Retrobant la neu al Grand Canyon i les terres Navajo

(text publicat el 05/03/2012 a www.lavanguardia.com)

Conduint cap a terres navajo

Phoenix, Arizona .- Per explicar la història d’Arizona, quasi es podria copiar la de l’estat de New Mexico suprimint la part de la bomba atòmica. Tots dos estaven habitats originalment per natius americans, van ser incorporats a l’imperi espanyol per colonitzadors provinents del sud, van passar després sota el control de Mèxic, i finalment van entrar a formar part dels Estats Units d’Amèrica al 1912 (enguany fa cent anys). No es pot dir el mateix però de la densitat de població. Tot i tenir una superfície similar, Arizona no només triplica el nombre d’habitants de New Mexico sinó que a més s’hi poden sumar els quasi cinc milions de turistes que cada any venen a visitar el “Grand Canyon National Park”, un dels més visitats del món.

Wikipedia Facts: ARIZONA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 45,12% – McCain/Palin: 53,64%
-El 6è estat en superfície: 295.254 Km2 (9,19 “Catalunyes”)
-El 16è estat en població: 6.392.017 habitants a 2010 (0,85 “Catalunyes”)
-El 35è estat en densitat de població: 21,54 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Raising Arizona (Arizona Baby)
-Tòpics: L’estat Apache – L’estat del “Grand Canyon”

Són moltes les tribus de natius americans que en un moment o altre han poblat aquestes terres, cosa que és ben visible i present ja sigui en forma de jaciment arqueològic o reserves índies (on tenen permís per instal·lar els seus nombrosos casinos). De fet, es calcula que fins a una quarta part del territori està protegit i regulat per alguna de les tribus, d’entre les quals destaquen les Navajo, Hopi i Apatxe. Després de fer una breu visita al “Petrified Forest NP”, vaig traçar la meva ruta cap al “Grand Canyon” tot creuant territori Hopi fins a terres navajo.Carreteres solitàries, nuclis de població poc definits, emissores de ràdio en idioma navajo (tot i programar música country), i parades d’artesania a cada cantonada. Petits detalls com el gran nombre de cartells amb l’advertència “si beus no condueixis”, la falta generalitzada d’indústria, o els anuncis en contra de l’abús d’infants; reflecteixen amb tota probabilitat l’amarga realitat d’una població històricament tractada sense respecte ni justícia. Allí vaig decidir provar per primera vegada la tenda de campanya, on no em va quedar més remei que acceptar amb esportivitat que els elements es conjuressin en forma de nevada nocturna. A la meva imaginació li va semblar que havia estat un bon càstig simbòlic al “pell blanca” que havia gosat fer nit en ple “Navajo National Monument”.

El "Grand Canyon" i un dels seus miradors (al marge superior dret).

La bona notícia és que la neu, al marge de provocar més d’una patinada important a la carretera, va deixar emblanquinat tot el nord de l’estat canviant completament el paisatge respecte del dia anterior. Les nevades són relativament habituals a la zona durant aquesta època de l’any, però em vaig sentir afortunat de poder gaudir del Gran Canyó del Coloradoamb un aspecte ben diferent al que estem acostumats a veure. Però no només a mi em va enxampar per sorpresa. Les patinades de la carretera es repetien també als camins glaçats que van cap als nombrosos miradors des dels quals es pot contemplar la immensitat dels penya-segats creats per l’erosió del riu Colorado durant milions d’anys. A diferència d’altres Parcs Nacionals aquí s’hi barregen excursionistes i naturistes, amb el típic turista de touroperador que no sap ben bé on para. La proximitat amb la ciutat de Las Vegas fa que sigui una excursió assequible, i són molts els autocars que cada dia hi porten autèntics “guiris”. Conscients que per alguns és més una atracció que un entorn natural, tot el parc està ben adaptat amb generoses instal·lacions i serveis que inclouen restaurants, allotjament, botigues de souvenirs i autobusos gratuïts (que estalvien caminades i transit de vehicles privats).

I mentre uns fèiem fotos al paisatge nevat, altres acudien a votar a les primàries d’Arizona i Michigan. Totes dues les va acabar guanyant el candidat Mitt Romney, tot i que amb un resultat força ajustat al seu estat natal de Michigan. De mica en mica es van definint els candidats amb més possibilitats i segons un recompte de Real Clear Politics -no tothom s’atreveix a donar xifres, ja que els processos són complicats-, Romney comptaria ara amb 173 delegats, Santorum amb 74, Ron Paul amb 37 i Newt amb 33. Per acabar guanyant la nominació a la convenció d’agost a Tampa calen 1144 vots de delegats, una bona part dels quals es decidiran la propera setmana en el famós superdimarts. En un mateix dia deu estats diferents celebren els seus caucus i primàries sumant un total de 410 delegats en joc. Si bé no són totalment decisius, tants delegats poden acabar definint un clar favorit de cara a la resta de comicis i deixar fora de la cursa algun dels actuals candidats. La cita és tant important que ja fa dies que tots els mitjans en parlen, tot i que els caucus de l’estat de Washington eren uns dies abans (on, de nou, Mitt Romney es va endur la victòria).

Diferents cactus al Saguaro National Parc a Tucson

Els meus dies de ruta per Arizona els he acabat visitant-ne el sud, amb un clima molt més moderat (a l’hivern) i on el paisatge està dominat pels típics cactus de les pel·lícules del Far West. Després de passar un pèl de fred amb la neu, han estat uns dies tranquils a Tucson (ciutat de militars i estudiants) que m’han servit per aclimatar-me i preparar-me pel meu proper destí… les illes de Hawaiï!

Aliens, natius i bombes atòmiques

(text publicat el 28/02/2012 a www.lavanguardia.com)

"Pueblo" natiu al Bandelier National Monument, New Mexico

Holbrook, Arizona .- Normalment al primer paràgraf intento fer un resum de l’estat per el que acabo de passar on explico les principals essències i característiques, però en aquesta ocasió costarà. A New Mexico les diferents influències es superposen. Si per una banda l’herència dels natius americans es deixa notar a tot arreu definint arquitectura i caràcter, de l’altra no podem oblidar esdeveniments més recents que han passat a la història per la seva transcendència o singularitat (per no dir una altra cosa). Els missioners espanyols hi van arribar des del sud convertint al catolicisme als natius que van trobar-hi, més endavant l’estat va passar a formar part de Mèxic i finalment al 1912 es va acabar incorporant als Estats Units d’Amèrica (enguany n’estan celebrant el centenari). Com és d’esperar cadascuna d’aquestes etapes ha anat deixant la seva empremta, ja sigui en forma de jaciment arqueològic o de laboratori d’investigació nuclear.

Wikipedia Facts: NEW MEXICO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 56,91% – McCain/Palin: 41,78%
-El 5è estat en superfície: 315.194 Km2 (9,81 “Catalunyes”)
-El 36è estat en població: 2.059.179 habitants a 2010 (0,27 “Catalunyes”)
-El 45è estat en densitat de població: 6,27 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Men Who Stare at Goats / Spaceballs (filmades a)
-Tòpic: L’estat dels cactus i La nova Andalusia

White Sands National Monument, New Mexico

Les espectaculars dunes de sorra blanca del “White Sands National Monument” són la cara amable d’un gran desert dominat per l’exèrcit americà. Aquí és on encara avui en dia es realitzen les proves balístiques de míssils i coets, i on al juliol de 1945 es va provar el dispositiu que marcaria l’inici de l’era atòmica. Si mai us hi deixeu caure, un consell: aneu amb compte amb les indicacions dels GPS, doncs sembla ser que no totes les carreteres són obertes i us podeu trobar que heu de fer una hora i mitja de volta per arribar a l’entrada correcta de la base militar on tenen exposats els diferents tipus de míssils. Coses dels exèrcits i les seves estrictes normes, com les que van experimentar al petit poble de Roswell quan dos anys més tard del test nuclear un “Objecte Volador No Identificat” es va estavellar a una granja propera. Sense temps de saber ben bé què havia passat, els militars van arribar ràpidament a la zona per endur-se totes les evidències. La versió oficial diu que simplement es tractava d’un globus meteorològic però llavors, perquè tant secretisme? Probablement no s’arribarà a saber mai i, tot i que hi haurà qui pensi que hagués estat millor fer una investigació pública i oberta dels fets, segurament el misteri i les especulacions són el millor que podia haver passat pels negocis locals. Especialment per als propietaris del museu dels ovnis i les poques botigues de souvenirs que encara hi queden, que segueixen estirant el mite per vendre productes de baixa qualitat als turistes que encara piquem.

Un alien descansant a Roswell, New Mexico

A la part nord de l’estat és on es fa més evident l’herència nativa, tant de les tribus “Navajo” com de l’anomenada “Pueblo”, on hi ha una gran presència de territoris reservats regulats pels consells tribals. Sovint hi ha instal·lats casinos gràcies a les condicions especials que els atorguen les lleis federals però tot i aquesta important font d’ingressos, en general, el nivell de pobresa és alt i el consum de drogues i l’alcoholisme és força generalitzat. Més enllà delstòpics de les sèries de televisió, aquest és l’estat amb més morts per sobredosi i fins i tot s’està plantejant la possibilitat d’obrir-hi la  que acabaria sent la primera narcosala del país. De fet la força industrial de New Mexico és més aviat baixa i es calcula que per cada dòlar que es recull en impostos en tornen dos en forma d’ajuts i inversions, convertint el diner públic en el principal motor econòmic. Una bona mostra n’és el laboratori nuclear a Los Alamos on als anys quaranta el govern va expropiar les instal·lacions d’una escola privada enmig de les muntanyes per establir-hi un gran centre científic que acabaria produint les primeres bombes atòmiques de la història (les que van detonar a Hiroshima i Nagasaki, que van posar fi a la Segona Guerra Mundial). Un munt de científics especialitzats d’arreu del món van arribar a la zona per treballar-hi i, tot i que ja no s’hi fan proves atòmiques, avui en dia el centre segueix ben actiu per tal d’assegurar el funcionament correcte de l’arsenal nuclear del que disposen els EUA.

Jo de moment continuo la meva ruta cap al oest seguint en alguns trams el traçat de la mítica Ruta 66 fins a Arizona, on avui dimarts s’hi celebren les primàries (juntament amb Michigan). Els dos candidats que segueixen amb possibilitats per acabar sent els nominats han intensificat esforços aquests dies per convèncer als votants republicans. Si bé tot sembla indicar que Arizona s’acabarà decantant per Mitt Romney, les últimes enquestes encara donen una lleuger avantatge a Santorum a Michigan. Passi el que passi els resultats seran claus de cara al “super dimarts” de la setmana que ve en el qual s’espera que la nominació pugui quedar definida.