Obama guanya les eleccions, Mitt Romney arrasa a Utah

(text publicat el 07/11/2012 a www.lavanguardia.com)

'Abe' Lincoln esperava resultats a la seu republicana de Utah

Salt Lake City, Utah .- Obama ha guanyat. Segur que no us ha agafat per sorpresa, però tampoc no ens ha sorprès a molts dels que hem seguit de ben a prop la campanya presidencial americana d’enguany. I és que entre els centenars d’enquestes que s’han arribat a fer, només després del primer debat contra Romney es va veure perillar un segon mandat d’Obama. Ahir al matí doncs, a la seu de la campanya demòcrata de Utah ja s’hi respirava certa confiança en la victòria tot i estar en clara minoria a l’estat. La jornada electoral aquí va ser del tot tranquil·la i en cap cas s’hi van registrar les llargues cues per votar d’altres estats com Virginia, Florida o Ohio. Els demòcrates sabien que la presidència estava a tocar, els republicans no ho tenien tan clar però molts es felicitaven que un membre de l’església majoritària de l’estat hagués arribat tant lluny. De fet, sigui per la condició de mormó de Mitt Romney o no, Utah ha votat en aquestes eleccions més republicà que mai, sent l’estat amb un major percentatge de vot conservador de tot el país (un 72,7%).

Votacions en un col·legi de Salt Lake City, a Utah

A mesura que els col·legis electorals anaven tancant ja es va anar veient que costaria de saber el vot final dels grans estats en que el vot encara estava per decidir (els coneguts com a ‘swing states’). Ni Florida, ni Virginia, ni més tard Ohio, semblaven donar una resposta clara. A l’hotel Hilton, però, on s’havien reunit els republicans de Utah, ja parlaven d”una gran nit’. Per descomptat sempre referint-se als resultats locals, en els que finalment només van perdre en dues de les set posicions a què optaven. Pocs s’atrevien a parlar en aquells moments d’una possible victòria de Mitt Romney. De mica en mica, a mesura que passaven els minuts i les hores, la resta d’estats es van anar decantant deixant un mapa electoral a punt perquè qualsevol dels estats clau donés la victòria a Obama (o mantingués l’esperança republicana). Tal i com havien anat les enquestes a l’estat d’Ohio les últimes setmanes, però, tot indicava que calia sortir al carrer per fer una visita, un parell d’illes de cases més avall, als membres del partit demòcrata de Utah.

Quina diferència! I no només perquè per tot arreu es veia gent compartint cerveses i copes de vi, quelcom absolutament prohibit per la religió mormona. L’ambient era molt més optimista tot i saber que enguany estaven més en minoria que mai. Cada vegada que per les pantalles apareixia una nova dada favorable al president, de seguida es festejava de valent conscients que només calia esperar que algun dels estats clau es decantés. I així ha estat, tot just després que un mitjà donés per als demòcrates l’estat de Colorado ha estat el torn del d’Iowa i finalment el d’Ohio. No eren resultats definitius, però gairebé tots els canals de notícies ja ho donaven per suficient. Com no podia ser d’altra manera, l’eufòria ha esclatat al cant de ‘four more years’ (‘quatre anys més’), justament el missatge que Barack Obama transmetia al seu compte de Twitter donant a entendre que també veia clara la victòria.

Reacció d'un seguidor d'Obama en conèixer la victòria demòcrata.

Només quedaven, doncs, un parell de formalitats per complir: el discurs del candidat derrotat, i del guanyador a continuació. A Romney, però, li costava d’acceptar la derrota sense confirmar les dades d’Ohio, que semblava que trigarien a fer-ho. Més de sis anys treballant per ser president deuen pesar més del que ens pot semblar des de fora. Quan jo arribava de nou a la seu republicana per comprovar els ànims, encara no havia pres la decisió, però no trigaria a fer-ho. Entre algunes llàgrimes dels assistents i un silenci general, les paraules del governador Romney els deixaven definitivament sense esperances i amb ganes de recollir. El posterior discurs d’Obama l’he hagut d’escoltar des de la ràdio, camí de casa, caminant per uns carrers pràcticament deserts. Al contrari que a Washington D.C, a Salt Lake City avui ningú ha sortit al carrer a celebrar la victòria de Barack Obama.

Història i indústria, al pas per Pennsylvania

(text publicat el 26/07/2012 a www.lavanguardia.com)

Skyline' de Philadelphia, la principal ciutat de Pennsylvania

Cincinnati, Ohio .- Renoi com va costar deixar enrere tots els estats de New England per encetar la ruta final cap a la costa oest. Creuar en cotxe l’àrea metropolitana de New York City així com circular pels estats més densament poblats mai és fàcil. Després de tot un dia a la carretera per fi vaig aconseguir arribar a l’estat de Pennsylvania, testimoni de luxe d’esdeveniments que van marcar la història dels EUA així com seu de grans indústries de sectors tant diferents com l’acer o la xocolata. Això però, no impedeix que també s’hi trobi una de les concentracions Amish més grans dels EUA, descendents directes dels primers colonitzadors de Pennsylvania (els Dutch) que rebutgen les comoditats modernes a favor d’una vida tradicional i senzilla.

Wikipedia Facts: PENNSYLVANIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 54,65% – McCain/Palin: 44,30%
-El 33è estat en superfície: 119.283 Km2 (3,71 “Catalunyes”)
-El 6è estat en població: 12.702.379 habitants a 2010 (1,69 “Catalunyes”)
-El 11è estat en densitat de població: 109,60 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Rocky – Groundhog Day – The Office
-Tòpic: L’estat de la independència

El 'Liberty Hall' al centre de Philadelphia, a Pennsylvania

Philadelphia, la ciutat més poblada de Pennsylvania, em va rebre amb temperatures de més de 100 graus Fahrenheit (38ºC) i moltes de les seves fonts públiques convertides, per necessitat, en piscines improvisades. Un inconvenient que em va fer prendre amb calma la visita als principals atractius de la ciutat començant per les escales del museu d’art de Philadelphia, sens dubte unes de les més famoses del món. Qui no recorda a Sylvester Stallone, interpretant el boxejador Rocky Balboa, pujant les escales amb l’skyline de la ciutat de fons? Tant és així que als peus de les escales hi ha instal·lada una estàtua que recorda al protagonista de la pel·lícula, i no són pocs els qui, tot i la calor, s’animen a pujar-les per recrear l’escena. Però res atrau els turistes a Philadelphia com l”Independence Hall‘ i la ‘Liberty Bell‘, autèntics símbols nacionals per ser testimonis directes de les reunions en les que es van elaborar documents de la transcendència de la Declaració d’Independència o la Constitució Americana. Tot un parc, conservat pel Servei de Parcs Nacionals, que gira entorn dels fets històrics i que atrau cada any al voltant de quatre milions de visitants. Hi ha qui dirà però, que no es pot marxar de la ciutat sense haver tastat els seus famosos ‘Philly Cheesesteak’. Els entrepans, a base de tires de carn i formatge fos, es poden trobar a qualsevol racó de la ciutat, però els més famosos els serveixen dos restaurants en eterna rivalitat situats l’un davant de l’altre. Teòricament el món es divideix entre els qui prefereixen els del ‘Geno’s” i els qui prefereixen els del ‘Pat’s’, però en realitat la gent de la ciutat et dirà que cap dels dos tenen els millors ‘Cheesesteak’ de Philadelphia. Quedeu avisats.

Camp de batalla prop de Gettysburg, a Pennsylvania

Pennsylvania és un estat força gran i amb moltes coses a visitar, així que ja d’entrada vaig tenir clar que no hi hauria temps per tot. Van quedar fora de la ruta indrets que molts podreu recordar per pel·lícules i sèries com el poble de Punxsutawney (on cada dos de febrer es celebra el dia de la marmota, en que la famosa marmota Phil ajuda a predir si el que queda d’hivern serà llarg o curt), o Scranton (conegut per la sèrie ‘The Office’ i on, per la visita que hi vaig fer al 2010, us puc assegurar que no hi massa res a fer). Els que no van quedar fora de la ruta van ser la zona del poble de Lancaster i la seva població Amish o la visita a Hershey, una població que rep el nom gràcies a la fàbrica de xocolata -encara en funcionament- que s’hi va establir al 1894. Tampoc vaig voler esquivar el camp on es va dur a terme la que es considera la major de la guerra civil americana, i un dels punts d’inflexió per a la victòria final del nord. A tocar del poble de Gettysburg, les tropes unionistes del nord es van enfrontar durant tres dies el juliol de 1863 fent recular finalment les dels estats confederats del sud. Avui en dia, els prats són ben plens de monuments que recorden els diferents batallons i enfrontaments als nombrosos visitants que hi acudeixen, no sense certa solemnitat, cada any.

L’última parada a l’estat va ser la seva segona ciutat més poblada, Pittsburgh, situada a l’extrem més occidental de Pennsylvania i on sembla que tothom viu per a donar suport als equips locals. Sembla quasi impossible passejar pels seus carrers sense creuar-te algú amb una gorra, samarreta o suadora d’algun dels equips de la ciutat (que sempre vesteixen amb alguna combinació de groc i negre). Potser entre tots ells el més conegut és el de futbol americà, els ‘Pittsburgh Steelers’, sent l’equip que més ‘Super Bowls’ ha guanyat al llarg de la història amb sis victòries (només una més que l’immediat perseguidor, els ‘Dallas Cawboys’). L’equip pren el seu nom de la indústria de l’acer, que en el seu dia va ser el principal motor econòmic de la ciutat convertint-la en la capital de l’acer dels EUA. Però avui en dia bona part de l’acer s’importa de països com la Xina, així que són poques les fàbriques que encara hi operen (tot i quedar-ne el record ben viu).

Vistes de Pittsburgh des del 'Mount Washington', a Pennsylvania

Aquests dies, la campanya electoral torna a posar-se en marxa després d’una breu parada en mostra de dol per les víctimes de la greu matança, la matinada de divendres passat, en uns cinemes de l’estat de Colorado. De fet Mitt Romney tot just acaba d’iniciar un viatge que el portarà a reunir-se amb els primers ministres d’Israel, Polònia i Gran Bretanya. El seu equip espera amb aquest tour europeu poder donar una imatge més presidencial del candidat, tal i com va fer Barack Obama al 2008. Però segurament també, amb l’assistència de Romney a la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, es vol reforçar la seva imatge com a gestor d’èxit i salvador dels Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City al 2002. Mentrestant però, tot i la introducció d’un parell de vídeos en clau positiva a la campanya, la gent d’Obama no sembla tenir intenció de parar els atacs contra el possible passat i present especulatiu del candidat republicà. De fet, només cal veure el vídeo de campanya fet per un grup partidari al presidenten el que, en un to més propi d’un programa d’humor, s’utilitzen imatges reals de la cerimònia d’inauguració dels jocs de Salt Lake City per atacar a Mitt Romney. I és que l’evolució de les formes en que l’electorat obté la informació de campanya, està fent que cada cop aquests vídeos, fàcils de compartit a la xarxa, estiguin guanyant força protagonisme respecte a anteriors eleccions. De fet, segons un estudi fet per Google, el 80% dels votants disposen de connexió a internet, un de cada tres no ha mirat la televisió durant l’última setmana, i, en general, es passen més temps llegint continguts als dispositius mòbils (‘smartphones’ i ‘tablets’) del que passen llegint diaris i revistes. Dades que de ben segur no han passat desapercebudes als responsables de campanya dels dos candidats.

Rhode Island, el més petit dels 50

(text publicat el 16/07/2012 a www.lavanguardia.com)

L”skyline’ de la ciutat de Providence, Rhode Island

New Haven, Connecticut .- L’estat de Rhode Island és tant petit com tan sols una desena part de la superfície de Catalunya. Una població de més d’un milió d’habitants, però, el fan un dels més densament poblats amb la gran majoria de residents concentrats al voltant de la principal ciutat i capital de l’estat, Providence. De fet, la influència de la ciutat arriba més enllà dels límits fronterers de l’estat, cosa que fa que la població total del que se’n considera l’àrea metropolitana arribi a superar en nombre la població total de l’estat. Però tot i les reduïdes dimensions, un es pot passar visitant Rhode Island una setmana sencera i encara més. L’important nucli turístic de Newport, així com d’altres destinacions situades en petites illes, ofereixen oportunitats per als visitants més enllà de la capital. En el meu cas però, un parell de dies van ser suficients per recórrer el territori del que es coneix com ‘l’estat de l’oceà’.

Wikipedia Facts: RHODE ISLAND

-Resultats 2008: Obama/Biden: 62,95% – McCain/Palin: 35,11%
-El 50è estat en superfície: 3.140 Km2 (0,10 “Catalunyes”)
-El 43è estat en població: 1.052.567 habitants a 2010 (0,14 “Catalunyes”)
-El 2n estat en densitat de població: 390,78 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: There’s Something About Mary – Dumb and Dumber – Family Guy
-Tòpic: L’estat del oceà – El petit “Rhody”

La ciutat de Providence, l”skyline’ de la qual serveix de fons paisatgístic a la popular sèrie d’animació ‘Family Guy’, em va servir com a base per organitzar els dos dies. El primer per a visitar la ciutat en si, i el segon per Newport i les zones de costa del sud. Aparcar, gratis, a la densa capital de l’estat no és gaire fàcil, però les dimensions del ‘downtown’ permeten poder deixar el cotxe a la zona de l’agradable campus de la universitat de Brown i acostar-s’hi a peu. Això sí, cal estar preparat per als costeruts carrers fins la petita badia que sembla dividir el centre de la ciutat en dos, però que permet espais d’esbarjo als parcs del seu voltant. Les zones turístiques del sud de l’estat, amb la població de Newport com a referent, tampoc s’escapen de les aglomeracions (especialment els mesos d’estiu). Aquí s’hi troba la major concentració d’edificis de l’època colonial americana (amb grans mansions obertes avui en dia al públic), així com una gran activitat marítima amb centenars d’embarcacions recreatives que hi fan port. El president John Fitzgerald Kennedy va contribuir també a la fama de l’indret ja que no només s’hi va casar al 1953 amb Jacqueline Bouvier, sinó que també és on va passar part dels estius durant la seva presidència.

Un dels molts velers, aquest carregat de turistes, de Newport, Rhode Island

Els qui no estan precisament de vacances, són les campanyes dels qui s’hauran d’enfrontar per a la presidència a les eleccions novembre. En els últims dies, l’aparició al diari ‘The Boston Globe’ d’uns documents que provarien que Mitt Romney no va abandonar del tot al 1999 (tal i com va afirmar) la direcció de la companya d’inversions ‘Bain Capiral’, han provocat els atacs d’Obama i la seva campanya. En els anys posteriors a la suposada marxa de Romney per a dirigir els Jocs Olímpics d’hivern de Salt Lake City de 2002, la companyia va fer alguns moviments que van acabar exportant llocs de treball fora dels EUA. Aquest fet, de confirmar-se que les operacions es van dur a terme sota la direcció de Romney, podria perjudicar seriosament la imatge del candidat republicà com a ‘expert creador de llocs de treball’. Com a resposta, Romney va concedir divendres passat una sèrie d’entrevistes en les que va negar la veracitat de les afirmacions d’Obama, però en les que no va ser capaç de esvair tots els dubtes generats. En tot cas, a hores d’ara, ja sembla segur afirmar que estem davant d’una de les campanyes més negatives de la història, en la que els candidats centren els esforços, enlloc de parlar d’idees i propostes, en desacreditar l’adversari

Utah, l’arribada i l’inici de la ruta

(text publicat el 09/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Vistes de Salt Lake City

Salt Lake City, Utah .- El que em vaig trobar a l’arribada als EUA va ser tota una senyal del que m’esperava la primera setmana. Només baixar de l’avió, a l’aeroport de Salt Lake City, un grup d’unes 20 persones entre amics i familiars donava una efusiva benvinguda a un parell de mormons que tornaven a casa després de les seves missions a Sud-àfrica. El fet és que Utah és el centre neuràlgic de l’”Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies“, i per tant el principal origen de les icòniques parelles d’”Elders” que arreu del món prediquen les seves escriptures. Tant és així, que cada setmana entre 300 i 500 missioners mormons (majoritàriament masculins) agafen aquí l’avió per iniciar els seus dos anys de servei.

La població que es considera mormona arriba fins al 60%, cosa que per força acaba afectant al caràcter de l’estat. Els seus membres son animats a participar de forma molt activa del dia a dia de l’església i la seva unitat conservadora a l’hora d’anar a votar fa que es doni per segura la victòria republicana a les urnes, sigui quin sigui el candidat.

     Wikipedia Facts: UTAH

     -Resultats 2008: Obama/Biden: 34,41% – McCain/Palin: 62,58%
-El 13è estat en superfície: 219.887 Km2 (6,85 “Catalunyes”)
-El 34è estat en població: 2.763.885 habitants a 2010 (0,37 “Catalunyes”)
-El 41è estat en densitat de població: 10,50 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: 127 Hours – High School Musical (Gravada a Utah)
-Tòpic: L’estat dels Mormons – La millor neu del món

"Temple Square", el Vaticà dels mormons.

Ara ja puc dir que per fi m’he posat en marxa després d’uns dies força ocupats aconseguint un número de la seguretat social, obrint un compte al banc, i sobretot amb la compra i posada a punt del cotxe. Després de passar uns dies a Provo, espero a Salt Lake City poder conèixer una mica més les característiques de la religió dominant de la zona abans d’emprendre de nou la ruta cap a els paisatges espectaculars dels parcs naturals i estatals de Utah.

Mentrestant la cursa a la nominació republicana per a la presidència dels EUA segueix el seu curs i s’embruta més que mai. Les acusacions d’assetjament sexual per part de Herman Cain, un dels candidats més ben posicionats, han protagonitzat tota l’actualitat política en les cadenes de notícies nord-americanes i els principals diaris. Esperem doncs que els dos debats republicans programats per aquesta setmana, un d’ells específicament de temàtica econòmica, aportin nous temes d’interès a la campanya més enllà de les acusacions creuades.

Diumenge a Provo

(text publicat el 09/11/2011 a www.kolhosp.com)

Diumenge a Provo, Utah - Kolhosp.com

Sort que ens hem saltat el servei només per homes de les 7 del matí. A Provo, Utah, ens hem llevat amb un parell de dits de neu acumulats sobre els cotxes i amb temperatures per sota dels zero graus, així que quan sortim de casa al voltant de dos quarts de deu s’agraeix el sol que ara fa. Com no pot ser d’altra manera en un estat en que el 60% de la població forma part de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, ens dirigim al servei religiós, celebrat avui en el Concert Hall del centre d’Arts de la Universitat Brigham Young.

Diumenge a Provo, Utah - Kolhosp.com

Allí uns 1400 joves assisteixen a la sessió final de la “Stake Conference”, una trobada comparable a una diòcesi catòlica, que agrupa els fidels de diferent esglésies de la zona. Sorprèn la homogeneïtat. En general l’auditori és ple de parelles joves que s’han casat en els últims dos anys, moltes ja amb fills. Son tants els fidels a Utah que la més que ben organitzada església mormona es permet el luxe d’agrupar les parròquies per grups d’edat i interessos comuns. Durant la cerimònia, amb una banda sonora permanent de nens i nenes que fan de les seves, diferents testimonis comparteixen amb els presents les seves experiències i reflexions sobre la família, el matrimoni, l’església i altres detalls del dia a dia. Hi ha moments per a l’emoció, per a cants corals i per descomptat per a la pregària, que tanca la cerimònia just a temps per anar a dinar.

Però el dia tot just ha començat i queda molt per fer, així que una pizza congelada serà suficient per ocupar l’estómac amb alguna cosa abans d’agafar de nou el cotxe. Qui m’acull em vol ensenyar el centre neuràlgic de la seva organització religiosa així que després de 45 minuts de cotxe arribem al majestuós -tot i que “me l’imatxinava” més gran- Temple Square de Salt Lake City, al que podríem anomenar com el Vaticà dels mormons.

Diumenge a Provo, Utah - Kolhosp.com

Fet aquest parèntesi, la rutina habitual dels diumenges torna a fer acte de presència. És temporada de futbol americà així que cal trobar un “Sports Bar” -n’està ple- amb pantalles gegants que mostren els diferents partits de la NFL. L’afició és gran, la temporada curta i els partits es superposen els uns als altres així que veure els partits en un d’aquests bars no és pas mala idea. Cadascú es situa davant la pantalla del seu equip preferit sense deixar de controlar el que passa en els altres, tot ben acompanyat d’abundant menjar i begudes (la majoria sense alcohol, que estem a Utah). Una bona manera de passar les tardes de diumenge abans d’acabar el dia amb un altre clàssic, un sopar típicament americà a casa els pares.