Pelegrins, balenes i caixes de te a l’estat de Massachusetts

(text publicat el 02/07/2012 a www.lavanguardia.com)

Molls de Plymouth, Massachusetts

Manchester, New Hampshire .- Inicio oficialment, amb la visita a l’estat de Massachusetts, el meu recorregut per la regió dels EUA coneguda com ‘New England’. Situada a l’extrem nord-est del país rep el nom directament pel gran nombre de pelegrins anglesos que van establir a la zona les seves colònies, començant precisament per la petita població costanera de Plymoutha Massachusetts on al 1620 va arribar el vaixell ‘Mayflower’ amb 102 colons. Cultural i econòmicament rica, aquí s’hi troben algunes de les universitats més prestigioses del món i els seus habitants senten una forta identificació amb les seves arrels. Això però, no va impedir que al 1773 es produís a Boston un dels fets que acabaria desencadenant la guerra per a la independència americana respecte l’imperi britànic. Història i tradició en una regió que compta també amb importants centres turístics i espais naturals, capaços d’atraure banyistes a l’estiu i esquiadors a l’hivern.

Wikipedia Facts: MASSACHUSETTS

-Resultats 2008: Obama/Biden: 61,80% – McCain/Palin: 35,99%
-El 44è estat en superfície: 27.336 Km2 (0,85 “Catalunyes”)
-El 14è estat en població: 6.547.629 habitants a 2010 (0,87 “Catalunyes”)
-El 3er estat en densitat de població: 312,7 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Jaws – Cheers (la sèrie)
-Tòpic: L’antic estat colonial – L’esperit d’Amèrica – L’estat dels pelegrins

Venint de l’estat de New York, la meva primera parada va ser el port d’origen dels protagonistes de la novel·la Moby-Dick: New Bedford. En el seu dia aquest va ser un dels principals centres baleners del món i, tot i que ara la pesca es basa en altre tipus de captures, a la ciutat encara s’hi poden trobar museus i edificis històrics dedicats als grans cetacis i als anys d’esplendor de la població. Avui en dia però, tot i que sembla que creix l’interès turístic, New Bedford serveix per a molts com a ciutat de pas cap a la península del ‘Cape Cod’ i altres destinacions de platja. Tot i el clima sempre canviant i difícil de preveure, son molts els que cada estiu passen uns dies a les costes on es va situar la fictícia illa d’Amity de la taquillera pel·lícula ‘Jaws’ de Steven Spielberg. Jo, no m’hi vaig voler banyar. No per res, sinó perquè el dia en que vaig visitar les platges feia força mal temps.

Platges de Cape Cod, Massachusetts

La següent parada no podia se altre que la ciutat de Boston. Amb una població que no supera el milió d’habitants, però amb una àrea metropolitana que és la desena més poblada del país ila més important de la regió de New England. També és la seu d’universitats tant prestigioses com ‘Harvard’ o el ‘MIT’ (Massachusetts Institute of Technology) i la ciutat d’origen de John F. Kennedy, el 35è president de la història dels EUA (i l’únic de confessió catòlica que hi ha hagut fins el moment). Jo però, no em vaig voler perdre l’oportunitat d’assistir, per només 20 dòlars, un partit de baseball dels ‘Boston Red Sox’ en un dels estadis amb més història i afició dels EUA. I es que, tot i celebrar-se a la una i mitja del migdia d’un dia laborable, érem milers els que quasi omplíem el centenari ‘Fenway Park’.

És clar que la visita a Boston no hagués estat complerta sense recórrer l’històric -així com turístic- ‘Freedom Trail’. Un traçat entre els carrers del centre de la ciutat que passa pels punts claus del que va suposar l’inici de la revolució americana, i que a mi em va interessar principalment per conèixer els orígens del ‘Boston Tea Party’. I és que el 16 de desembre de 1773, liderats per Samuel Adams, un grup de colons de Boston van abordar vaixells britànics llençant per la borda el carregament de te en protesta per les taxes imposades per l’imperi britànic. Avui en dia, formant part de l’experiència del recentment renovat museu del ‘Boston Tea Party’, tothom qui vulgui pot recrear el fet històric llançant algunes caixes de te a les aigües de Boston. Potser més d’un partidari de l’actual ‘Tea Party’ s’acostarà aquest estiu a provar-ho, per tal de recordar les arrels que van inspirar el moviment del que avui en dia formen part Sarah Palin o Michele Bachmann (entre molts d’altres) i que intenta reduir tant com sigui possible les taxes als EUA.

Llançament de te en el 'Boston Tea Party Museum', Massachusetts

I son precisament els membres d’aquest moviment, el Tea Party, els que menys satisfets estan amb la decisió d’aquesta passada setmana del Tribunal Constitucional dels EUA, al declarar constitucional (amb mals entesos inicials per part de la premsa inclosos) la reforma sanitària plantejada pel President Obama. La sentència atorga validesa a la proposta al considerar la mesura com una forma més d’impostos, fet que dóna llum verda per a la seva aplicació. Per una banda els demòcrates respiren tranquils sabent que podran fer realitat una de les seves principals propostes de l’actual legislatura, però per l’altre l’anunci ha donat empenta a la campanya de Romney en l’intent de parar la mesura en cas de resultar guanyador al novembre. De fet, sembla ser que en les hores posteriors a l’anunci l’equip de Romney hauria sumat més d’un milió de dòlars en donacions de ciutadans contraris a una de les propostes que més està dividint el país. El dubte però és, en cas de la victòria de Romney, si aquest serà capaç d’anul·lar la mesura en un procés que serà suficientment llarg com per a que la població n’hagi tingut ocasió de veure-la en funcionament, i tastar-ne els beneficis per als quals va ser introduïda. En tot cas, tot indica que aquest serà un dels conceptes claus d’aquesta campanya i un dels principals cavalls de batalla de l’equip republicà.

“Your Visa Is Approved”

(text publicat el 26/10/2011 a lavanguardia.com)

BlogUSA001p

Barcelona (Catalunya).- Tinc el pis buit i les maletes, dues, plenes. Encara trigaré alguns dies a agafar l’avió que em durà cap a Salt Lake City però és que marxar de viatge durant tot un any no és quelcom que es faci sovint, de fet és la primera vegada que m’ho plantejo. El repte s’ho val: Un any en ruta per les carreteres dels Estats Units, visitant els 50 estats que en formen part, tot seguint la campanya de les eleccions presidencials del 6 de novembre de 2012.

Les previsions diuen que passaré l’hivern visitant els estats del sud, que deixaré el nord per l’estiu quan no hi faci tant de fred. També que aniré a Hawaii al Març o fins i tot que acabaré la ruta a Portland, Oregon. Però el cert és que fins que no arribi el moment no ho sabré. Un projecte com aquest es va fent dia a dia, especialment si -com tinc intenció de fer- m’he d’allotjar a cases de particulars que amablement em vulguin acollir.

BlogUSA002p

I mentrestant, les campanyes dels dos grans partits Nord-Americans també faran la seva pròpia cobertura del territori. Obama intentarà convèncer als votants que mereix seguir quatre anys més com a President dels Estats Units; i els republicans buscaran en les seves primàries el candidat que s’hi haurà d’enfrontar. Sens dubte, a cap d’ells els serà fàcil. Obama arriba al final de la seva primera legislatura sense majoria demòcrata al Congrés (cosa que li complica tirar endavant qualsevol iniciativa), amb una economia molt afeblida per l’elevat deute sobirà, amb alts index d’atur, i sense receptes clares a la vista per millorar-ho. En canvi els republicans lliuraran la seva batalla principal dins les pròpies files, doncs els representants del Tea Party sembla que tenen intenció d’imposar tant com puguin les seves idees i propostes. Tant, que el candidat resultant pot acabar sent massa extremista per bona part dels votants republicans.

Sigui com sigui m’esperen un munt de milles recorrent els paisatges que tantes vegades he admirat en trenta anys de veure pel·lícules i sèries americanes. Des de les grans ciutats com New York o Los Angeles, passant pels espectaculars parcs naturals, fins els solitaris deserts i zones rurals. Em pregunto si seré capaç de captar-ne l’essència càmera en mà, si podré tenir l’ordinador sempre a punt per connectar-me al punt WiFi més pròxim. D’una manera o altre, el proper dos de Novembre és la data marcada per començar a resoldre totes aquestes incògnites.