Superdimarts, o no tant

(text publicat el 07/03/2012 a www.lavanguardia.com)

El "lounge" del hostal a la North Shore de Oahu

Oahu’s North Shore, Hawaii .- Estem igual que estàvem, o gairabé. Es pot dir que el superdimarts de les primàries republicanes l’ha guanyat Mitt Romney (tal com explica Marc Bassets a La Vanguardia), però en general hi ha hagut poques sorpreses tot i les grans expectatives posades en aquesta cita tant important. Cada candidat ha acabat guanyant allà on ja havien pronosticat les enquestes prèvies que guanyaria i l’únic cas que no es veia clar, a Ohio, finalment ha estat ell qui s’ha endut la victòria (amb una diferència de l’1% de vots respecte de Rick Santorum). En tot cas, tot i que actualment Romney lidera clarament la cursa, encara és massa aviat per descartar per complert a la resta de candidats. Tots ells estan prou lluny de la xifra total necessària per assegurar-se la nominació i Romney no sembla acabar de convèncer alguns votants republicans. A més, enguany cal afegir-hi l’entrada en joc dels “Super PACs” mitjançant el quals els candidats poden rebre donacions econòmiques il·limitades per a la seva campanya. Tots ells en tenen, i sembla que han pogut sumar prou recursos com per aguantar fins al final de la cursa.

Finalment seguir els resultats del superdimarts des de la North Shore a l’illa d’Oahu ha acabat tenint els seus avantatges i inconvenients. Tot i estar plovent de forma intermitent des de les deu del matí, he complert les previsions de començar a escriure aquestes línies amb el banyador posat. La temperatura és prou bona i l’aigua no està gens freda, així que posats a remullar-nos res millor que fer-ho capbussant-se a les aigües del Pacífic. Les primeres votacions han acabat a la una del migdia (hora de Hawaii) i així, al contrari de molts dels qui ho segueixen des del continent aquí encara tenia tota la tarda per endavant. La CNN anava donant els resultats de les enquestes a peu d’urna mentre dinava al “lounge” del hostal on he fet nit però calia anar en compte, perquè si algú obria la porta del magatzem es perdia el senyal “del cable”. Per sort internet ha estat funcionat molt millor del que ho va fer ahir en mig d’una bona tempesta. De mica en mica han anat arribant al “lounge” la resta d’hostes surfistes buscant un lloc on descansar i on connectar-se amb els seus portàtils, mòbils o “tablets”. Hi ha hagut de tot, des dels que estan més o menys al dia de la campanya i cridaven un “Go Ron Paul!” cada cop que el candidat apareixia a la televisió fins als que ens preguntaven si era avui que es votava el president dels EUA. Però no, no és avui.

Tot i l’enrenou avui només s’ha votat a 10 dels 50 estats, el candidat republicà que haurà de combatre Obama de cara a les eleccions de novembre (qui ja va dir que opta a la reelecció). El sistema estableix que cada estat, en funció de la mida i la població, envia un determinat nombre de delegats a la convenció final republicana que es celebra al més d’agost (enguany a Tampa, Florida). Un cop allà cadascun d’aquests delegats donarà el seu vot a un dels candidats que hagin aguantat fins al final l’esgotadora cursa de les primàries, un vot condicionat als resultats i normes de les primàries o caucus del seu estat. En alguns casos el candidat guanyador s’endú tots els vots dels delegats de l’estat, en altres es reparteixen de forma proporcional als resultats i en altres les normes són tant complicades que només els més experts s’atreveixen a projectar el repartiment de delegats. És per això que és fàcil veure resultats lleugerament diferents segons el mitjà que es consulta. I quants delegats s’acabaran decidint avui? Doncs segons la CNN una mica més de 419, és a dir un 36% dels 1144 que calen per guanyar a la convenció final.

A partir d’ara les votacions continuaran a la resta d’estats durant les properes setmanes i mesos fins a completar els 50 que formen la unió. Així, per exemple, fins a finals de març hi ha programats un gran nombre de caucus, on el candidat Ron Paul acostuma a aconseguir bons resultats gràcies a l’entusiasme dels seus seguidors i les particularitats del procés. Al llarg de les properes setmanes també es celebren les primàries als estats d’Alabama i Mississippi, on es creu que Newt Gingrich pot fer-se amb la victòria. Està per veure doncs com es defensen els principals candidats, Mitt Romney i Rick Santorum, en un procés que com més llarg més important és comptar amb  recursos econòmics sufucients (tant per a les despeses de campanya com per als cars minuts publicitaris dels estats amb més població).

Jo acabo el text assegut a la part del darrera d’un cotxe després de seguir el final del superdimarts exclusivament per Twitter. Què voleu que us digui? No ha estat culpa meva. Qui m’acull avui ha insistit que havia de deixar de banda la CNN per unes hores i gaudir de l’oportunitat de compartir una barbacoa en un hangar privat a l’aeroport de Honolulu. Tenia tota la raó del món. A vegades cal saber trobar l’equilibri apropiat per a cada cosa i aquí, els que fan surf, d’això en saben força.

Retrobant la neu al Grand Canyon i les terres Navajo

(text publicat el 05/03/2012 a www.lavanguardia.com)

Conduint cap a terres navajo

Phoenix, Arizona .- Per explicar la història d’Arizona, quasi es podria copiar la de l’estat de New Mexico suprimint la part de la bomba atòmica. Tots dos estaven habitats originalment per natius americans, van ser incorporats a l’imperi espanyol per colonitzadors provinents del sud, van passar després sota el control de Mèxic, i finalment van entrar a formar part dels Estats Units d’Amèrica al 1912 (enguany fa cent anys). No es pot dir el mateix però de la densitat de població. Tot i tenir una superfície similar, Arizona no només triplica el nombre d’habitants de New Mexico sinó que a més s’hi poden sumar els quasi cinc milions de turistes que cada any venen a visitar el “Grand Canyon National Park”, un dels més visitats del món.

Wikipedia Facts: ARIZONA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 45,12% – McCain/Palin: 53,64%
-El 6è estat en superfície: 295.254 Km2 (9,19 “Catalunyes”)
-El 16è estat en població: 6.392.017 habitants a 2010 (0,85 “Catalunyes”)
-El 35è estat en densitat de població: 21,54 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Raising Arizona (Arizona Baby)
-Tòpics: L’estat Apache – L’estat del “Grand Canyon”

Són moltes les tribus de natius americans que en un moment o altre han poblat aquestes terres, cosa que és ben visible i present ja sigui en forma de jaciment arqueològic o reserves índies (on tenen permís per instal·lar els seus nombrosos casinos). De fet, es calcula que fins a una quarta part del territori està protegit i regulat per alguna de les tribus, d’entre les quals destaquen les Navajo, Hopi i Apatxe. Després de fer una breu visita al “Petrified Forest NP”, vaig traçar la meva ruta cap al “Grand Canyon” tot creuant territori Hopi fins a terres navajo.Carreteres solitàries, nuclis de població poc definits, emissores de ràdio en idioma navajo (tot i programar música country), i parades d’artesania a cada cantonada. Petits detalls com el gran nombre de cartells amb l’advertència “si beus no condueixis”, la falta generalitzada d’indústria, o els anuncis en contra de l’abús d’infants; reflecteixen amb tota probabilitat l’amarga realitat d’una població històricament tractada sense respecte ni justícia. Allí vaig decidir provar per primera vegada la tenda de campanya, on no em va quedar més remei que acceptar amb esportivitat que els elements es conjuressin en forma de nevada nocturna. A la meva imaginació li va semblar que havia estat un bon càstig simbòlic al “pell blanca” que havia gosat fer nit en ple “Navajo National Monument”.

El "Grand Canyon" i un dels seus miradors (al marge superior dret).

La bona notícia és que la neu, al marge de provocar més d’una patinada important a la carretera, va deixar emblanquinat tot el nord de l’estat canviant completament el paisatge respecte del dia anterior. Les nevades són relativament habituals a la zona durant aquesta època de l’any, però em vaig sentir afortunat de poder gaudir del Gran Canyó del Coloradoamb un aspecte ben diferent al que estem acostumats a veure. Però no només a mi em va enxampar per sorpresa. Les patinades de la carretera es repetien també als camins glaçats que van cap als nombrosos miradors des dels quals es pot contemplar la immensitat dels penya-segats creats per l’erosió del riu Colorado durant milions d’anys. A diferència d’altres Parcs Nacionals aquí s’hi barregen excursionistes i naturistes, amb el típic turista de touroperador que no sap ben bé on para. La proximitat amb la ciutat de Las Vegas fa que sigui una excursió assequible, i són molts els autocars que cada dia hi porten autèntics “guiris”. Conscients que per alguns és més una atracció que un entorn natural, tot el parc està ben adaptat amb generoses instal·lacions i serveis que inclouen restaurants, allotjament, botigues de souvenirs i autobusos gratuïts (que estalvien caminades i transit de vehicles privats).

I mentre uns fèiem fotos al paisatge nevat, altres acudien a votar a les primàries d’Arizona i Michigan. Totes dues les va acabar guanyant el candidat Mitt Romney, tot i que amb un resultat força ajustat al seu estat natal de Michigan. De mica en mica es van definint els candidats amb més possibilitats i segons un recompte de Real Clear Politics -no tothom s’atreveix a donar xifres, ja que els processos són complicats-, Romney comptaria ara amb 173 delegats, Santorum amb 74, Ron Paul amb 37 i Newt amb 33. Per acabar guanyant la nominació a la convenció d’agost a Tampa calen 1144 vots de delegats, una bona part dels quals es decidiran la propera setmana en el famós superdimarts. En un mateix dia deu estats diferents celebren els seus caucus i primàries sumant un total de 410 delegats en joc. Si bé no són totalment decisius, tants delegats poden acabar definint un clar favorit de cara a la resta de comicis i deixar fora de la cursa algun dels actuals candidats. La cita és tant important que ja fa dies que tots els mitjans en parlen, tot i que els caucus de l’estat de Washington eren uns dies abans (on, de nou, Mitt Romney es va endur la victòria).

Diferents cactus al Saguaro National Parc a Tucson

Els meus dies de ruta per Arizona els he acabat visitant-ne el sud, amb un clima molt més moderat (a l’hivern) i on el paisatge està dominat pels típics cactus de les pel·lícules del Far West. Després de passar un pèl de fred amb la neu, han estat uns dies tranquils a Tucson (ciutat de militars i estudiants) que m’han servit per aclimatar-me i preparar-me pel meu proper destí… les illes de Hawaiï!