Tag: Speedway

Dunes, ‘speedways’, i talladores de gespa

(text publicat el 07/05/2012 a www.lavanguardia.com)

'International Motor Speedway" a Indianapolis, Indiana

Louisville, Kentucky .- “Així que el proper estat on vas és Indiana… és ple de cadenes de ‘Fast Food’ i poca cosa més!”. Els comentaris de la gent d’altres estats sempre és inspirador i, de vegades, fins i tot l’encerten. Potser suggestionat per aquestes paraules és cert que en vaig veure un munt, però probablement no més que en altres llocs. A més, vaig tenir ocasió de visitar llocs prou mítics com l’Indianapolis Speedway o l’estadi on enguany es va celebrar la Super Bowl. Què caram! Si fins i tot tenen un parc nacional, cosa que no tots poden dir.

Wikipedia Facts: INDIANA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 49,95% – McCain/Palin: 48,91%
-El 38è estat en superfície: 94.321 Km2 (2,94 “Catalunyes”)
-El 15è estat en població: 6.483.802 habitants a 2010 (0,86 “Catalunyes”)
-El 16è estat en densitat de població: 69,79 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: American Teen / In and Out
-Tòpic: On es creuen les carreteres d’Amèrica

Indianapolis és -aquest cop sí- la ciutat més poblada i alhora la capital de l’estat. Mirant el mapa de la zona és fàcil d’entendre el sobrenom “d’encreuament de carreteres” ja que moltes semblen creuar-la, però no és aquest el principal motiu pel qual el nom de la ciutat està tan lligat al món del motor. Al suburbi de ‘Speedway’ hi ha el famós circuit de carreres, considerat el primer d’aquestes característiques als EUA, inaugurat al 1909 i amb capacitat per a més de 400.000 espectadors (el més gran del món). És ben coneguda la iarda de totxana (91,44cm) que marca el punt d’inici i final de les carreres, herència del circuit original fet quan l’asfalt no era una solució habitual. En tot cas la cultura del motor s’hi respira a cada cantonada i és especialment recomanable la visita (per només cinc dòlars) al museu i “Hall of Fame”,on hi ha exposats un bon nombre de cotxes guanyadors de les ’500 milles d’Indianapolis’ de totes les èpoques.

'Indiana Dunes National Lakeshore' a la vora del llac Michigan, Indiana

El parc al qual feia referència està situat al nord, a la vora del llac Michigan, i va ser declarat parc nacional al 1966 per tal de preservar les particulars dunes de sorra que formen el paisatge. De fet, la presència d’indústries de grans dimensions -com acereries i ports de càrrega- és ben visible i ajuden a entendre la necessitat de preservar el patrimoni natural. La proximitat amb la ciutat de Chicago tampoc hi ajuda (a una hora de distància per carretera) i les autopistes i línies de ferrocarril que rodegen el parc tenen un alt volum de trànsit. Però només cal prendre carreteres secundàries en direcció sud per tornar a estar rodejat de camps i boscos en màxima esplendor gràcies a la primavera. Les recents pluges a la zona han afavorit el ràpid creixement d’herbes, i les talladores de gespa semblaven presents en cada jardí al creuar les poblacions. Crec que en vaig comptar fins a vuit pel camí que em va dur fins als afores de la població de Columbus, on vaig passar l’última nit en una casa rodejada de camps (i bestioles de tota mena) abans de passar a l’estat de Kentucky.

Important setmana a la campanya electoral, o no tant. Tot i que possiblement passarà desapercebut per a molts, aquest cap de setmana un esdeveniment ha acabat amb la nominació d’un candidat a la presidència dels Estats Units. Evidentment no es tracta ni d’Obama ni de Romney sinó del representant del Partit Llibertari, que s’ha decidit a la convenció del partit a Nevada. El vencedor de la convenció -amb un 70% dels vots- ha estatGary Johnson, ex-governador de New Mexico. Sí, als EUA no només hi ha dos partits tot i que ho pugui semblar. El particular sistema que dóna tots els vots electorals d’un estat només al guanyador fa pràcticament impossible la victòria dels candidats d’altres partits, però no per això deixen d’existir. Actualment el més important dels coneguts com a ‘tercers partits’ és el Llibertari (del qual Ron Paul en va ser candidat en el passat) i, si aconsegueixen prou suports, el seu candidat podria estar present en els debats presidencials que es celebraran durant el mes d’octubre. Si ho aconsegueixen (les barreres d’accés són força altes), podran tenir veu en els debats i una oportunitat d’or per fer arribar les seves idees a la població estatunidenca i amb una mica de sort a la resta del món. Tot això, sabent que les possibilitats reals d’arribar a ocupar la Casa Blanca tendeixen al zero.

Florida, primera part: Cotxes, Dalí, i Super Bowl

(text publicat el 07/02/2012 a www.lavanguardia.com)

Platja de Daytona

Miami, Florida .- Sol, gent gran i en Micky Mouse. Per descomptat Florida no és només això, encara que segurament és el primer que us pot venir al cap quan sentiu el nom. En realitat també també té cocodrils. Bromes a banda, aquest és un dels estats més grans i amb més població de tots els que visitaré i això es nota també amb la diversitat cultural i les nombroses ofertes d’oci que ofereix. El sud potser està ben dominat per la influència llatina, però a la meitat nord encara hi ha espai per alguns tòpics clàssics americans. Concretament a Daytona Beach ho vaig poder experimentar intensament en un sol dia. Conduir per la platja com si fos un carrer més de la ciutat, assistir a missa sense ni tan sols baixar del cotxe, anar a les carreres al mític “Speedway” i acabar el diumenge dormint en un vaixell de vela atracat a les aigües del Atlàntic. De pel·lícula.

Wikipedia Facts: FLORIDA
-Resultats 2008: Obama/Biden: 51,03% – McCain/Palin: 48,22%
-El 22è estat en superfície: 170.304 Km2 (5,30 “Catalunyes”)
-El 4rt estat en població: 18.801.310 habitants a 2010 (2,51 “Catalunyes”)
-El 10è estat en densitat de població: 135,4 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Scarface / Miami Vice
-Tòpic: L’estat de les taronges, els cocodrils i els huracans (també el de la 3a edat)

Walt Disney World, al centre de Florida

A pocs estats s’explota tant el bon temps com aquí. El clima sub-tropical proporciona unes temperatures màximes entre els 24 i els 33 graus (Celcius) que atrauen durant tot l’any turistes que busquen sol i refugi del fred. Als mesos d’hivern és fàcil veure “Snow Birds” -ocells de neu- dels estats del nord i Canadà, que aprofiten uns dies de vacances per oblidar-se d’haver de retirar la neu del jardí per poder sortir de casa. Segurament per això en Walt Disney va decidir comprar aquí als anys 60 una gran àrea de terreny, sumant petites propietats que eren adquirides per “empreses tapadora” a fi d’evitar l’especulació. Així finalment va poder iniciar el seu ambiciós projecte construint un gran (enorme) complex d’oci format actualment per quatre parcs temàtics, dos parcs aquàtics, desenes d’hotels, camps de golf, centres comercials i fins i tot un petit circuit de carreres. I tot en una atmosfera protectora de somnis, desitjos i fantasia (dibuixos animats, tot ben net i cuidat, i amabilitat extrema dels treballadors). El projecte és tant complet que fins i tot va arribar a incloure el que avui en dia és la població de Celebration, un espai residencial de luxe amb cases espectaculars en el que pots ser multat si no tens el jardí ben arreglat. Per descomptat, com a bon aficionat als parcs temàtics que sóc, no vaig poder resistir la temptació de visitar (de nou) la que deu ser la major concentració d’atraccions del món. I abans de seguir baixant, parada obligada per fer una visita pendent des de fa molts anys: el “Dalí Museum” de Saint Petersburg. Una de les col·leccions més importants del món del geni, amb alguns dels quadres més espectaculars, en un edifici nou de trinca que els hi sap treure rendiment.

Edifici del "Dalí Museum" a Saint Petersburg

I mentrestant la cursa presidencial ha anat continuant. Mitt Romney es va endur la setmana passada dues victòries consecutives, a les primàries de Florida i als caucus de Nevada. Ara tot convida a pensar que l’ex-governador de Massachusetts ho té ben fàcil per acabar sent el nominat republicà, però abans haurà de seguir combatent un agressiu Newt i les bones relacions que Santorum manté amb els líders religiosos conservadors (amb molta influència a alguns estats). En tot cas, reptes relativament senzills si tenim en compte els poderosos recursos amb que compta. Jo de moment centraré les meves visites a la punta sud de Florida, ciutat de Miami inclosa. D’entrada us puc dir que a l’arribada em va semblar haver entrat a un país diferent al que he estat visitant durant tres mesos, es clar que veure la Super Bowl a casa d’un noi francès amb convidats d’arreu del món tampoc va acabar d’ajudar. Per cert, potser ja sabreu que la van guanyar els New York Giants, el mateix equip que aquesta temporada s’ha encarregat d’eliminar els meus estimats Cowboys i 49ers.

Un dia a les carreres

(text publicat el 01/02/2012 a www.kolhosp.com)

El sol es lleva de nou radiant al tros de terra de menys d’un quilòmetre d’amplada davant la costa de Florida, és diumenge 29 de Gener de 2012 i és dia de carreres al Daytona Speedway. Els pilots porten fent torns des de dissabte a dos quarts de quatre de la tarda, moment en que va començar la “Rolex 24”. La prova de resistència de 24 hores és el segon esdeveniment més important del circuit després de la NASCAR i, amb una ullada a les matrícules, és fàcil saber que ha vingut gent del tot el país. Però és aviat, encara queda molt per saber qui se’n durà el premi i hi ha obligacions dominicals que un bon americà no s’ha de saltar.

Clau al contacte, motor en marxa, fora capota, i a esmorzar. La facilitat amb que s’ofereix qualsevol tipus de servei a través d’una finestreta no em deixa de sorprendre. Des de bancs a farmàcies passant per bodegues de licor. Sí, les he vist. A alguns estats és possible demanar un pack de sis llaunes de cerveses ben fredes assegut al seient del conductor amb el motor en marxa. Qui vol haver d’aparcar el cotxe i caminar per comprar un parell de donuts i got de cafè exageradament calent? Especialment si la intenció és menjar-se’ls de camí passant per una de les poques platges per les que es pot conduir sense problemes, herència dels temps en que uns tal Louis Chevrolet i Henry Ford hi disputaven carreres. La presència constant de la policia i els nombrosos cartells que prohibeixen anar a més 10 milles per hora, son una bona prova de que els temps han canviat. Ara hi passem els turistes, buscant un espai solitari per fer-li una foto al cotxe amb les ones de fons.

No hi ha pressa, la segona missa no comença fins a les deu. A l’entrada de “l’església”, sense baixar del cotxe, un fidel voluntari et dona la benvinguda amb un petit got de suc de raïm, un tros de pa i el programa del dia: “Sintonitza la radio del teu cotxe al 88.5FM per escoltar el servei”. Sí, un altre dels molts serveis “Drive-In”. Potser el més estrany i poc freqüent de tots. Però funciona! Cada diumenge unes 700 persones de mitjana passen per aquesta peculiar parròquia de Daytona Beach fundada al 1953. Des d’un balcó situat al final del gran pàrquing un capellà va fent de les seves mentre jo em pregunto si tothom té l’emissora correcte sintonitzada. Segur que més d’un ha fet “zapping” per saber el resultat de l’equip local. No hi ha interacció entre els assistents. Un cor amagat dins l’edifici interpreta alguns cants, els voluntaris passen cotxe per cotxe recollint els donatius i un toc de clàxon fa les funcions del “amén” fins que a l’acabar els motors es posen de nou en marxa. En el meu cas em poso en ruta per anar a gaudir de les últimes voltes al mític circuit de carreres on, curiosament, per primera vegada en tot el matí baixar del cotxe no serà una opció sinó una necessitat. Si mai voleu buscar el “Somni Americà”, potser no és mala idea començar per Daytona Beach.