Fotografia i mòbils: 3 exemples del que ens espera

(text publicat el 02/04/2014 a www.descobrir.cat)

Si em coneixes ja saps que no sóc el viatger que més utilitza el mòbil per a capturar els llocs que visito. Sovint en el mòbil hi trobo a faltar moltes de les possibilitats que la meva petita rèflex digital em dona. Tot i això cada vegada són més els qui decideixen deixar les càmeres a casa i només dur a la butxaca el seu mòbil quan van de viatge.

Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.
Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.

 

En els últims mesos hi ha hagut una sèrie d’anuncis de les principals companyies de mòbils, alguns d’ells fets durant el Mobile World Congress de Barcelona, que poden suposar un canvi en la qualitat de les fotos fetes amb aquests dispositius.

-Dobles sensors i enfocar després de fer la fotografia

Sembla que alguns fabricants tenen la vista posada en ampliar les possibilitats de les seves càmeres afegint més sensors i òptiques als dispositius. Aquest és l’exemple d’HTC, que en el seu proper mòbil estrella oferirà la possibilitat d’escollir la zona d’enfocament de la imatge després d’haver fet la fotografia.

Encara no se n’han desvetllat els detalls, però sembla que la incorporació d’un segon sensor podria evitar utilitzar el sistema que altres marques ja tenen al mercat per a la mateixa funció. Així, enlloc de fer tres fotografies amb diferents enfocaments en un breu període de temps (com ja fan Samsung, Nokia o Sony), la càmera d’HTC enregistraria la informació de l’entorn per a seleccionar la zona enfocada.

Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto
Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto

 

En aquest sentit també Google treballa en la capacitat dels mòbils per a interpretar el relleu del seu entorn. El projecte Tango de la companyia treballa per incorporar sensors 3D als dispositius que el permetrien escanejar l’entorn per fer-ne un mapa en tres dimensions. Aquest mapa tindria diverses utilitats, des d’aplicacions amb realitat augmentada fins a fotografies i vídeos tridimensionals.

-Més megapíxels, més resolució, més possibilitats

Tot i que el proper telèfon estrella de Samsung comptarà amb un sensor de 16 megapíxels, molt semblant al que altres ja estan oferint, hi ha un fabricant que ha decidit dur aquesta xifra tant lluny com li és possible.Ja fa temps que Nokia va presentar el Lumia 1020 amb un sensor de, ni més ni menys, que 41 megapíxels. Per a què tants si normalment no compartim imatges tan grans? Doncs per a poder oferir imatges de gran qualitat en reescalar la imatge a mides més manejables i, sobretot, per a oferir un zoom falsificat però amb bona resolució al retallar la imatge.

També veiem com operadors com Samsung o Sony comencen a oferir vídeos en qualitat 4K, amb una resolució molt més alta que la FullHD amb la que ja tots estem habituats.

Per a mi però, la innovació més destacable en aquest sentit és la possibilitat de desar les imatges en format RAW (aquí parlàvem una mica d’aquest format), per a la seva posterior edició. Disposar de l’arxiu RAW permetria exprimir al màxim les possibilitats dels petits sensors que duen les càmeres dels mòbils.

Els primers en fer-ho han estat els de Nokia utilitzant el sistema operatiu de Windows, que sembla que centren bona part de la seva estratègia en les capacitats fotogràfiques dels telèfons. Actualment els seus models Lumia 1020 i 1520 ja incorporen la captura i edició d’imatges en RAW. Però no seran els únics, ja que els desenvolupadors del sistema operatiu Android sembla que podrien estar treballant per incorporar la captura RAW als seus dispositius. Això podria suposar tota una revolució en les aplicacions fotogràfiques per a mòbils, i possiblement un increment notable de la qualitat de les fotografies.

-Ã’ptiques intercanviables als iPhone

Dues patents recents d’Apple semblen indicar que la companyia té en ment incorporar òptiques intercanviables per als seus telèfons. Serien accessoris a afegir a la càmera del darrera del mòbil i que permetrien ampliar-ne les possibilitats, com afegir un gran angular o un teleobjectiu.

Imatge de la patent d’Apple
Imatge de la patent d’Apple

 

La primera de les patents implica una muntura magnètica per a subjectar les òptiques al dispositiu. Això permetria una acció ràpida, senzilla i neta; però possiblement poc estable i fiable. Potser per això també han patentat la possibilitat de fixar les òptiques mitjançant un encaix semblant al que ja s’utilitza a les rèflex digitals.

Sigui com sigui, això no són més que patents i no hi ha cap indici que indiqui que s’hagin de fer realitat en un futur pròxim.

Queda clar que les capacitats fotogràfiques dels telèfons mòbils estan lluny d’arribar al seu límit i encara ens queda molt per veure. La forta competència aguditza l’enginy, i la importància que els usuaris donen a la fotografia fa que es dediquin molts esforços per millorar-ne constantment les prestacions.

Jo em poso com a compromís personal explorar-ne més les seves possibilitats, ja que la immediatesa i facilitat per interactuar amb les imatges a les xarxes és cada dia més enriquidora i necessària.

Totes les notícies i imatges extretes del blog www.connect.dpreview.com (en anglès)

P: Quina càmera de fotos és millor per viatjar? R: Depèn.

(text publicat el 05/09/2013 a http:// blogs.descobir.cat)

Ja fa anys que, com tants d’altres, volto pel món amb una o més càmeres de fotos a l’equipatge. Des de la meva primera càmera digital de tres megapíxels, la tecnologia no ha parat d’evolucionar per oferir-nos una completa gama d’opcions i possibilitats entre les que triar i remenar. Sovint hi ha qui em demana consell sobre quina càmera comprar, i jo sempre els contesto el mateix: “depèn”. Com és d’esperar no hi ha una càmera que ho tingui tot, algunes fan fotos de gran qualitat però potser són massa grosses, d’altres es poden guardar a la butxaca però ens resulten insuficients si som molt exigents. De cara a les necessitats del viatger, hi ha algunes característiques a prioritzar sobre les altres?

Fotografiar el cartell de Hollywood a Los Angeles pot ser tot un art
Fotografiar el cartell de Hollywood a Los Angeles pot ser tot un art

Avui en dia, en general, les càmeres de gamma mitja i alta ja ofereixen totes elles suficients megapíxels com per a que puguem prescindir d’aquesta prestació a l’hora de decidir-nos. En tot cas, la clau la trobarem en buscar la millor relació entre qualitat d’imatge, versatilitat, i pes/volum. Si hem de fer fotos d’estudi el volum de l’equip no serà un problema, però si hem de complir amb les normes d’equipatge de les companyies de vol ‘low cost’ o si tenim intenció de fer ruta amb la motxilla a l’esquena, haurem de ser curosos amb tot el que posem a la bossa. De nou en línies generals, les càmeres d’avui en dia es poden dividir en quatre grans segments (més un d’extra):

-Càmeres compactes i súper compactes: Són aquelles que no permeten intercanviar les òptiques de la càmera i que, per tant, es limiten a la configuració del fabricant. Tenen un format reduït, però tot i això no totes es poden encabir a les butxaques d’un texà (quelcom que més endavant veurem que pot tenir certa importància). N’hi ha de tot tipus, algunes d’elles amb opcions manuals avançades, i sovint són la porta d’entrada per a molts al món de la fotografia. Les imatges normalment tenen poca profunditat de camp (tot sembla estar enfocat), quelcom que complica les composicions més atrevides.

-Càmeres “pont”: Són aquelles que gairebé tenen la mida d’una càmera rèflex però que no permeten intercanviar les lents, segur que n’heu vist alguna. Es podria dir que tenen els avantatges de les càmeres grosses junt amb els de les compactes, però en general és tot just al contrari. Per això, ho sento per als qui us agradin, no les recomano per als viatgers.

A vegades per fer la foto que vols, cal deixar la càmera en automàtic al límit del precipici
A vegades per fer la foto que vols, cal deixar la càmera en automàtic al límit del precipici

-Càmeres “sense mirall”: Força més petites que les rèflex, aquestes càmeres van aparèixer fa uns anys oferint una bona alternativa a aquells qui volen una bona càmera sense les incomoditats de les seves germanes grans. El cos de la càmera sembla el d’una càmera compacte (petit i amb una gran pantalla), però la mida del sensor i les òptiques són dignes de les rèflex digitals (de bona qualitat i amb la possibilitat de ser intercanviades). El major inconvenient: no són autèntiques rèflex fet que, per exemple, es nota amb una menor duració de la bateria i la necessitat de dependre de les òptiques que el fabricant hagi decidit desenvolupar per a la seva gamma.

-Rèflex digitals: Les millors, però també les més pesades i voluminoses. Permeten un major control manual de les funcions de la càmera i per tant són les més recomanables per aquells qui saben exactament el tipus de fotografia que volen. Els sensors són dels més grossos que podem trobar (tot i que les dels altres segments cada dia hi estan més a prop) i tenen la varietat més àmplia d’òptiques a escollir del mercat (tant noves com de segona mà).

-Les càmeres dels mòbils: Ara per ara, no són suficients. Per a compartir a Twitter i Instagram poden anar molt bé, però si el que volem és tornar amb imatges de bona qualitat no ens en podem refiar.

Així doncs, quina triem? Doncs ja sabeu que la resposta és un decepcionant “depèn”, tot i que en el meu cas sí que ho tinc força clar. Per a mi, la millor opció de càmera és portar-ne dues: una súper compacte i una rèflex com més petita millor junt amb una bona òptica. Oblideu-vos de les lents que porta la càmera de sèrie quan la compreu, de ben segur que agraireu gastar uns euros extra en quelcom que marqui la diferència. Jo acostumo a dur (no sempre, que pesa molt) una lent 28-200mm amb estabilitzador òptic que em permet cobrir des d’un gran angular fins a un tele-objectiu sense haver de canviar-la (i sovint podent prescindir de trípodes), i una lent fixe de 35mm molt lluminosa i lleugera que em té el cor robat.

Si a mi em va quedar així la foto… com li deuria quedar a ell amb el mòbil
Si a mi em va quedar així la foto… com li deuria quedar a ell amb el mòbil

Això sí, de totes totes, si només en podeu portar una, aquesta ha de ser sempre una súper compacte. Feu-me cas. Si compreu una compacte de gamma alta, molt probablement tindreu bones prestacions en un aparell que podreu dur a la butxaca en qualsevol ocasió, recinte i situació. En la fotografia de viatge és molt més important captar el moment i l’atmosfera del lloc que no pas acabar amb una imatge de màxima qualitat, sense soroll i enregistrada en format RAW. La càmera petita sempre la tindreu a mà, no us farà mandra haver de treure-la de la bossa i cridareu menys l’atenció. De ben segur tornareu a casa amb una col·lecció d’imatges molt més completa i de qualitat més que suficient per a la majoria de nosaltres, ja arribarà més endavant el torn de comprar-ne una de més grossa o millor.