Passant el Nadal a l’altra riba del Mississippi

(text publicat el 28/12/2011 a www.lavanguardia.com)

Riba del riu Mississippi al nord de Vicksburg

Gulfport, Mississippi .- El nombre desmesurat de nadales a la ràdio ho deixa ben clar, és Nadal. Així que als candidats republicans els toca relaxar les campanyes mentre Obama descansa uns dies al seu Hawaii natal, i els centres comercials se saturen de compradors d’última hora. En el meu cas la ruta em porta a passar les festes a Mississippi, un estat carregat d’història -especialment interessant en èpoques de la guerra civil- però més conegut avui en dia per ser l’estat més pobre i amb més obesitat de la nació.

Wikipedia Facts: MISSISSIPPI

-Resultats 2008: Obama/Biden: 43,00% – McCain/Palin: 56,18%
-El 32è estat en superfície: 125.443 Km2 (3,91 “Catalunyes”)
-El 31è estat en població: 2.967.297 habitants a 2010 (0,4 “Catalunyes”)
-El 32è estat en densitat de població: 23,42 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: O Brother, Where Art Thou?
-Tòpic: L’estat de l’hospitalitat

El riu més llarg dels EUA no només li dóna nom a l’estat, sinó que li també li fa de frontera amb Louisiana a bona part de la banda oest. Intentar seguir el riu en cotxe no és tan senzill com pot semblar, doncs no hi ha cap carretera que segueixi el seu curs tortuós i ple de zones inundables. A les poques ciutats que disposen de pont per a creuar-lo, com Natchez o Vicksburg, s’hi poden trobar un munt de llocs històrics que recorden les diferents batalles pel domini de la zona i els seus accessos. La resta tot son deltes, boscos i meandres que serveixen de refugi ideal per a pescadors i caçadors. A la part del sud, a la costa del Golf de Mèxic, el paisatge canvia a favor dels pantans i les platges artificials. De fet els de la zona em parlen de la platja més llarga mai “construïda”, però una mica de recerca a internet permet veure que no tothom opina el mateix. En tot cas les 26 milles de sorra blanca (uns 42Km) proporcionen una bona excusa per mirar d’atraure turistes cap als grans casinos instal·lats principalment a Biloxi. Però no només el joc atrau visitants, Mississippi també és ben conegut per ser terra de “blues” -compta amb un important museu sobre el gènere-, i aquí han nascut artistes de la talla d’Elvis Presley o… Britney Spears.

Pescador local a Ocean Springs

Aquest cop però, he tingut més sort que per Thanksgiving i no només he pogut trobar una família que m’aculli per a les festes sinó que finalment n’han estat dues. La primera, amb una especial combinació d’orígens tant Peruans com Catalans, em va donar l’oportunitat de compartir un sopar força multicultural a la nit de Nadal. Si bé jo vaig intentar una versió d’escudella amb galets, no van faltar plats de la zona així com un pastís “tres leches” per acabar amb unes postres típicament llatinoamericanes. Per descomptat tampoc va faltar el plat estrella del viatge, la truita de patates amb pa amb tomàquet, que crea adeptes allà on el preparo.

Regals i més regals al dia de Nadal

Finalment el Nadal a l’americana que tots tenim al cap (en bona part per culpa de les pel·lícules de Hollywood), el vaig passar el dia següent en una casa centenària de Gulport. Un gran arbre de nadal presidia l’habitació on una llar de foc virtual -un DVD de dues hores amb un plano fixe a una llar de foc de debò- donava caliu sense escalfar l’ambient, que estem al sud i la temperatura ja és prou bona. Regals a dojo, menjar a dojo i, com de costum, cervesa a dojo. Gall dindi, pernil cuit, tres tipus diferents de pastissos, puré de moniato amb nous i cobertura de malví… Sort que les festes ja s’acaben i aquí no es celebra ni Sant Esteve ni Reis, ja que sinó ràpidament passaria a ser un més a les estadístiques d’obesitat de l’estat.

Els grans paisatges de Utah

(text publicat el 14/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Monument Valley National Park

Moab, Utah .- Estava convençut que tantes hores per carreteres solitàries em mantindrien desconnectat de l’actualitat política, però no vaig caure en que un invent del segle XIX m’acompanyaria durant tot el trajecte. Resulta que per molt “en mig del no res” que et sembli estar, si busques en el dial de la ràdio del cotxe, sempre acabes trobant alguna emissora que et faci bona companyia. Des de la típica/tòpica/clàssica música country (amb emissores especialitzades que n’emeten les 24 hores del dia), als Talk Shows on es debat i s’opina de qualsevol cosa (principalment política).

La meva destinació, la part sud-est de l’estat de Utah, és una regió d’espectaculars paisatges gairebé deshabitats on un es pot imaginar dins de qualsevol pel·lícula del Far West sent víctima d’una emboscada o enmig d’una jornada de cacera amb els indis Navajo. Si bé aquest estat és força conegut per les peculiaritats polítiques i religioses, és de justícia destacar-ne també la seva grandiositat natural, amb entorns tant diferents i variats com les planes de sal (utilitzades per establir rècords de velocitat) o el majestuós Monument Valley. Això sí, sigui quin sigui el punt de partida, cal estar preparat per fer un munt de milles. Aquí tot està molt lluny de tot.

"Sunset" al Arches National Park

I així és com, entre foto i foto, pots escoltar com els programes d’humor se’n riuen de la mala memòria del candidat Rick Perry al debat de la setmana passada. O com les emissores més conservadores, principalment Fox Radio, segueixen buscant -sembla que sense massa èxit- l’oponent adequat per fer front a Obama. I és que ara mateix es podria dir que fins a quatre dels candidats tenen possibilitats més o menys reals d’acabar sent l’escollit per a representar el partit republicà en les properes eleccions: Mitt Romney, Herman Cain, Rick Perry i Newt Gingrich. Tots ells tenen arguments al seu favor, però alhora tots estan lluny de ser el líder que els electors conservadors reclamen. Romney sembla ser el candidat ideal però resulta que és mormó, fet que espanta a molts votants. Herman Cain és un home de negocis d’èxit amb certa gràcia a l’hora d’explicar-se, però fins a quatre dones l’acusen actualment d’assetjament sexual. Tothom diu que Rick Perry és un George Bush amb esteroides, cosa que agrada a molts però que també ha propiciat certes situacions que estan comprometent seriosament la seva credibilitat. I Newt… doncs els líders d’opinió de dretes sembla que ara intenten donar-li una segona oportunitat, després de començar la seva campanya amb més pena que glòria, amb uns quants matrimonis fracassats a les espatlles, i sense una imatge forta com a candidat.

Ara per ara sembla totalment descartat que ningú més es vulgui sumar a la cursa electoral, així que haurem d’anar veient què passa en els propers debats i esdeveniments. Ara tots ells s’esforcen per a arribar amb possibilitats a les primàries d’Iowa (al Gener, les primeres del país), que acostumen a ser clau per començar a esbrinar qui d’ells serà el candidat a la presidència.

Jo mentrestant, vaig fent via cap a la propera parada: Colorado!

Més fotos dels parcs naturals d’Utah visitats:

Antelope Island State Park
Salt Flats State Park
Monument Valley National Park
Arches National Park