Queda clar que les capacitats fotogràfiques dels telèfons mòbils estan lluny d’arribar al seu límit i encara ens queda molt per veure. La forta competència aguditza l’enginy, i la importància que els usuaris donen a la fotografia fa que es dediquin molts esforços per millorar-ne constantment les prestacions.

Jo em poso com a compromís personal explorar-ne més les seves possibilitats, ja que la immediatesa i facilitat per interactuar amb les imatges a les xarxes és cada dia més enriquidora i necessària.

Totes les notícies i imatges extretes del blog www.connect.dpreview.com (en anglès)

5 recursos ‘online’ i ‘offline’ per a viatgers

(text publicat el 11/03/2014 a www.descobrir.cat)

Ens pot ajudar la tecnologia quan estem de viatge? I tant! Alguns dels problemes són tan antics com la història de la humanitat, d’altres són més recents. En aquest post he volgut recopilar algunes de les eines tecnològiques que jo mateix faig servir en els meus viatges amb més o menys freqüència, i que en algun moment han sorprès als qui tenia al voltant. Sovint la solució no requereix dispositius d’última generació, sinó que en molts casos l’enginy i la senzillesa acaben sent la clau.

-Un clàssic passat al digital: el diccionari d’imatges
(app per a mòbil)

Sempre és interessant conèixer algunes paraules en l’idioma del país que estem visitant, encara que no el dominem del tot, però això no sempre ens salvarà de determinades situacions. A vegades ens cal referir-nos a objectes concrets i, tal com s’acostuma a dir, una imatge pot valdre més que mil paraules.

En aquest últim viatge a Rússia, per exemple, en més d’una ocasió vaig utilitzar el navegador d’internet del telèfon mòbil per cercar imatges dels productes que volia comprar en el supermercat i que no veia a les prestatgeries. Però si no hagués disposat de connexió de dades al mòbil (cosa que sovint passa quan viatgem), ho hagués tingut força més complicat.

Per no haver de recórrer al paper i llapis per jugar al ‘Dicciopinta’ amb la noia del supermercat de torn, ja fa molt de temps que es van inventar els diccionaris visuals. Mitjançant fotografies molt senzilles, només cal que assenyalem amb el dit allò que més s’assembla al que volem dir. Ara també està disponible en versió aplicació per a mòbils. Així, sempre i quan ens quedi bateria, no cal que ens preocupem de la connexió a internet per a fer-nos entendre fàcilment.

-La informació dels vols sempre a punt
(app per a mòbil)

Ara que ja hi estic tan acostumat, a vegades em sorprèn trobar algú que no utilitza l’aplicació ‘TripIt‘ per a organitzar els vols i demés desplaçaments d’un viatge. Per a mi s’ha convertit en una aplicació d’ús gairebé quotidià cada vegada que viatjo, com podria ser la del correu electrònic o les de les xarxes socials.

Per a utilitzar-la només cal que reenviem a una adreça concreta els correus electrònics que ens arriben en comprar un vol o bitllet de tren. A partir d’aquí el servei n’extreu les dades principals i les inclou de forma automàtica a l’aplicació del mòbil. D’aquesta manera podem tenir sempre de forma organitzada, i sense dependre de connexió de dades, la informació clau dels vols (dates, horaris, codis de reserva, temps d’espera entre vols…). Si escollim la versió de pagament, a més a més, també inclouen altres serveis com mantenir-te informat de qualsevol canvi o retard en els teus vols.

-Descoberta de la zona de la mà de la gent de Google
(app per a mòbil)

Abans de viatjar sovint ens comprem una guia de viatge de la zona, cerquem informació de la destinació a internet, consultem els nostres blogs de viatge preferits… Però l’aplicació ‘Field Trip’ està dissenyada i pensada per a tot el contrari, per a descobrir els atractius de la zona en la que ens trobem en aquell precís moment.

Per a fer-ho es serveix dels sistemes de geolocalització del mòbil per a situar-nos dins un mapa semblant al de Google Maps. A partir de la informació que recopila de fonts força diverses disponibles a la xarxa, situa en aquest mapa diferents punts que creu que poden ser del nostre interès. Com més la utilitzem més acurada serà la cerca, ja que recorda les nostres preferències.

Potser no és la millor eina per a planificar un viatge, però de ben segur pot resultar interessant consultar-la en algun moment distret durant el viatge. Alerta però, que en aquest cas si que cal estar connectat a internet per a poder-la utilitzar.

-Editar fotografies des de qualsevol ordinador
(eina ‘online’)

Viatjar lleuger és una prioritat i dur el ordinador portàtil sempre a sobre pot ser un luxe. No és estrany però trobar ordinadors d’ús públic allà on estem allotjats (ja sigui com a servei del hotel o hostel, o en cibercafés). Però el més probable és que aquests ordinadors no disposin de software d’edició d’imatges o que, si ho fan, aquest no tingui totes les eines que estem acostumats a utilitzar.

Si aquest ordinador que volem utilitzar està connectat a internet, estem salvats. Existeixen un gran nombre d’editors d’imatge a la xarxa que ens permetran retocar les nostres fotografies abans d’enviar-les a la família o compartir-les a les xarxes socials, jo recomano el de Pixlr.com. Ja fa temps que funciona i ben poques vegades m’ha donat problemes. És força potent i, a més a més, es poden utilitzar moltes funcions (fins i tot les dreceres del teclat) que més s’utilitzen en programes com Photoshop.

-La pàgina del càmping està en Alemany, i ara què?
(eina ‘online’)

Tots hem utilitzat en algun moment o altre el traductor de Google, amb les seves virtuts i els seus defectes. S’ha convertit en una eina bàsica, a vegades massa i tot, i ben pocs no la coneixen. Però amb el temps me n’he adonat -amb certa sorpresa- que no tothom coneix el que per a mi és una de les seves millors funcions: la traducció d’una pàgina web al complet.

Si ens trobem amb una web en un altre idioma, no cal que introduïm al traductor cada frase de text que ens hi trobem. Només hem de copiar-hi l’adreça concreta de la web i l’eina ens traduirà la pàgina sencera mostrant-la tal i com és en l’idioma original. La traducció difícilment serà perfecte, però sempre serà una gran ajuda per a navegar en una web amb un idioma que no coneixem.

És inútil seguir fent fotografies?

(text publicat el 07/01/2014 a www.descobrir.cat)

Acabo de passar uns deu dies a Istanbul en els que, per descomptat, he estat fent un munt de fotografies. La ciutat té una barreja ideal entre modernitat, història i tradició que fa que no et calguin masses excuses per a treure la càmera de la funda. Fins i tot la seva silueta (‘skyline’) es diu que està protegida per preservar-la evitant noves construccions més altes que podrien ocultar els minarets de les mesquites i destruir una de les vistes més icòniques.

La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’
La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’

Però de debò calia fer totes les fotografies que vaig fer? Sent Istanbul una de les deu ciutats amb més turistes a nivell mundial, les probabilitats de que algú altre hagués fet amb anterioritat unes fotos com les meves ratllen el 100%. Tot plegat em va recordar una conversa amb un bon amic a Londres reflexionant, a partir d’un article de Joan Fontcuberta, sobre el sentit de la fotografia en l’actualitat.

Així que m’ha semblat interessant posar-me a prova i, de passada, explorar una eina potser no del tot coneguda del cercador d’imatges de Google: la petita càmera de fotos que apareix a la dreta del requadre de cerques. Quan hi cliquem ens permet incorporar una fotografia, ja sigui mitjançant una adreça web o des del nostre disc dur. En fer-ho, Google cercarà dins la seva extensa base de dades fotografies similars a la que hem aportat.

És un sistema que alguns fotògrafs utilitzen per descobrir si alguna pàgina web està utilitzant les seves imatges sense autorització, però en aquest cas servirà per comprovar l’originalitat o no de les fotos que vaig fer durant la visita a Istanbul.

Aquesta és la primera foto que he provat de cercar i, com es pot veure, Google ha trobat moltes fotos amb una tonalitat similar, però cap d’Istanbul feta des del mateix mirador.

Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’
Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’
El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.
El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.

Ara bé, la cosa ja canvia força si hi introdueixo una imatge amb els perfils més ben definits d’una de les icones de la ciutat. Tal i com era d’esperar, no vaig ser el primer en esperar el moment adequat a la posta de sol per fer la foto de la silueta de la mesquita de Süleymaniye (gavina inclosa).

De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.
De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.
I de nou els resultats de Google, molt més acurats.
I de nou els resultats de Google, molt més acurats.

Així que exagerant una mica, podríem arribar a la conclusió que fer fotografies ha deixat de ser necessari. Com a mínim pel que fa a les fotos de grans icones o monuments. La cosa ja canvia si fem fotografia social, o ens fotografiem a nosaltres mateixos davant els monuments o paisatges (quelcom que jo gairebé mai faig). Potser per això cada vegada veig més gent que opta per opcions extremes: o bé quan viatgen ja només fan fotos amb el mòbil, o bé porten equips professionals amb grans objectius i trípodes per intentar millorar el que algú altre ja ha fet abans. Que cadascú triï el que li vagi millor.

Només una petita nota per acabar: Segons un estudi, sembla ser que fer fotografies podria fer disminuir la capacitat de recordar detalls del que hem fotografiat. La nostra ment ja no fixaria tant els detalls perquè sap que en qualsevol moment pot tornar a revisar la foto. Així que, és millor deixar ja definitivament de fer fotografies? La meva resposta personal és no. Mentre em segueixi divertint i apassionant ho seguiré fent, més enllà de la seva utilitat o no.

Més informació, menys varietat

(text publicat el 20/10/2013 a www.kolhosp.com)

Mai havíem tingut tanta informació, però cada vegada és més complicat tenir accés a tot tipus d’informació (la frase no és meva). Deixant de banda teories de la conspiració i silencis mediàtics interessats, hi ha quelcom molt més quotidià i gens sospitós que pot estar dificultant l’accés general a una suficient varietat d’informació: la personalització. Cada nova actualització de l’algoritme de Google ens allunya una mica més de la pluralitat, cada vegada que fem un ‘like’ al Facebook ens tanquem una mica més en el nostre món d’afinitats. No ens hauria d’agradar fer un ‘m’agrada’.

Gairebé la totalitat de serveis que utilitzem a la xarxa estan introduint, des de ja fa temps, mecanismes per a personalitzar els resultats i les informacions que ens mostren. Utilitzen la informació que tenen de nosaltres (dades que normalment nosaltres mateixos hem proporcionat) per a mostrar-nos el que creuen que és més rellevant per a nosaltres. Així, si un usuari molt aficionat al Barça cerca ‘resultat del partit’ al Google, aquest li mostrarà resultats relatius al seu equip i no els del contrari. Que bé, oi? Doncs no, i tinc la sensació que ja n’estem patint les conseqüències.

El problema el tenim quan NOMÉS rebem la informació que els robots i els algoritmes d’aquestes companyies creuen que ens interessa. Ens podem estar perdent tot un món que, si bé no ens és afí, pot ser de molt interès per a ajudar-nos a comprendre el món complex en el que vivim. En l’equivalent futbolístic, és un culé veient ‘Punto Pelota’ per saber què diuen els del bàndol contrari. A l’actual xarxa, aquest culé cada vegada està tenint més complicat l’accés a través de cercadors i xarxes socials a aquest tipus de continguts.

Canviem el futbol per política. L’analista de mitjans del New York Times parlava, fa un parell de setmanes, sobre la possibilitat de que la poca varietat de fonts d’informació estigués complicant les negociacions per desbloquejar el recent tancament del govern dels EUA. Crec que no pot tenir més raó. Recentment m’he trobat amb gent que a una setmana de la cadena humana de l’onze de setembre, no n’havia sentit a parlar enlloc. Veient les reaccions de molts “líders” polítics de casa nostra davant qualsevol conflicte, sospito que alguns d’ells estan alimentant les seves opinions a base del que veuen ‘que es mou’ a les xarxes. Error, les xarxes ja no són neutres (a excepció de Twitter, que és tan -o tan poc- neutre com un vol que sigui).

Solució: el paquet. Com els diaris de paper, en que un compra totes les seccions i no només les que creu que més l’interessen. A la xarxa això ja no és possible, i cada vegada costarà més. Les webs dels diaris seran unes de les properes en oferir contingut personalitzat, Yahoo ja hi està treballant. Veig en tot plegat un forat al mercat que alguns ja estan intentant omplir. ¿Quan una gran firma periodística d’aquí farà un resum diari de les principals (no les més llegides o més compartides) notícies del dia? Un ‘Top Ten’ igual per a tothom i amb criteri periodístic honest i transparent. Si us plau, algú s’hi anima?

Fotografia: Jason A. Howie

Història i indústria, al pas per Pennsylvania

(text publicat el 26/07/2012 a www.lavanguardia.com)

Skyline' de Philadelphia, la principal ciutat de Pennsylvania

Cincinnati, Ohio .- Renoi com va costar deixar enrere tots els estats de New England per encetar la ruta final cap a la costa oest. Creuar en cotxe l’àrea metropolitana de New York City així com circular pels estats més densament poblats mai és fàcil. Després de tot un dia a la carretera per fi vaig aconseguir arribar a l’estat de Pennsylvania, testimoni de luxe d’esdeveniments que van marcar la història dels EUA així com seu de grans indústries de sectors tant diferents com l’acer o la xocolata. Això però, no impedeix que també s’hi trobi una de les concentracions Amish més grans dels EUA, descendents directes dels primers colonitzadors de Pennsylvania (els Dutch) que rebutgen les comoditats modernes a favor d’una vida tradicional i senzilla.

Wikipedia Facts: PENNSYLVANIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 54,65% – McCain/Palin: 44,30%
-El 33è estat en superfície: 119.283 Km2 (3,71 “Catalunyes”)
-El 6è estat en població: 12.702.379 habitants a 2010 (1,69 “Catalunyes”)
-El 11è estat en densitat de població: 109,60 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Rocky – Groundhog Day – The Office
-Tòpic: L’estat de la independència

El 'Liberty Hall' al centre de Philadelphia, a Pennsylvania

Philadelphia, la ciutat més poblada de Pennsylvania, em va rebre amb temperatures de més de 100 graus Fahrenheit (38ºC) i moltes de les seves fonts públiques convertides, per necessitat, en piscines improvisades. Un inconvenient que em va fer prendre amb calma la visita als principals atractius de la ciutat començant per les escales del museu d’art de Philadelphia, sens dubte unes de les més famoses del món. Qui no recorda a Sylvester Stallone, interpretant el boxejador Rocky Balboa, pujant les escales amb l’skyline de la ciutat de fons? Tant és així que als peus de les escales hi ha instal·lada una estàtua que recorda al protagonista de la pel·lícula, i no són pocs els qui, tot i la calor, s’animen a pujar-les per recrear l’escena. Però res atrau els turistes a Philadelphia com l”Independence Hall‘ i la ‘Liberty Bell‘, autèntics símbols nacionals per ser testimonis directes de les reunions en les que es van elaborar documents de la transcendència de la Declaració d’Independència o la Constitució Americana. Tot un parc, conservat pel Servei de Parcs Nacionals, que gira entorn dels fets històrics i que atrau cada any al voltant de quatre milions de visitants. Hi ha qui dirà però, que no es pot marxar de la ciutat sense haver tastat els seus famosos ‘Philly Cheesesteak’. Els entrepans, a base de tires de carn i formatge fos, es poden trobar a qualsevol racó de la ciutat, però els més famosos els serveixen dos restaurants en eterna rivalitat situats l’un davant de l’altre. Teòricament el món es divideix entre els qui prefereixen els del ‘Geno’s” i els qui prefereixen els del ‘Pat’s’, però en realitat la gent de la ciutat et dirà que cap dels dos tenen els millors ‘Cheesesteak’ de Philadelphia. Quedeu avisats.

Camp de batalla prop de Gettysburg, a Pennsylvania

Pennsylvania és un estat força gran i amb moltes coses a visitar, així que ja d’entrada vaig tenir clar que no hi hauria temps per tot. Van quedar fora de la ruta indrets que molts podreu recordar per pel·lícules i sèries com el poble de Punxsutawney (on cada dos de febrer es celebra el dia de la marmota, en que la famosa marmota Phil ajuda a predir si el que queda d’hivern serà llarg o curt), o Scranton (conegut per la sèrie ‘The Office’ i on, per la visita que hi vaig fer al 2010, us puc assegurar que no hi massa res a fer). Els que no van quedar fora de la ruta van ser la zona del poble de Lancaster i la seva població Amish o la visita a Hershey, una població que rep el nom gràcies a la fàbrica de xocolata -encara en funcionament- que s’hi va establir al 1894. Tampoc vaig voler esquivar el camp on es va dur a terme la que es considera la major de la guerra civil americana, i un dels punts d’inflexió per a la victòria final del nord. A tocar del poble de Gettysburg, les tropes unionistes del nord es van enfrontar durant tres dies el juliol de 1863 fent recular finalment les dels estats confederats del sud. Avui en dia, els prats són ben plens de monuments que recorden els diferents batallons i enfrontaments als nombrosos visitants que hi acudeixen, no sense certa solemnitat, cada any.

L’última parada a l’estat va ser la seva segona ciutat més poblada, Pittsburgh, situada a l’extrem més occidental de Pennsylvania i on sembla que tothom viu per a donar suport als equips locals. Sembla quasi impossible passejar pels seus carrers sense creuar-te algú amb una gorra, samarreta o suadora d’algun dels equips de la ciutat (que sempre vesteixen amb alguna combinació de groc i negre). Potser entre tots ells el més conegut és el de futbol americà, els ‘Pittsburgh Steelers’, sent l’equip que més ‘Super Bowls’ ha guanyat al llarg de la història amb sis victòries (només una més que l’immediat perseguidor, els ‘Dallas Cawboys’). L’equip pren el seu nom de la indústria de l’acer, que en el seu dia va ser el principal motor econòmic de la ciutat convertint-la en la capital de l’acer dels EUA. Però avui en dia bona part de l’acer s’importa de països com la Xina, així que són poques les fàbriques que encara hi operen (tot i quedar-ne el record ben viu).

Vistes de Pittsburgh des del 'Mount Washington', a Pennsylvania

Aquests dies, la campanya electoral torna a posar-se en marxa després d’una breu parada en mostra de dol per les víctimes de la greu matança, la matinada de divendres passat, en uns cinemes de l’estat de Colorado. De fet Mitt Romney tot just acaba d’iniciar un viatge que el portarà a reunir-se amb els primers ministres d’Israel, Polònia i Gran Bretanya. El seu equip espera amb aquest tour europeu poder donar una imatge més presidencial del candidat, tal i com va fer Barack Obama al 2008. Però segurament també, amb l’assistència de Romney a la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, es vol reforçar la seva imatge com a gestor d’èxit i salvador dels Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City al 2002. Mentrestant però, tot i la introducció d’un parell de vídeos en clau positiva a la campanya, la gent d’Obama no sembla tenir intenció de parar els atacs contra el possible passat i present especulatiu del candidat republicà. De fet, només cal veure el vídeo de campanya fet per un grup partidari al presidenten el que, en un to més propi d’un programa d’humor, s’utilitzen imatges reals de la cerimònia d’inauguració dels jocs de Salt Lake City per atacar a Mitt Romney. I és que l’evolució de les formes en que l’electorat obté la informació de campanya, està fent que cada cop aquests vídeos, fàcils de compartit a la xarxa, estiguin guanyant força protagonisme respecte a anteriors eleccions. De fet, segons un estudi fet per Google, el 80% dels votants disposen de connexió a internet, un de cada tres no ha mirat la televisió durant l’última setmana, i, en general, es passen més temps llegint continguts als dispositius mòbils (‘smartphones’ i ‘tablets’) del que passen llegint diaris i revistes. Dades que de ben segur no han passat desapercebudes als responsables de campanya dels dos candidats.